ROMANS DEL CARRER
ciutats imperfectes, però plenes de vida Quan es feia de dia, els carrers de qualsevol ciutat romana s’omplien de gent amunt i avall. La seva feina era, en general, buscar-se la vida. Alguns ho aconseguien fent la pilota a un poderós i posant-se al seu servei a canvi d’algunes monedes o una mica de menjar. Era l’equivalent a la nostra seguretat social, però més deficitària encara! Altres buscaven una feina de paleta, del que fos. Altres exercien les seves professions; el mestre amb els seus alumnes, moltes vegades al carrer. El tràfec era intens, mercaderies i gent en un món que ja va conèixer una primera globalització! El carrer era el lloc de trobada de la gent amb diners i amb poder i dels que no tenien res, dels lliures i dels esclaus, dels homes i de les dones, dels magistrats i dels lladregots. Hom hi podia veure desfilar totes les classes socials i una munió de personatges, alguns de simpàtics, d’altres no tant. Eren ciutats amb problemes, com les d’ara, o més greus, però també, com ara, plenes de vida. En els inicis de Tarraco Viva, el món militar va centrar bona part de l’atenció a causa de la manca de grups de recreació històrica romana i del caràcter militar de bona part dels existents en els països pioners en activitats de recreació (Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, etc.). Cal recordar que els grans campaments militars eren en el limes de Germània i Britània i que els primers grups de recreació històrica van sorgir per a explicar el món de la guerra. Al llarg d’aquests vint anys, però, el festival ha incorporat activitats per a abastar altres àmbits: vida quotidiana, política, religió, societat, art i cultura, gastronomia, etc. El món romà i l’antic en general encara estan per descobrir en bona part. En les darreres dècades, per exemple, els estudis de gènere estan aportant evidències que contradiuen en bona part la visió més estesa sobre el paper de les dones en el món antic.
ROMA ARCANA Thaleia, Grup de Reconstrucció Històrica de Tarragona
En les darreres edicions s’hi han incorporat també altres cultures i civilitzacions del Mediterrani antic. No es pot entendre Roma sense Grècia, i aquesta, sense Egipte. No era un món tancat i homogeni. El món romà no era només romà. De fet, el Mediterrani va ser la gran autopista per on van desfilar mercaderies, persones, religions, art, llengües, literatura, etc. Mostrar la pluralitat d’aquell món antic és una necessitat. Què podem aprendre dels romans, dels grecs i dels antics egipcis? Depèn de com s’afronti el que Jacob Klein anomenava «la gran conversa», és a dir, la relació amb els clàssics. No serveix de gaire admirar-los només pels seus èxits o, per contra, denigrar-los pels seus fracassos. Aquell era un món violent, sí; però no ho és, el d’ara? També classista, però si escoltem veus actuals com les de Warren Buffet o d’altres, també ho continua sent l’actual. Hi havia esclavatge, sí; però quina altra cosa és tot el comerç de persones actualment? Masclista? També. Però resulta com a mínim decebedor que a la segona dècada del segle XXI encara calgui reivindicar la igualtat salarial entre homes i dones. En paraules de Mary Beard, «no pretenc crear un club de fans de l’antiga Roma. No fem cap favor als romans si els considerem herois, però tampoc si els demonitzem. I no ens farem cap favor a nosaltres mateixos si no els prenem d’una manera seriosa i si renunciem a una llarga i complicada conversa amb ells». En aquest acte de cloenda intentarem precisament mostrar una selecció de personatges i situacions que ens podríem haver trobat si poguéssim viatjar al passat romà, però sense idealitzar-los ni menysprear-los. Els grups de recreació que habitualment participen en el festival s’han unit excepcionalment per a fer una recopilació de les seves produccions i per a oferir una cloenda que recordi el que hem fet, però, i sobretot, el que encara volem fer: compartir una mirada viscuda al passat romà.. Una producció de Tarraco Viva amb la col·laboració dels grups de recreació històrica del festival. C L OE N DA 103
