ORÍGENS LINGÜÍSTICS I LITERARIS / U 1
Taller de recursos literaris El llenguatge connotatiu o figurat El llenguatge denotatiu, utilitzat, per exemple, en textos explicatius d’àmbit acadèmic, és unívoc, és a dir que només es pot entendre d’una manera. En canvi, el llenguatge connotatiu (o figurat) és un llenguatge no literal i suggeridor, que té més significats dels que aparenta en una primera lectura.
Per a l’activitat 4 pots consulta el vídeo sobre les metes 10.7 i 13.1 en anayaeducacion.es
El llenguatge figurat s’aconsegueix amb recursos retòrics com ara la metàfora, la metonímia, la hipèrbole, la personificació i el símil. Aquests recursos expressius també són freqüents en el llenguatge de cada dia per cridar l’atenció, convéncer, intimidar, impressionar, etc. La diferència amb els recursos literaris és que aquests són intencionats, originals i, sobretot, elaborats. Els poetes musulmans de l'època medieval van arribar a una alt nivell d’elegància i sofisticació que es pot constatar en l’ús del llenguatge connotatiu en els seus poemes.
2 Relaciona en el quadern cada concepte amb la definició corresponent.
gairebé mil anys tenien unes preocupacions molt semblants a les nostres.
Hipèrbole, metàfora, metonímia, personificació, símil.
Text 4. La riuada
1. D esignació d’una cosa amb el nom d’una altra a la qual s’assembla.
Onades de fang, el mar de la riuada. El cel no pot parar de plorar llàgrimes. Badats, humiliats, els edificis són captius caient als peus del tirà.
2. Designació d’una cosa amb el nom d’una altra, no perquè s’assemblen, sinó per una certa proximitat en el sentit, és a dir, es pren la causa per l’efecte, el continent pel contingut, el lloc de procedència per l’objecte que en procedeix, etc.
Ibn Khafaja d’Alzira (1058-1138). Trad. Josep Piera.
Text 5. Nostàlgia
3. Comparació.
Amics que aneu, germans de passió, porteu el meu trist cor a la pàtria llunyana, València, de la qual guarde el nom, talismà de la pena, el meu cor tan distant. Com amnistiats d’un exili us veig quan en arribar allí direu a tots la pena d’un nostàlgic que pateix. Com n’heu fet comiat sense besades a les sandàlies que han de xafar el meu pont de Maan, a la Russafa!
4. Atribució d’accions i qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta. 5. Exageració.
3 Relaciona cada expressió col·loquial d’aquestes amb un recurs retòric de l’activitat anterior. – Tenir molta barra – Anar de copes – Estar com una rosa
Abú Abd Allàh Muhammad ibn Galib al-Rusafí (segle xii). Trad. Josep Piera.
– Ser una barbie – Dir-ho els diaris – Petar-se de riure – Ser sord com una tàpia – Tenir el cervell de mosquit – Ser de colors cridaners – Tenir més cara que esquena ➜
4
Tenir molta barra: metonímia.
Llig els textos 4 i 5, o escolta’ls en el banc de recursos d’anayaeducacion.es, i comprova que els habitants de les comarques valencianes de fa
5
Aplicant la tècnica Viatges en l’espai i en el temps (VET) i a partir de les expressions subratllades, digues de què tracten els poemes de l’activitat anterior.
6 Quin recurs retòric s’usa en cadascun d’aquests fragments dels poemes anteriors? – Com amnistiats d’un exili us veig. – Plorar llàgrimes (el cel). – El cel no pot parar de plorar llàgrimes. – El meu cor tan distant. – Onades de fang, el mar de la riuada.
15
