Anys fallers sense falles Javier Mozas Hernando Associació d’Estudis Fallers
L
es Falles de març del 2020 han passat malauradament a la història per haver-nos quedat a les portes de la setmana gran de la nostra festa. El 10 de març, el President de la Generalitat anuncià l’aplaçament, i el 13 de maig, l’Alcalde de València Joan Ribó anuncià la suspensió definitiva de les falles pertanyents a la Junta Central Fallera. La resta de juntes locals i poblacions ja ho havien comunicat o ho comunicarien posteriorment. Però estimat lector, enguany no ha sigut la única ocasió en que les places no s’han celebrat. A més d’alguna altra ocasió que estigueren a punt de fer.se. A continuació vos faré el relat d’eixos anys tan fatídics per a la història de la nostra festa. El primer esglai va tindre lloc en l’últim quart del segle XIX. Les falles eren una forma de justícia popular, amb un fort component de sàtira, exhibicionisme i condemna al foc d’aquelles conductes censurables per la societat. Esta festa popular, nocturna i al marge del poder municipal, fou considerada perillosa. Per este motiu, l’Ajuntament volgué controlar les Falles amb establiment d’un arbitri o impost a partir de l’any 1851, pel qual, els veïns que volien plantar falla a la seua plaça o carrer, havien de satisfer-ho. L’impost anà pujant a poc a poc: a 10 pessetes en 1872, 15 en 1875, 30 en 1882, fins arribar a 60 pessetes en 1885. 35 36
«Las fallas son una fiesta inculta, impropia de una capital seria y de primer orden» va ser una de les frases demolidores que es publicà a un dels diaris de 1885. L’objectiu estava clar: fer desaparèixer esta festa popular i tan crítica amb el poder i els seus polítics. L’alt import de la tassa municipal provocà que cap grup de veïns demanà permís per plantar falla. La festa es paralitzà als carrers i places de la ciutat de València. Només es plantà una falla a l’apartat
