LA MOIXONERA UN ART DE PESCA ARTESANAL EN DESÚS Amadeu Ros Torres
| Quico de Quarteró amb la moixonera
La moixonera pertany als arts de pesca estàtics d’emmallatge, i com el seu nom indica, s’utilitza per a pescar moixó, que és un tipus de peix pelàgic de litoral, és a dir, viu entre dos aigües i prop de terra. La calada de la moixonera té a Xàbia un nom especial: envasar: “Anem a envasar la moixonera”, és el que deien els mariners quan anaven a eixa pesquera. L’envasada de la moixonera només es fa, o millor dit, es feia, en la meitat sud del País Valencià. Allà on la costa de penya-segats de la Marina, dóna pas a profunditats de més
70 Xàbia | Mare de Déu de Loreto | 2019
de dues braces que permeten al peix moure’s amolat per aconseguir el plàncton del qual s’alimenta. El bol de l’envasada (el llançament de la xàrcia) es feia a l’alba i requeria de mar calma i poca corrent de marea, podia ser d’unes hores o d’uns minuts, depenent del pas del peix, de la luminescència nocturna del plàncton o del costum del patró. Al litoral de Xàbia les envasades es solien fer a la cara de solana del cap de Sant Antoni: des de la punta del Vent fins a la platgeta del Tangó, en els punts de l’Escull, l’Escullet de
Fora, l’Escullet de Terra, la Solsida, la Tollinera, i el Morret del Tangó. A la Cala Sardinera, en els llocs definits com: punta de la Cala i el Xacó. Al cap Prim en la seua part sud dels Pallers, al Pobret, al Barranc del Sariero. A la badia del Portitxol s’envasava a la Canal, la cova dels Mosquits, el Pontet i a la punta de cap Negre. A l’illa del Portitxol, en totes les vores al voltant. Per envasar la moixonera s’usava una embarcació menuda, com un llaüt, un bot o un gussi. Dues persones eren suficients, una als rems i
