Figura 113. Diagrama de sinterització d’una composició de porcellana relativa al suport
2.6.5. Materials refractaris Les ceràmiques refractàries s’utilitzen en grans quantitats. La seua evolució tecnològica ha anat en paral·lel al desenvolupament de la indústria siderúrgica, per l’alt consum d’aquests materials en aquest sector. Les propietats més rellevants en aquests materials són la seua alta estabilitat tèrmica (suporten altes temperatures sense fondre’s o descompondre’s) i la seua alta capacitat per romandre inerts, sense reaccionar, quan són exposats en medis agressius. També permeten mantenir un aïllament tèrmic, que de vegades suposa un avantatge tecnològic important. D’aquestes propietats deriven les seues aplicacions, com la de materials per a revestiments de forns de plantes siderúrgiques, revestiment de plantes de forns per a la fusió de vidres, revestiments de forns de fabricació de frites, rodets ceràmics, gresols, etc. Normalment la fabricació d’aquests materials es fa en zones pròximes a les de l’extracció de les matèries primeres o del seu consum, sent un dels components principals per a la seua fabricació els caolins. Al nostre país, hi ha plantes de fabricació de productes refractaris a les zones del nord d’Espanya (Galícia, Astúries i el País Basc) i també hi ha alguna indústria a la zona de València. A causa de la decadència que es va produir en els vint últims anys de la indústria siderúrgica a Espanya, la seua activitat ha anat disminuint, si bé la indústria ceràmica ha estat també una gran consumidora dels seus productes. Les característiques d’aquests materials depenen molt de la seua composició. Per a això s’estudien composicions a partir dels diagrames de fases i, per això, són d’interès, els sistemes SiO2·Al2O3·MgO, on es desenvolupen estructures altament
Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers ISBN: 978-84-18432-91-0
157
Índex
Juan B. Carda Castelló, Diego Fraga Chiva, Ester Barrachina Albert, Iván Calvet Roures, Jaime González Cuadra, Samuel Porcar García DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Sapientia181
