DEBAT INAUGURAL
RECREACIÓ HISTÒRICA
RESILIÈNCIA I SOLIDARITAT A L’ANTIGA ROMA Com es van enfrontar als embats de la vida?
PLEBS La vida de la gent corrent a l’antiga Roma
HI PARTICIPEN: JAUME DESCARREGA, PSICÒLEG CLÍNIC, URV IRENE CORDÓN, EGIPTÒLOGA, SOCIETAT CATALANA D’EGIPTOLOGIA · JOAQUÍN RUIZ DE ARBULO, URV/ICAC · EL MODERA: ENRIC CALPENA, PERIODISTA I ESCRIPTOR
Quan pensem en la Grècia o la Roma clàssica ens venen al cap les seves lleis, la seva arquitectura, els seus filòsofs i literats, el seu art, les seves ciutats, en definitiva, allò que anomenem civilització. Però aquesta civilització, i concretament en el cas de Roma, la va crear el 0,5% de la població. Van ser les elits de la capital i de províncies les qui, des del poder polític i social, van desenvolupar el que anomenem cultura clàssica. I la resta de la població?, el que ara anomenaríem classes mitjanes i classes populars i que en aquella època serien els qui eren rics però no tant, els pobres, els esclaus i els pobríssims? NOU
Segurament en van establir amb la família, els amics i els veïns, però també amb els companys de feina o de negocis. I quines eines, per resistir als embats de la vida? Les festes i celebracions comunitàries, les creences religioses i les supersticions, les tradicions en tots els aspectes, és a dir, el que constituí una autèntica cultura popular per a la supervivència de la gent corrent. Intentarem esbrinar com, malgrat tot, aquesta cultura popular per a la vida va ser capaç d’oferir un marc per al sentit positiu de l’existència: un carpe diem que, en aquests temps actuals de pandèmia, ens pot servir per a repensar-nos com a societat.
PROJECTE PHOENIX
(TARRAGONA)
Les pitjors condicions de vida dels països més pobres d’avui en dia poden ajudar a fer-se una idea de com vivia la major part de la població, ara fa uns dos mil anys, al territori de l’anomenat Imperi romà. Les que ara anomenem classes populars estaven exposades constantment a la pobresa, la fam, les malalties i els abusos de poder. Per a la majoria, les opcions de millora era molt limitades; tanmateix, no era un món sense esperança. NOU
La gent corrent va lluitar per sobreviure i, de vegades, va aconseguir una certa qualitat de vida. Arreu de l’Imperi, es van enfrontar a les adversitats amb soÉs a aquesta població a qui dirigirem la lidaritats familiars, veïnals, d’amistat mirada en l’edició d’enguany del festival. o de treball. I van saber gaudir, en la Com s’ho feien per a sobreviure en un Tindrem una conversa per a esbrinar mesura que podien, de la vida que els món ple d’incerteses, malalties, índexs els mecanismes de supervivència de va tocar viure, per mitjà dels sentiments de mortalitat infantil altíssims, períodes la gent corrent de la societat romana afectuosos de pares i fills, entre marit i de caresties alimentàries, epidèmies de antiga, per a saber quines resiliències i muller i gràcies a les creences religioses tot tipus, i la violència i l’abús de po- quines solidaritats varen crear els nos- o a les manifestacions festives. der constants? Quines solidaritats van tres avantpassats per enfrontar-se als generar per fer front a la vida diària? embats de la vida.
P RO G R A M A D’AC T I V I TAT S 113
