1. CONCEPTE DE BELLESA Segons el diccionari de la llengua catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, la bellesa és ‘’conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual o sentiment d’admiració’’. La paraula bellesa prové del llatí bellus, paraula que, al costat de pulchro i fermoso, utilitzaven per referirse a alguna cosa bella o bonica de veure. La paraula bellus a més a més comparteix arrels amb bonus que vol dir bo. La terminació “esa” serveix per formar substantius abstractes derivats d'adjectius (bell, bellesa). Avui en dia, la bellesa és subjectiva ja que no existeix una ciència exacta ni un patró determinat que demostri que una cosa és bonica o no, és a dir no hi ha una bellesa fixa, cada individu i època tindrà una opinió pròpia i la construirà a partir dels seus gustos. Aquest concepte ha anat evolucionant molt al llarg de la història. La bellesa va donar lloc als ‘’estereotips de bellesa’’, coneguts com ‘’conjunt d’idees que un grup o societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts’’1. Aquests estereotips també han anat evolucionant amb el pas del temps i alhora que el concepte de bellesa anava variant. La principal diferència entre les dues idees és que els estereotips o cànons de bellesa neixen gràcies a allò que s'entén per ‘’bell’’, com s’ha mencionat, la bellesa és subjectiva i com a conseqüència cada societat i cultura tindrà uns cànons determinats, encara que és clar que no tots els individus d’un grup concret tindran el mateix gust, però coincidiran en molts. També cal mencionar que la bellesa pot ser intel·lectual, relacionada amb la forma de pensar d’algú,o la bellesa física, enfocada en les parts del cos. Els prototips de bellesa de cada època i societat els podem deduir a través de l’art i la literatura, és a dir, pintures i escultures que s’han anat conservant durant la història; també per escrits de filòsofs que han reflexionat sobre aquestes idees i per descripcions dels escriptors, ja siguen poesies, novel·les, etc.
1
Font: diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans
6
