70
S S I R A R E LITE CLAFITS
PURA SANTACREU BERENGUER Professora de Llengua i Literatura
L
a paraula ESCLAFIT està viva i ben viva. Hem vist les nombroses accepcions que té i les que s’hi van afegint noves. Literàriament, sempre ha estat present en els nostres textos, en els més grans i importants, com en el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, la nostra gran novel·la del segle xv. «... davant l’estol dels moros dues hores ans del dia, que l’estol dels moros no n’hagueren gens de sentiment; e ab molt gran fúria ells feriren en l’estol dels moros, ab l’esclafit tan gran de les trompetes e anafils e botzines e crits molt grans, e moltes bombardes que despararen al colp.»
Mantinguda al llarg del temps, ens trobem la paraula en nombrosos textos de la Renaixença del segle xix: «Per los alts miramars, per les teulaes, torretes y terrats y galeries no més s’ou pim, pam, pum; y la siutat, de cuant en cuant, retrona al ruïdós esclafit d’algun petardo que desparen menut.»
Constantí Llombart, Poesies valencianes (1872)
«VISAN. ¡Hóme, muigas, que vosté m’acaba de sofrechir! CÓRD. Hasta luego. INÉS.No tardeu. VISAN. (Huí pega asó un esclafit!) (Vanse por el foro.)»
Eduard Escalante, Una sogra de catañola (1875) Al segle xx, la trobem en textos de tota mena, és a dir, viva i ben viva: «Ja no s’ou l’esclafit de la bufetada paternal dins les cases ni el colp de palmeta dins les escoles. Fet i fet l’educació bèl·lica —diguem-ne bèl·lica— s’ha desterrat i generalment domina l’educació pacifista.»
Carles Salvador, Mètodes educatius, 149 (1925) Enric Valor (1911-2000) va recollir moltes rondalles, contes populars parlats, va aconseguir completar una vertadera enciclopèdia de l’imaginari col·lectiu valencià. Podem veure en la deliciosa rondalla «Les velletes de la Penya Roja» l’ús de la paraula que ens ocupa:
