Falles 2020-2021: Crònica d’una incertesa José Luis Lagardera Ventura Periodista i faller
A
ninguna persona vinculada a la festa de les Falles se li podrà esborrar del cap mai una data: 10 de març de 2020. Aquella jornada, en la qual s’havia de començar a escalfar motors per a la celebració de la festa gran, el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig va eixir en roda de premsa per tal de fer un anunci. Ja aleshores, abans de que pronunciara cap paraula, tots sabíem el que anava a declarar. Durant les setmanes prèvies s’havia estat passejant pels mitjans de comunicació la situació que s’estava vivint a Itàlia, amb un virus procedent de la Xina que començava a escampar-se més ràpid que la pólvora. A Xàtiva intentàvem mantindre’ns aliens a la realitat, descomptant els dies per a celebrar les Falles i parapetant-nos en les mascletades multitudinàries dels primers dies de març a València o en el dinar de germanor del diumenge 8 de març, que va ser el penúltim acte de les falles de Xàtiva 2020 just abans de la presentació del llibre oficial, uns minuts abans de l’anunci de la suspensió de les Falles i de les festes de la Magdalena de Castelló. I des d’aleshores silenci. Silenci i incertesa. Perquè els ninots van quedar exposats durant alguns mesos a la Casa de Cultura de Xàtiva, estranyats de què ningú anara a arreplegar-los el 15 de març, i cadascuna de les persones vinculades a les falles en general, i a les de Xàtiva en particular, van anar veient com el pas del temps 95 només feia que minvar les esperances dipositades tan sols uns dies després de la 96 declaració de l’Estat d’Alarma, quan es va albirar en l’horitzó una hipotètica data al juliol o al setembre per a celebrar les Falles. El resultat tots els sabem ja. «En el moment en què vaig rebre la notícia va ser un colp molt trist, de ràbia. Havia esperat molt de temps poder ser fallera major de la meua ciutat, i de sobte, a tres dies de falles, ens diuen que s’ajornen. Després de dos mesos i mig d’una
