’L
ES CL A FIT
88
A
València… Que collons és l’esclafit? Un soroll, un tro, un rebentó!!! Moltes paraules sols per a definir València… Un sentiment… La pólvora, la música, la festa i la nostra terra… Disculpeu el «paró», sempre plore com un xiquet!!! No puc!!!... Les flors, l’olor de pólvora, l’ambient. Això és, per a mi, l’esclafit! Eixa matinada que tots esperen la fallera, la festera, perquè isca i tirar la benvolguda traca, ja tenim un esclafit, que l’acompanya al passacarrer junt amb la banda (altre esclafit)… Que grans els nostres músics!... Xe!, esmorzem? Ara sí, un tro baix la taula o un coet que se li escapa al coeter, un bon esclafit, paraules majors… I un esclafit de sesta. Així som els valencians i les valencianes. Vore els xiquets la primera vegada que senten un esclafit, li agrade o no, eixos ulls no tenen preu, els dels iaios i els pares. Xe!, eixa la pague jo! Ací, açò és un esclafit! Conteu les vegades que repetisc l’esclafit!!! Així som nosaltres… La millor traca del món. Un bon esclafit!!!
Ramon Gisbert Vives Coeter Bac
