llibre2023 Llb

LLUIS BELDA 2023

Sobre la portada d'aquest any:

El títol del tema del llibret d’aquest any “És temps de...”

Cada persona, segons les seues circumstàncies personals pot encaminar aquest pensament a un lloc diferent, potser temps de canvi, temps de començar, és temps de llançar-se, de valorar...en fi de moltíssimes coses.

La portada d’aquest any ens fa recordar la il·lusió, la unió, les ganes per viure les falles i sobretot com a família.

Per a la gent que heu viscut este moment sabreu del que parle, altres ni s’ho plantegeu, per això, la contraportada reflecteix l’altre punt de vista de les falles, la festa.

Falles i festa van agarrades de la mà, una no és sense l’altra, igual que el llibret no és sense les falles i les falles no són sense el llibret.

Esperem que us agrade tant com a nosaltres, una portada amb sentiment, ganes i il·lusió.

Gràcies Paco pel teu treball.

CREDITS

Direccio i Maquetacio: Sara Guillem Cardona

Equip de Llibret:

Maria Barber Deusa

Vicenta Cardona Algaba

Maria Guillem Cardona

Portada: Paco Camallonga Andrés

Fotografia: Salva Gregori

Poesies: Vicent Barber Durá

Impressio: Blauverd Impressors

Col.labora: Generalitat Valenciana

Depòsit Legal V-1234-2011

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

Amics fallers, ja ha passat un any.

Pareix l’altre dia quan des d’estes línies ens dirigíem a tots vostés per presentar-los el llibret. Hui en dia, som ja, fills d’alguns d’aquells fallers, els que hem pres el bastó dels nostres pares i estem ostentant càrrecs importants en la mateixa i seguint allò començat.

Ha estat un any, aquest 2022, ple d’esdeveniments dolorosos, sobretot a nivell internacional. Però a pesar de tot, la nostra festa continua, vam poder amb una pandèmia a nivell global!

Un any més hem fet un gran esforç per a què aquest llibret siga digne; un llibret que agrade a tots, que siga fresc, que plasme allò positiu que s’ha fet durant l’exercici.

Sé que ara, quan arriben estes dades, tot el món està cansat i més d’un està cremat, bé perquè la feina de la falla el porta de cap o bé perquè ja està fart i té ganes d’acabar. Estic segura que eixiran persones amb nous aires frescos, amb noves idees enriquidores i amb ganes de treballar.

Des d’estes línies llance una proposta, i si a algú li agrada que l’arreplegue i endavant. Demane l’ajuda i el recolzament per a la persona que vullga agafar el timó d’esta nau, que espente aquest carro i que no es veja abandonada i sense ajuda. Al mateix temps un President sense ajuda és un President mort, un President amb les mans lligades, sense futur ni il·lusió; un President ha d’estar arropat per uns quants fallers responsables; de confiança i compromesos amb el seu projecte.

Si això ho aconsegueix i es rodeja d’eixa gent implicada i compromesa, tot el demés vindrà rodat i el camí serà més fàcil per a tots.

LLUIS BELDA 2023

En nostra Falla sé que no es pot contentar a tot el món, però amb diàleg, respecte i responsabilitat, es poden consensuar les decisions.

S’han de convocar assemblees més asovint, com es feia abans, el faller s’ha de vore valorat i donar-li a entendre que és un membre més de la Falla, que la Falla també és seua, i no sols de l’executiva, que també s’impliquen i que es tinga en compte la seua veu, alhora de prendre decisions. Si tot això ho aconseguim...que Déu ens pille confessats!

Enguany veureu un canvi, la nostra falla estava plena de càrrecs, i per què tant de càrrec? fins ara hi havia molta gent que ni s’enterava del lloc que ocupava, per això hem fet una llista de només unes quantes persones i m’agradaria que la resta arrimaren el muscle, sense demanar càrrec on només figurar.

Per finalitzar, m’agradaria fer menció al títol que hem posat al llibret d’aquest any, “És temps de...”, ja que molta gent s’ha espantat a l’hora de demana-los un article, i jo que pensava que era un tema de lo més fàcil!

Per a nosaltres en concret, és temps de recordar, de recordar i ser conscients que la nostra falla va complint anys (i que així continue), i encara tenim com a fallers a les persones que van fundar la nostra falla, persones a les que tenim que tindre sempre en compte, respectar i fer-los sentir com qualsevol altre faller. Tots ells són molts importants. La falla som tots.

I ara si, us presentem el llibret 2023, com sempre dic, qui té un llibret de la falla Lluis Belda, té una xicoteta part de la nostra història i un xicotet tresor ja que és l‘únic que perdura en el temps, la resta és efimer.

En record a...

Teresa Chova i Ribelles

Presidenta els anys 1981, 1986, 1987 i 1988. Eres un personatge històric d’aquesta falla. Vas ser una de les fundadores de la falla, col·laboradora incansable durant molts anys ajudant a aconseguir una falla digna del barri i de la ciutat. Vas sembrar la teua llavor que quedà ben arrelada.

“Una gran dona que no esperava ser gran per fer el que volia, sinó que fent el que volia va arribar a ser gran”. La falla necessita gent com tu.

Articles

Telmo Gadea Boix

Juan Carlos Moragues

Sara Guillem

Cristina Marti

Miguel Angel Picornell

Maria Guillem

Vicent Escriva

Angel Canet

Valenti Cabero

Victor Soler

Beatriz Gras Martinez

MANTENIDORA

Actriu i gestora cultural, és llicenciada en Art Dramàtic per la Real Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid.

En 1995 comença la seua trajectòria en la célebre companyia valenciana Pluja Teatre amb la qual ha recorregut gran part dels escenaris de tot l’estat.

L’any 2000 es trasllada a Madrid per formar-se en Arts escèniques i, una vegada finalitzats els seus estudis, treballa sota la direcció de reconeguts directoris d’escena com Ernesto Caballero, Jose Manuel Carrasco o Jesús Salgado.

En 2018 torna a Gandia i comença una nova etapa en l’àmbit de la gestió cultural. Hui dia és cap de projectes de la Casa Calba, productora valenciana gestora del Teatre del Raval.

Les falles, com el teatre, formen part de la seua vida des d’abans de nàixer. És hereva d’una rica tradició cultural i artística que ha marcat la seua vida personal i professional. Pertany a una de les famílies fundadores d’aquesta comissió i dels seus avantpassats ha heretat la passió i el compromís envers la nostra festa.

Cort d’honor d’Emma Martínez Mañó, Fallera Major Infantil de 1987 i Reina de la Falla de l’exercici 2021/2022, en l’actualitat ostenta els càrrecs de Vicesecretària i Delegada de teatre.

És un privilegi per a mi ser la veu que exalte les vostres virtuts.

Benvolguda Paula, et mire i sent alhora l’enyorança de tot allò que hem compartit i l’eufòria de veure’t novament al teu setial. Eres un any més nostra Reina de la Falla Infantil. Estàs més bonica encara i l’experiència acumulada es nota en el teu parar, però no has perdut ni una mica d’eixa espontaneïtat que ens encisa.

De segur que acaronaràs aquesta segona oportunitat com si fos l’única. I que viuràs cada moment com si fora la primera vegada, perquè en la teua mirada perviu la innocència i la ingenuïtat d’aquella xiqueta que somiava ser la Reina de la Falla.

Lucas, el teu President Infantil, t’acompanyarà ben orgullós, perquè aquest any també és molt especial per a ell. Acompleix el seu gran desig al mateix temps que la persona que més estima, sa mare, nostra màxima representant.

Paula, Lucas, agafeu-vos de la mà i respireu profundament: ací comença el vostre camí com a representants de tots els xiquets i les xiquetes de la nostra comissió.

I esteu ben pendents de Teo, falleret de bressol, i d’Alexia, la padrina infantil, tots dos comencen hui a escriure el seu currículum faller.

Alexia, per fi vistes el trage de color lila que tant desitjaves. Saps una cosa: diuen que els colors que triem parlen molt de la nostra personalitat, i el color que tu has triat és preciós, com tu: dolç i alegre.

Estimada Alícia, de la teua il·lusió, de la passió que sents per la festa de les falles, parlen eixos ulls brillants. De la teua sensibilitat i de l’optimisme vital que enarbores, brolla eixe somriure etern.

Amiga, has fet del teu somni una realitat. Ja eres nostra Reina de la Falla. I tinc la certesa que seràs una gran representant.

LLUIS BELDA 2023

Gaudeix d’aquest instant irrepetible, Alícia. Sent com la teua comissió, la teua família i els teus amics et miren amb devoció i com les teues companyes de regnat es contagien de la teua alegria. Amb elles viuràs l’esclat de vida fallera que ara comences i tots eixos moments viscuts teixiran als vostres cors un vincle que és impossible esborrar, ben bé saps del que et parle.

Minerva, Reina del Foc. Amiga lleial, sempre riallera. Dona carismàtica i fallera incansable, al teu currículum hui sumes un altre regnat ben especial per fer-li costat a la nostra benvolguda Alícia.

Maria, Reina de la Festa. Dolça com els pastissos i les galetes que fa, és una dona extraordinaria. La teua energia em té profundament enamorada, Maria. Estic convençuda que aquest regnat està fet a la teua mida.

Lucía, Reina de la Poesia. Alegre i voluntariosa, carinyosa i creativa. Tot arriba, estimada Lucía. Per fi llueixes la banda de reina. Estaves desitjant-ho i de segur que serà un any inoblidable per a tu.

Alba, Reina de l’Art. Tot i ser una fallera jove, respires, vius i sents les Falles per tots els porus de la teua pell. Et veig plena, feliç, i sé que gaudiràs molt d’aquest regnat.

Obriu els vostres sentits a olors, sorolls, música, llums, colors, rialles, vida, FALLES en una paraula, perquè d’eixa manera el vostre regnat no acabarà mai, perdurarà sempre.

Cristina, has inspirat en totes nosaltres la força per continuar endavant i les ganes de seguir creixent, de fer-nos grans.

Has pres les regnes d’aquesta comissió amb valentia i la teua tenacitat de segur que ens portarà allà on volem arribar. Les dones tenim molt a fer i a dir. El camí és llarg, però cal recórrer-lo sense por, com ho estem fent. Gràcies de tot cor pel teu compromís.

Visca València. Visquen les falles. Visca la Falla Lluis Belda.

Delegacio

DELEGADA ARTÍSTICA: LUCIA SABATER SERRANO

DELEGAT D'EMISSIÓ: VICENTE C. BARBER DURÁ

DELEGADA DE TEATRE: BEATRIZ GRAS MARTÍNEZ

DELEGADA DE BAC: MELIN BAÑULS CASTELLÓ

VICEDELEGADA DE BAC: FELI SÁNCHEZ BAÑULS

DELEGATS DE TRUC: AURORA CRUAÑES DURÁ

FIDEL ALBUIXECH GARCÍA

DELEGADA DE COMUNICACIONS: MARIA DONET ALMIÑANA

CASALER: MIGUEL ESCRIVÁ BLANES

DELEGATS DE PLANTÀ: ESTEBAN REIG MONTANER

DELEGATS DE CREMÀ: ESTEBAN NAVARRO BOVER

MAIKEL ESCRIVÁ BLANES

LUIS FAYOS PALONÉS

ALBERTO MARTINEZ CARDONA

PRESIDENTA: CRISTINA PUCHOL CALATAYUD

VICE-PRESIDENT: OSCAR GARCÍA ESCRIVÀ

SECRETÀRIA: MARIA GUILLEM CARDONA

VICESECRETÀRIA: BEATRIZ GRAS MARTÍNEZ

TRESORERA: DULCE MARTÍNEZ GARCÍA

LOTERA: MARIA D. GREGORI BORDES

DELEGADA DE LLIBRET: SARA GUILLEM CARDONA

LLUIS BELDA 2023

VICEDELEGADA DE LLIBRET: MARIA BARBER DEUSA

DELEGAT DE CAVALCADA: JOSE FRANCISCO

MORATAL MARTÍNEZ

DELEGAT DE JOCS: FIDEL ALBUIXECH GARCÍA

DELEGADA DE DONES: MARTA GARCÍA PUCHOL

DELEGAT DE MONUMENT: ESTEBAN REIG

MONTANER

VOCALS: CARLA GIL CATALÁ

CLARA PIERA ALCARAZ

JOSE PONS MIÑANA

RECOMPENSES

GESMIL D’ARGENT

Mª Dolores Gregori Bordes

Lola Peiró Millet

Jose Francisco Moratal Martinez

Lucia Sabater Serrano

Verónica Ferrer Martí

GESMIL DE COURE

Alba Polanco Marco

Belen Echavarria Belda

Borja Roselló Millan

Carlos Romero Millan

Carlos Sancho Mahiques

Halina Ruml Christiane

Júlia Tejados Signes

Lorena Llopis Monzó

Luis Fayos Palonés

MªJosé Marco Ramírez

Mónica Ródenas Hermoso

Pilar Marco Ramírez

Rebeca García Marco

Sergio Navarro Agaz

Beatriz Gras Martinez Acomiadament Reina de la Falla 2022

Fallers i falleres, què difícil és escriure un discurs d’acomiadament quan vols transmetre en poques paraules tot allò que has viscut i has sentit al llarg d’un regnat tan desitjat com aquest. Paula, Alicia, Mónica, Minerva, Reme, Maria, Natalia, Amparo, Cristina, Esther, Marta i Claudia: de segur que sentiu el mateix que jo.

Ha sigut un exercici breu, però molt emocionant (i no només per la quantitat de vegades que us he fet plorar). Hem viscut cada acte amb la màxima intensitat, hem desfilat de cara al vent i envers la tempesta amb orgull, hem ballat, fins i tot, sota la pluja, i sempre al caliu de la nostra comissió.

Amb eixe sentiment de goig, de felicitat plena que envaeix el meu cor, m’acomiade com a Reina de la Falla.

Gràcies de tot cor per acompanyar-me en aquest viatge i per fer-lo tan especial! Us estime!

Permeteu-me que acabe aquest comiat recordant les paraules de la meua germana Blanca en el seu manteniment: “No tingueu por, perquè quan arribe el fi, quan les flames facen cendra del vostre somni, estareu plenes de sensacions, de sentiments i d’emocions que no us podrà llevar ningú”.

Gràcies i fins sempre.

paula Moro Arnau Acomiadament Reina de la Falla Infantil 2022

Fallers i falleres, aquest regnat ha sigut màgic, un somni fet realitat, vosaltres fallers m’heu fet la xiqueta més feliç. M’agradaria donar les gràcies a tota l’executiva per elegir-me i procurar que tot isquera bé.

També donar les gràcies a Natalia, Amparo, Cristina, Esther, Maria, Reme, Minerva, Mónica i Alicia que han sigut les meues companyes de viatge i m’han tret sempre un somriure. Tampoc em puc oblidar de dues personetes molt especials per a mi, Marta i Claudia, les reines de la festa i del foc, a més de les meues millors amigues, gràcies per compartir aquest any amb mi.

També vullc nomenar a Pablo i Ximo, els meus dos presidents, gràcies per fer-me sentir com una princesa, sense deixar-me a la meua Bea, has sigut el millor exemple a seguir, la meua germana major, juntes hem compartit molts moments que recordaré sempre, has sigut una persona molt especial per a mi, moltíssimes gràcies de tot cor.

Al mateix temps crec que aquest somni no podria haver-se complit sense la meua famíia; en primer lloc els meus iaios i oncles, als quals estime moltíssim; també al meu pare, que encara que no el conegueu ha estat molt present, animant-me i recolzant-me en tot moment. A més a més està Jose, gràcies perquè has fet un gran esforç per a que puga complir el meu somni. I per últim la meua mare, gràcies per donar-me aquesta oportunitat i sobretot per descobrir-me la cosa que més m’agrada, les falles i compartir-les amb mi, us estime a tots.

Però aquest camí no acaba ací, perquè he tingut la sort de poder continuar representant a la meua volguda comissió en aquest 2023, per tant, no és un adéu, és un fins sempre...

MARTA MILLET MORENO

FALLERA MAJOR DE GANDIA

MARIA DE SANFELIX COLOMINA

FALLERA MAJOR INFANTIL DE GANDIA

Com la primera albada que el cel desprén sereu la llum que ens abraça, l’esclafit de la carcassa i el subtil perfum del vent.

Com una rosa càlida en essència veniu entre el clamor de les rialles per dur-nos el regal de vostra presència, sereu enguany nostra alegria, l’expressió de festa gandiana.

Cristina Puchol Calatayud PRESIDENTA

Mai vaig imaginar que arribara este moment d’escriure unes paraules com a presidenta d’aquesta gran falla. Però és un any que estic vivint amb gran il.lusió i moltes ganes de treballar.

El camí que recorre una falla durant tot un any faller no és gens fàcil. Són moltes hores de dedicació i molt d’esforç per part de tots. Per això, vull començar agraint la cooperació diària i la inestimable ajuda de la meua executiva, sense ells res d’acò no haguera sigut possible. També donar les gràcies a tots els fallers i falleres per la seua activa participació en totes les activitats que la nostra falla organitza.

També he d’agrair als anunciants i entitats, per l’esforç econòmic que suposa l’ajudar-nos en els actes d’esta comissió en els que han col.laborat, inclòs aquest llibret.

Així com a totes les persones i veïns que d’alguna manera o altra ens ajuden a seguir avant en la festa o soportar les molesties que puga donar.

Per finalitzar m’agradaria convidar a tots els ciutadans de Gandia a que s’acosten a la nostra falla ja que com sempre seran rebuts amb els braços oberts.

Fallers, falleres, veïns i amics prompte arribarà la setmana de l’any més esperada per a tots els que compartim el sentiment per la nostra festa, disfruteu de les falles del 2023 al màxim.

Moltes gràcies a tots i que visca la falla Passeig Lluis Belda i Ajd.

Lucas Climent Castello PRESIDENT INFANTIL

Estimats fallers, falleres i amics, per damunt de tot amics. Ben bé sabeu la il.lusió que tenia de ser President d’aquesta comissió. He somiat amb poder representar a la meua comissió Infantil des del primer moment que vaig pertanyer a ella. I ara, eixe somni és una realitat.

De les Falles m’agrada tot, des de vestir-me de saragüell o torrentí, fins les mascletades, despertades, els monumets, les processons, la música…. És un sentiment únic que m’ompli de felicitat. Estic molt content de compartir aquest any en una persona tan especial com la meua Reina Paula. Alexia, Pau i Teo són els més menudets del grup però no per això menys importants.

Junt amb les reines majors formem un gran equip i de segur que ens complementem i ens ho passem d’allò més bé. Sense oblidar-me de la meua Presidenta Cristina, és un orgull desfilar al teu costat, gràcies per cuidarme i estar sempre pendent de mi, ens espera un gran any.

També vullc destacar l’orgull que sent de que ma mare siga la Reina de la Falla. Amb ella estic compartint tots aquests moments especials, ella és la persona més fallera que conec i gràcies a això jo també ho sóc. Ningú imaginava que acabariem sent Reina i President.

Gràcies a la meua família per l’esforç que estan fent per a què jo complixca el meu somni, als meus tios Carlos i Alba i com no als meus uelos per no perdres cap acte i a Borja per ajudar-nos a estar perfectes i puntuals.

Per últim dir-vos que ens espera un any molt bonic en el que anem a gaudir tots junts de la gran festa que són les Falles. Espere que tota la comissió s’involucre en els actes i events futurs igual que ho estan fent fins ara. Moltes gràcies per donar-me esta oportunitat que sens dubte recordaré sempre.

Visquen les Falles i visca la millor falla del món, la Falla Passeig Lluis Belda.

Marta Garcia Puchol DELEGADA DE DONES

Enguany tinc el privilegi de dirigir-me a tots vosaltres com a Delegada de Dones.

En primer lloc, volia donar les gràcies per ser l’encarregada de representar a totes les dones d’aquesta Comissió, ja que són un gran paper fonamental en la nostra falla.

També donar el meu agraïment a cada un de vosaltres, per col.laborar i ajudar, per a què aquesta, la nostra Comissió continue endavant un any més.

Les Falles, com ja sabem, no són només quatre dies en Març, sinó una festa de tot un any. Per això hem de treballar molt per a poder gaudir d’un bon exercici faller.

Fallers, us desitge un any ple d’emocions, pólvora, música i alegria. Gaudiu de cada acte com si fora l’únic i disfruteu!

Gràcies per la vostra col.laboració.

TEMPS DE FER EQUIP

El món necessita gent que deixe de dormir per complir amb els teus somnis, gent que amb la seva vida faça història, que qüestione l’establert, que pense que res està escrit, gent obsessiva, apassionada, arriscada, gent que no espere a ser gran per fer el que vol sinó que fent el que vol arribe a ser gran. El món necessita gent que estime el que fa. El món necessita gent com tu.

REINA DE LA FALLA

Alícia, t'has obert com una flor, ha brotat als teus ulls goig i rialla i ara mostres vibrant el teu color lluint-te com la Reina de la Falla.

ALICIA CASTELLO PELLICER

MINERVA ESTEVE FERRAIRO

REINA DEL FOC

ACOMPANYANT: JAVIER REIG MORENO

Encesa de bellesa i harmonia, la teua llum encega i sap a poc.

Minerva, fas la nit tornar-se dia guanyant corona de Reina del Foc.

MARIA GREGORI BORDES

REINA DE LA FESTA

ACOMPANYANT: FIDEL ALBUIXECH MALONDA

Hui que el vi de l’estiu t’ompli la copa i la teua dolçor alça i apresta, el teu vaixell airós posa la popa cap a aquell feliç regne de la Festa.

LUCIA SABATER SERRANO

REINA DE LA POESIA

ACOMPANYANT: JOSE FRCO. MORATAL MARTINEZ

Com un núvol que passa i va deixant la seua empremta al cel, així Lucía el teu somriure alegre, el teu encant, escriu als cors la teua Poesia.

ALBA POLANCO MARCO

REINA DE L’ART

ACOMPANYANT: LUIS FAYOS PALONES

Quan vens, Alba, fallera, amb el teu do fas esclatar el món de part a part omplint els esperits d’inspiració, com cal a la nostra Reina de l’Art.

Cens faller

ALABORT FLOREZ, JUAN CARLOS

ALBELDA CABANILLES, CLAUDIA

ALBORCH ANGULO, LUCIA

ALBUIXECH GARCÍA, DIEGO

ALBUIXECH GARCÍA, FIDEL

ALBUIXECH MALONDA, FIDEL

ALMIÑANA MARTÍ, AMPARO

ÁLVAREZ NOGUERA, ALICIA

AMAYA PASCUAL, ELVIRA

ARNAU REQUENA, ESTHER

BALBASTRE CATALÀ, MARC

BAÑULS CASTELLÓ, AMELIA

BARBER DEUSA, MARIA

BARBER DURÁ, Mª AMPARO

BARBER DURÁ, VICENTE CARLOS

BARBER PEIRÓ, JOAQUIN

BELDA TEJEDOS, ESTHER

BERTÓ ASCÓ, AMPARO

BERTÓ GARCÍA, VICENTE

BLANQUER MONTANER, JUDIT

BOU DEUSA, INMA

BROTONS MOMPÓ, Mª LUZ

CALADO MARTIN, JUAN

CALADO MARTÍNEZ, SILVIA

CAMAS PERETÓ, ALEJANDRA

CARBÓ MARTÍNEZ, MARCOS

CARBÓ VALVERDE, JOSÉ MARIA

CARDONA ALGABA, VICENTA

CASTELLÓ PELLICER, ALICIA

CATALÁ LAPORTA, SOFIA

CARUSSO CHINCHILLA, VALERIA

CATALAN PELLICER, SANDRA

CERVERA PEIRÓ, OSCAR

CLIMENT PONS, ROCIO

CORTELL BATALLER, JOSEP

CORTELL MERINO, BELÉN

CORTELL MERINO, MARIA

COSTA MARTÍNEZ, BEGOÑA

CRUAÑES DURÁ, AURORA

CRUZ FUENTES, FERMIN

DEUSA GREGORI, CARLES

DEUSA GREGORI, SERGI

DEUSA LLOPIS, PILAR

DIEGUEZ GARCÍA, CARLA

DONET ALBEROLA, FERNANDO

DONET ALMIÑANA, MARIA

DONET MOYA, IAGO

ECHEVARRÍA BELDA, JAVIER

ECHEVARRÍA BELDA, BELÉN

ESCRIVÁ BLANES, MIGUEL

ESCRIVÁ CARDONA, MAIKEL

ESTEVE FERRAIRÓ, MINERVA

EWA DABROWAKA, ÁGATA

FAYOS PALONÉS, LUIS

FENOLLAR BARBER, ESTELA

FENOLLAR MONTANER, SALVADOR

FERNÁNDEZ ANAYA, JORGE

FERNÁNDEZ GARCÍA, ALBA

FERNÁNDEZ GARCÍA, LUCIA

FERRER MARTÍ, VERÓNICA

GALLEGO APARISI, CLAUDIA

GARCÍA ESCRIVÀ, OSCAR

GARCÍA FELIS, ESTHER

GARCÍA PUCHOL, LAURA

GARCÍA PUCHOL, MARTA

GARCÍA SIMÓN, MªJOSÉ

GARCÍA TOMÁS, AMPARO

GIL CATALÁ, CARLA

GOIG ÁLVAREZ, ABEL

GOIG ÁLVAREZ, ALICIA

GOIG VALENZUELA, TONI

GRAS MARÍNEZ, BEATRIZ

GRAS MARTÍNEZ, BLANCA

GREGORI BORDES, MARIA

GREGORI VILAPLANA, VICENTE

GUILLEM CARDONA, MARIA

GUILLEM CARDONA, SARA

HERREROS PUIG, MARTA

LAVIN MIRANDA, LUCAS

LLOPIS MONZÓ, LORENA

LLORET NAVARRO, AIDA

LULL SALA, JOSÉ

LULL SANEUGENIO, SARA

MALONDA LAZCANO, EDDI

MARCO RAMÍREZ, Mª JOSE

MARCO RAMÍREZ, PILAR

MARTÍNEZ APARISI, REME

MARTÍNEZ BROTONS, CARMEN

MARTÍNEZ BROTONS, Mª LUZ

MARTÍNEZ CARDONA, ALBERTO

MARTÍNEZ CRUAÑES, AURORA

MARTÍNEZ FERRER, MANUEL

MARTÍNEZ GARCÍA, DULCE

MARTÍNEZ ROIG, ANA

MARTÍNEZ ROIG, FANI

MARTÍNEZ ROIG, NIEVES

MARTÍNEZ ROIG, PATRICIA

MASCARELL GARCÍA, ALEJANDRA

MASCARELL GARCÍA, SONIA

MASCARELL GREGORI, JAVIER

MELLADO MARTÍNEZ, BELÉN

MELLADO MARTÍNEZ, SARA

MERINO QUILES, CHARO

MILLAN LINUESA, ANA

MILLET FERRER, JOSÉ

MILLET FERRER, MARIA

MILLET PÉREZ, AMPARO

MILLET PÉREZ, JOSÉ

MIÑANA DURÁ, PABLO

MIÑANA PASCUAL, MARTA

MIÑANA SENDRA, JUANJO

MILL BAEZA, RENÉE

MONTENEGRO MARCO, PAOLA

MORANT NAVARRETE, CARLOS

MORATAL MARTÍNEZ, JOSE FRANCISCO

MORATAL MARTÍNEZ, PATRICIA

MOYA FRASQUET, NATALIA

MUÑOZ CARMONA, GEMMA

NAVARRO BOVER, ESTEBAN

NAVARRO BOVER, SALVADOR

NAVARRO BERTÓ, SALVADOR

LLUIS BELDA 2023

NAVARRO BERTÓ, SAMUEL

NAVARRO MARTÍNEZ, MARIA

NAVARRO MARTÍNEZ, OLGA

NAVARRO SIGALAT, BENITO

PALMER TIMMERMANS, SOFIA

PASCUAL CAMARENA, ELENA

PEIRÓ MILLET, LOLITA

PELLICER BARRANCA, PAULA

PERETÓ PELAYO, VIVI

PÉREZ LONGÁS, FRANCISCO

PÉREZ LORENTE, SONIA

PÉREZ MENGUAL, JAVIER

PERIS REIG, LAURA

PIERA ALCARAZ, CLARA

POLANCO MARCO, ALBA

PONS MIÑANA, JOSÉ

PRIETO PRIETO, FERNANDO

PUCHOL CALATAYUD, CRISTINA

REIG MONTANER, ESTEBAN

REIG MORENO, JAVIER

RIBES GUALDE, VICENTE

RIBES MILLAN, CRISTINA

RICO CAÑADA, MARIA

RÓDENAS HERMOSO, MÓNICA

ROMERO BARRERO, DAVID

ROMERO MILLAN, CARLOS

ROMERO DE ÁVILA MARIN, FRANCISCO

ROMERO DE ÁVILA PEREZ, ENMA

ROMERO MASCARELL, JAVIER

ROSELLÓ MANERA, MARTINA

ROSELLÓ NACHER, BORJA

RUIZ FERNÁNDEZ, MARTA

SABATER SERRANO, LUCIA

SÁNCHEZ BAÑULS, FELICIDAD

SÁNCHEZ PARDO, SERGIO

SANCHO MAHIQUES, CARLOS

SANCHO RÓDENAS, CARLOTA

SANEUGENIO GREGORI, PEPITA

SEGURA CARDONA, ANA

SERRA PIERA, ANNA SIGNES CANET, ALEJANDRO SIMÓN PISIONERO, FINITA SOLANES ALMIÑANA, PAULA SOLER MARCHANTE, PAU SOLER MONTANER, HECTOR TAVALLO PEIRÓ, JESÚS TEJADOS SIGNES, JÚLIA VILA MARTÍNEZ, PAULA VILLAJOS NIETO, ANGEL XAIXO SANCHIS, FRANCISCO

ESBOS

ARTISTA: GERMANS MELIA

LEMA: TOT A UNA CARTA

AUTOR DE LA EXPLICACIO: VICENT BARBER DURA

Tot a una carta. Expressió que fa referència al fet que cal assumir un gran risc per superar una greu dificultat. I el món actual està ple de dificultats.

Es tracta d’escollir un sol recurs i esperar que d’ell depenga la solució del nostre problema. Tot això enmig de la incertesa, els dubtes, el temor... I per adquirir certesa de l’incert acudim sovint a allò ocult, allò hermètic, allò màgic.

L’expressió d’aquest desig de certesa és l’endevinació, i la falla d’aquest any està dedicada a una de les arts més conegudes que es fa a través de les cartes: el tarot.

El tarot és una baralla de cartes per mitjà de la qual es tracta de conèixer i interpretar fets, somnis o emocions. La tècnica es basa en la selecció de cartes d’una baralla que després són interpretades pel tarotista segons l’ordre en què han estat seleccionades. A través de les cartes la nostra falla tractarà de llegir el present, el passat i el futur de la nostra ciutat.

Com a la política, de la carta seleccionada dependrà la solució dels nostres problemes. Literalment, ens ho juguem tot a una carta.

REMAT: EL TAROTISTA

La figura enigmàtica del tarotista presideix la nostra falla. Acudim a la seua consulta, i ens endinsem en el coneixement d’allò que no som capaços de veure per nosaltres mateixos.

Comença la partida i davant dels nostres ulls desfilen els “arcans”, símbols del misteri.

El Boig: Bufó d’aspecte esbojarrat i juvenil, combina saviesa i insensatesa, representa la despreocupació, el desordre, el caos. El Boig sembla no viure a la realitat perquè té la virtut de veure l’entorn de manera diferent, amb ment oberta; és una figura a qui ningú no pren seriosament i que vaga d’una banda a l’altra, aparentment sense saber què busca ni on va. Aventurer i espontani, és el símbol de l’heroi. Pujat a dalt del nostre monument, sembla burlar-se de la nostra desconfiança.

La Roda de la Fortuna: L’element central és una roda on un mico puja i un altre baixa. Representen, respectivament, dos dels tres estats de la Sort: Progrés (el que puja) i decadència (el que baixa).

A sobre de la roda hi ha una esfinx, amb una espasa carregada sobre l’espatlla apuntant al cel; aquesta representa el tercer estat de la Sort: La riquesa. Generalment representa el vaivé de la vida, el Destí i el Karma. Al nostre monument ens encoratja a ser previsors i a no prendre decisions equivocades.

La Justícia: Apareix com una dona sostenint a cada mà, una balança i una espasa de doble fil, la qual dirigeix al cel, amb una corona al cap. De forma normal, significa l’equitat, sensatesa, moderació i virtut. De manera inversa significa intolerància, falsedat, fanatisme, injustícia. Aquí ens recorda l’esdevenir judicial de certs personatges de la nostra ciutat.

Finalment, ben barrejades, comencen a aparèixer les cartes que determinaran el nostre destí.

PRIMERA CARTA: EL PENJAT

El Penjat és un home que es troba de cap, amarrat per un peu d’un pal en forma de travessat, creuant el peu sobre el llit com formant-ne un quatre. Te aparentment les mans ocultes com si estigués amarrat per darrere. L’home sembla tranquil. Sol ser associat amb l’autosacrifici i la paciència davant de les adversitats. Amb l’esforç que requereix qualsevol empresa difícil de dur a terme i qualsevol causa noble. A la mitologia molts déus passen per un calvari però ressusciten renovats i il·luminats.

A la nostra falla relacionem El Penjat amb la posició política del Partit Popular, que després d’atravesar el seu “calvari polític” tracta de renovar-se sacrificant alguna de les seues figures i “ressuscitar”. El canvi de candidat a l’alcaldia n’és una bona prova. També representa la difícil posició en què es troba el seu nou líder, que haurà de demostrar paciència i capacitat de sacrifici per esmenar la situació.

SEGONA CARTA: EL DIABLE

Un diable sobre una mena d’altar eleva una mà oberta i a l’altra sosté una torxa. Al nivell del pis hi ha dos dimonis menors, un de femení i un altre de masculí lligats del coll a l’altar. Representa l’ésser humà que està lligat als desitjos materials, els vicis i la matèria. Se l’associa amb la figura maligna i descontrolada, l’antagonista principal que es deixa portar pel costat fosc.

Al nostre monument ens recorda l’episodi del President de la nostra Federació de Falles ajornant el Congrés faller que s’havia de celebrar aquest any amb l’excusa de la pandèmia, per tal de seguir en el seu lloc privilegiat un any més: l’aferrament al poder és mal conseller.

TERCERA CARTA: EL REI

Arcans Menors del Tarot, els Reis simbolitzen l’Home, encarnen el poder, la idea de triomf, les ganes de vèncer i assolir l’èxit. Els Reis al Tarot estan asseguts sobre els seus respectius trons, tenint a la mà un cetre amb els atributs de la família sobre la qual ells reinen: Espases, Bastos, Copes i Ors. Simbolitza l’energia masculina dominant, algú que controla, dirigeix i vol estar al comandament.

Al nostre monument el situem en peu, ja que és un “rei” que encara no s’ha guanyat el seu seient. Representa el nostre alcalde, que va assolir el càrrec sense ser el candidat a les eleccions passades, i que pretén legitimar la seua posició recorrent a les típiques mesures que el poder posa al seu abast: propaganda, ajudes d’última hora, baixades d’impostos ridícules i extemporànies...

QUARTA CARTA: L’EMPERADRIU

L’Emperadriu és una dona, té un escut amb una àguila, una corona i un cetre amb una creu a la punta. Asseguda en una cadira, que pot tenir l’aparença d’ales. Simbolitza la família, la mare i la fertilitat. Representant de la fortalesa femenina, sexualment atractiva i poderosa, l’Emperadriu és usualment associada amb l’arquetip de la Reina, força femenina activa i dominant, que actua directament per realitzar els seus fins, a diferència de la força femenina passiva i contemplativa de la Sacerdotisa.

La seua presència al monument és testimonial, intentant destacar l’absència d’una figura femenina dominant a l’escena política local després de la sortida de l’exalcaldessa.

EL CASTELL DE CARTES ESCENA

Un castell de cartes és una estructura amb una estabilitat molt feble que una bufada d’aire, un cop a les cartes o fins i tot un lleu desplaçament de la taula sobre la qual es troben pot enderrocar totalment. Es pot veure com un castell de cartes qualsevol cosa que tinga poca estabilitat i tendència o possibilitat de col·lapse total o gairebé total, per caiguda d’una part. La predicció de que en algún moment quedará destruït es més que probable.

A la nostra falla el castell de cartes és la coalició de mini partits que constitueixen Més Gandia, on la correlació de forces és molt inestable i la celebració de primàries tensiona tota l’estructura, ja que totes les faccions volen situar els seus candidats als llocs de sortida. Enguany Alandete i Izquierdo han protagonitzat una vegada més un enfrontament per ocupar la capçalera del cartell.

ESCENA ECOLOGICA: L’ARBRE DE LA VIDA

L’arbre de la vida s’interpreta com una estructura relacionada amb el món de les energies espirituals, i és considerat com a mena de trajecte per accedir al context de la realització espiritual.

Amb aquesta carta finalitza la nostra consulta al Tarot amb esperança d’haver trobat resposta davant d’una situació que ens causa incertesa i preocupació.

Agraïm l’atenció prestada i ens acomiadem del lector amb el desig que la lectura hagi resultat profitosa i amena.

LUCAS CLIMENT CASTELLO PRESIDENT INFANTIL

REINA DE LA FALLA INFANTIL

Paula és la reina d’un conte el qual, sense haver-hi fades, si les dues parts confronte, li ha passat dues vegades.

PAULA MORO ARNAU

ALEXIA BALBASTRE GOIG PADRINA

ACOMPANYANT: PAU BALBASTRE GOIG

Floreta que a tots agrada, el teu encant s’endevina. Tens la il·lusió a la mirada i el desig de ser Padrina.

TEO SOLER GUILLEM FILLOLET

Trosset de cel fet de cotó de sucre. Elàstic saltimbanqui del bressol. Onada de carícies mentre engrunses...

(Si saps llegir ja t’he dit el seu nom.)

Cens infantil

ALCALÁ CORTELL TONI

BALBASTRE GOIG ALEXIA

BALBASTRE GOIG PAU

CERVERA MILLET CLAUDIA

CERVERA MILLET MARTA

CRUZ MOLL RENÉE

CRUZ MOLL ABEL

CLIMENT CASTELLÓ LUCAS

GARCÍA GRAS LEO

LULL SANEUGENIO GEMA

LULL SANEUGENIO JOSÉ

MALONDA PEIRÓ IRENE

MALONDA PEIRÓ SANDRA

MILLET DURÁ ANA

MIÑANA MUÑOZ MATEO

MORANT BOU ALEIX

MORANT BOU PAU

MORANT BOU ONA

MORO ARNAU PAULA

NOTARIO MORATAL SAUL

NÚÑEZ MONTENEGRO MARTINA

PONS FERRER MELANI

PRATS NENA TERESA

PRIETO PASCUAL AMPARO

REIG ESTEVE CLARA

REIG ESTEVE SOFIA

REVUELTAS MORAGUES VICTORIA

ROMERO CALADO ALEIX

ROMERO MARTÍNEZ PABLO

ROSELLÓ CASTELLÓ MATEO

SÁNCHEZ GRAS, MARC

SÁNCHEZ GRAS, MATEO

SANCHO RÓDENAS, ALEJANDRA

SANCHO RÓDENAS, CARLOS

SOLER GUILLEM, TEO

XAIXO MARTÍNEZ, IVAN

XAIXO MARTÍNEZ, AITOR

ESBOS INFANTIL

ARTISTA:

GERMANS MELIA

LEMA:

VACANSES, ALLA ANEM!

AUTORA DE L’EXPLICACIO:

DULCE MARTINEZ GARCIA

Qui no ha somiat alguna vegada en tindre una gran caravana on entre tota la família, des dels avis fins a les mascotes, i emprendre el viatge de la seua vida recorrent el món mentre viu un fum d’aventures.

Allí estava aquell gran vehicle: el blanc i el roig es mesclaven fent la combinació perfecta. Els seus fars et saludaven amb el major dels somriures. Les seues grans rodes eren testimoni de les mil batalles que havia viscut, però encara així, continuava brillant com el primer dia.

Tots als seus llocs, el pare al volant, amb el iaio al costat perquè no es perda cap indicació. A la part de darrere, els nens emocionats criden i riuen, mentre la mare i la iaia acaben de col·locar tot al seu lloc.

I no ens podem oblidar de Rufo, tranquil al seu llit observant com la família es disposa a començar la seua aventura.

- Els cinturons, família! Comencem!- crida el pare.

El iaio, que mira de reüll els nens, té una gran idea:

- Què us pareix si uscontem aventures dels nostres primers viatges?

- Siiii! – criden tots.

- Començaré jo, vinga! – s’anima el iaio.

EL IAIO

Recorde els Nadals de la meua infància. Quan arribava el dia 22 de desembre a casa tots ens revolucionàvem. Era el dia de preparar maletes i borses per a començar el gran viatge. La meua mare, és a dir, la vostra besàvia, tenia la família a Barcelona i fins allí viatjàvem per a passar tots junts les festes. A casa érem cinc i havíem d’anar amb el 600 del meu pare. Era un cotxe vell i en tots els viatges ens donava alguna sorpresa.

Ma mare preparava una “nevereta” amb entrepans, truita de creïlles, sucs i fruita. Clarejava el dia 23 i amb els meus germans, corríem a la porta del cotxe per triar seient, jugant a pedra, paper i tisores. Qui no ha fet això alguna vegada? Ningú vol mai que li toque el centre! Un any, als cent quilòmetres, el cotxe va decidir que era hora de fer una parada. Començà a eixir un fum blanc de la part davantera del cotxe i el meu pare va parar al primer descampat que va trobar. Vam aprofitar aquell paronet per a estirar cames, jugar a baló i menjar els entrepans tan deliciosos que la mare havia preparat.

De tant en tant, donàvem una ullada al cotxe i quan ja no es veia fum, el pare cridava: “tots al cotxe, continuem!” i es repetia la mateixa seqüència, fins que el cotxe es va refredar i ens va deixar continuar.

Vam tardar més de deu hores en arribar! Quan vam arribar a Barcelona la família de ma mare ja havia cridat als mossos d’esquadra dient que havíem desaparegut per la carretera! Quina risa!

I així eren els viatges de Nadal, amb un 600 que ens convidava a descobrir llocs i gaudir de la natura.

- Pare hem arribat ja? – van preguntar els xiquets.

- No, encara ens queda una estona.

- Doncs ara em toca a mi - digué entusiasmada l’avia.

LLUIS BELDA 2023

LA IAIA

- Paula, Lucas, què us pareix si juguem a jocs de viatge?.

- Jocs de viatge? Quina favada - digué Lucas.

- Cap favada, xiquet. Quan un viatja pot inventar mil històries.

- A què jugarem iaia? si estem dins del cotxe... - va sentenciar Paula.

- Doncs, començarem pel joc de les matrícules.

- Quèee?- cridaren els dos alhora.

- Cada vegada que passe un cotxe, hem de sumar els números de la seua matrícula. El primer que ho endevine guanya un punt. Qui primer arribe a cinc punts guanya el joc - els va explicar la iaia.

- Vinga, la primera. 2312.

- Vuit – va dir Lucas cridant i emocionat.

- Correcte. Punt per a tu.

- 4111- va dir de nou la iaia.

- Set - aquesta vegada Paula havia sigut més ràpida. I així un cotxe darrere l’altre, mentre el viatge avançava.

- Vinga esta és l’última i aneu empatats, qui encerte, guanya el joc. Ahí va: 5823.

- Divuit - va cridar el iaio.

- Però borinot, que tu no jugues. És un joc per als xiquets. Mira que t’agrada sempre estar al mig. I entre remugons de la iaia i malifetes del iaio, els nens no podien més que riure.

- Vinga, ara el joc dels colors- va proposar la iaia.

- Eixe si el conec. Començaré jo - va dir Paula – Cal contar deu cotxes de color roig que circulen pel costat de la nostra finestra, val Lucas? No val mirar per la finestra de l’altre.

- I per últim jugarem al joc de les paraules. Hem de formar paraules amb les lletres de les matrícules. Per exemple, TLD. Toledo

- Val, ara jo. Mireu eixe cotxe blau que va davant de nosaltres. Les seues lletres són, DLS. Dilluns - digué Lucas – Vinga Paula, et toca.- No m’agrada aquest joc, estic cansada. Pare, encara no hem arribat?

- No, ens queda una estona llarga.

- Doncs vull sentir una altra aventura.

- Aleshores és el meu torn. Escolteu-me i veureu si rieu amb la meua història - digué la mare.

LLUIS BELDA 2023

CARMEN

Us contaré un secret, sabeu eixa persona que va de viatge sempre càmera en mà i tot el món acaba fins al monyo d’ella, perquè cada dos passos ha de fer una foto?. Doncs eixa sóc jo!. Però encara que penseu que tanta foto no té cap sentit, aquella vegada va ser la nostra salvació.

Mai oblidaré aquell viatge que vam fer a Pirineus. La mare, tres amigues i una caravana. El pla perfecte! Què podia eixir malament? Doncs ens va passar una bona!

Havíem organitzat una ruta de senderisme per les muntanyes, així que, vam deixar el furgó en el punt d’inici i començàrem a caminar.

A mesura que ens endinsàvem, les vistes i el paisatge eren cada vegada millor. Jo, com sempre, em parava en cada racó per capturar el més mínim detall.

Sense adonar-nos i fascinades per l’encant del paisatge, vam caminar diversos quilòmetres sense tindre en compte ni memoritzar el camí. Arribàrem al fi de la ruta, un mirador preciós, d’on es podia contemplar tota la vall en aquell dia solejat i clar.

Foto per ací, foto per allí. Cada una sola. Ara una totes juntes. I bé, després d’unes quinze o vint fotos, ja era hora de reprendre el camí de tornada. Però, sabeu què? Ninguna de les quatre sabia quina era la direcció correcta!

En aquell moment d’incertesa em vaig posar a repassar les fotografies que havia fet durant tota la ruta i em vaig adonar que tenia un reportatge del trajecte. Aconseguírem desfer el camí i arribar sense cap problema a la nostra furgoneta.

Des d’aquell viatge, ja no sóc la pesada de les fotos, ara sóc: La Fotògrafa Més Volguda, i sempre totes demanant-me que faça reportatges dels viatges. Com ara: somriureeee, 3, 2, 1, foto!

- Ai mamà! Sempre igual! De veritat pare, falta molt?

- Una història més i crec que haurem arribat al destí final. I com no podria ser d’altra manera, ací va la meua.

LLUIS BELDA 2023

PERE

Encara recorde aquell viatge a la platja, amb tan sols díhuit anys, quan el iaio em va regalar el meu primer cotxe. Un 123 en color groc, amb cuir negre i una oloreta que et despertava les ganes de viure i de descobrir món!

La mare i jo havíem començat a festejar feia poc i era el nostre primer viatge. Estudiàrem la ruta a la perfecció, perquè en aquells temps no hi havia GPS i, per tant, havíem de saber el camí de memòria per a no perdre’ns.

Però com tot principiant, no vaig ser previsor i vaig oblidar omplir el depòsit de gasolina.

A mig camí, una llum roja i brillant en el quadre de comandament em va cridar l’atenció. Si xiquets, el que esteu pensant, el cotxe necessitava gasolina. I on estava la més propera? Doncs no ho sabíem.

Vam decidir parar en el primer poble i preguntar.

- Perdone bon home, una gasolinera a prop?- va preguntar la mare per la finestra.

- Si clar, han de continuar recte i primer carrer a la dreta. Veuran una rotonda. Agafen la primera eixida i a cent metres la veuran.

- Moltes gràcies, molt amable.

Continuàrem el camí amb les indicacions que ens havia donat l’home, però com que anàvem xarrant, ens votarem l’eixida correcta i agafàrem la segona, desviant-nos del camí i entrant a un nou poble. Per tant, repetírem la seqüència.

- Bon dia, senyora. Seria tan amable d’indicar-nos on podem trobar una gasolinera?

- Vaja, al poble no hi ha cap. Han de seguir uns tres quilòmetres, fins a arribar al següent poble i una vegada allí millor tornen a preguntar.

LLUIS BELDA 2023

En arribar al poble del costat, diumenge, tres de la vesprada, mes d’agost, tot tancat i cap persona pel carrer.

- I ara què fem?- va dir la mare amb un to de preocupació.

- Doncs, no passa res. Continuarem recte i segur arribem a un altre lloc on poder preguntar.

De sobte, la carretera es va convertir en un camí de pedres, estret i amb una séquia a banda i banda. La mare començà a ficar-se nerviosa. Els minuts anaven passant, la reserva de gasolina baixant, aquell camí no arribava mai a la seua fi... i nosaltres sense trobar cap gasolinera!

Quan ja ens donàvem per perduts i pensant en com demanaríem ajuda, al fons d’aquell camí, una gasolinera!!

Ens ficàrem a plorar i cridar de l’alegria.

- Això et va passar per no fer-li cas al teu pare – va dir el iaio.

- Era jove i despreocupat – rigué Pere.

- Xiquets per fi hem arribat. Benvinguts a casa meua. Benvinguts a Gandia en falles!

Fi del viatge. Passeig de les Germanies, 16 de març. Davant l’antic Hospital Francesc de Borja, els xiquets van veure reflectides totes les seues aventures en forma de falla infantil. Un conjunt de fusta, cartó i colors mostraven a tot un poble les aventures de la família, que, convertida en ninots junt amb la seua caravana havien arribat al seu destí: viure unes falles inoblidables a Gandia.

TEMPS DE

Telmo Gadea Boix

President de la Federacio de Falles de Gandia

Sense cap estadística que ho avale, i sols pel que comporta estar al costat de la gent en els casals, de sentir-la, i d’intentar comprendre el fenomen faller, he arribat a unes conclusions que ens haurien de fer de reflexionar, tant a la Junta Local Fallera, com a cada falla individualment.

El corpus, pot ser, més nombrós de la falla el formen la gent entre els 18-20 anys fins als 60-65. Aleshores, la major part de les activitats que organitzem s’adrecen al gaudi d’aquest grup poblacional. Des dels horaris, fins al tipus de festa, o l’elecció de la música. Tot està pensat pels seus gustos.

Pareix lògic. És un tram o la gent té un relatiu poder adquisitiu i consumista, i una independència per poder desplaçar-se, i organitzar el seu temps vital. Per tant, no és desgavellat que la mirada principal de gestió siga aquest grup i no altre.

No tots els sectors de la comissió reben el mateix tracte. I faig referència als marges d’edat que estan per baix i per dalt del corpus central.

Per a la part més menuda, els que anomenem infantils, hi ha sempre dos fets que ens enorgullien: el festival musical infantil i la cavalcada infantil. Com a dues activitats de caràcter exclusiu, on sols primava l’entreteniment i la diversió dels menuts. Aquesta última, la cavalcada, s’ha refós en una sola amb la major, arran una proposta del darrer Congrés Faller. Pareix que ha tingut èxit.

El festival musical, per la seua banda, continua endavant amb més de 30 anys d’història. Realment els xiquets i xiquetes gaudeixen del ball i la música, però treballant tant o més que els majors. En ells recau l’esforç i el treball, i també la responsabilitat d’obtenir un resultat satisfactori a l’altura d’allò esperat. Les llàgrimes d’alegria comparteixen espai amb llàgrimes de nervis i estrès i, malauradament, de decepció o fracàs.

“Es temps...dels menuts i els veterans”

Amb la intenció d’implementar activitat infantil, la Junta va introduir als menuts i menudes de la cort d’honor en el món del festival. Els resultats, i ho dic amb tota humilitat han estat espectaculars. El mèrit no és de l’executiva. És dels nanos, que, com la resta es passen mesos d’assajos per a oferir un bon espectacle. En aquest cas, de la mà d’Ivan Garcia, que és un dels millors en la seua especialitat: la imaginació i la inventiva desbordant són les seues principals qualitats. Donar protagonisme als membres de la cort no sols complementa les quatre sessions del festival, també exerceix una tasca social per a la interactuació de les famílies.

Fins abans de la pandèmia la Junta convocava dues festes infantils: l’Adèu cole!, i l’Hola Cole! Una trobada d’entre 400 i 500 xiquetes i xiquets (segons l’any) a un parc d’atraccions de la platja de Gandia. La JLF aportava el berenar per a tots ells, i cadascú pagava una polsera que li permetia accedir a totes les paradetes infinites vegades sense haver de pagar en cadascuna; una tarifa plana. Però primer per la pandèmia, i després perquè les condicions econòmiques no es van mantindre, ho vam d’haver de desestimar.

Des de la Junta també hem conreat un espai dins de la pirotècnia per als més menuts. La impartició del curs CRE infantil, en diferents anys, i la participació dels acreditats en la mascletà popular del diumenge anterior a falles, demostren la intenció de fer coses exclusives per a aquest sector d’edat.

Malgrat tot açò, pense fent autocrítica, que hem de fer encara més coses exclusives per a les xiquetes i xiquets, i si pot ser allunyades de la pura revetlla, o festa eivissenca... millor que millor. Coses apropiades per a la seua maduresa i formació. Apartem-los del consum d’alcohol, que és una cosa que ja descobriran quan arribe el moment.

Hem intentat coses que no han funcionat, ho reconec. És difícil. A eixes edats, tots tenen futbol, anglés o un munt d’activitats extraescolars. Com a pare comprenc que és difícil assistir a més coses de les que la vida ja ens marca. Recorde un any que vam organitzar uns tallers de reciclatge: fer instruments musicals, i altres artefactes a bases d’elements reciclats. Ho feien persones especialitzades d’una ONG i havia tingut gran acceptació en altres poblacions. La Junta posava l’esmorzar i després hi havia un concert (de Dani Miquel!) en el saló d’actes del Museu. No va vindre ningú, a excepció de la cort de la Fallera Major Infantil, que venia “obligada”. És sols un exemple de coses que hem programat i que han tingut escàs èxit. No se’ns pot acusar de no haver pensat en els menuts, però potser no hem trobat la fórmula, potser no interessen estes coses... qui sap.

El que sí que tinc absolutament clar, és que tot el temps que resta de legislatura, intentarem reforçar a aquest part del col·lectiu. A vore si tenim sort!

Altres persones que em sembla estan abandonades a l’hora de programar activitat fallera, són els més majors. Iaios i iaies que, amb raó, no participen del dia a dia de la falla (o sí), però que ho han donat tot per ella 20, 30 o 40 anys enrere.

Jo els anomene “els veterans i veteranes” que no “els majors”. Si ens fixem bé, horaris, elecció del tipus d’esdeveniment, l’elecció musical!!!!, tenen poc a veure amb ells. Ens adrecem a un públic més ample i no tan específic. I això no és correcte. Devem ser atents a la gent amb experiència, que de vegades, fins i tot pareix que molesta, i això és inadmissible.

En primícia en aquest llibret, vos contaré que tinc una croada personal en favor dels més majors.

Fa anys vaig pensant i repensant un acte exclusiu per a ells: “el dia dels veterans”. Amb activitats, música, tot!, però pensant en els seus gustos.

És de justícia. S’ho mereixen i nosaltres no podem obviar el seu llegat i la seua aportació. Quedeu-vos amb el nom: dia del faller i la fallera veterana... o una cosa així.

I si em pregunteu per què no ho he fet abans, és fàcil. Per diners. Executar una idea, un projecte així, requerix no sols de voluntat, que la tinc tota, sinó de dotació pressupostària. Primer, altra vegada, per la pandèmia... i després perquè la línia editorial de l’assemblea no pareix anar cap a l’organització d’actes que no s’autofinancen, cosa que, en aquest cas en concret, és una errada.

En resumen: és temps de mirar a tota la falla inclusivament. Temps de pensar en aquestes dues àrees per tal de donar un servei integral a tot el nostre cens. Un servei que ha d’estar acompanyat per l’afecte, la comprensió, l’empatia i l’agraïment pels serveis prestats

Recordar allo passat

Foto: Sara Guillem

Juan carlos Moragues

“TEMPS DE canvis...”

Aquest és un any en què es respira canvi, perquè és Temps de canvi i, d’una manera o un altra ho sabem, ho sentim. Canvi en les nostres vides, canvi en el nostre entorn, és temps de canviar per a reprendre tan bo com vam tindre abans d’aquests anys tan durs i és temps de canvi per a aconseguir noves metes i ser encara millors del que en el seu moment vam ser.

Gandia és una ciutat meravellosa, a la qual volem com si d’un membre més de la nostra família es tractara, com si en entrar a la ciutat estiguérem obrint la porta de la nostra llar, perquè com a casa no s’està en cap lloc.

És temps de ser ambiciosos, de lluitar per Gandia allà on haja de fer-se, des de la nostra pròpia terra fins a qualsevol racó de la Comunitat Valenciana, d’Espanya o d’Europa. Ser reivindicatius i lluitadors en la defensa de la nostra ciutat, perquè tenim un gran potencial i hem de mostrar-lo orgullosos a la resta del món.

L’ambició ha de ser una bandera que porte amb sí una bona gestió, perquè també és Temps que Gandia siga una ciutat ben gestionada pels seus governants, que aconseguisquen donar molt més amb menys, i oferir a aqueixa ciutadania que tant d’esforç ha realitzat en els últims anys uns serveis de qualitat, i fer-ho amb menys, perquè fent bé les coses és realment possible, optimitzant cada euro que entre en les arques públiques. Nosaltres podem gastar els nostres diners com vulguem, assumint els riscos que considerem, però quan parlem de diners públics tot és diferent. Assumir la gestió dels diners públics és fer-ho amb el que és de tots, i això comporta poca broma, perquè els diners de tots són sagrats, i Gandia ha d’exigir que cada cèntim gastat per la seua administració local estiga ben invertit.

Tinc clar quins temps vull que arriben a Gandia. Crec que és temps de construir una ciutat moderna, oberta a les noves tecnologies i un estil de vida més ecològic, perquè el Medi Ambient és primordial i aprofitar el meravellós entorn que tenim és innegociable, però hem de fer-ho amb un pla de futur, a llarg termini, que convertisca a Gandia en exemple d’innovació i prosperitat de la mà d’un nou model productiu que ens situe com a referència a la Comunitat Valenciana i tota Espanya.

I és que és temps de ser una ciutat atractiva per a invertir i acollidora per a viure, perquè els nostres fills no hagen de marxar-se fora. Perquè no podem continuar vivint nou mesos d’esquena a la platja, hem de començar a oferir totes les bondats que Gandia té durant tot l’any, revitalitzar-les i mostrar-les. D’aqueixa manera, aconseguirem que arribe el Temps de ser una ciutat d’oportunitats, amb generació de riquesa i ocupació de qualitat per als nostres ciutadans que, davant aquesta perspectiva de prosperitat, vulguen quedar-se a Gandia, la seua casa.

Si volem tindre una ciutat que continue sent acollidora, o fins i tot que ho siga molt més, necessitem que siga també atractiva per a invertir per part de grans i xicotetes empreses que vulguen que Gandia siga la seua casa. Perquè és Temps de complir amb els nostres veïns, de veritat, mirant per les necessitats de Gandia, és el moment de canviar les prioritats, i que la nostra benvolguda ciutat passe a ser el que més importe.

Però hi ha coses que, per sort, no canvien. Entre elles destacaria les nostres festes i costums, que amb tant d’arrel tenim i que amb tant de sentiment gaudim cada any. I destaque la que ens ha portat aquestes línies. Perquè és Temps de Falles, temps d’alegria, llums, flors i foc, temps de compartir, d’il·lusionar-se i recórrer els nostres carrers al ritme de la nostra festa.

Són moments de gaudir, però quan pense en les nostres Falles, també pense en el Temps de ser reivindicatius amb les oportunitats que deixem escapar al voltant de la nostra tradició. Tinc clara la meua aposta per les Falles com a motor turístic de Gandia, un puntal de la cultura de la nostra ciutat que ha de servir per a arribar a més racons dels que ja fem i demostrar que, a més de la millor platja del món i una riquesa natural, cultural, arquitectònica i històrica incomparable, disposem d’unes tradicions i unes festes de les quals sentir-nos orgullosos de poder compartir amb la resta del món.

Les Falles són una aposta segura. Arriben Temps de canvi a Gandia, un canvi que portarem amb l’esperit de les Falles al nostre cap i el nostre cor. El canvi serà prompte una realitat, ho sabem, el sentim. Ara i sempre, arriba el moment de gaudir, somriure i ballar, Temps de gaudir de les nostres Falles.

Cristina Marti

“TEMPS DE canvis FALLERS...”

La pandèmia va representar un atur de les nostres vides i per tant, de les nostres festes i tradicions. Durant eixe temps, la salut, la família i el treball ocupaven els nostres pensaments dia a dia, i qualsevol altra cosa, com les falles, quedaren en un pla secundari.

Les falles del 2020 malauradament no es van poder celebrar. Un malson per als fallers, del que no podíem despertar. Però a més, molts col·lectius van ser afectats: artistes fallers, pirotècnics, indumentaristes, músics, floristes, i un llarg etc...però també molts altres sectors que de manera indirecta depenen de les falles.

Les falles del 2021 es van poder celebrar a setembre, amb els corresponents protocols i restriccions. En esta ocasió, els fallers i falleres ens vam haver de “reinventar”, intentant treure un somriure amb la sàtira i l’enginy que ens caracteritza, intentant donar la màxima normalitat a cada un dels actes fallers que, encara que modificats, es van dur a terme de la millor manera possible. Als nostres monuments també vam incorporar o reflectir tot el que d’una o d’altra manera, havíem passat al llarg d’aquests mesos.

A poc a poc hem vist la llum al final de l’horitzó. Afortunadament, en el 2022 hem celebrat unes falles quasi com les d’abans. Diem “quasi”, perquè està clar que moltes coses han canviat. Hem canviat nosaltres, les nostres famílies, ha canviat el nostre voltant i l’ordre de les prioritats no és el mateix. Potser en aquest temps hem reflexionat sobre el que som i el que volem ser...i hem fet canvis en les nostres vides...

Ara comencem de nou, amb forces renovades. Vivim un temps de canvis, en la societat, en l’economia, en el medi ambient...canvis als quals ens hem d’adaptar. Tant de bò ara és el moment de reflexionar sobre les nostres festes i sobre tot allò que podríem millorar de les falles, unes festes que conjuguen art i tradició, més també innovació.

La festa de les falles no té comparació arreu del món, si pensem en la quantitat d’oficis, arts i manifestacions culturals que conjuguen. L’artista faller, idea i crea un monument del no res, en el qual, l’escultura, la pintura i l’expressió dels ninots, transmeten el missatge o lema de la falla, que no és més que la crítica del que som les persones, del que fem en el dia a dia, del que ocorre a la nostra ciutat i en la nostra societat...Crítica que amb la poesia, la sàtira, l’enginy i l’humor, fan que el monument faller siga una vertadera obra d’art. Per altra banda, una obra efímera que incomprensiblement per als que no són valencians, ni fallers, acaba en cendres cada any. Els llibrets de falla, que en els seus origens tenien l’objectiu d’explicar el monument faller, amb el temps s’han convertit en vertaderes obres d’art de literatura, on expressa la riquesa de la nostra llengua en explicacions, poemes i articles.

El monument faller, centre de la festa, comparteix protagonisme amb les Reines Falleres, les dones i xiquetes que durant tot un any són l’estandart de la falla, al capdavant de la comissió en cada acte faller. Dones que porten en la seua indumentària vertaderes joies en les teles, brodats i adreços. Més també dones que porten en el seu cor, la il·lusió per la festa i la tradició, a més de dedicar el seu esforç en totes les activitats que es duen a terme al llarg de l’any.

Més també la música i la pirotècnia són fonamentals en les falles. El que sentim els fallers quan esclaten les mascletades i castells de focs al compàs de la música d’un pasdoble, no es pot explicar amb paraules.

El futur de les falles, aquest compendi meravellós d’art i festa que han anat passant de generació en generació, també està sotmés als canvis de la nostra societat. En aquest temps de canvis, la innovació és necessària en totes les vessants de la festa, però sense pedre mai la nostra identitat, l’origen de la nostra tradició. De nosaltres depén saber mostrar el que som capaços de fer els fallers i falleres per mantenir la màgia de la millor festa del món, les falles.

MIGUEL ANGEL PICORNELL

Periodista i Llicenciat en Dret. Regidor de l’Ajuntament de Gandia.

“TEMPS DE RECORDS FALLERS...”

Quan transitem per la tardor de la vida flueixen en la nostra ment molts records, moltes vivències, un bon grapat d’experiències patides que conformen el nostre cicle vital. Personalment em passa també i de forma monotemàtica quan s’acosten les falles. I es tracta d’una mena de repàs de com han evolucionat les nostres festes més populars des del meu punt de vista. Cadascú que llitja aquest article tindrà el seu imaginari faller. El meu arranca a mitjans dels anys 60 del segle passat al Grau. En la meua infantesa al districte marítim només hi havia una comissió: la Falla Grau. La de personatges com Solis, Miguel Reig, Orihuel, “Rosquilla”, “Maginet” o el “Xato Feliciano”. Eren les cares més visibles d’aquella comissió fallera acostumada a guanyar premis, com l’obtingut amb un enginyós monument que rematava amb una caixa rodona de sardines de bota. Ja entrats els 70 se sumaria la Falla Sant Nicolau “Mosquit” fundada, entre altres, per Salvador el “Mellat”.

Eren temps en els que l’exclusiva per adornar tots els barris fallers amb banderetes la tenia un singular personatge, Francisco Fayos Estruch, el “Rayo”. El meu pas per Ràdio Gandia em va permetre un contacte més estret amb el conglomerat faller de la ciutat. En aquells anys les emissions falleres, per exemple, es gravaven en els estudis del carrer Loreto en horari nocturn, tant, que quan acabàvem les tasques de postproducció ja era de dia. La comissió de Màrtirs jugava en la Champions de les emissions. Estrany era l’exercici faller en el qual no s’anotaven la victòria. Tenien grans veus, com les d’Enrique Gracia, José Pedro García, Sanz, Pep Lloret –pareo Manolo Cascales.

Si a Màrtirs ningú li guanyava en les emissions, a carrer Major i Passeig tampoc ningú no li llevava el títol de “milionaris”. Els Boix, Camarelles, Bernabeu o Estivalis, desfilaven pels carrers del Centre Històric amb aires senyorials, puros havans inclosos.

De Lluís Belda recorde els primers anys de la comissió, de la mà de don Fernando, el de l’Acadèmia. Un dels impulsors de aleshores nova Falla. Un altre nom que associe amb aquesta comissió és el de Salvador Navarro, el pare de qui fou Fallera Major de Gandia, Loles Navarro. Recorde especialment un any en què el Club de Futbol Gandia fou protagonista en una escena de la Falla. Era meitat dels 80 amb Ignacio Avilés com a president. Avilés tenia fama d’agarrat. Era un home que donava molt de valor a cada pesseta que es gastava. En els programes esportius de Ràdio Gandia, jo acostumava a recriminar al bo d’Ignacio que no es rascara la butxaca per a reforçar l’equip. Doncs bé, l’escena que va plasmar l’artista faller constava d’una cotorra –es suposa que era jo com a crític xerraire- i una burreta amb albardes i tot, a la que li penjaven bitllets de 5.000 pessetes per les alforges i que representava la política d’austeritat de la directiva del club blanc i blau. He tingut sempre una bona relació amb la Falla Lluís Belda, que va culminar el 2001 quan vaig ser el mantenidor de la reina de la falla, Carol Castellà

També em ve a la memòria la famosa carabassa que s’emportava la comissió de categoria especial que es quedava sense premi ,hi havia quatre falles en la màxima categoria i només tres palets a repartir- era tota una festa sense mals rotllos i presidida pel bon humor. Com cal.

De tots els presidents de la Junta Local Fallera guarde molts bons records, però em permetreu que no els anomene a tots en aquest article i em centre en tres presidents que ja no estan entre nosaltres.

Pep Romaguera em va convertir en jurat de falles. No fou una experiència positiva perquè no ho he tornat a ser i algun disgust em vaig endur perquè no va guanyar el primer premi la falla de Sant Josep, que si no recorde malament, presidia el meu amic Fabià Roca. Allò va ocórrer a mitjans dels 80. Més recentment, el 2015, Pep Lloret –fill- em va proposar per a ser el Pregoner de les Falles. Malauradament ja no va poder desfilar al meu costat en trobar-se hospitalitzat. Bons records guarde igualment de Tomàs Femenía. Com a curiositat diré que era un gran amant de la Setmana Santa, pot ser per les seues arrels andaluses –havia nascut a la localitat sevillana d’Utrera- i cada Divendres Sant no faltava a la cita amb la desfilada de bandes que seguíem tots dos des del mini bar de la Vila Nova, que anomenàvem “posició de comentaristes”.

Sense precisar dates em venen a la ment moments puntuals en l’imaginari faller gandià. Com ara la presència del popular periodista Jesús Hermida, que va ser el mantenidor de la Fallera Major de Gandia, Ada Santatecla Piquer. O el centenari de les falles de Gandia amb Isabel Avilés Ortiz com a Fallera Major i una pluja incessant que no va deixar de caure en tota la setmana fallera, deslluint els actes de tan important efemèride. La falla de l’Indi que va plantar República Argentina i que estava unida a una façana per un fil d’aram per la seua monumentalitat i que va provocar encesos debats sobre si hauria de ser desqualificada o no.

L’incendi del cine Paz, escenari de tantes presentacions falleres... Com deia al principi, records puntuals que resumeixen un cabàs d’anys complits. Les persones anem passant i les falles continuen. Com ha de ser.

Maria Guillem

"Sera hora d’un canvi?”

Pot ser siga arriscat opinar d’una forma tan breu sobre les falles en aquest article, però per què no? Dia a dia ens arrisquem a fer canvis en la nostra vida quotidiana per millorar o tan sols fer-nos sentir millor.

Les falles sempre han tingut l’encàrrec de ser un moviment popular i de veïns contra les autoritats locals, contra el clero, contra els grans empresaris, contra els polítics governants.

I a cop de sàtira enginyosa i crítica mordaç i combativa manifestar el desacord i el sentiment de malestar del poble.

És clar que la crítica és important, però si la major part del premi es donara a aquest apartat, on es quedaria el treball de tot un any dels artistes fallers que realitzen la seua tasca amb molt d’esforç per a que la falla siga un gran monument?

I parlant de falleres majors, en l’època franquista anomenaven a filles de bones famílies i de polítics i mandataris, actualment no és tan exagerat, però tampoc poden ser falleres majors jovens de famílies de classe mitja per què es necessiten molts recursos econòmics per poder portar endavant el seu regnat, ja que el protocol per poder ser fallera major exigeix quotes molt elevades. És extrany que cada vegada coste més trobar fallera major?

I el dia de l’ofrena? Sembla que es converteix en una passarel.la d’indumentària. Un riu de falleres cap a la plaça portant el seu ram de flors, un ram de flors que és per obsequiar a la Mare de Déu dels Desamparats, la nostra patrona. Per això el nom d’ofrena, que per cert, la van inventar unes monges a l’any quaranta-u, però n’estic segura que aquesta dada no li cau interessant a quasi ningú…

I què es pot dir de la cavalcada?, han passat els anys i és evident el canvi tan notori que hi ha hagut. Deu primar la crítica, però sembla molt més important les disfresses i les “comparses”. Tampoc fa tants anys la crítica era l’eix principal de les cavalcades, de manera que la gent gaudia i passava una bona estona sense patir arrossegant “carros”.

Les falles han evolucionat, i s’ha trencat la closca d’exclusivitat masculina ja que actualment la junta local fallera és composada per dones i homes i també hi ha moltes dones presidentes, però el principal òrgan de govern del col.lectiu faller continua presidit per un home, serà el proper any un any de canvi? Estic segura que en algun moment arribaran nous aires.

Però a la fi, amb eixes qüestions per resoldre o sense elles allò realment important és el següent; què faríem els fallers sense la força de les falles? Sé que aquesta resposta la tenim tots clara: RES! Les falles són eixe gran motor capaç de mobilitzar la societat valenciana amb canvis o sense ells!

LLUIS BELDA 2023

Vicent Escriva

"MOMENTS, RECORDS I VIVENCIES DEL MEU POBLE"

Dels 31 pobles que inclou la comarca de la Safor, de la que Gandia és la capital, no tenim, afortunadament, eixa angoixa amb la que s’han quedat alguns pobles de caràcter rural d’altres comunitats i que es coneix amb el desagradable sonsonete de “l’Espanya vaciada”, tantes vegades repetit. Podem afirmar amb tota certesa que els pobles de la Safor, continuen tenint, més o menys, el mateix aforament des de la dècada 50-60 del segle passat fins hui.

Comencem per Palma, que és el meu poble. Allí vaig nàixer fa molts anys. Quants? Sols diré que fou l’any 1937 en plena guerra civil, i, per tant, sóc octogenari llarg. Aquests moments que vaig a recordar comprenen la meua infància i adolescència allí. Vaig deixar el poble acabada esta última, és a dir, molt jove i encara crec que no me n’he anat. Sóc dels que creuen que no per estar més junts s’està, més prop, perquè totes les vivències han deixat una estela i una marca imborrables en el meu cor i en la meua ànima a estes altures de la meua vida.

En primer lloc cal explicar com ens batejaren a tots els xiquets i xiquetes nascuts en temps de guerra. Fou algo especial, singular, particular i fins diria que inèdit. Ens batejaren en l’uniforme de la Falange espanyola, tradicionalista i de les JONS. Portàvem pantaló curt blau, camisa blava amb l’escut d’Espanya i la boina roja damunt del muscle esquerre. L’edat de tots oscil·lava entre 3 i 4 anys i corria l’any 1941.

El dia del bateig, que fou en abril, tots els xiquets estàvem concentrats en l’Ajuntament i des d’allí eixírem cap a l’esglèsia agafats de les mans, els xiquets en els xiquets, i les xiquetes en les xiquetes (el Règim començava a distingir sexes) acompanyats per la banda de música, les autoritats locals i les famílies. Tot i que començà a plovisquejar durant el trajecte caminàvem contents i el públic, en les voreres, ens aplaudia. Intentàrem posar-nos la boina, però, oh desgràcia, estava cosida al muscle. Quan acabà la cerimònia del bateig, afortunadament, isqué el sol i tinguérem un dia esplèndit.

Vaig estar tot el dia agrunsant-me en l’angrunsadora de ma casa i mirant-me el trage molt feliç i content.

Per la vesprada, passeig en tots els neòfits pel poble. Per on anàvem causàvem l’admiració, les rises i el rebombori del veïnat. Fou un dia inoblidable.

Fins fa poc, tenia una fotografia amb la meua parella agafà de les mans quan se n’anàvem a l’esglèsia però que, malauradament, no la trobe. Què pena, hui seria un valuós tresor! Ma mare intentà llevar-me el trage per la vesprada sense poder aconseguir-ho perquè plorava. Sols diré que el vaig portar 3 dies, ja que al quart dia estava brut.

Les festes patronals es celebraven els dies 28, 29 i 30 de setembre en honor de la divina Aurora, sant Miquel i el Crist de la Salut. Lluien sobretot, per l’acendrat fervor religiós especialment el dia dedicat al Santíssim Crist de la Salut. Els veïns que vivien a prop acudien puntualment aquet dia especial. L’aurora corria a càrrec dels “quintos”, sant Miquel, l’Ajuntament i el Crist pels clavaris que ho deien amb antelació.

Aleshores, Palma tenia una banda molt menuda, però uns músics molt valents que s’ocupaven de les festes menys importants. Els 3 dies de festes patronals solia vindre una banda més nombrosa, la de la Pobla Llarga, que acompanyaven processons, despertaes, passacarrers i donaven concerts en la Plaça Major.

La pilota valenciana no faltava mai en els festejos i acudia puntual tots els anys. És el nostre esport autòcton i el que més grandesa acumula i, per tant, el que més il·lusió genera, de tal manera que no resulta descabellat pensar o dir que encara que no puga canviar la societat, si, al menys, pot despertarla i captar més aficonats. Particularment, sóc un bon aficionat i sent fervor de prossélit per ella. Per a mi, veure-la o practicar-la en el menut trinquet que teníem al poble, suposava un alliberament total.

A una edat molt primerenca vaig tindre l’immensa sort de conèixer al millor jugador de pilota valenciana de tots els temps: Antonio Reig Ventura “el Rovellet”. Tenia una enorme qualitat, destacant sobretot, l’elegància del seu estil i la seua col·locació perfecta en el frontó. El Rovell, afortunadament, té 90 anys i encara viu.

L’aficció dels valencians pel foc és tradicional, fent d’ell i de les seues combinacions la base dels festejos. Quasi totes les manifestacions festives dels 31 pobles de la Safor van acompanyades sempre pel foc en les diferents modalitats: cordà, mascletà, traques i el castell de foc. M’agradaven i gaudia més en les nocturnes, com son la cordà i el castell de foc. Malgrat que de tots és sabut que les cremaes de pólvora són molt perilloses, mai hem tingut que lamentar, amb el que jo recorde cap cremà greu.

Cal recordar també que teníem foc en forma de foguera per sant Antoni, el 17 de gener. Recorde que en la Plaça Major estava la foguera més gran, però també hi havia en altres carrers més menudes que botàvem els xiquets, eixint a vegades “escaldaets”.

El riu Vernissa sempre se l’ha conegut com el riu de Palma, encara que es beneficiara molt poc del seu caudal. El naixement del Vernissa està situat en el terme de Pinet, on s’uneixen la Rambla de Pinet i el barranc de la Xeta. Des d’allí, amb els seus 18 kilòmetres de recorregut, passa per terres de Lloc Nou, Almiserat, Ròtova i Alfahuir, fins a arribar al terme de Palma, al que se li uneixen barrancs com el Murtar, Marxuquera, la Murtera i Devesa, que feien el llit més ample i un aforo amb molta més aigua.

Les seues aigües, recollides i elevades per l’assut de Palma, són canalitzades per la Séquia de Vernissa per a ser aprofitada per llauradors del Real de Gandia, Benirredrà, Benipeixcar, Beniopa i Gandia. Per això abans he dit que els palmers no se’n beneficiaren del caudal, però, si, aquests 5 pobles que regaven els seus horts de taronges a preu de saldo i a mansalva.

La gent del poble, especialment xiquets i jovens, gaudien de l’aigua del riu Vernissa, sempre neta i resplandent. Què meravella veure volar les oronetes arran de terra i els peixos (barbs i madrilles) pegant bots i cabussons en l’aigua. Era un autèntic quadre d’ecologia. El tercer peix de la fauna del riu Vernissa era l’anguila, que hi havia en quantitat i que congregava a molts pescadors de canyeta, ja que constituia un plat exquisit i gustós. Sabeu com s’anomenaven els trages de bany que portaven els xiquets? Simplement “Taparrabos”. Què us pareix el nom?: burlesc o atrevit?

He recordat intacte en la memòria el mig en el que he viscut aleshores: l’atmòsfera en la qual s’ha desenvolupat la meua infància, l’aire, la llum, el color del cel, el sabor de la terra, l’aurora, l’alba i les postes de sol, i són totes aquestes sensacions les que em tornen ara a la memòria.

Sempre he honrat el meu passat i així he pogut plasmar els meus records viscuts en Palma durant la meua infància i adolescència. Poder gaudir dels records de la vida, és viure dues voltes, per això estic doblement satisfet.

Angel Canet

“Mestre jubilat de l’IES “Ausias March”

“Es temps de...Pel, bigotis, perilles, barbes...”

Segons la forma i la quantitat, els pèls de la cara s’anomenen barbes, bigotis, celles o patilles. Les barbes, per exemple, s’inventaren en l’Edat de pedra, amb els “Picapiedra”. En aquella època tot el que volia ser algú havia de tindre una barba o dues barbes com a mínim. Les barbes eren signe de virilitat, però, sobretot, un signe de què encara no s’havia inventat la maquineta d’afaitar.

En l’Edat de pedra, les pedres d’afilar eren a tot arreu, encara no hi havia res que afilar amb elles. “Cal inventar alguna cosa que es puga afilar amb aquest estri”, deien molt preocupats. Així es va inventar la primera fulla d’afaitar i, amb ella, la possibilitat de domesticar les barbes. I es va aclarir una de les majors incògnites a què s’enfrontava l’home cada matí. Fins on cal afaitar-se el coll? Existeix una zona de ningú, davall de la mandíbula, en què cal decidir on s’acaba la barba i on comença el coll. Cada matí es traça una frontera. Cal deixar-la clara, les barbes a poc a poc envaeixen les zones del sud i això acaba sent el conflicte del Sàhara.

Deixem clar que les barbes són els pèls que solen començar davall de la boca i que poden arribar als turmells. Barbes com les de Zamarrón, degà del Congrés dels Diputats, o la de Valle Inclán, per exemple, són molt útils en hivern perquè abriguen. Un es pot ficar aqueixes barbes dins de la camisa i el pantaló i poden baixar ports de muntanya com els ciclistes amb bicicleta. També són útils en estiu. Ben sabut és que Valle Inclán es canviava el vestit de bany sense cobrir-se, amb la barba.

Foren famoses les barbes de Barba Blava, Bin Laden i Fidel Castro. Una altra barba digna de menció és la de la dona barbuda. Ací m’assalta un altre dubte: qui es vestia de Papà Noel en casa d’aquesta dona? És molt complicat trobar un vestit femení de Papà Noel.

L’invent de la maquineta d’afaitar va fer que les barbes tingueren variacions molt misterioses: la barba de tres dies, per exemple, o la barba de mentalista com la de Joaquín Cortés o Prince, feta amb tiralínies, que és com un caminet de formigues. Aqueixa barba demostra l’edat.

Ací tenim molt bona cella. Recorde un senyor que tenia les celles molt poblades que se les tirava arrere i espantava les mosques i un altre a qui li preguntaven: quina hora és?, perquè era rellotger i la cueta oscil.lava com un pèndol.

Quan arribem a certa edat passa una cosa molt curiosa: comencen a brotar pèls de les orelles i del nas. Són les males herbes de la cara. Cal un jardiner per tal de dominar aqueixos herbaixos. Amb aqueix pèl dur que ix de l’orella he vist iaios deixant-se unes trenes com les de “Pippi Calzaslargas”.

També és llegendària la cabellera d’Absaló, que quedà enredat i suspés per la seua llarga cabellera en una alzina. Enemic del pèl és l’alopècia, les denúncies de trànsit per velocitat o les drogues. No et descuides ni faces el ximple que et cauen els cabells.

LLUIS BELDA 2023

Valenti Cabero

“Temps de...”

Com sempre, la invitació de participar en la falla mitjançant un escrit, em pilla descompassat. La raó? Pot ser per la nostàlgia d´un estiu acabat, o pot ser ,simplement, que em pilla d´improvís.

No sé dir no i acabe jo amb el problema al cap .I ara què? Què dic jo? Com comence a expressar quatre idees? A més a més, passa un cert temps, m´envien un whatsApp i diuen que han canviat el tema; ara resulta ser: És temps de...

Faig un esforç; em concentre; reflexione; intente pensar….i res.

Quin tema era? Ah , sí….És temps de…! Quin tema han triat! Ho tinc clar: l´any que ve diré NO. S´ha acabat! Enguany és l´últim. Claríssim!

És temps de què?...És hora d´anar-me´n al carrer. Ixc de casa i vaig al Passeig, lloc on serveix com a centre de reunió i àgora del barri. És l´indret de tertúlia, de relació entre veïns i ,clar està, en veig uns i unes quantes veïnes.

El sol s´agraeix i als seients repartits pel Passeig observe un grup de persones conegudes i d´altres que no ho són. Em presente i la conversa s´inicia, com no, sobre l´oratge i el bon dia i el què tal estàs. Em fixe en aquells que no conec i els note concentrats, preocupats o amb immenses ganes d´opinar i com si en allò que manifesten se´ls hagués de tindre molt en compte o fer-ne molt de cas.

Pregunte a un veí la raó de la seua manera de comportar-se i em manifesta que estan opinant sobre què s´hauria de canviar, modificar o tenir en compte ara en la societat. Portem uns quants dies intentant reequilibrar la vida, la societat. És a dir, donar idees, evidents per a nosaltres, de canviar, modificar estructures de la vida diària. Ara estàvem a punt d´anar-nos-en a esmorzar. Vols vindre amb nosaltres?

LLUIS BELDA 2023

Sentint això, se m´encén una llum al meu cap…i em pregunte…i si participara jo en la conversa o debat sense menyspreiar l´esmorzar?

Caminem un ratet i en un bar del Passeig ens introduïm. El cambrer junta vàries taules i allà que ens anem aposentant-ne. Entre somriure i somriure anem demanant segons preferències i poc després apareixen les viandes i les begudes demanades…i entre mos i mos comença un diàleg apassionat i apassionant.

El que està al centre, amb veu profona i segura i buscant la mirada dels comensals, diu que és temps d´implicarse ineludiblement en la solució de la problemàtica social després de constatar les desigualtats evidents en la nostra societat.

Jo em quede amb el mos en la boca sentint això i de sobte una dona de l´altre extrem parla dient que és temps de revisar el nostres valors atenent el canvi evidenciat entre la gent als últims temps.

La mire rosegant l´entrepà sabrossíssim que aguante entre les mans i el que a la meua esquerre està contesta que és temps de donar la mà a l´evolució i adaptar-nos a la vida.

Em quede mirant-lo i una veu femenina afirma que és temps de prendre una postura valenta i responsable per una energia completament renovable.

La seua companya ,mirant a totes i tots, va per la mateixa via i suggereix que és temps d´observar, apostar i viure en aquest món amb ulls clars d´ecologia.

Em costa donar crèdit a allò que estic sentint-ne. I en això estava quan un altre que , aparenta molta tranquil. litat, sentència que és temps d´oblidar rancors, acabar conflictes i apostar enèrgicament per la pau.

Com dirien xicons adolescents, jo comence a “flipar” i no continue perquè des del final de la taula algú es sent que diu és temps de reflexió, d’interiorització, de pensar en tu, de valorar-te, de ser valent i actuar segons et dicte la consciència.

La companya del costat, no sé si és la seua dona, intervé i diu que és temps de solucionar qualsevol discrepància amb l´única i efectiva ferramenta: el diàleg.

Mos a mos vaig fent-me amb l´entrepà i pensant amb ell estava quan diuen que és temps d´oblidar orgulls, serenar-se, admetre els èxits dels altres i reconéixer els teus equívocs.

Jo recorde haver estudiat Filosofia i em cridava l´atenció les diferents màximes que els filòsofs en dien, però ara què estava sentint-ne? Al moment un altre pensament fa vibrar l´aire recordant-nos que és temps d´alçar el cap, deixar de mirar la terra i observar les estrelles.

Havien parlat, crec tots; l´entrepà ja no hi era, la cervesa acabada estava. Vaig mirar el rellotge i sent dir, amb veu tranquil.la i suau , que és temps de potenciar el present, contemplar la bellesa al teu voltant, cantar a l´amor , a l´amistat, a la família i viure sobretot la vida. El cambrer fa entrega dels cafés i els “herberets” i l´aroma que ix de cada tassa fa pujar l´alegria del grup.

Han parlat tots els membres del grup, i em pregunte, jo no aporte res? M´alce i dient que he d’anar-me´n els dic que jo volia aportar una idea. Em miren i m´animen i els dic que és temps d´ajudar els demés a ser feliços i que, al mateix temps tu també ho sigues.

Em quede meravellat per la sabiduria i trellat d´aquestes persones i educadament done una raó, més o menys encertada i convincent i m´acomiade del grup. Torne a casa, no content, sinó desvanit perquè m´han tret de l´embolic del començament del treball .

Sense perdre un instant, passaré a l´ordinador el treball i l´entregaré hui mateix…i l´any que vé diré No…o tal vegada de nou Sí?

Victor Soler

Portaveu del Grup Municipal Popular a l’Ajuntament de Gandia. President del Partit Popular de Gandia

“TEMPS DE POLVORA”

No tot el que trona és dolent per definició. Parlar amb un valencià de pólvora té un significat arrelat a la seua consciència que el dirigeix directament i sense dubtar a la festa fallera, de segur, la millor festa del món.

També a març, en apropar-se les festes josefines, parlar de pólvora es fer-ho d’olor, soroll, sentiment, vibració física i tensió emocional, expectatives i anunci del que està per vindre fins el dia de la Cremà.

Mascletades, castells de focs, la despertà, masclets i coets de tot tipus i potència, xinos i bombetes, voladors, traques i focs d’artifici, grans i xiquets, gent de totes les edats, oriünds i forasters, inunden els carres de Gandia rodejats de senyals lluminoses i/o sonores que envolten tots i cadascú dels racons de la ciutat i a totes hores, en temps de falles.

Tampoc a les grans festes i celebracions familiars pot faltar la pólvora i és que el concepte de família presideix també a la gran família fallera que es reuneix al voltant de la seua comissió i del seu casal fins que el monument s’alça al lloc establert i sempre amb la mateixa alegria i il·lusió perquè són moments de compartir sentiments i emocions comunes al darrer d’un any ple de treball y tot tipus d’actes que anuncien el que està per vindre.

LLUIS BELDA 2023

A falles, no hi ha dia en el que no ens despertem al llit, d’un bot, al sentir el primer masclet de la Despertà com anunci d’allò que ens espera al llarg del dia, de vegades, sembla que es queden just baix de ta casa i que no es mouen o inclús dins de la teva pròpia habitació i que aconsegueix, a banda del tremoló inesperat, que ens alcem ja en ganes de festa.

A més a més de les mascletades, pròpies del diferents barris, destaquen les que es duen a terme al voltant de l’Estació. En elles, els professionals pirotècnics que ho donen tot i que esperen, també amb expectació, sentir allò de: “Senyor Pirotècnic, pot començar la mascletà” per part de les Falleres Majors de la ciutat, el que es el mateix que dir “que done inici l’espectacle”, romanen alerta fins que es dispara i sona el tro que indica el final per hui de dit esdeveniment. Quedar amb els amics i companys per tal d’arribar a temps i al compàs de les diferents bandes de música que apareixen per cada cantó i per tot arreu, trobar el millor lloc on situar-se i sentir cap on bufa el vent per tal que el fum no ens afecte massa, l’expectació de si serà millor la de hui que la d’ahir, la casalleta prèvia i la de després, a poder ser, acompanyada d’una cervesa fresca en el casal o en qualsevol bar del recorregut (tal vegada als dos llocs...).

Els espectacles de castells de focs d’artifici a l’altre costat de la passarel.la serveix de punt àlgid de combinació de llum, color i al ritme dels sons, com si de la millor música es tractara, dels que gaudir per la nit, i que ningú es vol perdre de principi a la fi ni un segon per tal d’arribar a temps i que no desitges que mai arribara a la fi i puguera allargar-se més i més perquè, com sempre, mai en tenim prou.

La nit de la Cremà culmina amb un conjunt de tot l’anterior barrejat al voltant dels monuments de cadascuna de les comissions falleres i que suposa el remat de la festa. L’expectació és màxima, s’apaguen les llums, els bombers ja preparats per a què tot vaja com cal i amb absoluta seguretat, fallers, falleres i públic en general en tensió, la traca prèvia preparada, els focs d’artifici enllestits, ja sona la música que acompanya al soroll, els esclats, la llum i la calor que desprenen les flames i entre els nervis, plors i rialles, acaba la festa a la par que comença a preparar-se la del proper any...

Tempus fugit, pulvis pyrii manus . O el que és el mateix, el temps passa però la pólvora perdura... No patiu, tant sols és fins l’any que ve...

LLUIS BELDA RECOMANA...

GRÀCIES PER LA VOSTRA COL.LABORACIÓ