METGES DE CATALUNYA
|8
Entrevista
“La politització de la sanitat és el gran problema que tenim” Entrevista a Miquel Vilardell i Tarrés (1946). Catedràtic de Medicina Interna a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat president de les societats catalana i espanyola de medicina interna i del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Coordinador del grup de treball que va elaborar el conegut com a ‘Informe Vilardell’ sobre la sostenibilitat del sistema sanitari català. Creu de Sant Jordi de la Generalitat Catalunya i president del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST) del Govern de la Generalitat. És possible canviar-ho? És molt difícil. No s’ha aconseguit gairebé enlloc. Sóc pessimista en aquest sentit. Es pot aconseguir l’autonomia de gestió clínica, l’elecció de les direccions mèdiques per part dels mateixos professionals. Preservar el nucli de la gestió clínica és molt important per tenir independència.
L’any passat, amb 70 anys, va deixar la medicina pública. Com es veu el sector des de la segona línia? Té més llibertat per opinar? Jo he tingut llibertat sempre, perquè sempre he procurat ser jo mateix. No he tingut mai por. Tots els càrrecs que he tingut han estat per via d’oposicions o per elecció democràtica. Conquerir aquests càrrecs per mi mateix, sense dependre de ningú, m’ha donat fortalesa. El que he vist en la meva experiència en grans institucions sanitàries del sistema públic és que la sanitat és un petit gresol de la vida política. Pensaments i ideologies diferents, convivència complicada, dificultats per arribar a consensos, ambicions personals... i ho segueixo veient de la mateixa manera. La sanitat està polititzada perquè és molt important per als interessos electorals dels polítics, no hi volen perdre el control. Compten amb l’opinió d’experts quan ho necessiten, però no la volen deixar en les seves mans.
Col·legis professionals, sindicats, societats científiques... es veuen condicionats també per les seves relacions de poder? Hi ha dos agents implicats en l’atenció sanitària: els polítics, que disposen del pressupost i defineixen la política sanitària i el model de gestió, i les organitzacions sanitàries que apliquen aquestes polítiques. La manera d’influir en aquestes organitzacions és per la via de les eleccions. Quan s’escullen les direccions dels col·legis o dels sindicats, els polítics intenten introduir-hi elements seus. I aquí novament ens trobem amb la politització. És el gran problema del sistema, el segrest polític de la sanitat. Quan l’abril de 2011 vostè es va posicionar en contra de les retallades, va ser un moment difícil? Va rebre moltes pressions? Va ser un moment molt difícil. En aquell moment era president del COMB i del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST) que depenia directament del president
de la Generalitat. Era la primera vegada que a Catalunya hi havia un consell assessor independent i es va notar que no teníem cultura en aquest tipus d’òrgans. No es va entendre la crítica objectiva i desinteressada perquè es creu si formes part d’un organisme que assessora el president és perquè ets de la seva mateixa corda política i no és així, en el meu cas no ho era. He assessorat tothom que m’ho ha demanat. El meu discurs no ha canviat al llarg de 40 anys. No tinc cap necessitat de quedar bé amb ningú, només amb els pacients que atenc i amb els estudiants que ensenyo. Aquest és el meu únic compromís, la resta, m’és ben igual, tant si agrada com si no. Mai he anat a buscar cap càrrec, sempre m’han vingut a buscar ells a mi. Les crítiques i opinions negatives que hi van haver no em van afectar. El COMB ha perdut sintonia amb la conselleria des que la governa ERC? De vegades, els frecs més intensos es produeixen quan es comparteix ideologia o posicions polítiques. El president del col·legi ha de defensar el col·legiat per sobre de qualsevol altra cosa i si l’Administració vol fer una cosa que hi va en contra, tant és el color que tingui, has de sortir a defensar el col·legiat. La decisió de no renovar els contractes d’activitat a empreses privades amb ànim de lucre sembla que no va agradar. Però això ja hi era al programa electoral de Junts pel Sí. El COMB el que va dir
