ENTREVISTA
Toni CRUZ:
► Text i fotos: César De Pablos.
“El concepte d’aquesta instal·lació era barrejar el món actual amb els nostres orígens” De personalitat retreta, però gentil, el Toni Cruz és un escultor de referència del nostre país. Va començar a explorar l’art de manera íntima, però no va ser fins a l’any 2012 quan, en guanyar el primer premi d’escultura del concurs organitzat pel Comitè Olímpic Andorrà i el Ministeri de Cultura, va representar Andorra a Laussane, a la seu del Comitè Olímpic Internacional, on va exposar l’obra ‘Gènesis’. Actualment, 10 peces de l’artista andorrà donen vida a la plaça de Les Fontetes, a La Massana. Quan vas començar a fer escultures, ho vas fer de Si quelcom distingeix les teves escultures són, precimanera íntima i introspectiva, però ara la teva obra sament, la dimensió i l’entramat de siluetes que uties veu a diferents paisatges del Principat. Què ha litzes. Però hi ha quelcom en elles que potser no és representat per tu fer aquest pas cap endavant per perceptible a simple vista? poder mostrar el teu art? Sí, però el realment important és que cadascú interpreti Sempre recordo un moment en el qual vaig arribar a cada obra com pugui i com vulgui. El tipus d’obra que l’estudi amb un amic i, en arribar al magatzem, em deia: estem veient (assenyala a la instal·lació d’escultures de Les “quina bestiesa d’obres tens guardada!”. A això jo vaig Fontetes) és bastant realista, però jo vaig començar amb respondre que em costava enl’abstracció, per la qual cosa tinc senyar-ho, i ell em va plantejar escultures que són més difícils la següent pregunta: “imagid’interpretar. El que tu dius és “Malgrat que tot és nes tenir un fill tancat a casa és a dir, jo sabia el que destructible en aquesta correcte; tota la vida? Doncs això és el estava fent, però una altra persovida, el metall pot que tens aquí. Tens creacions na podria interpretar una cosa que vas idear amb molt afecte, completament diferent d’aquesta perdurar més en el però no les gaudeix ningú... ni realitat. temps” tu mateix”. Des d’aquell moment se’m van obrir els ulls! La instal·lació que estem veient ara viurà en el temps, canviarà de pàtina, serà afectada pel A través de la teva obra ens convides a reviure el sol, la pluja i la neu... Aquests elements ens aportaran la passat siderúrgic d’Andorra, en utilitzar metalls màgia de veure com el rovell canvia de color fins que arriba per crear les teves escultures, que al mateix temps a una tonalitat molt maca, de manera que, amb un proevoquen siluetes i formes molt pròpies del nostre ducte especial, podrem fer que el rovell es mantingui tal país. Quina és la teva font d’inspiració i per què com està. prefereixes el metall? El metall el faig servir perquè em sento molt còmo- No obstant això, també crees escultures de petit forde amb ell, perquè, malgrat que tot és destructible en mat, però amb un significat magnífic, com aquell aquesta vida, aquest material pot perdurar més en el guardó amb forma de mà agafant una escala, que va temps. El metall té màgia; a més a més, estem en un país rebre David Aguilar, a la 1a Gala solidària pel Dia en què hi havia mines de ferro, així que aquesta és una Nacional de les Persones amb Discapacitat. La conmanera de recuperar una mica la tradició. sideres una de les teves obres més especials?
24
| DONA SECRET | Núm. 75 · Juny 2021
