La religió Cristiana en aquesta Edat segueix influenciant en la societat, encara que aquesta ja no apareix reflectida en la manera de vestir, com en l’Edat Mitjana. Per aquest motiu podem pensar que la bondat encara estava relacionada amb el seguiment de les normes de Déu.
● RENÉ DESCARTES
Descartes fou un dels filòsofs més importants de l’època. Aquest era racionalista i també idealista, defensava la raó com a font de coneixement principal i les idees com la base d’aquest. També era dualista antropològic, com Plató, creia l’ésser humà es podia separar en cos (matèria) i ànima (essència). En Descartes trobem influències de l’escepticisme, però està en contra d’aquest pensament. Un exemple és que ell creia en un coneixement, aquest era universal i absolut, però per als escèptics això és impossible, perquè dubten de l’existència de tot allò que els envolta i dubten de la certesa de tots els coneixements. Com la majoria de filòsofs, Descartes creia que el coneixement s’obtenia per mig d’un mètode; el que ell proposa és totalment diferent al de Plató o Aristòtil. Per a demostrar als escèptics que s’estaven equivocant, aquest formula el dubte hiperbòlic, és a dir, és una exageració, i per tant fingeix estar de la part de l’escepticisme. Una vegada explicades algunes idees de Descartes podríem deduir que el significat de bellesa per a ell serà paregut al de Plató, ja que més o menys es basen en uns fonaments pareguts, la diferència és que Descartes compta amb les matemàtiques. ‘’Un objecte és més bell com menys diferents siguin els seus elements entre uns i altres i com més grans sigui la proporció entre ells’’ segons Descartes. Això implica qüestions de proporció, bàsicament matemàtiques.
27
