ANNEX II NORMES RELATIVES A L’ELIMINACIÓ DE RESIDUS EN UN LABORATORI QUÍMIC Un laboratori de química genera molt variats residus, de diferent grau de perillositat. El primer que cal fer és intentar minimitzar la seua producció, reduint la quantitat de reactius utilitzats. El dipòsit de residus variats en un sol recipient, sense tenir-ne en compte la compatibilitat, pot donar lloc a reaccions de les quals es desconeix l’origen i la perillositat dels productes que s’hi formen. Com no totes les deixalles s’han de tractar de la mateixa manera, el següent pas és identificar en cada cas la classe de residu. Per a això, s’atendran les indicacions dels guions de treball i del professor o personal de laboratori. Només els residus sense perillositat poden assimilar-se a altres deixalles que es generen en les activitats quotidianes. Els sòlids d’aquest tipus s’incorporaran a les diferents fraccions d’escombraries (residus sòlids urbans, rsu) i els líquids no perillosos es poden abocar al desaigüe. 1. En el laboratori hi ha contenidors degudament etiquetats on es dipositaran els residus generats d’especials característiques de perillositat. Se seguiran les indicacions dels guions de treball i del professor o personal de laboratori. 2. Els residus sòlids que no hagen de recollir-se en contenidor específic es tiraran a les papereres o altres recipients adequats; mai a les piques, que s’obstruirien fàcilment. 3. L’abocament de residus líquids, que puguen tirar-se a les piques per no ser perillosos i que així s’indique, es realitzarà arrossegant-los i diluint-los amb molta aigua.
Figura 147. Pictogrames de seguretat dels reactius
Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers ISBN: 978-84-18432-91-0
220
Índex
Juan B. Carda Castelló, Diego Fraga Chiva, Ester Barrachina Albert, Iván Calvet Roures, Jaime González Cuadra, Samuel Porcar García DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Sapientia181
