Nayeli Reollo – Dearborn (Estats Units) "Durant el confinament estava molt atabalada a casa, així que vaig començar a buscar informació i a mirar experiències d’altres persones que havien fet intercanvis".
Durant el confinament més estricte, amb 16 anys i tancada a casa, va ser quan la Nayeli Reollo va decidir que volia anar als Estats Units com a estudiant d’intercanvi durant tot un curs. “Estava molt atabalada a casa i vaig començar a buscar informació i a mirar experiències d’altres persones que havien fet intercanvis d’aquest tipus. Una opció que, la veritat, sempre m’havia atret per millorar el meu anglès i obrir-me portes laborals en el meu futur, ja que vull ser tripulant de cabina”, explica la Nayeli, que afegeix: “En un principi, va ser molt difícil convèncer els meus pares, però, finalment, en adonar-se de les ganes que tenia, i que havia buscat jo sola tota la informació i gestionat part del procés per viure l’experiència, em van deixar viure-la”. D’aquesta manera, el passat 7 de setembre de 2021 la Nayeli agafava un vol cap als Estats Units per començar el que ella assegura era i està sent un somni. Tot i la il·lusió inicial, saber l’institut on estudiaria, i comptar amb dues famílies d’acollida que la van rebre amb els braços oberts, la Nayeli assegura que els primers dies van ser durs. “Les primeres setmanes van ser les més difícils, ja que, a més, encara tenia papers per fer, no podia anar a l’institut i m’havia de quedar sola a casa. Un cop vaig començar a estudiar, la situació va millorar bastant, encara que amb l’anglès anava una mica perduda”. Sí que recorda, més com un fet graciós, que durant les primeres setmanes es va sentir una mica com “la novetat de l’institut, era la noia nova i estrangera. Molta gent sabia qui era i em saludava pels passadissos. Jo, en canvi, no coneixia a ningú!”. No obstant els canvis que suposa arribar a un país nou, amb un idioma que no és el propi, i a un institut amb companys nous, la Nayeli es mostra agraïda pel suport que li van donar les seves famílies d’acollida des del primer dia.
DEARBORN, DETROIT Dearborn, una ciutat de 900.000 habitants a 20 minuts de Detroit, és on la Nayeli està vivint la seva experiència com a estudiant d’intercanvi. “La casa on visc és com les de les pel·lícules americanes: una cuina amplia amb la seva illa al mig, 16
La Nayeli en el seu primer partit com a animadora. Foto: Nayeli Reollo.
una xemeneia sota la tele, una sala amb un sofà i una tele (que és com un petit cinema a casa), un soterrani arreglat amb una taula de billar, un jardí i un garatge fora de la casa”, descriu. Pel que fa a l’institut, estudia al Dearborn High School, un centre amb més de 2.000 alumnes, i on explica: “Cada professor té la seva aula i som els estudiants els qui tenim set minuts entre classe i classe per canviar-nos d’aula”, i afegeix: “visualment també és com a les pel·lícules: taquilles a tots els passadissos, una cafeteria gran, gimnàs, piscina, biblioteca...”. Tot i això, considera que el nivell d’estudis és més baix que als instituts d’aquí. El dia a dia de la Nayeli comença a les 6:30h del matí quan s’aixeca, i una hora més tard surt de casa amb els seus germans d’acollida per arribar a l’institut a les 7:50h que és quan comencen les classes. “Tinc un descans de 30 minuts a les 11h per dinar (al principi per a mi era impossible menjar una hamburguesa amb patates a aquella hora!), i després tornem a fer classes fins a les 14:45h”. Així a les 15h ja arriba a casa, menja alguna cosa i descansa una estona fins a l’hora de marxar a entrenar amb l’equip d’animadores del qual forma part.
