PER QUÈ ELS ROMANS ODIAVEN L’ESPORT?
no obstant això, adoraven les curses de carros
El món hel·lènic tenia en les competicions (athla), fossin gimnàstiques, literàries o musicals, una part essencial de la seva tradició religiosa, com a complement obligat de les grans cerimònies públiques. Curses a peu, curses amb armadura, curses amb llums, llançaments de disc i javelina, pugilat i lluita van derivar finalment en el pentathlon o quinquertium celebrat a Olímpia, el conjunt de les cinc proves que completaven la fortalesa física i mental de l’atleta perfecte: salt de longitud, llançaments de javelina i disc, cursa d’un estadi (c. 180 m) i lluita. L’any 186 aC, el cònsol romà M. Fulvi Nobílior, vencedor sobre els grecs etolis, va celebrar a Roma una cacera de feres salvatges (venatio) acompanyada de certamina graeca, competicions atlètiques com les celebrades a Olímpia i els grans santuaris panhel·lènics. Després d’aquesta primera competició atlètica, Roma va trigar encara cent anys a tornar a reproduir un espectacle semblant. Els athletae hel·lènics, que cada any circulaven pels estadis dels grans santuaris panhel·lènics d’Olímpia, Delfos, Nemea i l’Istme de Corint, eren pràcticament desconeguts en el món romà. No obstant això, l’any 80 aC, Sila, vencedor sobre Mitridates, rei del Pont, i també sobre els seus rivals del partit popular en guerra civil, va celebrar a Roma un magnífic triomf acompanyat dels atletes hel·lènics que s’havien reunit per a participar en la 175a Olimpíada. Segons Apià (BC, I, 99), Olímpia aquell any va quedar deserta i només es va poder dur a terme simbòlicament la cursa a peu d’un estadi. Les grans personalitats polítiques romanes del segle I aC com Escaure, Pompeu, Curió i Cèsar van coincidir també a incorporar als ludi patrocinats per ells competicions de tipus grec. Octavi, vencedor sobre Marc Antoni i Cleòpatra en la gran batalla naval d’Actium l’any 31 aC, va voler commemorar la seva victòria fundant la nova ciutat de NiEXERCITUS. Legions romanes altimperials Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)
còpolis (‘ciutat de la victòria’) i instituint-hi uns certamina graeca que es van passar a celebrar regularment cada cinc anys amb el nom d’Actia. Les diferents ciutats provincials van buscar d’una manera o altra rendir-li honors, amb dedicatòries d’altars i temples, reformes en els calendaris i també, recorda Suetoni (Aug., 59), «organitzant jocs quinquennals gairebé a cada poble». Els més famosos d’entre aquests certàmens de tipus grec van ser els Sebasta, instaurats l’any 2 dC a la ciutat de Neàpolis (Nàpols). Els intents de Calígula i Claudi per a introduir aquests certamina graeca a Roma mateix van tenir poc èxit. L’any 69 dC, Neró va instituir oficialment a Roma uns jocs quinquennals amb el seu nom (Neronia) i va dirigir igualment la construcció d’un gran gimnàs, però la seva mort i la guerra civil consegüent van impedir-ne la consolidació. Finalment, l’any 86 dC, Domicià va instaurar a Roma el certamen de Júpiter Capitolí (Agone Capitolino Iovi), celebrat cada quatre anys; una competició poètica, musical, teatral, gimnàstica i eqüestre. Per a la seva celebració es van construir al Camp de Mart un odèon i un estadi (Stadium Domitiani, avui Piazza Navona). Els atletes grecs, tanmateix, no van ser mai ben vistos pels intel·lectuals romans, per als quals la seva activitat era impròpia de les virtuts virils i militars volgudes per als ciutadans. El gran historiador Tàcit (Ann, XIV, 20), un dels grans intel·lectuals romans del segle I dC, resumeix vivament aquesta aversió davant la implantació obligada dels Neronia en la Roma de l’any 59 dC: «La moral tradicional, ja en progressiva decadència, s’ha arruïnat completament davant d’aquesta activitat dissoluta; ja es pot veure a la nostra ciutat [Roma] tot el que pot corrompre i ser corromput, les influències estrangeres danyen els nostres joves, degenerats de la seva antiga noblesa, que passen el temps ociosos en els gimnasos dels pervertits..., ja no els falta sinó mostrar-se nus, prendre els guants dels púgils i estudiar les tretes d’aquest vil E SP ORT I C U LT U R A
65
