DONES A L’ANTIGUITAT CLÀSSICA
mares i esposes, però també treballadores, empresàries i professionals
«Per tant, amic meu, no existeix, en el govern de l’Estat, cap ocupació exclusiva de la dona pel fet de ser dona, ni de l’home pel fet de ser home, sinó que els dots naturals estan repartits, indistintament, en uns i altres, de manera que la dona té accés, per naturalesa, a totes les ocupacions, i l’home també a totes. Tan sols que la dona és en totes més dèbil que l’home.» Plató, República (V, 455 d-e) Tal com subratlla Joana Zaragoza, «l’estudi de la dona a l’antiguitat grecoromana ha estat, en els últims anys, objecte de diverses publicacions que analitzen el seu paper des d’un punt de vista historiogràfic, filològic, sociològic i també mèdic. Fins no fa gaire, es veia el món clàssic des d’una mirada androcèntrica, on el paper de la dona quedava molt desvirtuat. Aquesta era una visió esbiaixada de la realitat. Afortunadament, cada vegada són més els estudis que intenten demostrar que si bé la dona no va gaudir a Grècia i a Roma dels mateixos privilegis que l’home, el seu paper en aquestes societats va ser bastant més rellevant que el que ens transmeten alguns autors clàssics».(1) «Aquí reposa Amymone, esposa de Marc, exemplar i bellíssima dona, que filava la llana, pia, púdica, casta, dedicada a la cura de la seva llar.» CIL VI, 11602 «Foraster, el que t’he de dir és curt. Aquesta és la tomba d’una formosa dona. Els seus pares i el seu marit li deien Clàudia. Estimava el seu marit amb tot el seu cor. Va tenir dos fills, a un dels quals el va deixar a la terra i a l’altre el va deixar a sota terra. Va ser encantadora i filava la llana. Te’n pots anar.» CI VI, 3. 15346
ADRIÀ I ANTINUS. Sacrifici al Nil Nemesis ARQ (Tarragona)
Aquest és el perfil del que s’esperava d’una matrona romana; mare, cuidadora dels fills i de la llar, administradora de la casa i teixidora dels vestits de la família. Així representava que havien de ser les dones en el món romà. I en gran part així era, però no totes les dones es van limitar a aquests papers; moltes van exercir diferents professions impulsades per motius diversos, com la seva situació social, els seus mitjans econòmics, la seva preparació, el seu enginy o, fins i tot, el seu valor.(2) Trobem dones al capdavant de negocis de vi, oli i cereals; són les negotiatrix. Banqueres i usureres, com Caesenia. Propietàries i administradores de finques tant urbanes com rústiques, com Valeria Maxima, que va posar al davant de les seves terres no un villicus (home), sinó dues villicae (dones), Eucrotia i Cania Urbana. Pristina Maxima va ser l’auctrix, o sigui, la gerent d’una família senatorial. Julia Felix era una rica propietària que gestionava un destacat negoci de venda i lloguer d’immobles a Pompeia i que va arribar a obrir unes termes privades de pagament a la mateixa ciutat. Abundia Megiste va ser naviculari, o sigui, armadora de vaixells, i va treballar per al servei estatal de l’Annona. Domicia Lucilla tenia una explotació d’argila amb la qual va muntar una fàbrica per a fer teules i materials de construcció. Veturia Atica i Muronia Prima es dedicaven a comprar, produir i vendre la porpra per als vestits dels rics. Hi ha exemples excepcionals, com el d’Eumachia, de Pompeia, hereva d’una rica família propietària de vinyes i que produïen àmfores per al comerç. A la mort del seu marit va dirigir un empori comercial que, entre altres, controlava una part important del comerç de la llana al Mediterrani. La corporació de venedors de teles la va reconèixer com la seva patrona i li dedicà una estàtua al mercat. També fou declarada sacerdotessa de Venus i del collegia dels fullones, els bugaders de la ciutat. És evident que no tots els exemples eren de dones amb molts diners, però tenim moltes evidències arqueològiques D ON E S A L’ A N T IG U I TAT
73
