e d S E f CLA esta FIT
98
Isabel Aguilar López Regidora de Turisme i Patrimoni Cultural
E
sclafit és una paraula molt nostra per a definir el soroll estrident produït per alguna cosa, així que les Falles, en el seu conjunt, les podríem definir així. Som oberts, extravertits, a un tres i no res d’apuntar-nos a la festa. Uns arrimem el muscle, altres no tant, però ahí està el secret del món faller: els uns pels altres ens compensem i quasi sense adonar-nos-en i de manera fluida aconseguim portar la festa endavant de manera harmònica, amb l’alegria que ens caracteritza i amb la il·lusió de seguir endavant amb la festa que millor ens identifica, les Falles. Vivint-les com les vivim tan intensament a la nostra ciutat, era quasi imprescindible comptar amb un espai museístic que aglutine tota la idiosincràsia de la festa, per això es va crear un museu dedicat íntegrament a tot el que envolta el món faller: pólvora, música, ninots, història, evolució, indumentària, etc. En definitiva, un esclafit de tot allò que forma part de la festa més vibrant del món. L’esforç per a fer realitat eixe espai va valdre la pena. Passats uns anys des de la seua creació, ara forma part del nostre patrimoni cultural del qual tant ens enorgullim. Som part
essencial de l’elenc de festes declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i tal cosa ens obliga a vetlar pels interessos de la festa, mantindre-la viva, passar els costums de generació en generació perquè l’esclafit continue esguitant totes i tots per tal de continuar desvivint-nos per a fer falla, amb tot el que això comporta: molt de treball i la majoria de vegades no massa recompensat, però què seria de la festa si no fora per eixes persones que anteposen qualsevol moment personal per a arrancar el motor que sempre ha d’estar en marxa per a materialitzar totes i cada una de les activitats que formen part de les Falles. Mai hem de perdre les ganes de dur endavant la festa fallera i que l’esclafit provocat pels coets ens faça submergir en els dies grans de les Falles, que alhora va en sintonia amb l’esclafit de color dels monuments. L’esclafit de notes que ordenadament ixen dels instruments musicals. L’esclafit de l’aroma intens que desprenen les flors. L’esclafit que provoca als nostres cors ser valencians, i botar, ballar, riure i plorar quasi alhora, perquè si alguna cosa té la festa fallera, és que ens trau tots els sentiments, i això també ho podem definir com que és un esclafit.
