Figura 128. Representació de polímers isotàctic, sindiotàctic i atàctic. Adaptat d’Introducción a la ciència e ingeniería de los materiales, W. D. Callister, Ed. Reverté, Barcelona
Aquestes configuracions depenen del mètode de síntesi i tenen una gran implicació en les propietats mecàniques. Per exemple, el cispoliisoprè (cautxú natural) és un elastòmer mentre que el transpoliisopré (gutaperxa) té propietats molt diferents i no és un elastòmer.
3.5.1. Cristal·linitat i comportament tèrmic El concepte de cristal·linitat d’un polímer és diferent al que s’utilitza en materials metàl·lics o ceràmics. Aquests compostos són molt cristal·lins i presenten un gran ordre a llarga distància. Aquest no sol ser el cas de la majoria dels materials polimèrics on l’ordre principal es troba en l’empaquetat entre cadenes polimèriques. Es poden classificar tres tipus de polímers: • Polímers cristal·lins. Disposició espacial ordenada i regular de les cadenes. Presenten una temperatura de fusió característica. • Polímers semicristal·lins (fig. 129). Presenta regions cristal·lines i amorfes dins de la seua estructura. Presenten una temperatura de fusió i una temperatura de transició vítria característica. • Polimers amorfs. Disposició irregular de les cadenes. Presenten una temperatura de transició vítria característica.
Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers ISBN: 978-84-18432-91-0
185
Índex
Juan B. Carda Castelló, Diego Fraga Chiva, Ester Barrachina Albert, Iván Calvet Roures, Jaime González Cuadra, Samuel Porcar García DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Sapientia181
