ENTREVISTA
► Text i foto: Noelia Farias
Carles ALGUÉ: “Vull transmetre les ganes de viure i de ser prou valent per descobrir el propi camí” Carles Algué debuta en el món de les lletres amb el llançament del seu primer llibre ‘Cap a la fi del món’, una novel·la basada en fets reals, que parla de la vida, del creixement personal, de la mort i de noves oportunitats. Una història que presentarà, de manera oficial en el país, aquest estiu. ‘Cap a la fi del món’ neix a partir d’un viatge que vaig reordenar la ruta perquè acabés a Ushuaia i vaig vas fer a l’Argentina l’any 2012. Com va sorgir afegir el tema del virus. Jo treballava d’actor, el meu l’oportunitat d’anar-hi? món eren les arts escèniques i per aquella època també Va sorgir per una casualitat, i en una de les millors èpo- començava a treballar com a director. De fet, el títol de ques de la meva vida. Jo estava estudiant teatre i el meu novel·lista encara em fa molt de respecte, se’m fa molt primer professor va ser Javier Daulte. En aquell mo- gran. En principi no tenia cap intenció que el diari acament, els argentins venien a fer teatre i estàvem tots fasci- bés sent un llibre. Vaig pensar fer-ho en teatre, però la nats pel teatre que es feia al país. I vaig marxar a l’Argen- història era massa complexa i, de mica en mica, va anar tina a continuar allà els meus estudis. Quan vaig arribar, agafant el format de novel·la. la inflació era tan gran que se’m feia impossible viure un any amb els meus estalvis. A més a més, vaig arribar al Si bé el llibre els vas concebre abans de la pandègener, que és com l’agost aquí, i estava tot tancat, i entre mia, en aquest cas la ficció s’assembla molt a la nosuna cosa i l’altra vaig fer uns dies tra realitat actual. Parla d’un de ruta amb la motxilla i vaig personatge que s’infecta amb “‘Cap a la fi del món’ és un virus mortal, però no té agafar-li el gust. Quan va arribar el febrer, en comptes de tornar el viatge geogràfic cap a res a veure amb la Covid-19. a Buenos Aires a estudiar teatre, crear aquest virus per Ushuaia, que es coneix Vaig vaig seguir viatjant. En principi donar a la novel·la una mica com la ciutat de la fi no tenia l’objectiu d’arribar fins de força. Vaig parlar amb pera Ushuaia, va anar sortint sense sones que tenen el VIH, per del món, però també planificar-ho. saber què se sent quan tens perquè és un viatge cap un virus i l’estigma que suposa Quant de temps t’hi vas queser seropositiu. Parlar d’aquest a la dar? estigma em va portar a buscar Vaig estar quatre mesos a l’Ard’altres que hi ha a la nostra gentina. Portava un diari on societat i per saber com se anava apuntant tot el que vivia, la gent que coneixia, les sent una persona marginal. També vaig parlar amb històries que em passaven i el que sentia. Aquest diari persones que han patit un càncer, per saber què se va ser l’origen del llibre. Quan vaig tornar cap aquí, vaig sent quan estàs tan a prop de la mort. Amb aquestes anar revivint tots aquells moments i, a poc a poc, vaig entrevistes vaig crear una mica de ficció amb els pertransformar el diari en una novel·la. sonatges, per donar més cos a la novel·la. Després va arribar el coronavirus i em vaig adonar que moltes de Aquell diari de viatge es va acabar convertint, per les coses que jo explicava de la pandèmia estaven pastant, en la base del teu llibre? sant en la realitat, però en diferents intensitats. Però Es va anar transformant. La novel·la té el format d’un algunes coses, com ara el confinament o un certificat diari, com l’original, i l’esquema inicial era a partir d’allò de mobilitat, sortien a la novel·la. Em vaig trobar amb que vaig escriure durant el viatge però, de mica en mica, un dilema. Primer vaig pensar de canviar-ho tot i fervaig anar modificant coses, vaig canviar els personatges, la sobre la temàtica del coronavirus, però no tenia cap
mort o contra la mort”.
42
| DONA SECRET | Núm. 75 · Juny 2021
