d’elements calefactors, gresols i components interns de forns. El carboni i el grafit són materials molt refractaris, però tenen l’inconvenient que s’oxiden fàcilment a temperatures superiors de 800 °C.
2.6.6. Materials abrasius Les anomenades ceràmiques abrasives s’utilitzen per desgastar, desbastar o tallar altres materials, els quals han de ser més tous. Per tant, el seu requisit primordial serà l’elevada resistència mecànica de duresa o resistència al desgast. A més, han de ser tenaços, perquè no es fracturen fàcilment. A més a més, atès que la fricció de les partícules d’abrasiu en el procés de fricció pot produir temperatures elevades, és desitjable que presenten cert caràcter refractari. Com a materials abrasius s’utilitzen els diamants sintètics, materials de carbur de silici, carbur de tungstè, l’òxid d’alumini o corindó i la sorra de sílice. En la figura 114 s’observa la micrografia feta amb un microscopi electrònic de rastreig de l’alúmina.
Figura 114. Micrografia d’un abrasiu d’òxid d’alumini (X100). Les regions clares són els grànuls d’abrasius, les grises corresponen a la fase lligant i les fosques a la porositat. Adaptat de Ciencia de los materiales, W. D. Callister, Ed. Reverté, Barcelona
Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers ISBN: 978-84-18432-91-0
160
Índex
Juan B. Carda Castelló, Diego Fraga Chiva, Ester Barrachina Albert, Iván Calvet Roures, Jaime González Cuadra, Samuel Porcar García DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Sapientia181
