sobretot, per l’extraordinària aportació de Paul Flory (Premi Nobel, 1974) qui va posar els fonaments científics i va desenvolupar extensament les bases teòriques d’aquesta branca de la ciència. Aquests extraordinaris avanços han impulsat en gran mesura la recerca en aquest camp, un dels mes actius en l’actualitat.
3.2. DEFINICIÓ I CONCEPTES BÀSICS SOBRE POLÍMERS Els polímers són grans molècules construïdes per la repetició d’unitats idèntiques anomenades monòmers (Mn), unides entre si mitjançant enllaços covalents. Els monòmers són les unitats bàsiques per a la formació de materials plàstics i, segons la forma en què s’uneixen, poden donar estructures lineals o no lineals. Aquestes llargues cadenes moleculars es poden unir entre si per forces de Van der Waals o ponts d’hidrogen. El grau d’entrecreuament (unions químiques entre cadenes polimèriques) influeix molt més que la longitud de la cadena en les propietats, ja que es crea una estructura tridimensional amb multitud de nous enllaços que li donen consistència al polímer. El seu nom prové de la forma grega poly que significa ‘molts’i mer que vol dir ‘part’. Els polímers se sintetitzen a partir de molècules més simples (monòmers) mitjançant el procés de polimerització. El procés de polimerització és una condensació de monòmers. Per exemple, l’etilè polimeritza per donar el polietilè i el procés s’anomena polimerització per addició. Inicialment, els polímers eren molt senzills com el derivat de l’aldehid fenòlic per donar la baquelita. Quan en la polimerització només intervé un únic monòmer s’anomena homopolímer i quan es polimeritza una barreja de dues o més monòmers s’anomena copolimerització. Com ja s’ha esmentat abans el terme polímer es refereix a grans molècules on l’estructura depèn del monòmer o monòmers usats en la seua preparació. Si només uns pocs monòmers s’han unit per a formar un polímer, el resultat és un polímer de baix pes molecular, el qual es denomina oligòmer que prové del grec oligos que significa ‘poc’. A l’hora de representar l’estructura dels polímers se sol ferr de la següent manera:
El producte mostra moltes unitats repetitives similars. Ara bé, no cal dibuixar totes les unitats repetitives, sinó només una d’elles i indicar que aquesta es repeteix moltes vegades. Els claudàtors ens indiquen que la unitat que està dins és la que s’està repetint, i el subíndex n ens diu que es repeteix n vegades. Els antecessors es pot considerar que són les macromolècules presents en els organismes. El grup de polímers biològics i que està relacionat amb l’essència de la vida mateixa, està constituït, entre d’altres, pels àcids nucleics, proteïnes, lípids i polisacàrids. Les unitats de construcció d’aquests polímers naturals són els nucleòtids, aminoàcids, àcids grassos i els sucres. En aquest tema ens referirem principalment als polímers artificials encara que també es farà referència als polímers naturals.
Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers ISBN: 978-84-18432-91-0
178
Índex
Juan B. Carda Castelló, Diego Fraga Chiva, Ester Barrachina Albert, Iván Calvet Roures, Jaime González Cuadra, Samuel Porcar García DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Sapientia181
