Indret Carla Robredo Advocada
Clàusules abusives hipotecàries La majoria de sentències no només condemnen a les entitats financeres a tornar els diners cobrats de més, sinó que també les obliguen a pagar els honoraris dels advocats i procuradors.
sense entendre el seu contingut, més enllà del capital prestat i el temps amb què calia retornar-lo. Posteriorment, i arran dels moviments provocats per la crisi financera, és quan s’inicia la possibilitat de declarar l’abús d’aquestes clàusules que han desequilibrat la balança dels interessos econòmics en favor del banc i la recuperació dels diners abonats en excés pels clients. La revolució agrària i, de manera més intensa, la posterior revolució industrial, van acabar esdevenint motors de transformació econòmica, laboral i cultural de la nostra societat. Aquest canvi de model de vida de caràcter transversal va fer aflorar dues necessitats rellevants per analitzar la qüestió que ens ocupa. D’una banda, calia construir habitatges i proporcionar-los als nous treballadors i, de l’altra, calia democratitzar-ne l’accés. Davant del panorama descrit, les entitats financeres van trobar l’epicentre del seu negoci, la concessió de préstecs hipotecaris per finançar la compra d’un habitatge. Entès en abstracte, el negoci era rodó. D’una banda, el banc obté un rendiment econòmic del capital prestat a través dels corresponents interessos i en cas d’impagament, es podia adjudicar la propietat que quedava gravada com a garantia de devolució del préstec.
És important matisar que per obtenir la declaració d’abusivitat i recuperar aquests diners pagats “de més”, els titulars han de ser persones físiques que haguessin formalitzat una hipoteca per finançar la compra del seu domicili principal. Una vegada completa aquesta condició, i abans d’interposar la demanda judicial, els clients han de sol·licitar a l’entitat financera la devolució d’aquests diners de manera extrajudicial, perquè així ho estableix la normativa que regula el sector. I és en defecte d’aquest acord, que els clients tenen via lliure per accedir al jutjat a través de la interposició de la corresponent demanda. La quantitat a reclamar no és exacta, ja que només els bancs tenen a la seva disposició la informació necessària per poder-la comptabilitzar, però sí que es pot fer un càlcul aproximat dels milers d’euros que molt sovint s’han pagat de més.
Com que bancs i caixes es van adonar que el negoci del crèdit hipotecari encara tenia marge de millora, van decidir incloure noves clàusules destinades a maximitzar el seu rendiment. D’aquesta manera, apareixen instruments com les comissions d’obertura, comissions per reclamació d’impagats, les conegudes clàusules terra, despeses de constitució, comissions d’estudi o assegurances als préstecs hipotecaris, que totes tenen el mateix denominador comú: les ha de sufragar el consumidor.
Concloent aquest repàs històric, els titulars d’un préstec hipotecari han de conèixer que l’evolució normativa i jurisprudencial d’aplicació els hi ofereix una eina per cercar aquest equilibri entre ells i l’entitat bancària. La majoria de sentències no només condemnen a les entitats financeres a tornar aquests diners cobrats de més, sinó que també les obliguen a pagar els honoraris dels advocats i procuradors que han intervingut en el procediment, en defensa del consumidor. La traducció pràctica d’aquesta condemna al pagament de les costes, es tradueix que el client/consumidor podrà recuperar els diners indegudament abonats en aplicació d’aquestes clàusules, sense que això li suposi un cost afegit.
Clàusula que per manca de coneixement i excés de confiança amb el personal de la financera, sovint el client acabava signant
Si la justícia existeix, ha de ser per a tots; ningú pot quedar exclòs, en cas contrari ja no seria justícia. Paul Auster.
32
