SOLIDARIS Voluntariat per la llengua
Hanane: "És molt dur no poder comunicar-se. Necessitem practicar i parlar el català per tal d’entendre’ns en coses bàsiques com anar a comprar".
La Hanane i la Marta Eroles són parella lingüística. Foto: Rotecna.
Ens trobem amb la Marta Eroles i la Hanane en una cafeteria d’Agramunt per fer un beure i conversar una estona. Aquesta és una escena habitual entre coneguts, amics i també parelles lingüístiques. La Marta fa més de 10 anys que dedica part del seu temps lliure a ser voluntària per la llengua, una figura solidària que serveix de gran ajuda a les persones nouvingudes per integrar-se més ràpid. Com ens confessa la Hanane, parella lingüística de la Marta, procedent del Marroc i que va arribar a Agramunt fa 13 anys: “Sovint la gent pensa que no volem comunicar-nos, però no és així. El problema que tenim és que no sabem la llengua i necessitem aprendre-la i practicar-la per poder relacionar-nos. Per això fer cursos de català i les parelles lingüístiques ens ajuden moltíssim”.
QUÈ ÉS UN VOLUNTARI PER LA LLENGUA? Ser voluntari lingüístic és molt fàcil si hi ha voluntat, tan sols cal contactar amb el Consorci de Normalització Lingüística o amb el servei de català del Consell Comarcal i oferir-se. A partir d’aquí, un cop s’assigna una parella lingüística, la implicació mínima que es requereix és d’una hora a la setmana durant 10 setmanes. Aquest és el requisit mínim, però sempre se li pot dedicar més temps, segons la disponibilitat. Malauradament, la Marta, que fa més de 10 anys que està inscrita com a voluntària i ha tingut set parelles lingüístiques, ens comenta que fan falta voluntaris: “La gent s’excusa amb la falta de temps. Tenim una vida molt marcada, la feina, la família, els 24
compromisos... el poc temps que tenim el dediquem a nosaltres, i ens fa falta, potser, dedicar una mica més de temps als altres i veure que hi ha gent amb dificultats que amb un petit gra de sorra que els podem aportar, per a ells significa moltíssim”. Precisament, aquesta necessitat d’ajudar els altres és la que va moure la Marta a apuntar-se com a voluntària. “Penso que tenim el deure com a societat d’ajudar als que vénen de fora i facilitarlos la integració. Sempre tenim tendència a dir: ‘Vénen i no s’integren, o no s’esforcen prou, tants anys aquí i encara no parlen el català’, però jo em pregunto, i què fem nosaltres perquè s’integrin? Com els ajudem? Crec que aquesta és una bona manera. A més, penso que el català és una llengua que està en perill i és una manera de salvar-la. Hem de transmetre als que arriben la nostra estima per la llengua, els hem d’ensenyar la nostra cultura, perquè aprenguin a estimar-la tant com nosaltres; si no ho fem, es crea una barrera i se senten exclosos, i tenen el mateix dret que nosaltres de participar en la societat, perquè quan arriben, la societat són també ells, som tots”, explica la Marta.
LA PARELLA LINGÜÍSTICA Per tal d’exercir de voluntari lingüístic és important que hi hagi nouvinguts que prenguin la iniciativa de sol·licitar aquest servei. Aquest és el cas de la Hanane, la darrera parella lingüística de la Marta, qui després de fer un curs de català i assabentar-se d’aquest servei va decidir tenir una parella lingüística amb qui practicar el català i millorar la seva comprensió i comunicació
