Dos tendes respectuoses amb la naturalesa J.F. Erades
| D’esquerra a dreta: Emilia amb el seu fill Miguel al braç, la tia Isabel i el tio Miquel, Isabel Crespo, Ana Maria Crespo (embarassada de Maria Rosario), Basilio Henarejos i els germanets i amics meus Dionís i Isabel (Any 1963)
Quasi sempre hi ha un motiu. En este cas, la motivació que m’ha portat a escriure estes línies ve donada per la situació mediambiental tan greu per la qual passem en l’actualitat i el record que tinc de quan jo era un xiquet. Les coses, abans, eren prou diferents a ara: no es reciclava, perquè res hi havia per reciclar i poca cosa es tirava al poal del fem, perquè poc era el que sobrava. I si alguna cosa en quedava, ja s’encarregaven els porcs, les gallines o els conills que desapareguera ràpidament. L’arròs, els cigrons, les faves amb corfa, el sucre, les llentilles, el vi, tot es venia a granel; els pastissets, el pa, les mones... les botelles de vidre eren retornables,... Els basquets, els
84 Xàbia | Mare de Déu de Loreto | 2019
cabassos estaven fets de palma i els caixons de fusta. Hui, el plàstic ho inunda tot i ja no sabem què fer amb tots els residus que generem cada dia. En eixe sentit, m’apetia mostrar que una altra manera de consumir més racional és possible i, en part, d’eixa nova manera ja tenim alguna idea de com es fa. En el llibre de Festes de 2003, en l’article de Paquita Ros, A les vespradetes de l’estiu, ja assenyala la meua amiga la senzillesa i austeritat d’eixos comerços que oferien la seua mercaderia amb el màxim respecte a la naturalesa. Paquita, en el seu escritet, fa un recorregut per tots els comerços dels anys 60 i principis dels 70. El meu inte-
