Arqueologia de la pesca a Xàbia DES DE LA PREHISTÒRIA FINS AL PERÍODE ANDALUSÍ Joaquim Bolufer Marqués. Museu de Xàbia
A la memòria de Carme Miquel
PREHISTÒRIA L’aprofitament dels recursos marins ha estat una constant en la història del poblament a les terres de Xàbia. Des dels reculats temps del paleolític superior fa uns 29.000 anys (testimoniats als nivells més antics de la cova Foradada), s’han documentat restes de mol·luscs marins (pegellides, clotxines i altres) que van ser recollits en les parets rocoses dels penya-segats. En aquells moments, estaven situats a uns dos quilometres a llevant de l’actual línia de costa per efecte dels descens del nivell del mar provocat pel fenòmen de les glaciacions. Tot i que la gran majoria dels mol·luscs recollits serien destinats al consum d’aquells grups de caçadors i recol·lectors, algunes de les peces tindrien també altres usos, com demostren certes conquilles perforades que s’utilitzarien com a penjolls.
En temps més recents, però encara durant la prehistòria, les evidències en l’ús dels recursos marins es multipliquen. Així ho constaten les dades obtingudes als nivells superiors de cova Foradada (datats a partir del seté mil·lenari abans de nostra era), amb un ampli registre de pegellides i caragolets. També en altres jaciments com la cova del Barranc del Migdia (2.671-2.256 anys abans de nostra era), la cova del Montgó, la cova de la Mina i els poblats de l’edat del Bronze del tossal de Santa Llúcia, l’alt de les Capçades i el cap Prim, s’han documentat diverses espècies de mol·luscs marins que en molts casos mostraven perforacions per tal de ser utilitzats com a penjolls, denes de collars o altres elements d’adornament.
| Petxines trobades a la cova del Montgó
61 Xàbia | Mare de Déu de Loreto | 2019
