Maat és un concepte que prové de la paraula ‘’maa’’ que vol dir ‘’recte, genuí’’, escrit en jeroglífic representa una ploma. Aquest concepte és essencial en la societat egípcia ja que és un símbol diví i còsmic, però que a més a més, integra elements legals, religiosos, morals, ètics i coneixement personal. Maat té un paper important en la justícia ja que forma part de l’examen moral en el judici final d’un individu, on el mort era guiat pel Déu Anubis davant del tribunal d’Orisis i allí es pesava el cor contra la ploma de Maat, si aquest pesava menys que la ploma, anava al paradís, els camps d’Aaru. En canvi, si pesava més el cor l’individu era devorat pels morts. Es triava el cor com a òrgan per a ser pesat i no el cervell perquè era el responsable de les decisions que s’han pres al llarg de la vida, i si pesava menys que la ploma volia que no eren moltes les males decisions i per això l’individu jutjat mereixia anar al paradís.
ANTIGA GRÈCIA (1200 a. C.- 146 a. C)
L’ideal de bellesa grec va ser marcat pels avenços matemàtics, la bellesa del cos humà es basava en la proporció i la simetria. La cultura grega era antropocèntrica (l’ésser humà era el centre de l’univers) i per aquest motiu la figura humana havia de seguir unes regles de perfecció i d’harmonia. En quant als homes grecs, aquests havien de ser alts i musculosos, amb les cames molt llargues i amb molt de cabell. El que més havia de destacar de la seva cara eren els ulls. L’ideal també es caracteritza per la mandíbula molt marcada, el nas gran i una boca petita, formant un perfil perfecte. A aquests homes se’ls atribuïa qualitats com: valor, voluntat i bellesa. Els escultors utilitzen com a unitat de mesura el cap. Policlet va crear el cànon de set caps com a model d’un cos proporcionat, però més tard, Lisip va construir-ne un altre, l’altura del cos havia de mesurar set caps i mig.
11
