un món menys idíl·lic que no ens pensem
VIURE I SOBREVIURE A L’ANTIC EGIPTE S’ha difós en excés l’enganyosa idea que la vida a la vora del Nil en època faraònica (c. 3100 - 30 aC) era quelcom semblant a un paradís. És molt estesa la imatge d’uns alegres i tranquils camperols i camperoles que cada dia s’ocupen de les tasques als camps, irrigats per vastes obres hidràuliques. Així com també s’ha divulgat amb escreix la idea que la producció d’aquests camps permetia alimentar tot un país i generar prou recursos perquè els faraons construïssin immenses piràmides i esplèndids temples a les divinitats. I tot això, gràcies a la prodigiosa crescuda anual del Nil, que enriquia amb llim fèrtil les riberes de la vall i el delta, en un clima calorós, quasi ideal, tal com ens mostren els relleus i les pintures que decoren les parets de les tombes dels nobles que s’han conservat.
La crescuda del Nil És innegable que les crescudes anuals del Nil foren l’element fonamental de l’agricultura i l’economia de tot el país. Cada estiu, a mitjan juliol, les aigües del riu començaven a pujar fins que la llera del Nil desbordava i inundava les valls seguint el recorregut dels canals. Després de quatre mesos, les aigües es retiraven deixant una capa de fang negre, ric i fèrtil. És evident, per tant, que les aigües del Nil foren les responsables que la civilització faraònica existís i prosperés. Amb molt de seny, l’historiador grec Heròdot, que visità el país al segle V aC, va deixar per escrit: «Egipte és el do del Nil».
Malauradament, aquestes escenes són imatges estereotipades i idíl·liques d’un Egipte perfecte, destinades a acompanyar el difunt al Més Enllà per tal que la vida d’ultratomba fos tan harmoniosa i perfecta com fos possible. En realitat, i tal com han posat de manifest diversos estudis i les excavacions arqueològiques dels darrers anys, la vida a la ribera del Nil no va ser pas tan plàcida i senzilla. En tot cas, no ho fou per a aquells i aquelles que no pertanyien a la classe social més alta.
Malauradament, també és cert que les seves crescudes eren força irregulars i, per tant, molt perilloses. Quan el volum i el nivell de les inundacions eren desmesurats, per excessives («Nil alt») o escasses («Nil baix»), el país corria el risc de greus desastres i caresties. Per al camperol i la camperola, una bona o mala collita depenia, en part, del nivell de la inundació, que no havia de ser ni massa abundant (els dics es desbordaven i els camps s’ofegaven), ni massa escassa (els camps es quedaven sense irrigar i això comportava una producció d’aliments menor).
Serventa portant ofrenes d’aliments Estatueta egípcia de fusta policromada Museu Britànic, Londres
Les pors dels agricultors i agricultores egipcis, però, no només tenien a veure amb les irregularitats del Nil. Civilització agrícola per excel·lència, Egipte també LES LECTURES
45
