Esperió 125

L’E L’esperidió

06

p.11 p.14

08

03

11

16

EL NOU UNIFORME DE LA COLLA

1- Barret-paraigua

2- Neoprè de la jove

3- faixa de cel·lofana

4- banyador

5- botes d’aigua

6- gel de dutxa

14

20

04

07

10

12

15

19

22

p.15

p.12

L’EQUIP DE L’ESPERIDIÓ

Direcció

Jordi Castro

Equip de redacció

Jordi Castro

Pere Domènech

Anna Rey

Imatgeria i logística

Recursos gràfics

Lluís Jiménez

Recursos digitals

Agustí López

Disseny i maquetació

Anna Fernández

Foto de portada

Nadala Copons

Contraportada

Sílvia Forn

Col·laboradors

L’equip de canalla

LLUÍS JIMÉNEZ

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

C. Cartagena, 12 Tarragona

DL: T.765.85

Fotografies

Claustre Agramunt

Maria Neus Baena

Nadala Copons

Sílvia Forn

Xavi March

Vanessa Pérez

Eloisa Ruiz

Francesc Virgili

Colla Jove Xiquets de Tarragona

C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona Apartat de correus 463 - 43080

Tarragona

Tel. 639 240 248 www.jovedetarragona.cat

EDITORIAL

Iniciem una nova temporada, i com cada any toca fer balanç d’on som. El 2017 va ser un dels millors anys de la nostra història i el llistó està altíssim, però enguany tocarà treballar d’allò més si volem acabar la feina i afrontar nous reptes. Tot i això, primer cal tocar de peus a terra i anar sembrant les llavors del que tots esperem que sigui una gran temporada.

Aquests primers mesos han tingut dos denominadors comuns: d’una banda, la prudència. Hem anat rodant les estructures bàsiques de 8 allà on hem actuat i no hem estrenat cap castell fins que no l’hem vist prou sòlid com per portar-lo a plaça. D’altra banda, una inesperada i molesta companya de viatge: la pluja. I és que ens ha plogut pràcticament a tot arreu! Riudecanyes, Cornudella, Altafulla, País Basc, fins i tot al Vendrell i al Pati va plovisquejar.

FOTO: F. VIRGILI

Malgrat tot, hem sabut sobreposar-nos a tots els imprevistos i hem signat un inici de temporada tranquil però regular. Ho tenim tot a la nostra disposició per tal d’iniciar el tram fort amb ambició, orgull i coratge i tornar a demostrar que som una Colla gran, amb una personalitat única i que es mostra orgullosa de ser com és.

Ho hem de tenir present: tot el que volem fer passa pel treball al local. Amb ambició i humilitat podem arribar allà on ens proposem; perquè, no ho oblidem, enguany és any de Concurs...

Tot el que hem fet fins ara ens ha de servir pel que vindrà a continuació, que esperem i desitgem que sigui gran, molt gran. Tenim reptes pendents, i volem acomplir-los.

Ara, més que mai, som la Jove.•

EL REPÀS

11a edició Fira Tastaverd

a Riudecanyes

|24.03

La pluja del mes de març obliga els organitzadors a suspendre la nostra primera diada, que sempre serveix per a començar a escalfar motors. Tot i així, aprofitant la data marcada al calendari, vam acabar assajant al nostre local.

Diada inici de temporada a Altafulla |08.04

Colla Jove Xiquets de Tarragona

4de8, 4de7a, 3de8, 3pd5, 4pde4

Castellers d’Altafulla

2de6, 3de6a, 3de6, pde4, idpde4

Xicots de Vilafranca

5de7, 4de7a, 3de7, vde5

Colla Vella dels Xiquets de Valls

3de8, 4de8, 9de7, 2de7, vde5

Data habitual al nostre calendari per iniciar la temporada castellera. Hem començat la diada estrenant el 4de8, amb bones mides, i l’hem descarregat amb solidesa.

A segona ronda fem el 4de7a, que ens ha ensenyat cares noves als pisos superiors, un aspecte ja habitual a principi de temporada. Per finalitzar la diada hem estrenat també el 3de8 i l’hem descarregat amb convicció i amb ganes de més.

Diada de l’Apadrinament a Cornudella|14.04

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de8, 4de8, 5de7, 4de7a, vde5

La pluja ens continua fent la guitza i ens veiem obligats a passar la diada prevista de Cornudella al nostre local d’assaig i actuar en solitari. Tot i això, aconseguim complir els objectius marcats i descarreguem el 3de8 i el 4de8, juntament amb el 5de7 i el 4d7a per seguir rodant castellers/es.

TEXT: anNa rey · FOTOS: instagram @collajovetarragona

DIADA de sant jordi|23.04

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de8, 4de8, 9de7, 3pde5

Castellers de Sant Pere i Sant Pau

3de7, 5de7, 4de7a, vde5 Xiquets del Serrallo

3de7, 2de6, 4de6a, pde5 Xiquets de Tarragona

4de7a, 5de7, 7de7, vde5

Primera diada coincidint amb les altres colles de la ciutat. Obrim ronda amb un 3de8 sòlid que no ens suposa cap problema i que obre les portes al tercer 4de8 de la temporada. Finalitzem la diada amb el 9de7, amb moltes cares noves pels pisos superiors, i amb 3pde5, un d’ells desplegant i deixant caure la senyera, com ja és habitual. (Pàg. 11)

Diada dels Cafès al Vendrell |05.05

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de8, 5de8, 4de8, 4pde5

Nens del Vendrell

2de7, 4de8, 5de7, 2pde5, 3pde4 Castellers de Sant Pere i Sant Pau 2de7, 3de8, 5de7, pde6, 3pde4

Malgrat l’amenaça constant de la pluja, ens desplacem per primer cop fora de casa. Encetem la diada amb un 3de8 sòlid i en segona ronda estrenem el 5de8, que tampoc suposa cap maldecap. Acabem les rondes de castells amb un 4de8 d’infart seguit de 4 pilars de 5.

SORTIDA A DERIO|11-12-13.05

Colla Jove Xiquets de Tarragona pde4cam, vde5, 3de7, 4de7, 5de7, 4de7a, 2pde5, 5pde4 3de7, 4de7, 5de7, 4de7a, 2pde5, 5pde4

Ens desplacem al País Basc per actuar a les festes de Derio, prop de Bilbao. Divendres, al pregó, hi fem un pd4 caminant i un vano de 5. L’endemà, al poble pescador de Getaria, i novament sota cobert per la pluja, hi descarreguem el 3de7, el 4de7, el 5de7, el 4de7a, 2pde5 i 5pde4. Diumenge al matí, a Derio, hi calquem l’actuació del dia anterior, interrompuda per la pluja sobtada, que ens obliga a córrer cap al frontó després del primer castell. (Pàg. 12)

Foto: @13|13

Foto: @claustreagramunt

Foto: @daniseró

Foto: @eloisaruiz

Foto: @albaestrem

FIRA DE MAIG A MANRESA|20.05

Colla Jove Xiquets de Tarragona

pde4, 3de8, 4de8, 9de7, 3pde5, 3pde4

Castellers d’Esparraguera

2pde4, 3de7, 4de7a, 4de7, pde5ps, 2pde4

Tirallongues de Manresa

3pde4, 5de7, 4de8, 2de7, 2pde5, 2pde4

diada del pati a valls|09.06

Colla Jove Xiquets de Tarragona

pde5, 3de9f, 4de8a, 5de8, pde6, vde5

Moixiganguers d’Igualada

pde5, 2de8f, 3de8, 4de8, vde5

Colla Joves Xiquets de Valls

pde5, 5de8, 3de9f, 3de8a(c), pde7f(c), vde5

Castellers de Barcelona

pd5, 3de8, 2de8f, 4de8, vde5 Nens del Vendrell 3pd4, 3de8, 4de8, 2de7, pde5

Aquesta secció està patrocinada per DADES I SERVEIS

Ens hem desplaçat a la capital del Bages amb algunes baixes de tronc però amb l’objectiu de seguir rodant castells de 8. En primera ronda hem descarregat el cinquè 3de8 de la temporada, castell que aviat volem pujar de gamma. A segona ronda, també el cinquè 4de8 lila, i per finalitzar la diada hem optat pel segon 9de7 de la temporada. Diada de rodatge que ens serveix per seguir treballant castells que volem pujar un pis més durant la temporada d’estiu. (Pàg. 14)

Foto: @albert.ferre

Pas endavant tastant els nous pisos per primera vegada aquesta temporada. Comencem amb un solvent 3de9f, el primer de l’any, i amb ganes de més, ja que a la segona ronda no aixequem el peu de l’accelerador i estrenem també el 4de8a. Presenta bones mides, però s’ha de treballar durant la descarregada del nou pilar. Tanquem la diada amb el tercer 5de8 i el segon pilar de 6 de l’any. Amb la mirada posada a Sant Joan, comencem a emprendre el vol! (Pàg. 15)

DIADA del local |26.05

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de8, 5de8, 4de8, pde6, vde5

Brivalls de Cornudella

3de6, 2de6, 3de6a, 2pde4

Nois de la Torre

3de7a, 4de7a, 3de7, pde5, vde5

Castellers de Tortosa pde4

Bona forma d’acomiadar el mes de maig. A pas ferm, descarreguem el 3de8 a primera ronda, castell que tenim fet de memòria. A segona ronda, una nova catedral de 8 lila elaborada amb aquella seguretat que tant la caracteritza.

Seguidament, descarreguem el 4de8 i

a ronda de pilars arriba la gran estrena, el pilar de 6, que mostra canvis superiors i inferiors, però que no suposa un problema per seguir brillant. Una diada que ens serveix per anar posant la mirada al futur i que acaba amb una bona festa al local! (Pàg. 14)

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de9f, 5de8, 4de8, 4pde5

Moixiganguers d’Igualada

2de8f, 3de8, 4de8, vde5

Castellers de Sant Cugat

3de8, 4de8, 2de8f, vde5

Bordegassos de Vilanova

id4de8, 4de8, 2de7, 5de7 (c), vde5

Seguim sumant bons registres i bones sensacions, aquest cop a la capital del Garraf. Hem obert diada amb el segon 3de9f de l’any. Ha pujat amb bones mides i ha tingut una mica de feina durant la descarregada. A segona ronda, ens hem adjudicat una perfecta catedral lila, la quarta de l’any, i hem finalitzat la diada amb un 4de8 amb bones mides, al qual tenim intenció d’afegir-hi un pis més per Sant Joan.

Foto: @ francesc__virgili

DIADA a vilanova i la geltrú|17.06

Foto: @claustreagramunt

Foto: @albaestrem m

SER JOVE MÉS ENLLÀ DE LA CAMISA

El passat dia 26 de febrer es va presentar el nou carnet de la Jove. Es tracta d’un carnet nascut de l’Associació d’Amics de la Colla Jove, que enguany celebra 33 anys d’història i sempre s’ha caracteritzat per ser motor social, cultural i d’oci. Aquest nou carnet pretén vincular encara més tots els qui estimem la Colla amb el nostre entorn més proper, la nostra ciutat.

Castellers, familiars i seguidors que volen fer créixer la Jove com a entitat de referència a Tarragona, des d’un punt de vista social i cultural. No tan sols per a ser autosuficients econòmicament a l’hora de realitzar activitats internes pròpies de la Colla o l’Associació, o per a fer front el majúscul repte d’un futur nou local per a tots, sinó que també per a seguir incrementant la nostra presència a la ciutat en forma d’esdeveniments de referència com poden ser la Baixada del Pajaritu, l’Estibacaixes, la Revetlla de Colles, etc.

Volem que la nostra colla mantingui el tarannà i el caràcter que la fan ser qui és, lluny de models oposats al nostre que puguin desvirtuar allò que tant ens agrada fer: castells. Per això és tan important que eines com l’Associació d’Amics de la Colla Jove segueixin contribuint a fer de la Jove la colla que sempre ha estat i que volem que segueixi sent, amb fidelitat als seus principis. Aquesta responsabilitat, de tots, ens demana implicar els que estimem la colla a través de fer-se associat. I aquest carnet n’és el clar exemple.

En tan sols 3 mesos hem augmentat en 100 associats, però en volem més i pretenem arribar als 1000 per poder assolir els objectius que abans hem esmentat seguint sent fidels als valors que ens caracteritzen.

I tota aquesta contribució només demana l’aportació de 20€ l’any, una quantitat que es queda en no res només amb els avantatges en marxandatge de la colla, àpats, sortides i el Sopar Final de Temporada. Però ara, a més, hi afegim tots els descomptes i promocions que ofereixen més d’una vintena d’establiments amics que han apostat per la Jove i que ens han donat el seu suport, que també creix dia a dia amb noves incorporacions de les quals us anirem informant puntualment. De fet, a la nostra web (jovedetarragona.cat) podeu trobar tots aquests establiments i els avantatges que us ofereixen, sempre ensenyant el vostre carnet com a acreditació obligatòria.

No deixeu passar l’oportunitat de gaudir de tots aquests avantatges. La vostra petita aportació és, més que mai, de gran importància. I és que, com acostumem a dir des de l’AACJ, fer créixer l’Associació és fer créixer la Colla. En definitiva, fer créixer allò que estimem i que corre per la nostra sang lila, la JOVE.•

TEXT: JORDI ALASÀ

RONDES A LA TARRAGONINA

TEXT: MÀRIUS CASTELLVI · FOTOs: M. Neus baena

El temps que dura una actuació castellera és un dels reptes als que s’enfronta el món casteller en l’actualitat. Són masses les actuacions que duren una eternitat i que foragiten el públic molt abans d’acabar. Aquesta qüestió té una conseqüència fatal: avorrir l’afició. I els castellers primer han estat aficionats.

El sistema de rondes de les actuacions està evolucionant per reduir més els temps. La tradicional pauta de 3 rondes més pilars, amb opció a repetició per cadascuna al final de la ronda, està donant lloc a altres modalitats.

Tarragona ha estat pionera en la cerca de fórmules d’actuació que permetin reduir els temps, fins al punt que ha donat nom a un sistema: les rondes a la Tarragonina. L’any 2000 es va acordar per la diada de Sant Magí que les colles actuarien rotativament seguint l’ordre sortejat prèviament, i que hi havia tres rondes. No obstant, la colla que no completés 3 construccions podia disposar de fins a dues tandes més, de tal manera que hi podrien haver fins a 5 rondes, desapareixent la de repetició com a tal.

El maig del 2015, per acord de totes les colles de la ciutat i l’Ajuntament, es va establir el Protocol d’Actuacions Castelleres de la Ciutat de Tarragona, que va definir el patró d’actuació per a cada diada: Sant Jordi, Sant Joan, 11 de Setembre, Sant Magí, Santa Tecla i La Mercè.

Per norma general, les actuacions de la ciutat es fan a la Tarragonina. Només la diada de Sant Jordi és diferent, ja que es fa a l’antiga. És a dir: les colles no actuen rotativament, sinó que cadascuna va fent els seus castells successivament sense tenir en compte l’actuació de les altres i, per tant, ho poden fer simultàniament durant un temps de 45 minuts. Cada colla compta amb un màxim de 5 intents de castells amb el límit de 3 construccions assolides.

La diada de Sant Magí té una variant exclusiva. La cinquena ronda sols pot ser usada si una colla no ha assolit 3 construccions i vol fer un castell superior al menor que hagi fet. Aquest premissa obliga les colles a optar a la cinquena ronda tan sols si tenen convenciment en el castell que volen intentar, i no per completar l’actuació amb un castell de tràmit.

Les rondes a la Tarragonina ha estat un sistema d’èxit que s’ha exportat a altres places del país, donat que l’ordre d’actuació és molt clar tant pel públic com pels castellers. No obstant, la clau que determina l’agilitat d’una actuació és l’actitud dels castellers: concentrats per la feina i atents al cap de colla.•

EL NOSTRE CAMÍ

TEXT: ALBERT BLAY

El camí que vam traçar la temporada passada des de l’equip de comunicació començava revisant allò que havíem gestat junts l’any anterior. La campanya basada en els cinc sentits i anomenada “Sentim junts” ens havia complagut, però érem conscients d’alguns detalls que calia polir.

Després de tots els mitjans de transport fets servir, la broma estava servida. El següent vehicle havia de ser un coet, però al Fur li agafen marejos amb els viatges espacials. Ho vam deixar córrer i vam decidir fer un parèntesi per tractar Santa Tecla amb la singularitat que mereix, però no vam aparcar el moviment. Tot servint-nos de la dansa, vam voler fer una metàfora amb la Laureta de protagonista d’allò que creiem que són els castells: molt assaig, molta dedicació i el moment decisiu on t’ho jugues tot.

A nivell comunicatiu no va ser un any fàcil. Vam tenir molts imprevistos (suspensió de Sant Magí, CCCC, Santa Tecla…) però el camí planer no ens serveix per millorar. Amb tot, vam arribar (i superar) els números rodons de 10.000 seguidors tant a Facebook com a Twitter i de 6.000 a Instagram.

Reformular una carta guanyadora i reforçar-la mai no és fàcil. Com la Colla, teníem un repte difícil. No va ser fins gairebé la diada de Sant Joan que vam decidir que anomenaríem la campanya del 2017 “El nostre camí”. Per començar amb ritme, vam fer suar l’Oriol Portabella pels camins al Llorito. Sant Joan va ser un tret de sortida que ens portaria a basar-nos, bàsicament, en el moviment per avançar en “el nostre camí”. Vam córrer cap a Sant Joan, vam posar la cinquena en cotxe cap a Terrassa i vam agafar l’avió (per ser molts) cap a Vilanova.

Volem aturar-nos precisament en l’espot per a Vilanova i Vilallonga per remarcar com de ràpida va haver de ser la gestió. La idea va refer-se de cap a peus el dia anterior al rodatge i, en menys de 24h, tot l’equip de comunicació s’hi va bolcar i vam poder fer les gestions necessàries per tal de rodar al Palau de Congressos i aconseguir castellers i castelleres que, a més de ser molts, representessin els diferents sectors de la Colla (pinyes, canalla, gralles, nouvinguts, històrics…). I sí, altre cop la Colla vau estar a l’alçada i vau respondre’ns d’una manera millor fins i tot a la imaginada. I el Fur va acabar agafant l’avió.

Fins aquest punt, en cap vídeo de la campanya d’El nostre camí hi apareixien imatges de castells, ja que vam apostar per vídeos diferents dels d’anys anteriors, on hi acostumaven a aparèixer moltes imatges d’assajos i diades i fins i tot algun de vosaltres suant, tot condimentat amb música èpica. Això va funcionar, però necessitàvem un gir més. Com diu el nostre Cap de Colla, “estancarse és anar enrere” i s’ha de treballar per millorar. I en això estàvem.

Ens sentíem capaços i amb ganes de provar coses noves. I tenim la sensació que van funcionar força. Tampoc era res semblant a res que fessin altres colles.

Fins i tot vam atrevir-nos a donar un toc d’atenció a un polític exemplar quan feia tuits de castells. O va ser un error? El cas és que aquest va ser el primer premi que vam rebre, durant el sopar de final de temporada, per la nostra (des)tasca.

Què hi diuen a Twitter...

En resum, vam aprendre molt i creiem que vam millorar respecte l’any anterior. Gestar una campanya de xarxes, actes, cartelleria i audiovisual no és fàcil, i dediques moltes hores a possibles idees que no acaben veient la llum. O sí. O no com esperaves. Però n’estem contents. I rebre el premi a millor campanya de l’any a la Nit de Castells va ser una cirereta a una temporada on ho vam fer millor o pitjor, però si alguna cosa de segur no vam fer, va ser descansar.

No sabem si enguany ho podrem fer millor o pitjor, però sabem que l’any passat vam aprendre i esperem que ens serveixi per millorar. I, altre cop, el que ens passa a l’equip de comunicació va en consonància amb el que passa a la Colla a nivell general. I, tant en un sentit com en l’altre, estem segurs que treballarem perquè, efectivament, puguem millorar. I desitgem que sigui una temporada un pèl menys moguda (tot i ser any parell...).•

Vols saber-ne més sobre la campanya de comunicació? Vés al nostre canal de Youtube bit.ly/elnostrecami

L’ALTRE CONCURS DE CASTELLS

TEXT: Manel Sanromà, Jordina Estopà, Joan Rovira i Pere Domènech

Ja portem dues edicions consecutives arribant a la final de l’Altre Concurs de Castells, un programa de preguntes castelleres de Tac12, i potser tocava fer-ne un escrit. És per això que hem decidit fer un article conjunt entre els participants d’enguany i els de la primera edició.

Manel i Jordina

L’any passat hi participàvem per primera vegada, i no sabíem exactament què ens hi trobaríem. El primer dia vam quedar una hora abans al Moto Club per repassar preguntes del joc casteller, ja que no ens havíem mirat res i estàvem convençuts que ens passarien la mà per la cara! Vam veure gent veterana de Xiquets, Capgrossos, la Vella... Curiosament el programa ens va anar molt bé, i l’endemà (que havíem de jugar la semifinal i la final) hi vam anar molt més relaxats i preparats (tot i que sense prèvia).

Ens va sorprendre molt l’alt nivell de les preguntes, n’hi havia cada una... Curiosament les que ens sabíem tenien tres possibles respostes, fet que ens molestava una mica perquè els rivals tindrien més opcions! També cal dir que hi havia alguna pregunta “trampa”, ja que estava mal formulada o directament era incorrecta... Malgrat tot, vam fer un gran concurs i vam quedar segons, només per darrere de Xicots (per molt poc), superant a gent més veterana i molt entesa (inclosos uns sorprenents Xiquets de Vila-seca, sens dubte la Colla revelació). I el més important de tot: vam riure molt!

Què hi diuen a Twitter...

Enguany la preparació prèvia va ser, de nou, escassa. De fet, no va ser fins la nit anterior que vam saber que hi aniríem junts! (En un principi la parella havia de ser Joan-Albert Blay, però a última hora no va poder i va i el Jordi Grau ens truca quan entràvem al cine per dir-nos-ho...).

Malgrat aquest imprevist, vam repassar les preguntes del trivial casteller (el nou joc del mòbil) i vam presentar-nos al primer programa. Les coses no podien començar pitjor: dos errors consecutius nostres per dos encerts de Capgrossos, que ens traurien 400 punts d’avantatge fins gairebé l’última ronda. Al final, empat a punts i guanyem gràcies a les preguntes de qualitat. Un miracle, vaja.

Curiosament, a partir d’aquí ens va resultar tot molt més fàcil: a semis quedem per davant de matalassers (que a la primera ronda havien fet rècord de punts juntament amb la Colla Vella) i a la final fem el rècord del programa, superant a Vella i Castellers de Vilafranca. Victòria totalment inesperada i 1.000 eurets per un viatge per la Canalla, tu.

Tots

L’experiència va ser divertida, un honor representar la Colla i encara més haver fet tan bon paper els dos anys! Això sí: a qui li toqui l’any que ve s’haurà d’esforçar per no quedar-se enrere!

PD: La Colla ja ha guanyat un Concurs enguany, que en siguin dos...•

Joan i Pere

SANT JORDI

L’equip de l’Esperidió em va demanar que escrivís un article a la nostra revista, o sigui que no m’ho vaig pensar dos cops i vaig dir que sí! Gràcies per haver pensat en mi.

Per mi Sant Jordi és un dia especial, però enguany encara ho és més per diverses raons que després explicaré. Veure que el dia del teu Sant hi hagi tot aquest moviment cultural tan bèstia per tot el país és... què voleu que us digui? És extraordinari, és fabulós! Veient que des del més petit fins al més gran gaudeixen per tots costats m’omple de joia, i és en aquests moments quan penso com d’orgullós n’estic que els meus pares haguessin escollit dir-me Jordi “Sant Jordi, Patró de Catalunya”.

Però per què enguany és tan especial? En primer lloc perquè no tindrem al Papa entre nosaltres (de ben segur que ho has gaudit allà on siguis), simpatitzant i seguidor de la Jove. Recordo com si fos ahir que arribava a casa amb un quadre sota el braç; era gran, molt gran, ja que es tractava del primer 4d9f carregat a la Plaça de la Font! Allí està, en un lloc de preferència de la casa. Et trobem a faltar, Papa.

És especial perquè des de fa sis mesos hi ha membres del Govern Català i activistes a la presó, i altres a l’exili per haver organitzat un referèndum apel·lant

al dret d’autodeterminació dels pobles. Són gent de pau i pacífica, i us volem a casa. Llibertat presos polítics, retorn dels exiliats!

És especial perquè he estat esperant l’arribada del meu fill gran Jordi (digueu-me tradicional amb el nom entre pares i fills) que baixava de Lleida; primer per abraçar-nos i felicitar-nos mútuament, després per fer petar la xerrada tot comentant el nostre dia, i tot seguit començar a parlar dels castells que portarem a plaça i cap on miren “on és la porta gran???”. Per mi un dels moments més macos és el de “Papa, siusplau, agafa’m la faixa”: enfaixar al teu fill i després que ell t’enfaixi a tu són d’aquells moments exquisits de la vida; donar-li el punt necessari d’estretor, que no quedi fluixa ni massa apretada, suficient per entrar amb seguretat a la pinya perquè el nostre tronc no pateixi.

A continuació ja anem a fer colla: em toca fer de lateral als tres castells i al pilar, tots aixecats amb solvència i rapidesa. Al 3d8 coincideixo amb el “Jordiet” que feia de falca, i és un altre moment bonic del dia: tots dos allà, sentint les gralles, donant-ho tot! L’actuació és ràpida i a l’antiga, i hi completem el 3d8, el 4d8 i el 9d7, així com tres pilars de 5.

Acabem l’actuació i marxem cap a casa havent donat als nostres conciutadans una mica de força, equilibri, valor i seny. Bé, també una mica de rauxa, que sempre va bé! •

TEXT: JORDI CAPDEVILA · FOTOs: M. Neus baena

Ep Colla, què hi ha?

LA DÈRIA PER DERIO

Feta la feina, arriba la primera nit a Derio. No voldria parlar de res que taqués el bon gust d’aquesta revista. M’estalviaré, doncs, de parlar de les curses amb els pantalons abaixats ni de les converses existencialistes a la zona dels poly-cleans. Tampoc de que els castellers o els mateixos poly-cleans no s’aguantaven sempre drets. Acabada la festa, tothom a descansar al poliesportiu. Almenys fins que algun pollastre, que estaria millor rostit o a la cassola, comencés a formar escàndol i recordar-nos que, als viatges de la Jove, qui vol dormir ho ha de fer a l’autobús.

Dissabte esmorzem ràpid i marxem cap a Getaria. El paisatge gris, plujós però alhora envoltat d’un aire de llegenda, ens recorda constantment que estem al País Basc, i ens dóna la benvinguda al poble amb més estelades als balcons. Hi ha quòrum en un altre fet: els castellers i castelleres tenim bon estómac, i el posem a prova tastant uns quants pintxos mentre fem temps per l’actuació. Caram, com s’hi menja! Satisfets, ens posem en marxa i, després de la ja protocol·lària fotografia al balcó de l’ajuntament en suport als presos polítics, enfilem cap al frontón. Allà hi fem el 3d7, el 4d7, el 5d7 i el 4d7a. Tanquem amb 2pd5 i 5pd4, amb la peculiaritat que sempre acompanya aquestes formacions quan les fas fora: som menys castellers i per tant ocupem llocs que no ens pertoquen. Comprovo amb alegria que sóc a la filera amb amics que, per alçada, no acostumen a acompanyar-me. Un cop feta la feina, la sidra i el bon àpat ens fan agafar aquesta nyonya que el clima no millora en absolut. No passa res! Becaineta al bus de tornada cap a Derio i, a la nit, com nou.

Fer un viatge amb la Jove és sempre una experiència emocionant. Degut al meu curt recorregut a la Colla, la meva única sortida fora de Catalunya va ser Algemesí (una sortida de la qual m’agradaria dir que tinc un bon record, però de la que recordo més aviat poc). Per aquest motiu tenia moltes ganes de visitar Derio, tantes que de fet vaig ajornar l’assaig general d’(H)istrionis Teatre malgrat que estrenàvem l’obra el dimecres següent. No patiu; vam estrenar, i vaig recuperar la veu que semblava haver-se quedat al País Basc.

La prova que el meu entusiasme era un sentiment col·lectiu va ser la varietat d’autobusos que, a hores diferents i amb destins diferents, van posar rumb cap a Euskal Herria plens a vessar. Els autobusos del matí van ser animats, plens d’acudits i jugant a les pel·lícules, i l’autobús de la nit va fer de dormitori. Poc ens imaginàvem que tots els busos de tornada també serien per dormir (i passar la ressaca). Amb tan sols dues parades, i gràcies a la santa paciència del José i dels altres conductors, vam arribar a Derio. Ens vam instal·lar al poliesportiu i vam córrer cap a davant l’udaletxea a fer un pilar caminant (i a menjar el primer pintxo del cap de setmana). Un discurs entusiasta de l’Associació de Dones de Derio detallava (potser massa) les activitats que rebien les vilatjanes, i amb el discurs de l’alcaldessa tots fèiem que sí amb el cap malgrat no entendre res (com molt bé ens va recordar, entre rialles, el nostre diplomàtic Cap de Colla).

TEXT: JORGE PÉREZ · FOTOS: NADALA COPONS, joan marauri

La segona nit a Derio… D’això… Em sembla recordar que molt tranquil·la… Fins que novament ens desperta el gall de Kellogg’s!

Diumenge, mentre acabem de despertarnos, visitem la fira artesanal (no fos cas que deixéssim de menjar en algun moment). El cel es posa en mode aleatori i amenaça amb pluja constantment. Els castellers més cosmopolites al·lucinen amb els animals de granja. Malgrat l’avís, comencem l’actuació a l’exterior, amb el primer 200d1 de la història dels castells: les gralles fan el toc sencer mentre els castellers, encara repartits per la fira i sense formar, ens mirem estranyats. Un cop col·locats, ara sí, va el 3d7 més remullat de la Jove. Els tronquetis estan especialment desprotegits, mentre la pinya ens cobrim acotant el cap entre els braços: ho hem aconseguit! Per fi fem un castell on ningú mira cap amunt!! Un cop descarregat, toca córrer; arribem al frontón i ens demanen que ens eixuguem les sabates abans d’entrar. La rialla és general. Un cop dins, repetim la resta d’actuació de Getaria: 4d7, 5d7 i 4d7a. 2pd5 i 5pd4, amb les reivindicacions de torn. Encara ens espera un dinar copiós i abundant, local, que ens ajudarà a dormir la mona a l’autobús.

Com que m’agrada fer el ruc, m’acaben estampant les postres a la cara, un càstig merescut que arrenca molts somriures.

Tornant a Tarragona, penso en la sort d’haver compartit aquesta experiència, en els pintxos, en els xupitos, en cada castell i cada xerrada que fas amb gent amb qui a l’assaig hi tens poc tracte. En estones compartides amb amics vells i acabats de fer. De vegades cal marxar de Tarragona per a conèixer millor la Colla Jove.•

Foto: @_eduardalvarez z

TEXTos: JOrdi castro, pere domènech · FOTOS: m. neus baena

Diada a Manresa (20/05)

Diada especial per dues raons: tret dels viatges extraordinaris, la Jove no acostuma a actuar tan lluny de casa. A més, molta gent de la Colla és de Manresa o hi té família. Ens plantem a la capital del Bages en motiu de la Fira de Maig. Hi actuem amb els Castellers d’Esparraguera i els amfitrions, els Tirallongues de Manresa.

Sota un sol de justícia hi descarreguem el 3d8, el 4d8, el 9d7, dos pilars de 5 i cinc pilars de 4. Enguany, pels canvis a les estructures, el pilar de 6 haurà d’esperar una mica. Estem segurs que al Micki li hauria agradat poder-lo estrenar allà! Els Tirallongues descarreguen el 4d8 en segona ronda, una fita que ratifica la seva condició de colla de 8. Un plaer haver compartit amb ells aquest moment!

Després de la foto conjunta de les tres colles i d’un dinar deliciós, tornem a Tarragona amb la panxa plena i amb la satisfacció de seguir rodant estructures i castellers de cara a les setmanes següents.

Diada del Local (26/05)

El local va tornar a ser escenari del Festival Internacional Dixieland de Tarragona en l’edició d’enguany. Els austríacs Marina & The Kats van encetar la nit en un local decorat i amb cambrers vestits per l’ocasió a la barra. Després dels dos concerts, la festa va seguir amb la tradicional jam session de diversos artistes participants al certamen fins a la matinada.

El 9 de juny la Colla va realitzar una assemblea per establir un Pla de Gènere L’objectiu va ser posar de manifest les desigualtats que encara ara existeixen envers les dones i buscar-hi una solució. Les dinàmiques que la Colla arrossega del passat dificulten que aquests estereotips desapareguin, i és per això que cal posar de manifest aquesta problemàtica i afrontar-la de cara.

En aquest sentit, el nou Pla de Gènere pretén formar diversos grups de treball conformats per gent de totes les edats i sexes per prevenir que aquestes situacions masclistes es repeteixin.

Actuem a casa per celebrar la Diada del Local, que ens acull des de fa 37 anys. En aquesta ocasió actuem amb els Castellers de Tortosa, els Nois de la Torre i els Brivalls de Cornudella, amb qui hauríem d’haver coincidit a principis de temporada si no hagués sigut per la pluja que ens està acompanyant aquest primer tram.

A la plaça del Rei hi descarreguem el 3d8, el 5d8 i el 4d8. A la ronda de pilars, ara sí, és el moment: arriba el primer pilar de 6 de la temporada, amb canvis a dalt de tot, i amb la Jordina sota el Micki. Descarregat, i amb solvència! Acabem la diada amb un pilar de 5 entre quatre pilars de 4.

Després de la diada, obrim el local per sopar (malgrat l’espai limitat), i el deixem obert fins ben entrada la matinada per gaudir d’una de les primeres “festetes” de la temporada.

DIADA D’ESTRENES A VALLS

Avui 9 de juny actuo a Valls per primer cop, a casa, on no ho fèiem al Pati des de 2011, però ho faig havent deixat de ser vallenca: recentment m’he empadronat a Tarragona, una ciutat que m’enamora i on tinc la Colla que m’ha acollit i m’ha fet estimar els castells des de dins.

Molts podeu pensar que, sent vallenca, havia de pertànyer a una de les dues colles de la ciutat. No és el meu cas: mai no havia format part de cap colla ni entenia de castells, només els gaudia pel que em transmetien i perquè formen part de la nostra cultura. No és fins que, de la mà del Xavi Socias i la seva dona, al Concurs de Castells de 2014 començo a aficionar-me i ser seguidora de la Colla, i més tard, al 2016, se’m proposa participar en l’equip de tresoreria. Motivada per l’oportunitat, accepto poder formar-hi part, fent que a dia d’avui la camisa lila faci que em senti una castellera més.

Si les diades ja venen acompanyades d’emocions i nervis, aquesta per mi tenia un afegit especial: estava envoltada de la meva família, donant-nos suport com fidels seguidors, aquest cop a plaça i en directe.

Convidats per la Joves, comencem últims però amb moltes ganes d’encarar el nostre primer 3d9f de la temporada en primera ronda: tot i els bons assajos, no havíem pogut portar-lo a plaça fins avui. Per mi, quin millor dia que aquest! El volia lluir, orgullosa de la meva camisa i de la meva Colla. Tothom preparat i jo neguitosa per començar a escoltar les gralles i sentir les vibracions, aquestes que només sents si ets a dins, guiats per la veu de l’Adrià que tan bé va quan no pots apreciar com avança el castell. El descarreguem demostrant la feina ben feta i, plens d’alegria, ens anima a descarregar el 4d8a en 2a ronda, una altra estrena d’enguany amb canvis en l’alineació del pilar.

Entre ronda i ronda m’escapo a veure la família i el meu nebot, emocionat, m’explica com havia anat el castell. Per altra banda, ara sé per què la meva mare mai no havia vingut, i és que va estar intranquil·la fins que no vam tenir el castell descarregat. Jo ja li vaig dir: “Mama, tenim un pilar que no té preu!”.

Per acabar, en la 3a ronda, descarreguem el 5d8. És l’estructura que més m’agrada. Si hagués estat el 5d9f hauria estat bestial, però encara no toca... aviat arribarà! Tanquem la diada descarregant el segon pilar de 6, un pilar de 5 i quatre pilars de 4.

Acaba la diada i m’acomiado dels meus. Ja formen part de la marea lila que s’expandeix sense fre i és que SOM GRANS, COLLA! Això només ha fet que començar i ens queda molta temporada per treballar força i aconseguir els objectius que ens marquem.•

cuina mediterrània - tapas - montaditos

dia de dimecres a dissabte al migdia

TEXT: soraya lago · FOTOS: f. virgili

menú del

carrer de natzaret, 7 - part alta de tarragona www.elcomplet.com / Tlf. 667 77 73 92

L’ENTREVISTA A... Rubén Foguet

TEXT: PERE DOMÈNECH · FOTOs: Claustre agramunt i xavi march

Quedem al Peter un dilluns a la tarda. Per desgràcia el bar està tancat, i decidim buscar una alternativa a la Plaça de la Font. El Rubén proposa quedar-nos a una terrassa malgrat el risc evident de pluja (quin inici de temporada que ens està donant!!), així que ens quedem a la primera que trobem. El Rubén porta la direcció i gerència de Denis, una empresa que es dedica a solucions en intralogística: el moviment de mercaderies i productes a dins de les empreses (carretons elevadors, ponts grua i màquines de neteja). Té clar que vol estar sa: li agrada molt caminar, i s’apunta a totes les sortides que munten el Ferran Ventura, el “Pitu” Rovira i companyia; va al gimnàs entre 3 i 4 cops per setmana per compensar les hores que passa davant l’ordinador al despatx.

nascut: 03.04.1963

entra a la colla: 1984 posició habitual: lateral, agulla

Quan vas entrar a la Colla?

Vaig entrar a la Colla als anys vuitanta, estrenant camisa al Concurs del 84. Coneixia al Jordi Grau, al Pastas, al Toni... I entre una cosa i l’altra vaig acabar entrant. En aquella època vaig venir molt poc; al marxar a estudiar la carrera fora em vaig desenganxar, i no va ser fins al 2001 que vaig tornar. Un dia em vaig trobar l’Albert Grau, i va començar a dir-me “Vinga, va! Rubén, torna! Que jo ara seré cap de Colla!”, i jo “Pos vale!” (riu), i em vaig reenganxar. Des d’aleshores he estat bastant actiu.

Tot i que per motius de feina a vegades t’ha costat venir de forma regular...

Sí, sempre he sigut irregular. Quan arrenca la temporada ja intento venir tots els divendres, però els dimarts no hi he anat gairebé mai. Intento prendre’m-ho com un esbarjo, tot i que em costa arrencar. Normalment per Sant Jordi ja m’hi enganxo, tot i que aquest any encara no...

Quines diferències vas notar-hi respecte la teva primera etapa?

No sabria dir-ho, ja que la meva etapa dels vuitanta va ser molt superficial. El que puc dir és que vaig venir a algun Concurs a principis dels noranta, i en aquells anys hi havia certa gent que deia “Míte’l, ara sí, no? Pel Concurs sí que es posen la camisa!”. Aquell any jo no havia anat cap dia a assajar, i al veure-ho em vaig sentir malament, vaig treure’m la camisa i vaig marxar. En canvi ara veig una actitud diferent vers la gent que normalment no pot venir, però que quan ve se’ls hi agraeix. En aquell moment la Colla estava en un punt àlgid i hi havia gent que estava molt crescuda, però ara afortunadament això no passa.

En canvi, quan vas tornar la Colla no passava pel seu millor moment...

Tot i que jo no vaig viure l’època daurada dels noranta, sí que notava que tot era difícil: fèiem tresos de vuit i quatres de vuit, i notaves que costava. Ja no diguem el 2d8f, que en fèiem molt pocs! Va ser una època de fer pinya, de fer grup. Millor això que no tirar castells superiors i caure...

Després d’aquests anys durs la Colla recupera els castells de 9 i l’autoestima. Tu vas poderho viure des de dins; quin creus que va ser el punt d’inflexió?

No sé si hi ha un punt concret, crec que va ser tot un procés. Les coses van sortint bé, tornes a provar castells amb folre i et van sortint

fent feina de mica en mica, la gent va agafant confiança, entra gent nova...

En aquella època (2007, 2008) es deia que com que hi havia crisis i la gent no tenia mitjans per sortir i viatjar molts es van apuntar perquè la Colla oferia el mateix pràcticament gratis. A això hi hem de sumar que s’anaven assolint fites cada cop més altes i se’ns començava a associar amb les colles punteres del moment. D’aquí que la Colla hagi arribat al punt on estem ara!

Sempre has estat a la pinya, arribant a ocupar posicions “a galeres”. Quines en destacaries? Durant l’època on vam retrobar-nos amb els castells de 9 jo em sentia molt valorat. Vaig ser agulla al 4d9f i al 3d9f, una posició molt dura en la que es treballava molt. També he sigut home del darrere, tot i que la meva posició més habitual sempre ha sigut de lateral, tant de primer com de segon. Ara ja estic unes files més enrere! (riu). Ara us toca al jovent d’anar passant endavant...

Creus que el compromís que has tingut amb la Colla ha tingut recompensa? Sí. Inclús si alguna vegada m’havien de canviar de lloc no he tingut cap problema.

Recordo que al 2d9fm al principi em van posar de porta-crosses del mig, i vaig fer un parell de castells en aquesta posició; tot i això, a la temporada següent, i després d’assajar-lo un parell de vegades vaig demanar que em traguessin d’allà, ja que era un lloc on es patia molt i la meva esquena ja no ho aguantava. Mai m’he sentit menystingut, sempre ben reconegut i sense cap problema.

És important sentir-se valorat... Ja ho crec. Tots venim de forma altruista, i tots els companys que estem al voltant hem de valorar la feina que han fet els altres: “Ei, que bé que ho has fet”, o “Jo crec que tal!”, o inclús felicitar als altres i fer-los algun copet a l’esquena... Estaria bé també que l’equip de pinyes felicités a la gent ni que sigui de manera general, però és complicat.

És una Colla molt gran, i pot ser que algunes persones se sentin una mica desplaçades. Jo he sentit a algunes persones venir a l’assaig i dir: “Després d’haver suat la camisa a l’assaig ara ve aquest que és titular i em passa al davant!”. Hi va haver una època on això passava de tant en tant, però no crec que sigui una cosa generalitzada ni molt menys.

Al fer castells sempre es destaca el paper del tronc i del folre o les manilles. Creus que la pinya és l’element del castell que més es margina a l’hora de valorar-lo?

Possiblement sí. A les fotos no hi sortim gaire. Estaria bé que ens hi traguessin més! (riu)

Tots sabem que sense una bona pinya no es pot fer el castell. Una bona pinya ajuda a que les rengles estiguin alineades, i fem una feina indiscutible: si no hi ha una pinya perfecte les coses no funcionen.

En aquest sentit, creus que la nova metodologia d’assaig (penjar les pinyes i l’ordre de les proves que es faran) ajuda a que es facin millor les pinyes?

Sens dubte. Abans tocava esperar a que et cantessin, i a la que xerrava un o et distreies ja començaves a preguntar on anaves! Ara en canvi tothom sap on ha d’anar i agilitza molt la durada dels assajos. Ha sigut una gran idea. Tenir una aplicació ja seria la hòstia!* A més, enguany l’equip de pinyes ha fet un gran fitxatge...

Refresca’m la memòria...

El Tino! (riu). Ell és un gran element. Hi entén molt, de castells. Comprèn les posicions de la pinya, i crec que pot ajudar molt als xavals joves a explicar-los el lloc i que aprenguin com ho han de fer. És un gran fitxatge. La gent amb experiència s’ha d’integrar perquè passin les seves coneixences de generació a generació.

*En el moment de l’entrevista encara no s’havia publicat l’app de la Colla. Pots descarregar-la buscant “Jove de Tarragona” a la Play Store per Android i l’AppStore per iOs.

“Estaria bé també que l’equip de pinyes felicités a la gent ni que sigui de manera general, però és complicat”

Canviant de tema, què opines sobre el posicionament de la Colla respecte Sant Fèlix?

Hi estic totalment d’acord. Si després d’estar tants anys a dalt del rànquing no han comptat amb nosaltres i només ens venen a buscar l’any que els interessa, crec que no cal anar-hi. Nosaltres ja anem al Catllar i ja hi demostrem de què som capaços.

Pel que fa a aquesta temporada, quins objectius t’agradaria que s’assolissin?

És difícil de dir, perquè cada temporada és diferent i hi ha molts elements a tenir en compte, però jo crec que hem d’intentar mantenir el llistó de l’any passat. També treballar per tornar a descarregar el 3d10fm i si pogués ser el 4d9, que són els nostres castells “top”. Tot i això, caldrà veure si els pots portar a plaça i es donen els condicionants adients per poder fer-los, però la il·lusió hi és.

Prefereixes ser prudent a passar-te d’ambiciós i ser temerari...

Sí, considero que sóc prudent. Has de tenir objectius alts, però aquests han de ser assumibles. Al començament de temporada és bo que intentis tirar amunt tot el que puguis, i conforme va avançant l’any el teu lloc s’anirà marcant; dependrà de la gent que tinguis, de les lesions... És millor ser prudent que patir una caiguda que et faci retrocedir tres passos.

Com veus la Colla enguany?

La veig amb potencial. Hi ha hagut canvis generacionals en algunes posicions, especialment en el pilar; el canvi que hi ha hagut ha sigut molt maco, han baixat molt de pes i crec que té molt de futur. Entenent això, podem optar al 4d9fp, que és un castell que ens falta. A més, sent any de Concurs jo crec que estarem a l’alçada. Potser el 4d10fm encara no el tenim a l’abast, però ja es veurà! (riu).

Quedar fora del podi del Concurs seria un fracàs?

No, mai no és un fracàs. Hi ha nombroses circumstàncies a tenir en compte: t’ho jugues tot en un dia, i pots haver fet una gran temporada i aquell dia et pot fallar alguna cosa, ja que som persones i no màquines. No crec que la paraula fracàs es pugui utilitzar en el món dels castells. Que tindríem una decepció? Potser sí, però no parlaria de fracàs. Tot i això, considero que hem d’estar al podi! Guanyar ja és una altra història, no hi veig gaires opcions... Pensa que fa dos anys vam quedar segons de rebot perquè la Vella va tirar-ho tot a una carta per quedar primera. El nostre lloc està entre segons i tercers, i confiant en què la Joves no tingui un gran dia de Concurs que ens faci quedar quarts! Per guanyar haurien de fallar els altres.

Com t’agradaria que fos la Colla d’aquí deu anys?

Ostres! (sorprès). Ni m’ho he plantejat. Hem de veure com evolucionen els castells, ja que ara sembla que la tendència sigui anar traient folres i manilles. Estem arribant a uns nivells de castells de deu que no sé si mai en veurem d’onze... Jo crec que si seguim treballant d’aquesta manera aconseguirem seguir estant entre els tres o quatre primers cada temporada, a l’elit dels castells.

Quin és el teu millor record de tots aquests anys?

N’hi ha molts... Un molt bo va ser el primer 4d9f que vaig descarregar com a agulla al 2004 per Santa Tecla, així com descarregar castells de nou per Sant Magí. Un altre molt bon record va ser carregar el 3d10fm al Concurs; va ser molt emocionant, llàgrima viva!

I el pitjor?

Sóc una persona que acostuma a esborrar els pitjors records. Tot i això, un mal record seria la

Una plaça. El Catllar.

Un cap de colla. Albert Grau.

Un castell. El 5d9f.

Una diada. Sant Magí.

Un casteller que admiris. El Micki (Miquel Vallribera).

Una pel·lícula. “Avatar”, (2009), de James Cameron

Un llibre. “Mecanoscrit del Segon Origen”, de Manuel de Pedrolo.

Un element del Seguici Popular. El Drac.

Un record d’una celebració. El 3d10fm del Concurs del 2014.

Una colla que no sigui la teva. La Colla Vella dels Xiquets de Valls.

caiguda de 3d10fm l’any passat a la Plaça de la Font, per la mala experiència que ens ha fet passar.

Quin paper t’agradaria tenir de cara al futur dintre la Colla?

No espero res, vindré a fer pinya i a relacionarme amb la gent. M’agrada formar part de la Colla i entenc que a mesura que em faci gran aniré tirant enrere. A fer el que convingui!

PD: La Penya Colesterol ens ajuda a estar ben alimentats, fa honor al seu nom! •

PREGUNTES I RESPOSTES A LA CANALLA

Acaba l’assaig de canalla i, mentre dura l’assaig general, els demanem quines preguntes els semblen interessants perquè algú de canalla les respongui. Dit i fet, aquest és el resultat de l’experiment.

Quantes persones hi ha al tronc del 3d10fm?

Ruth: (pensa) 8? (després de fer la suma) 16 persones!

Alguna vegada has fet un castell de 9? Recordes la primera vegada?

Cristina: Sí, he fet molts castells de 9. El primer de tots va ser a Reus, un 3d9f.

Quina posició t’agrada més?

Aina: D’acotxadora, perquè he fet molts anys aquesta posició.

Quina activitat dels altres anys repetiries? I quina faries?

Carla: Repetiria el Port Aventura i l’acampada de Prades.

Quin castell t’agrada més?

Berta: El 4d7.

Per què vas venir a aquesta colla?

Núria: La Gina jugava amb la meva germana a bàsquet, la Cristina, i ens va dir al Magí i a mi que vinguéssim a fer castells.

Quin castell t’agradaria fer?

Guiu: M’agradaria fer el 5d9f, és un castell gran i m’agradaria fer castells grans.

Juny: El 9d8, perquè vaig fer el 9d7 i voldria fer aquest castell.

Per què fas castells?

Júlia March: Perquè un dia vam venir a provarho per la Jordina i em vaig animar.

Quantes hores fas castells en una setmana?

Paloma: Entre 2 i 4 hores a la setmana, depèn de si hi ha actuació.

Per què vas començar a fer castells?

Lluc: El meu germà gran ja feia castells, així que amb el Roc també vam començar i ens va agradar molt.

Quin casteller és el més “locu” de la colla?

Magí: L’Índiu, perquè és l’Índiu (riu).

Qui és el més pesat de la canalla?

Júlia Gasol: El més pesat de la canalla és el Biel, perquè és el meu germà.

Per què tenim la camisa de color lila?

Ot: Es van fusionar dos colors per error en un laboratori.

Tens algun ritual que et doni sort per fer castells? Quin?

Maria Carmona: Posar-me el protector de les dents. Noto que me les protegeix del perill de caure d’un castell.

Digues una persona que va pujar al 2d9fm. Valeria: La Cristina.

Quin és el castell que més vegades has fet? Oleguer: No ho recordo bé, però diria que el 3d9f.

Baixaries a mig castell?

Maria Reseco: Que va! Mai! Si està malament, aguantes fins que caigui. Prefereixo caure que no baixar.

Quantes colles hi ha a Catalunya?

Evan: Jo crec que 170 o 270 colles. Porta un 2 i un 7 i un 3, però no ho sé.

Quants anys portes fent castells?

Oleguer: Vaig començar a fer castells amb 8 o 9 anys.

Laia i Elsa: Hem començat aquest any, però ens agrada moltíssim.

Quin creus que és el castell més difícil?

Biel: Jo crec que el castell més difícil és el 4d10fm.

En quin moment sents els nervis abans de fer un castell?

Jordina: Quan ets amb la Gina fent la visualització i quan ets damunt la pinya. Tinc com un nus a la panxa.

Quin és el teu castell preferit?

Laura: El meu castell preferit és el 4 net, perquè és molt alt. Em va agradar fer el 4 net.

Què és el que més t’agrada de la colla?

Vladislav: Estar amb la canalla, ens ho passem molt bé. •

TEXT: CANALLA · FOTO: CLAUSTRE AGRAMUNT I XAVI MARCH

CARISMA. LIDERATGE. COACHING.

TEMPORADA 2017: ASSAIG, DISCURSOS I RESULTATS

Jordi Cañellas · FOTO: CLAUSTRE AGRAMUNT

Moltes coses han canviat en el món casteller en les darreres dècades: implicació social, paper determinant de la dona, tècnica, preparació i, també, el rol i l’acció dels Caps de Colla i dels seus equips. La funció dels Caps de Colla i dels equips tècnics és determinant en els resultats a curt i llarg termini, i no és menor a l’impacte que tenen altres dirigents de grups en altres àmbits socials. Si féssim un estudi de com han evolucionat en els mètodes, tècniques i habilitats veuríem els grans canvis succeïts.

Des de fa uns anys, en el món dels esports i de les empreses es parla del “coaching”; en els castells també ho podem fer. El Cap de Colla (“coach”) ha de ser capaç de dirigir al grup cap a l’objectiu determinat, traient el millor de cada individu i del grup per a aconseguir-ho. Per això ha de transmetre valors i tenir visió i capacitat per motivar, corregir i marcar fites i reorientar en cas de dificultats.

La nostra experiència com a Colla, en aquests darrers anys, ha estat una vivència pura de “master class” de coaching, i aquesta darrera temporada ha donat moltes mostres de la capacitat de gestió de grup de l’equip tècnic i, molt fonamental, del Cap de Colla. En voldria destacar alguns aspectes.

Primer, la continuada referència als valors clau que han de tenir la Colla i els seus membres: sacrifici, ambició, humilitat, treball... Segon, l’actitud com a Cap de Colla, agraïda i positiva cap a tots els castellers, i absorbint com un air-bag psicològic les responsabilitats de les ensopegades que tenim al llarg de la temporada. Tercer, la planificació i gestió de la temporada. I quart, la motivació; en aquest apartat voldria destacar l’habilitat comunicativa, molt natural, del Cap de Colla en les seves xerrades de final de l’assaig.

Al llarg de la temporada, a sortides i assajos, hem tingut moments molt significatius, i podria dir extraordinaris. En destacaré alguns:

El primer divendres de maig vam escoltar una xerrada exemple de les que s’aniran repetint amb diferents intensitats i missatges. Va fer una valoració positiva de l’assaig, però amb esment als aspectes a millorar: la concentració, el silenci i el compromís dels castellers.

Els dos primers divendres de juny fem un treball correcte i el Cap de Colla agraeix i felicita a la gent per la feina. No diu els castells que farem properament, però s’entén un missatge positiu: “cal avançar en els resultats i ja ho tenim tot molt assajat”.

L’actuació de Torredembarra va ser molt bona, i la reacció de l’equip tècnic i de la Colla a la caiguda lletja del 4d9f va ser extraordinària: vam ser capaços de repetirlo i descarregar-lo immediatament. És el resultat del treball quant a actitud, ambició, recuperació i decisió.

entrenar, és un mètode que consisteix en acompanyar, instruir o entrenar una persona o un grup d’elles, amb

El divendres després de la diada a Llorenç, l’assaig és bo i també ho són els comentaris del Cap de Colla. Hem fet un altre 2 de 8 amb folre a l’assaig. L’Aleix esmenta la darrera caiguda del 2d8f a Llorenç i sentencia: “vosaltres heu de decidir si hi continuem insistint i anem cap al 2 de 9 o l’aparquem”. Ja sabeu la resposta i el resultat.

El primer divendres de setembre, després de la setmana dura, intensa i exitosa amb el Catllar i l’Arboç, reprenem amb força els assajos. El Cap de Colla dona diverses indicacions i, en el meu en-

TEXT:

Coaching: De l’anglès “coach”,

l’objectiu d’aconseguir acomplir metes o desenvolupar habilitats específiques.

tendre, fa un dels molt pocs missatges incorrectes de la temporada: “la Colla no ha respost a la diada de l’Arboç”. Coneixent els precedents, la gestió prèvia hauria d’haver estat diferent i s’hauria d’haver intentat evitar la previsible, per habitual, falta d’assistència de castellers a l’Arboç. El dimarts següent, dia 12, descarreguem el primer 4 de 8 net a assaig. El Cap de Colla, amb entusiasme manifest i compartit, ens encoratja a continuar en aquest camí.

El Primer diumenge de Santa Tecla vam fer una gran actuació, però amb un accident molt dolent per un extraordinari company casteller, que ens afecta molt a tota la Colla. Al següent assaig, l’Aleix fa una de les millors xerrades de la meva vida, fonamentalment per la humanitat, proximitat, transparència, sensibilitat... Parla del Josep Lluís i de la Roser, del suport que cal donar i del futur de la Colla. ”Arribarem fins on vulgui la Colla”. El local, amb molta gent, aplaudeix com a suport i reconeixement al seu missatge.

L’assaig abans de Santa Teresa no és dels millors, però és la culminació de la temporada. La xerrada del Cap de Colla és molt motivadora cap a l’actuació de diumenge: “hem de trobar els resultats de tot el treball fet”. I així arriben: 5 de 9 amb folre, 4 de 9 sense folre carregat, 4 de 9 amb folre i pilar de 8 amb folre i manilles! Extraordinari!

Els resultats a plaça no són només fruit de la feina a assaig, sinó també de la comunicació. Un discurs ben articulat pot corregir o accentuar tendències, tant a nivell casteller com a nivell social. Ho demostren els nostres resultats, la nostra capacitat de reacció a les adversitats i la nostra cohesió com a grup i entitat. Una gran feina d’una gran Colla, amb un gran equip tècnic i un gran Cap de Colla i un bon mètode de treball.•

Què hi diuen a Twitter...

LA COLLA CREIX

1 - Barcelona

2 - Barris Tarragona

Camises St. Jordi

Albert Farré

Carlos Rovira

Arnau Serrano

Bonache

Sandra López

Esther Andrés

entre 13 i 16 anys 17 anys entre 20 i 27 anys entre 30 i 35 anys entre 38 i 42 anys entre 45 i 53 anys

entre 13 i 16 anys entre 17 i 20 anys entre 22 i 27 anys entre 33 i 40 anys entre 43 i 46 anys entre 50 i 56 anys Edats Edats Localitat

Localitat

1

1

Paula Moreno

Laia Roig

Marta Beltran

Enquesta als nouvinguts Han respost 53 persones

Per què has escollit la Colla Jove per fer castells?

Què t'ha fet despertar l'interès pels castells?

La nòvia Per la Festa Major T'ha estat fàcil conèixer la gent de la colla? 19 24 3 7 0

Perquè era la que coneixia Pels actes socials extra castellers Perquè hi venia de petita Actuacions castelleres

Valora de l'1 (gens) al 5 (molt bé) les següents preguntes.

22 28 0 3 0

Com has conegut la Colla Jove Xiquets de Tarragona? 1 11

18 29 0 6 0