METGES DE CATALUNYA
| 24
MC Magazine Pep Puey
El tramvia a Barcelona
E
l 26 de juny de 1872, el Diario de Barcelona, en la seva edició de tarda, notificava:
“Mañana, á las cuatro de la tarde, tendrá lugar la inauguración oficial de la tram-via que se ensayó ayer en toda la sección que ha de abrise. Las autoridades y corporaciones invitadas al efecto subirán a los elegantes coches de la empresa en el llano de la Boqueria y serán conducidas á la estación construida junto á la iglesia de San José, al estremo de la villa de Gracia. Asistirá á la función una música. Es digna de encomio la previsión del Alcalde 1º, señor Rius y Taulet, recordando al público y á los dueños de carruajes la responsabilidad en que incurrirá cualquiera que entorpezca el libre paso de los coches de la empresa por la via, ó ponga obstáculos en los rails. Como estas disposiciones no tienen solo carácter local, sino general para todas las poblaciones donde se establece esta clase de locomoción, conviene que el señor Alcalde de Gracia las recuerde a sus administrados para evitar los perjuicios que su ignorancia pudiera irrogarles”. El tramvia era un mitjà de transport que feia anys que funcionava en les principals ciutats del món. Diferents personatges van intuir que el tramvia era totalment necessari per a la Barcelona de l’època, en plena industrialització i expansió urbanística cap els pobles del seu voltant des de l’enderrocament de les muralles i l’inici de l’Eixample de Cerdà. Però també van veure que era un negoci immillorable. Diferents companyies van establir una xarxa de tramvies, de tracció animal o a vapor, que interconnectaven el centre de la ciutat amb les zones comercials i industrials, i amb les àrees residencials de l’alta burguesia i els seus llocs d’oci, com els banys de la Barceloneta, l’hipòdrom de Can Tunis o els hotels de Vallvidrera. També van facilitar la connexió entre algunes poblacions properes a Barcelona, com Gràcia, Sants, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomares o Horta, entre d’altres.
Abans del tramvia Fins l’aparició del tramvia als nostres carrers, el transport públic col·lectiu era pràcticament inexistent i s’utilitzava el que unia les poblacions properes a Barcelona mitjançant particulars o petites empreses. El transport emprat eren les tartanes, conegudes com a sabinas, o els anomenats cotxes omnibus, que donat el seu origen francès passaren a denominar-se els gavatxos. El 3 de juny de 1859, la companyia Central Barcelonesa va posar en marxa el servei d’omnibus entre Barcelona i Gràcia, passant de 565.177 passatgers, l’any 1860, als 1.711.617, el 1863, amb uns beneficis nets força importants per a l’època. A aquesta li va sortir competència, la Catalana Graciense, amb un itinerari paral·lel al de la Central i amb el doble de cotxes. De seguida un reguitzell de companyies van aparéixer en el transport barceloní. El primers projectes L’any 1864, els enginyers Luna i Vila van idear el primer projecte d’una tram-via -nom que se li donà a l’inici- que havia de connectar el centre de Barcelona amb la Vila de Gràcia. Aquesta primera sol·licitud no va prosperar perquè cap dels dos municipis no ho van veure amb bons ulls,
ja que pensaven que s’entorpiria la circulació en un nou i flamant Passeig de Gràcia acabat de restaurar. Pocs anys després, el 22 de desembre de 1868, l’Ajuntament de Barcelona atorgava la primera concesió -que va passar a ser definitiva el 7 de març de 1872- a Aleix Soujol per posar en marxa el seu projecte: de l es drassanes, passant per les Rambles i el Passeig de Gràcia fins a la Casa Matoner, a l’entrada de Gràcia. L’Ajuntament d’aquesta localitat també li va atorgar la concessió, el 27 de gener de 1872, del carrer Major fins als Josepets, actual Plaça Lesseps. Soujol era un industrial metal·lúrgic català que havia viscut a Cuba i als Estats Units d’Amèrica i, per tant, ja era coneixedor dels tramvies. Juntament amb l’empresa d’Eduard Biada, van planificar la construcció de la primera línea de tramvia utilitzant un nou tipus de carril, el de l’enginyer francès Loubat, que permetia que els rails no sobresortissin del paviment per no dificultar encara més la circulació dels altres mitjans de transport. La banca Unthoff Una vegada van tenir la concessió a la butxaca, Soujol i Biada van buscar finançament.
