SER DONA A L’ANTIC EGIPTE
néixer en una societat patriarcal no ha estat mai fàcil
Ser dona a l’antic Egipte no devia ser cosa fàcil. Haver nascut en una societat patriarcal no facilita, precisament, la vida a les dones. I l’egípcia ho era plenament. Què es vol dir, amb això? Una societat patriarcal valora més l’home que la dona. La societat de l’antic Egipte educava els homes perquè pensessin i actuessin de manera masculina (preparaven els nois per a lluitar en temps de guerra, a alguns els alfabetitzaven, a altres els ensenyaven les arts del dibuix, la pintura i l’escultura, etc.) i les dones perquè pensessin i actuessin de manera femenina (ser mares, fidels al marit, no voler un càrrec administratiu, etc.). Les qualitats considerades masculines eren més valorades que les considerades femenines. Els recursos que s’invertiren en la salut i educació de les dones eren menors, i això provocava que les dones tinguessin menys oportunitats econòmiques, menys poder polític i menys llibertat de moviments que els homes.
eren homes, tots els arquitectes eren homes, tots els artistes eren homes, tots els militars eren homes, tots els summes sacerdots del Gran Temple de Karnak eren homes, tots els «caps dels graners» eres homes, tots els recaptadors d’impostos eren homes. I així al llarg de tres mil anys. D’altra banda, convé anotar que en la cosmovisió egípcia l’organització de la societat era jeràrquica. A dalt de tot hi havia el món diví, estrictament ordenat, però clarament situat per sobre de la humanitat. El faraó, en la cúspide de la societat humana, compartia alguns atributs amb les divinitats i se situava com a mediador entre l’esfera divina i la humana. El següent esglaó estava ocupat per l’elit, que era aproximadament un 1% de la població. I per sota hi havia els artistes, artesans i professionals menors, que eren analfabets. La immensa majoria de la població eren camperols que treballaven la terra.
És veritat que a l’Egipte faraònic hi va haver un grapat de dones que arribaren a la «posició alfa», com ara Hatxepsut, Nefertiti, Cleòpatra VII o les menys conegudes, però igual de poderoses, Ahhotep, Meretneit, Nitocris, Tauseret o Nefersobek. No hem d’oblidar, però, que aquests casos són les excepcions que confirmen la regla.
Per tant, parlar de les dones com si formessin un grup homogeni és en si mateix equívoc. Atès que l’antic Egipte era una societat jeràrquica i la meitat de la població era femenina, també les dones s’ordenaven jeràrquicament. En altres paraules, les dones de la família reial, les de l’elit, les artesanes i les de la pagesia tenien poc en comú, tret de la capacitat per a engendrar infants.
Al llarg de tres mil anys d’història (la cronologia de l’antic Egipte va del 3100 aC al 31 aC), són ben poques les dones que arribaren al tron d’Egipte i governaren el país. I fins i tot en aquests excepcionals i comptadíssims casos, tots els membres del sistema burocràtic egipci del qual s’envoltaren seguien sent homes, tots els visirs eren homes, tots els metges eren homes, tots els jutges eren homes, tots els escribes (és a dir, els que sabien llegir i escriure, mestres i alumnes) eren homes, tots els nomarques (governadors de províncies)
Com era la dona de l’antic Egipte? La resposta dependrà, per tant, de l’estament social en el qual li hagués tocat viure a cada dona en concret. Ben poc sabem —per no dir res— de la dona camperola. No sabia llegir ni escriure i, per tant, no ens han llegat cap diari personal en el qual expliquin les seves vides, les seves alegries, les seves pors, si tenien somnis o algun tipus d’esperança..., i les fonts escrites dels escribes no ens en parlen mai. No interessaven i s’han convertit en les grans anònimes.
MATRIMONI EGIPCI. Regne Antic Museu Egipci del Caire
De les fonts arqueològiques deduïm que tenien una esperança de vida d’uns vint-i-sis anys. Moltes van ser mares; algunes morien al part. I cap no va estar exempta de dur a terme treballs feixucs ni tingueren accés a càrrecs polítics, és clar. D ON E S A L’ A N T IG U I TAT
77
