Fundació Todolí Citrus
L’alumnat de 6é i de 5 anys vam fer una visita a la Fundació Todolí Citrus, a Plamera. Ens va semblar molt interessant i vam decidir que mereixia un article per a la revista. Vicent Todolí, reivindica la tradició hortofructícola de la seua terra valenciana. En el seu Hort Botànic i Citrícola, situat a Palmera, reuneix més de 400 varietats de cítrics, ancestrals, exòtiques o en perill d’extinció. Amb elles va aconseguir parar un pla urbanístic. Els segles passen, però la fascinació que exerceixen els cítrics davant els ulls -i les pituïtàries- europeus no cessa.
referir-se al cidro: La poma mèdica no es menja, però fa molt bona olor, igual que la fulla de l’arbre. I si es col·loca entre les robes, les protegeix de l’arna. És també útil quan algú ha ingerit algun verí mortal; si s’administra juntament amb vi provoca el vòmit i permet l’expulsió del verí; serveix també per a perfumar l’alè... Los renaixentistes italians van heretar la passió cítrica de grecs i romans: en 1537, quan el poderós Cosme I de Medici va heretar la Vila di Castello -el retir rural de la família als afores de Florència-, va establir als seus jardins una àmplia col·lecció de cítrics. Moltes famílies nobles el van imitar, posant de moda el que els italians van denominar limonaie i que en la resta d’Europa es coneix com orangeries. Tant en el nord d’Itàlia com a França, a causa del clima, els cítrics d’aquests jardins es cultivaven en tests: a la primavera es treien les plantes a l’exterior, però amb l’arribada dels primers freds les resguardaven en construccions concebudes per a tal fi”.
“Va ser Alejandro Magno el primer que va sucumbir davant l’encant, i els saludables beneficis, dels fruits dels arbustos de la família de les rutàcies, originaris de l’Extrem Orient. En les seues campanyes contra l’imperi persa, en el segle IV a. de C., el conqueridor macedoni es va topar en Medes -actual Iran- amb el cidro (Citrus Mèdica), progenitor de bona part dels cítrics que es consumeixen en l’actualitat, i el va introduir en la conca mediterrània. El grec Teofrast (371-287 a. de C.) va ser un dels primers a QUÈ PASSA? XV
39
