METGES DE CATALUNYA
| 16
Una pediatra a Etiòpia Dolors Canadell, afiliada a Metges de Catalunya, coopera en una clínica pediàtrica etíop, enmig de la desnutrició i la pobresa extrema A Etiòpia, la taxa de mortalitat infantil en lactants és de 44,4 per cada 1.000 infants nascuts vius, mentre que en nens menors de cinc anys és de 64,4 (a l’Estat espanyol, aquests percentatges són del 3,6 i 4,2, respectivament). La batalla per la salut és difícil i les condicions en què es mou el país africà no hi ajuden gens. Vuit de cada 10 etíops viuen de l’agricultura i al voltant d’un 85% dels cultius depenen de l’aigua de la pluja que no arriba. Actualment, l’anomenada Banya d’Àfrica, la zona nord-oriental del continent, pateix la seva pitjor sequera de les darreres dècades.
“Moltes vegades trobo que la meva feina és més útil en països com Etiòpia que no pas aquí, on els pediatres estem infrautilitzats”. Aquesta és la reflexió pausada de la pediatra del Centre d’Atenció Primària (CAP) Barberà del Vallès (Barcelona), Dolors Canadell, afiliada a Metges de Catalunya (MC) i apassionada per la cooperació sanitària que, des de 1995, destina part de les seves vacances a participar en projectes de desenvolupament de la salut arreu del món. Mauritània, Camerun, Burkina Faso, Togo, Uganda o Perú han estat algunes de les seves destinacions. La darrera, Etiòpia, concretament la localitat de Meki, a 130 quilòmetres de la capital Addis Abeba. L’any 2016 contacta amb la Fundación Pablo Horstmann i decideix anar a col·laborar durant tres setmanes a la clínica pediàtrica que aquesta ONG té oberta a Etiòpia des de fa cinc anys. Inicialment només era un dispensari,
però ara s’ha convertit en el centre de referència per a l’ingrés de nens malnodrits de tota la regió. Anualment atén més de 20.000 pacients que lluiten per sobreviure en un dels quinze països més pobres del món i en el segon més poblat del continent africà, segons les últimes dades de l’Informe sobre Desenvolupament Humà (IDH) de les Nacions Unides corresponents a l’any 2015. “La pobresa i la misèria extrema porten de la mà la malaltia i, sovint, has de fer el cor fort davant els nens que t’arriben a la consulta, perquè si no t’enfonses”, explica Canadell amb la veu entretallada. “El més dramàtic és que molts d’ells moren per malalties evitables que es podrien prevenir com la malària, la diarrea, la pneumònia o les afeccions relacionades amb l’embaràs o el part. No són malalties congènites ni malformacions, sinó que són malalties provocades per la falta d’aliments, d’aigua potable i de salubritat”.
Però la fam no depèn només de les condicions meteorològiques, sinó que és multifactorial. Canadell reconeix que, en ocasions, s’ha sentit “molt impotent”, ja que ha tingut la impressió que els cooperants s’interessen més pel benestar de les persones que no pas les autoritats locals d’aquests països subdesenvolupats. “La meva ajuda és molt puntual. Puc assistir un nen en la seva malaltia, però el que no podré fer és canviar el seu entorn. Quan torni a casa seva, aquest infant tindrà menjar? Podrà anar a l’escola? Em fa molta ràbia veure que ni des d’allà ni des d’aquí, a través dels organismes internacionals, no es fa el que es podria fer”, lamenta. No obstant això, se sent més útil a Etiòpia que a Catalunya. “Aquí em sento molt infrautilitzada. Els motius de la
“La pobresa i la misèria porten de la mà la malaltia i, sovint, has de fer el cor fort davant els nens, perquè si no t’enfonses”
