Editorial 3
El repàs 4
Primer diumenge de Santa Tecla 6
Santa Tecla i la Mercè 8
Viure el Concurs des del jurat 10
El Vendrell 11
L’Esperidió 12
La canalla 15
Escanneja aquest codi i consulta la revista Esperidió en versió digital (també números antics).
L’entrevista a Óscar Farreró 16
Un dels grans 19 La porra del Concurs 20
Les nostres fotos 22
La tossuderia té premi. Jordina Estopà.
Equip de redacció
Montse Blanch
Jordi Castro
Sergi Cornadó
Jordina Estopà
Ana Jambrina
David Martorell
Anna Rey
Maria del Mar Vileu
Fotos de portada i contraportada
Dani Seró
Fotografies
Claustre Agramunt
Maria Neus Baena
Alba Estrem
Núria Estrem
Antoni Grau
Montse Lasso
Xavi March
Dani Milà
Dani Seró
Josep Torrenyo
Col·laboradors
L’equip de canalla
Disseny i Maquetació
Cinta Olivan
Colla Jove Xiquets de Tarragona
C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona
Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona
Tel. 977 235 134 www. collajove.cat
L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.
Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA
C. Cartagena, 12 Tarragona
DL: T.765.85
El primer número de l’Esperidió de cada temporada sempre és especial per a nosaltres. Toca fer balanç, parlar del que hem viscut i del que viurem, rememorar moments i anècdotes, i plasmar-ho en paraules. I toca fer-ho mentre tothom desconnecta dels castells durant uns mesos. Les aportacions desinteressades de castellers i membres de la colla, amb els seus punts de vista, fan que sigui encara més impossible oblidar la temporada passada, i que cada cop sigui més difícil aguantar les ganes de tornar a vestir de lila.
Així doncs, arriba aquest nou número de l’Esperidió. La temporada és a punt de co-
mençar i és un bon moment per fer reflexió de tots els moments viscuts a final de l’any passat, una temporada que ja està en el record de tots nosaltres. En aquest número podreu veure el recull de les actuacions des del punt de vista d’alguns de nosaltres, l’article de les últimes diades de la colla de l’any passat i una menció de les actuacions d’altres colles que ens han acompanyat, l’escrit de la canalla i de les seves activitats lúdiques, un resum de la porra del concurs, la visió d’un casteller que fa de jurat al concurs de castells...
És el moment també per conèixer i aprofundir en algun dels nostres castellers i cas-
telleres mitjançant l’entrevista, amb la qual podrem saber alguna cosa més d’una persona membre de la colla des de fa una pila d’anys, de coses que li agraden, moments viscuts, records...
Volem que tots els temes tractats en aquesta revista siguin el reflex del que és la nostra colla. Fem castells i això per nosaltres és el més important, però també tenim moments per fer altres activitats dins de tot el que abasta la Colla Jove. I en podreu trobar un tastet en aquestes pàgines que teniu a les mans.•
Colla Jove Xiquets de Tarragona
3de9f, 9de8, 4de9f, pde6, vde5
Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau
5de7, 2de7, 4de7a, vde5
Xiquets de Tarragona
2de8f, 3de9f, 4de8, vde5
Xiquets del Serrallo
3de7, 3de7a, 4de7, pde5, 2pde4
Demostrem el nostre bon estat de forma a set dies del Primer Diumenge de Festes. Hem començat la diada amb un impecable
3de9f, el desè de la temporada i el número 100 descarregat del nostre historial. A la segona ronda hem fet el primer gamma extra que es veu a la Diada Nacional de Tarragona i ha estat en forma de 9de8, que l’hem executat sense cap dificultat.
Un bon 4de9f i un pilar de 6 solvent han completat una excel·lent diada.
TEXT: ana rey· FOTOS: instagram @collajovetarragona
Colla Jove Xiquets de Tarragona
5d9f, 3d9fa c, 9d8, pd5 balcó
Castellers de Sant Pere i Sant Pau
2d7, 3d8, id4d8, pde5 balcó
Xiquets del Serrallo
id5d7, id5d7a, 3d7a, 3d7, pd5 balcó
Xiquets de Tarragona
i3d9f, 4d8, 3d8, pd5 balcó
Una diada que ens costarà esborrar de la nostra memòria, ja que hem trencat el sostre del 5de9f. Justament aquest castell, ha estat el castell de sortida per tercera ocasió enguany, una demostració de confiança i consolidació. A la segona ronda, arribava el majestuós repte del 3de9fa. El castell ha pujat parat i ràpid, i encara que el pilar ha tardat uns segons crucials en vestir-se dins de l’ estructura, hem fet el pas més important: deixar el pilar sol sobre el folre, a la motxilla de sortida ha cedit però els crits i els aplaudiments han esclatat a la plaça de la Font. Hem demostrat l’orgull lila, així que per acabar la magnífica diada hem completat un nou 9de8 de postal, per signar la millor diada que es fa per Santa Tecla.
primer diumenge de festes|18.09
Colla Jove Xiquets de Tarragona
5de9f, i3de9fag, 4de9f, 9de8, pde8fm (c) Castellers de Vilafranca
3de10fm, 3de9fag, 2de9fm, pde8fm
Colla Vella Xiquets de Valls
3de10fm, 4de9fp (c), 4de10fm (c), pde6 Xiquets de Tarragona
3de9f, 4de9f, 2de8f (c), vde5
Som una colla amb ambició, sabíem que no seria fàcil però, tot i així, hem iniciat l’actuació amb el quart 5de9f de la temporada, el nostre castell insígnia i que hem descarregat amb solvència. El repte de la diada arribava a segona ronda, el 3 de 9 amb folre i l’agulla. Tot i pujar amb bones mides, és un castell amb unes dimensions impressionants i ens ha deixat amb un gust agredolç després de caure quan el pilar encara pujava per dins l’estructura. Hem sabut reconduir la diada com una colla gran i hem descarregat un 4de9f nerviós i un 9de8
d’execució impecable. A la ronda de pilars hem atacat el pde8fm, que només ha pogut quedar en carregat. Una diada que segur que ens dóna empenta per la següent, on traurem tota la ràbia continguda.
Colla Jove Xiquets de Tarragona
3de8, 9de7, pde4cam
Xiquets de Tarragona
3de8, 4de8, pde4cam
Xiquets del Serrallo
3de7, 3de7a, pde4cam
Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau
3de7a, 4de7a, pde4cam
Plàcid final de Santa Tecla. Començàvem la diada de la Mercè amb el 3de8, solvent en tot moment sota l’atenta mirada del munt d’aficionats que esperaven a les escales de la catedral. A segona ronda un 9de7 ens servia de preludi pel pilar caminant de Santa Tecla. Hem estat els segons a pujar i baixar els 19 escalons per seguir baixant pel Carrer Major i arribar a pujar la nostra enxaneta a l’Ajuntament. Enguany, totes quatre colles de la ciutat hem pogut fer arribar els nostres pilars, fita que no s’aconseguia des del 2012.
Colla Jove de Tarragona
9de8, id5de9f, 5de9f, 4de9f, pde7f, vde5 Colla Vella dels Xiquets de Valls
4de9fa, 5de9f, 3de9f, Pde8fm
Castellers de Vilafranca
3de9fa, 2de9fm, 4de9f, pde8fm
Si hi ha una plaça on es viuen intensament els castells aquesta és la del Catllar, per això hem completat una gran diada. Hem obert plaça amb un dels nostres clàssics, el 9de8.
En segona ronda, ni un intent desmuntat previ ens ha frenat per descarregar un altre clàssic lila, el 5de9f. El tercer castell ha estat un còmode 4de9 amb folre i hem finalitzat la diada amb un brillant pilar de 7 amb folre.
Primera diada d’un cap de setmana intens on ens ha tocat i ens tocarà suar la camisa.
Colla Jove Xiquets de Tarragona
3de10fm, 5de9f, i 3de9fa, 9de8, pde8fm
Nens del Vendrell
4de8a, 4de9f, 3de8, pde7f Colla Joves Xiquets de Valls
3de9f, 5de8, 2de8f, pd5
Èxtasi casteller a la plaça Vella, plaça que hem fet nostra, plaça que ens ha deixat i ens deixarà grans moments per recordar. Hem començat la diada amb un repte molt i molt gran, el 3de10fm, amb convicció i amb una velocitat espectacular per part de la canalla. L’hem carregat amb el cap i seguidament, hem controlat les emocions per descarregarlo amb el cor. I hem fet tornar a sonar l’Amparito a la plaça Vella i de quina manera!! Seguidament, hem continuat amb el 5de9f que ens el sabem de memòria i per si fos poc, a tercera ronda hem atacat el 3de9fa, però el desgast ens ha marcat i el castell ha cedit molt d’hora. Tot i així hem reconduït la diada amb el 9de8. I per finalitzar la que ja era la millor diada de la nostra història, hem atacat el pilar de 8, pilar que teníem pendent de descarregar en aquesta plaça, i dit i fet: la plaça talismà no ens ha fallat i després d’una descarregada treballada hem signat una diada que ens costarà molt de temps assumir, la millor diada de la nostra història.
Colla Jove de Tarragona
3de9f, 4de9f, 5de8, vde6, vde5, 10pd4 Nens del Vendrell
4de8a, 4de8, 3de8, vde6
Castellers de Sant Cugat
3de8, 4de8, 2de7, vde5
Bordegassos de Vilanova
4de8, 2de7, 5de7, pde6(c)
Fets els deures d’aquesta temporada, hem optat per una actuació de rodatge i d’estrenes. Hem obert amb el 3de9f, on hi havia canvis en diferents posicions del tronc, però que s’ha descarregat amb una rapidesa excepcional. A segona ronda, el 4de9f que no s’ha mostrat còmode però que és l’onzè d’aquesta temporada. Un 5de8 treballat ha tancat la ronda de castells. A la ronda de pilars, fem el primer vano de 6 de lila i per finalitzar, molts pilars de 4 per tancar una temporada de 10!
Altre cop, un any més arriba un d’aquells dies en què tots i totes sentim una mena d’emoció forta que ens espera hores més tard a la plaça de la Font, aquella on hi hem viscut moments d’efervescència pura però també moments difícils i durs. Tot i així, la Diada del primer diumenge de les festes de Santa Tecla ens emociona i ens fa estar durant l’última setmana d’assajos amb aquell neguit de saber que s’acosta un dia gran, que arriben els moments àlgids de la temporada.
Aquest any canvio els hàbits i decideixo anar a esmorzar amb uns quants “baranerus”. Altres cops tinc el costum de sortir a córrer una estona i esmorzar tranquil·lament a casa sense cap pressa i fent treballar el cap de cara als nous reptes que ens esperen a plaça. Ja dins el Caserón veig que tothom hi és i que jo sóc dels últims. Esmorzem i ens animem uns als altres abans de passar a veure el senyor Roca.
Segurament els esmorzars són aquells instants on deixes alliberar nervis i sobretensions, on motives o et motiven, on parlem tots i totes sobre què farem després de la diada i de com xalarem si tot surt bé. Aquest tipus d’actes previs a una diada els desconeixia força però he de dir que crec que la temporada vinent hi tornarem.
Ens trobem amb tota la colla al local i xerrem una estona amb aquells amb qui ens sentim més reconfortats moments previs de sortir cap a plaça. Mirades des de lluny amb gent del teu pis o amb gent que et sap llegir la mirada, tocaments de tota mena entre gent (cops a l’espatlla, el típic cop d’en Xavi Ollé), riures que et fan denotar que la gent està concentrada i un xic nerviosa (cosa bona, si es controla)... Surt el cap de colla a la barana, aquest cop davant el nou cartell del 3d10fm col·locat al local. Som una gentada i l’Aleix sap com conduir aquesta tensió amb bones sensacions. Acabem amb un gran “Visca Santa Tecla” i jo amb el típic “au vinga’n vaaa”!!
Arribem davant l’ajuntament i veig que encara hi ha gent davant la Penya. Entro cap a dins l’ajuntament i és el moment de rebre coneguts i conegudes, amics i amigues de les altres colles convidades. La Vella ja sé que anirà a totes i Vilafranca m’explica allò que les veuran venir i contraatacaran en el moment oportú (no saben res, aquests gats vells!).
Abans que nosaltres va la colla Vella i, com a bons amfitrions, anem a donar un cop de mà al seu tres de deu de sortida. Maleït tres de deu, cau i sobre mi va a parar un dels dosos, que em deixa KO, suor freda i tota la pesca. Recordo en Lluís Valle que em mira i em diu:estàs bé? I jo responc amb un “no” agònic. No hauria passat res si després de la Vella no ens hagués tocat a nosaltres, però tatxan!, ens toca i sortim de cinc de nou! Buuuuffff... L’Albert Grau em mira i no diu res (amb la cara pago), Ganxeta fa el mateix i no vol saber res i tota la rengla tirem amunt... Per sort aquell peu es desmunta i per fi puc agafar aire i aigua (quina mala estona, coi). Ara ja anem amunt. Recordo un dels millors 5d9f de la temporada, calmat, amb bones mides i ràpid (quina canalla que tenim!).
En segona ronda encarem una de les bèsties, pepinos, gamma extra més complex del món casteller: el tres de nou amb l’agulla. Puja bé però ens falla el fons després d’esperar una bona estona el pilar. Aquell intent sempre el recordarem perquè ben bé ens va ensenyar quin era el pas següent i què hauríem d’arreglar per arribar a la fita!
Aquella caiguda ens fa mal, però la Jove actual no s’arruga. Seguim amb un quatre de nou nerviós però descarregat i un altre 9d8 on tothom comença a somiar i fer-se dibuixos al seu cap d’un folre per aquest castell. Serem els primers? Això ens ho hauran de dir els “jefes” de cara l’any vinent!
Arriba l’hora dels pilars i no volem cap altre pilar que no sigui el de 8. Dit i fet! Un altre pilar de vuit amb folre i manilles carregat (quina
ràbia). Els pilaners estan un xic emprenyats però tots entenem que per avui ja n’hi ha hagut prou.
De les colles convidades em quedo amb una Vella que no deixarà mai de sorprendre’m. Després d’un 3d10fm i un 4d9fa carregats van i em carreguen el seu primer 4d10fm! Va parir! Vilafranca d’altra banda torna a descarregar el 3d10fm (encara no entenc com el van poder descarregar), el 3d9fa (malxinats) i el 2d9fm impecable!
Sabeu què va ser el millor de tota la diada del primer diumenge de les festes de Santa Tecla? Que vàrem aprendre moltíssim, que vàrem saber sortir amb el cap ben alt i que veig una colla Jove madura amb ganes de més guerra que mai!! L’any que ve hi tornarem i com sempre la forçúria de la colla estarà per damunt de tot!•
TEXT: AINA ARDÈVOL · FOTO: M.NEUS BAENa, claustre agramunt i antoni grau
Encara recordo aquell assaig en què la Jordina em va dir si volia fer l’escrit:
-Jo? No, no, no, si jo no en tinc ni idea d’escriure.
-Aina, no vull un anàlisi dels castells fets, només les teves sensacions.
-Ai Jordina, això és més complicat que afrontar tots els castells d’una temporada.
Doncs així va anar la nostra conversa, i ara em trobo aquí, escrivint perquè us feu una idea de com ho he viscut jo. Si no us interessa passeu a la pàgina següent, que segurament serà més interessant...
Només despertar el primer que penso és “Ja? Ja hem arribat a Santa Tecla? Si d’aquí 3 mesos menjarem torrons i tindrem ganes que comencin els assajos! (perquè, no ens enganyem, som així). Aina, per favor! Pensa en la diada d’avui: quatre colles a donar el millor de si mateixes”. Jo, com sempre, esmorzo un got de suc i res més. Poc menjar entra quan sé que he de menjar molt: el meu cos va en contra meu. Arribo al local. M’agrada veure l’ambient. Molta gent. Això mola, eh?, aquelles cares de neguit i d’il·lusió i de ganes d’entrar a plaça quan abans millor. Puja l’Aleix, fa el “discurset” i després del silenci, esclat de crits al local. Aiii, a mi m’ha entrat un no-sé-què a la panxa. Sortim de 5d9f. I el descarreguem! Un més al sac. Després, el castell que més nerviosa em posa: el 3d9fa. Sonen gralles i va pujant, i es col·loquen sisens, la canalla els persegueix ràpid, carreguem el 3 i ara avall, surt el pom, surten els quints. Veig el pilar i la
plaça crida, i de cop veig el Sentís i el Miki... i es trenca. El pilar cau massa ràpid, però tot és un esclat! I és que hem carregat el nostre primer 3d9fa. Ai, el dia que el descarreguem, serem immensos! De tercer castell el 9d8. Difícil de fer i més encara després de fer el que hem fet. Dinar i després processó.
I què us penseu, que s’acaba aquí? No, no! Arribo a casa que jo demà he d’estar com una rosa, i valtros també, eh! Jo, com que l’endemà tinc una feineta extra, li dic al Jeroni que si em pot fer unes fregues a les cames, que les tinc molt carregades (per la processó, eh, no perquè haguem fet millor diada que els Xiquets, no sigueu dolents), i un cop llesta a dormir.
Dia 24. Ja? Un altre cop? Doncs som-hi amb el mateix ritual que ahir, però pensant que avui serà Sant Esteve... menjar les sobres del
dia anterior... Aina, que tens pilar caminant!!!! De camí al local vaig pensant en el pilar. Encara que no ho sembli, és important! Si arriba, perfecte: tot són alegries, petons, felicitat per la culminació de tot plegat. Si no arriba, doncs és la cirereta que fa que et decantis per un cantó positiu o negatiu. Hi haurà gent que em dirà que no passa res, que els castells que hem fet són més importants; per uns altres m’haurà caigut a mi i seré la taca negra. Bé, al final penso que jo em quedo amb les meves sensacions i la meva opinió per a mi. La diada a les Cols, us seré sincera, se’m va fer llarga. Dues rondes que semblaven un dia de concurs.
Un cop marxa la canalla a fer el segon castell agafo la Paloma i, després d’algunes negociacions, la faig seure una estona amb mi, perquè ha estat tota la diada corrent. Un cop tornen i celebren les estrenes al castell jo em començo a preparar, em poso la faixa i faig algun dels meus rituals.
Marxem cap al mig de les Cols l’Oriol, jo i darrere la Gina amb la Paloma. Comencen Xiquets, estic atenta al seu pilar. Us diré que quan els vaig veure passar per davant meu vaig pensar que no arribaven... Em vaig equivocar. Puja l’Oriol, deixo que es col·loqui, pujo i darrere meu ho fa la Paloma. El camí ja el sabeu, anar fent. Un cop encarem la Plaça de la Font, veure Matalàs encara amb el seu pilar, què voleu que us digui, em va donar ganes d’accelerar i avançar-los, però no podia fer-li això a l’Isma. I com era d’esperar, vam arribar al balcó, més frescos que la colla del davant. Felicitacions, fotos i alegria!
Quina gran Santa Tecla !•
Quan vius el Concurs de Castells com a casteller de peu, les sensacions es centren en la lluita de la teva colla per aconseguir els propis reptes. La tensió de la pinya, les ordres del cap de colla, les complicitats amb els companys, els crits de celebració amb els castells descarregats... Com a membre del jurat del Concurs, res de tot això. La rauxa es queda a l’arena.
No obstant això, si ets un malalt dels castells, la participació al Concurs com a jutge és una experiència molt gratificant. Les tres jornades tenen prou ingredients per gaudir-les cadascuna amb les seves particularitats.
Però la feina dels jutges castellers ha canviat molt i també... els seus riscos. Parlo dels errors en les seves decisions. Amb els mitjans audiovisuals que disposem avui en temps real és molt difícil no encertar-la. Enrere queden aquelles situacions en les quals, quan hi havia algun dubte, s’havia de demanar al Fer-vi, que era l’encarregat de les filmacions, que ens portés físicament el vídeo VHS per visionar-lo en una cambra petita al costat dels torils, amb el sostre baix, que ens feia ajupir i que a més corria el perill d’esfondrar-se pel mal estat de l’edifici. L’operació feia que qualsevol revisió tardés una eternitat, amb una plaça que rugia esperant el veredicte.
Un altre element significatiu ha estat el trasllat del jurat. La ubicació al segon pis ha desinflat la pressió que exercia la plaça. Abans, quan érem damunt dels torils, on ara hi ha els periodistes, tenies les cares dels castellers ben a prop, i de vegades no eren gaire amables. Més d’una vegada hi va haver alguna invasió del nostre espai, més o menys pacífica, per reclamar explicacions o influir en les decisions. Les situacions difícils que s’han pogut donar sempre s’han resolt solidàriament amb els altres companys del jurat, amb els quals hem mantingut una relació magnífica, més enllà dels nostres colors. I més tenint en compte que portem la nostra camisa a les tres jor-
nades del Concurs. Ho dic perquè aquesta qüestió es revisa quan alguna veu planteja que seria millor no portar distintius de colla, per allò de la imparcialitat. En aquest sentit, sempre hem defensat que l’uniforme casteller ens investeix com la toga als jutges i reivindica l’honor de les nostres colles de tenir-hi un representant.
Amb aquestes condicions actuals, la feina és generalment plàcida. No obstant, hi ha alguns moments que la cosa es complica. La participació de vint colles a la jornada de dissabte a Tarragona fa que sigui la més intensa. Les rondes conjuntes amb més de set colles actuant simultàniament fan que els set membres del jurat ens haguem de repartir el seguiment d’una o dues colles cadascú.
Però l’hora de la veritat és la jornada del diumenge a la TAP. Potser perquè hi tens la teva colla actuant. Potser perquè en aquesta jornada hi ha algunes de les colles més competitives del món casteller que estan disposades a esprémer el reglament al màxim, o per la sensació que les teves decisions poden tenir conseqüències més mediàtiques. Aquí és quan hi entren altres factors que no es donen en les altres dues jornades.
Per exemple, el diumenge a la TAP la comunicació de l’organització amb les colles a través dels “walkies” esdevé un altre terreny de competició. Totes les colles senten el que diuen les altres, i també les indicacions de la organització. Hi ha moments en què hi ha una autèntica batalla soterrada a les ones walkianes, amb creuaments, retrets i exigències, que no transcendeix a la plaça, però que configura una cara desconeguda del Concurs.
Per últim, us puc dir que els èxits de la Colla Jove viscuts des del segon pis de la graderia tenen un punt de masoquisme, ja que no pots abraçar a ningú dels teus. Tot i que fa dos anys, amb el nostre tres de deu carregat, per poc em prenen per boig quan em van veure saltar i cridar tot sol darrera les taules.•
TEXT: laura lloses i abril milà · FOTOs: antoni grau i montse lasso
d’octubre de 2016. Com cada any actuàvem de nou al Vendrell, a la Plaça Vella: una plaça molt estimada per molts, ja que allà ens hi sentim com a casa i al llarg de la nostra història hi hem viscut moments que quedaran gravats a la memòria. Aquest any érem tanta gent que la plaça no donava de si, fins i tot després de retirar els arbres malalts. Tot i així estava més plena que mai, castellers nous i castellers veterans, tots tenyíem la plaça de lila.
La Jove, valenta i decidida, tenia molt clar els objectius de la diada i vam sortir forts, vam sortir de 3d10.
La pinya ja començava a muntar-se, una pinya grandiosa, i la plaça aplaudia amb la col·locació dels segons. Tot seguit ja pujava el folre i més tard les manilles. La imatge era preciosa i això que només es veia la meitat. El tronc ja era a punt per pujar, la plaça callava i amb l’arrencada dels sisens començaven a sonar les gralles, poc després pujaven les setenes i una canalla molt fineta els hi anava al darrere. El castell s’alçava poc a poc i cada cop estàvem més a prop de carregar-lo; només faltaven els més petits. La canalla ja era dalt i l’enxaneta sense pensar-s’ho dos cops va fer les tres passes i tot seguit l’aleta que coronaria el castell. El silenci es va trencar de cop i ara la plaça cridava, aplaudia i xiulava, però el castell no acabava
allí, tocava descarregar-lo perquè el teníem i el vam defensar fins el final. A la plaça alguns no s’ho creien i altres ploràvem emocionats i s’abraçaven orgullosos de la seva colla. Petits i grans van presenciar un moment històric, la Colla Jove de Tarragona descarregava per primer cop el 3d10fm.
Nosaltres, la Laura i l’Abril, aquest castell el vam viure des de baix, no vam poder evitar recordar el primer 3d10fm carregat on les dues hi anàvem de dosos. I en veure baixar pis a pis el castell que feia dos anys vam només carregar ens va provocar una alegria i una satisfacció indescriptible, amb els ulls vidriosos ens abraçàvem a tothom, havíem complert el nostre somni, un somni que fa algunes temporades semblava impossible.
Això es només la primera ronda, però aquell dia vam fer la millor actuació mai feta per nosaltres, acompanyant el 3d10fm d’un treballat 5d9f, un 9d8 i del tercer pilar de 8 descarregat de la història.
Podem resumir la diada com una diada que mai oblidarem i que ens servirà per tornar la temporada que ve amb més forces i amb més ganes, perquè aquest any hem demostrat un cop més com de gran és la nostra colla i que amb treball i dedicació podem assolir tot el que ens proposem.•
Com puc definir un dia tan especial per la colla com és l’Esperidió? Actuant a casa, dempeus davant la Catedral només puc pensar en què aquest any acaba...
Comença la diada. Vaig fent tombs d’aquí cap allà i parlo amb uns i altres, fent conyes (i sabent que fins d’aquí uns mesos no els tornaré a veure pràcticament cada dia).
Un company de pinyes s’apropa i em diu que vaig al folre del tres. M’estreno a plaça, i quina millor plaça per fer-ho! Per dins sento nervis, però també ganes i determinació, la mateixa que ens ha portat a fer la millor temporada de la nostra història, la mateixa que ens ha permès dissipar dubtes i donar-nos confiança, i la mateixa que ens ha estrenat a tots en castells tant desitjats com treballats. Pujo al folre, intentant no destrossar a ningú, descarreguem el castell, en Gasol em felicita per l’estrena i baixo (gairebé per la via ràpida...).
La festa ha començat i no hi ha qui la pari. Arriba la ronda de pilars i el punt culminant de la diada, gaudim de nombrosos pilars i rematem la feina amb un bon ball amb la canalla. Sens dubte, un dels moments que més em fa gaudir d’una bona diada.
Les gralles deixen de sonar, cadascú plega la seva faixa per deixar-la descansar uns mesos, i s’enfila el camí cap al local per començar la festa amb els amics del Vendrell, Vilanova i Sant Cugat.
De cop, m’envaeix la tristor que estava intentant ofegar: la temporada ha acabat i ara ja és real. Trist, però content, content d’haver passat tant temps envoltat de la millor de les companyies, de recordar el que hem assolit i orgullós de pertànyer a una família que m’ha donat molt i que m’ha agraït l’esforç fet amb confiança. Aquesta tristor és temporal i dóna pas a la satisfacció de la feina ben feta, de poder viure moments únics, “apretar” les dents, que se’ns posi la pell de gallina, deixar-nos la veu i emocionar-nos...
Satisfet de pertànyer a la que per mi és millor colla, només em queda dir: gràcies Colla, ens veiem molt aviat! •
Fa tan sols 3 mesos que va acabar la temporada 2016 i han passat tantes coses des de l’últim assaig… i és que, la veritat sigui dita, la canalla (i els monitors) NO PAREM durant tot l’any.
Un cop guardada la camisa lila a l’armari, els papes comencen a pensar com i quan organitzar una festa per tal de recompensar l’esforç dels monitors i la canalla. Una festa on hi ha picapica, globus i uns regalets per a tots i totes. La veritat és que va estar molt bé, i només podem donar-vos les GRÀCIES A TOTS ELS PAPES! Sense vosaltres tampoc hauria estat possible.
Després de la festa, alguns (i sobretot algunes) ja comencem a tenir els maldecaps de… “Què em posaré pel sopar de la colla? Una faldilla? Pantaló? Ballarines? Vestit? Camisa?...” I és que tothom havia d’anar molt guapo/a, ja que celebràvem una temporada de CINE.
Així que el dia 12 de novembre ens tornàvem a trobar al Palau de Congressos per a celebrar l’esperat sopar de la colla. Quin sopar… Vam recordar els moments més importants de la tem-
porada i, com era d’esperar, la canalla hi hem tingut un gran paper, que tots vosaltres heu fet possible. Vam pujar a l’escenari un per un i allí ens van donar un regal a TOTS els membres que formem part de la CANALLA DE LA COLLA JOVE, la millor del món. Un cop ens van donar premis vam obrir els regals... Quins pantalons més xulos que ens vau regalar! Alguns una mica massa grans (els monitors no n’entenen gaire, de talles…) però només podem donar les GRÀCIES A TOTA LA COLLA per recompensar-nos amb aquest premi i tots els aplaudiments.
I aquí és quan tothom comença a desconnectar de castells per un parell de mesos, però a la canalla això no passa: ens esperaven les colònies de final de temporada. Vam marxar 4 dies a Cal Diable, aprofitant que teníem festa a l’escola. Els monitors van ser els encarregats de preparar-nos totes les colònies. No vam parar, gairebé no teníem temps lliure! Vam fer excursions, gimcanes, jocs de nit, jocs de por, una scaperoom (era molt fàcil), tallers… La veritat és que ens vam cansar molt. Diumenge, quan vam tornar, TOT l’autobús dormia, tant canalla com monitors. Voldríem agrair la feina dels mo-
TEXT: LA MILLOR CANALLA
FOTOS: CLAustre AGRAMUNT I dani seró
nitors, perquè han de tenir molta paciència per aguantar-nos... GRÀCIES MONITORS.
Passats dos mesos de últim assaig de la temporada encara seguim fent coses. El dia 6 de gener, com és habitual, van venir els reis al local, on van repartir regals per tots els nens i nenes de la colla. Aquest any ens hem portat TOTS molt bé. O bé, potser es van deixar el carbó... GRÀCIES, REIS, PER PORTAR-NOS ELS REGALS!
Ah, i ens n’oblidàvem! BON ANY 2017 A TOTA
LA COLLA JOVE, la millor colla del MÓN. Nosaltres, com a canalla que volem estar a l’alçada de la millor colla, hem demanat un desig per aquest nou any…
“No hi hauria cosa que ens fes més feliços que arribar als assajos de canalla i que hi hagués MOLTA gent per poder assajar molt i millor! Si no treballem, no serem els millors... i ho volem ser!”
Esperem que els vostres desitjos es compleixin, i els nostres també.•
Quedem a La Pepita, a la plaça Verdaguer. Al cap de poc d’arribar jo apareix ell. Em pregunta si fa molt que espero. Li dic que no. Es demana una canya, li pregunto si ja sap on s’ha posat acceptant fer l’entrevista. Somriu i comencem.
L’Óscar ha estudiat Enginyeria Química i actualment treballa a l’empresa Arcamo, a Tarragona. En el seu temps lliure toca la guitarra amb els “Mancos” i li agrada practicar esport en general i escapar-se a la muntanya.
Quan vas entrar a la Colla?
Vaig entrar a finals de l’any 1994, tenia quatre anys. Als meus pares els agradaven els castells i es van enredar a apuntar-se a la Colla... i al final jo també ho vaig fer.
I la Mònica, la teva germana?
La Mònica podríem dir que neix a la Colla. Quan jo vaig començar a fer castells ella encara no havia nascut, però gairebé era inevitable que acabés en això dels castells (riu).
Com es veu això de fer castells amb ella?
Bé, és una cosa que sempre hem fet junts. Als dos ens va fer molta il·lusió, per exemple, fer el 3d9f del passat Esperidió, on jo em vaig estrenar descarregant de quart a la buida i la portava al damunt de quint.
Recordes el teu primer castell?
Ostres! Ja va ser l’any 1995, i diria que va ser un pilar de quatre, però no recordo on. Crec recordar que l’Anna Enfedaque anava de terça. També vaig fer el meu primer castell de 7, el tres, a Sant Salvador. Aquell any també vaig fer d’enxaneta al pilar caminant de la Mercè.
Recordes l’alineació?
Sí, hi anava el Cigró i la Cristina Prats.
Vau arribar? (ric)
Sí, sí (riu), vam arribar.
Quin record tens d’aquella època en què eres canalla?
Recordo molt les activitats que fèiem, les colònies, però també les tensions i els nervis abans
d’una actuació. Dels monitors, recordo molt a l’August i al Toni Solé, el Jon, la Bea, el Martí, el Siscu. I després l’Andreu i el Michael, quan van deixar de ser canalla. Hi havia molt bon ambient i ens portàvem molt bé entre nosaltres. Dels altres que també eren canalla com jo recordo molt el Tonet, l’Anna Fabregat, el Carmel, l’Anna Sumoy, l’Olga, la Natàlia, el Jaume Renyer, la Carla, l’Àlex – Schuster – i la Montse Prats, entre molts més.
Un molt bon record d’aquella època?
Per mi un dels grans moments va ser el 4d9f de la Santa Tecla del 1997, que era el meu primer castell de nou. Jo anava d’acotxador i l’enxaneta era la Montse Prats. Recordo que primer en vam fer un intent desmuntat i després el vam descarregar. Jo sempre pujava plo-
rant (riu), sempre em posava molt nerviós... i la meva manera de treure els nervis era plorar. I clar, després de l’intent desmuntat estava encara més nerviós, però al segon intent el castell va anar molt bé. El meu primer castell de nou!
I un record no tan bo?
Sobretot tota aquella travessia del desert entre 1999 i 2003, a vegades ens costava fer fins i tot el 3d8. Va ser una època complicada, però ens en vam acabar sortint.
Quines diferents posicions has anat ocupant al llarg del temps?
Vaig començar d’acotxador i he anat passant per totes les posicions fins a terç de castell de vuit o quart de castell de nou.
I fora del tronc has ocupat alguna altra posició?
Quan no pujo estic a la pinya, fent de formatget. També he fet de cordó del folre en algun castell emmanillat, o a algun 5d9f. Quan vaig tornar d’Erasmus em vaig haver de tornar guanyar això de pujar i aleshores vaig sovintejar més posicions de pinya. Mentre pugui seguir pujant ho faré, però si no sé que sempre puc ajudar a la base del castell.
Els darrers anys també has estat col·laborant amb l’Escola de Castells. Per què és tan important, quin paper té dins de la Colla?
És una oportunitat per aquells que tenen ganes d’aprendre a pujar i viure l’experiència d’estar allà dalt i tenir-ne les nocions, encara que a l’hora de la veritat no puguis acabar pujant,. Evidentment, de l’Escola han acabat sortint castellers de tronc, però no és fàcil, ja que som molts per uns pocs llocs. L’aprenentatge a l’Escola també va molt bé pels castellers de folre i manilles, on poleixen la col·locació dels peus.
Quin és el castell que més il·lusió t’ha fet fer amb tu al tronc?
El 5d9f. El primer carregat – Santa Tecla 2011
el vaig fer de quint a la rengla i després el 2015 el vaig fer de quart a la banda del dos.
Un gran record d’aquests últims anys?
Per mi, sobretot és l’entrada a la Gamma Extra amb certa solvència. Vam començar amb el cinc i des de que vam descarregar el primer pràcticament no hem parat. Gairebé tot el que ens hem proposat ho hem aconseguit: anant a pel 9d8, el 3d10fm, el 3d9fa – que ens ha costat, i molt! –, el pilar de vuit... i el 2d9fm, que l’hem carregat però ens falta descarregar-lo.
Com veus aquest dos? Perquè també l’has assajat.
És tot de cap. La sensació és igual a la dels primers 5d9f, abans de descarregar-lo. Aquella incertesa que vam oblidar un cop el vam completar. La sensació amb el dos és semblant. També és un castell – el 2d8f – que en algunes diades, donat el nivell, se’ns queda petit i justament necessita de molt rodatge, de fer-ne molts. Durant molt temps vam tenir una alineació molt fixa, entre ells es coneixien de memòria. Ara estem diferents proves amb alineacions diferents, però l’estem treballant molt i crec que els fruits acabaran sortint.
Ha canviat gaire la manera de fer de la Colla d’aleshores ençà?
Crec que la mentalitat de la Colla ha canviat molt des d’aleshores, sobretot pel que fa a assegurar castells. Seguim caient, però ho fem de castells molt complicats i quan tirem un castell ho fem sabent que el tenim per descarregar. Abans també n’estàvem segurs, però quèiem molt més. La manera de treballar els castells d’ara ha donat millors fruits, som molt més efectius, assagem més dies i fem moltes més proves durant els assajos. Hem intensificat la feina, i això es nota. El 2008 va marcar un abans i un després per nosaltres i des d’aquell moment no hem parat de créixer. El 2014 carregàvem el 3d10fm, el gran salt. El 2015 vam fer la millor actuació de la nostra història a l’agost i, malgrat una mala Santa Tecla, vam seguir donant-ho tot. El que fem és molt difícil, i no en som conscients. Ens hem acostumat a un nivell molt alt i mantenir-nos allí demana d’un gran compromís i certs sacrificis. El 2016 és la prova que anem per bon camí i que encara tenim coses a dir.
nascut: 29.08.1990
entra a la colla: 1994
posició habitual: terç i quart
“El 2008 va marcar un abans i un després per nosaltres”
Com ens veus de cara aquest 2017? Ens veig amb ganes, però necessitem ser molts des del primer dia per poder assajar tot el que volem i començar a treure resultats a fora del local aviat, avançar objectius.
Quin castell que no hagi assolit la Colla t’agradaria fer de cara aquesta temporada? El 4d9 net. Molaria un munt fer-lo. I a la Plaça de les Cols més! (riu)•
Una plaça. la tríada de la Plaça de les Cols, la Plaça de la Font i la del Catllar.
Un cap de colla. El Jordi Crespo.
Un castell. El 5d9f.
Una diada. La Diada del Catllar.
Una cançó. “You shook me all night long”, dels AC/DC.
Una pel·lícula.
“Interstellar” de Christopher Nolan.
Un llibre.
“El Hobbit” de J.R.R. Tolkien.
Un element del Seguici Popular. L’Àliga.
Un record d’una celebració. La del primer pd8fm carregat, el 2013 al Vendrell.
Si
TEXT: carles xavier gómez · FOTO: dani milà
Que la colla s’ha fet gran, és una obvietat. No només pel nivell dels castells que fa, sinó perquè ja té un grup considerable de veterans (que és una manera amable de dir “iaios”). Els veterans acostumem a buscar-nos a l’assaig, anem a un racó i ens expliquem batalletes tot esperant que ens cridin a les pinyes. Un membre d’aquesta mena de secta era el Rafa.
El Rafa era una d’aquestes persones imprescindibles a qualsevol col·lectiu. Representant de la colla davant d’altres entitats, president durant diverses temporades… una d’aquelles persones que sense fer soroll, sense protagonismes, fan que tot funcioni. Bon company, les emprenyades li duraven cinc minuts. I quin tros de casteller! De pedra picada.
Al final d’un dels assaigs de la temporada anterior, ja a prop de Santa Tecla, després d’un assaig duríssim em vaig apropar a ell i li vaig comentar “Rafa, estic rebentat”. Ell em va contestar que no podia més, que darrerament li costava molt aguantar i que demanaria que el posessin més enrere. Jo que coneixia la seva rauxa, no li vaig fer cas i li vaig contestar: “Au, va! Això ho dius ara perquè estàs cansat. Un bon sopar i quatre fregues… i tornem-hi”. Cap dels dos no sabia que la malaltia ja se l’estava menjant per dins afeblint-lo de manera inexorable.
Rafa, com tothom, ha fet coses molt bones (moltes) i d’altres no tan bones (poquíssimes). Com exemple de les primeres: aguantar tot tipus de temporades fins a descarregar un castell de deu i marxar per la porta gran, aguantant el pes de castells mastodòntics fins al final. Un valent. De les segones, una cosa que els seus amics no li perdonem: marxar massa d’hora. No, Rafa, no. Perdona, però estem una mica emprenyats amb tu!
En fi. La vida son vivències i les persones que coneixes al llarg del camí t’enriqueixen. Tu,
Rafa, ens has enriquit a tots nosaltres i a la colla. Eres un dels grans, un casteller deu.
La colla, afortunadament, ens sobreviurà a tots, com ha de ser. Cobrirem el forat que has deixat a les pinyes, però el forat que has deixat al grup de veterans i al cor dels centenars de castellers de la Jove, no.
Adéu casteller, amic. Et recordarem sempre. •
Com cada any parell ha tornat el concurs. I com cada any de concurs ha tornat la porra a casa nostra. Com sempre passa amb el concurs i la porra, malgrat sembli inversemblant, els resultats que es donen són del tot sorprenents i poden donar peu a tot tipus d’interpretacions i d’anàlisis. El concurs és únic. És imprevisible. És diferent a qualsevol altra diada castellera. Sempre se’n reserva alguna. Tal com ha anat la temporada prèviament, arriba el concurs i qualsevol de nosaltres té una idea molt formada de com acabarà la classificació el primer diumenge d’octubre (especialment pel que fa als primers llocs). I tots ens equivoquem.
Perquè el concurs no té res a veure amb el que hem vist i viscut fins aquell moment: és un món a part en què hi juguen factors que no juguen en cap altra diada. I que mai tenim en compte. Així ha estat enguany, així va ser fa dos anys i així serà d’aquí a dos anys.
Però anem a pams i analitzem com van anar les coses per veure quines conclusions es poden treure. Es tractava d’encertar les cinc primeres posicions i les posicions 12 i 25. Bé, fer un ple de 7 encerts era realment complicat. Però és que qui va guanyar la porra va encertar només 4 resultats. Un únic agraciat, el company Jordi Grau, que un cop més ens ha demostrat la seva bona visió, ja que sempre obté bons resultats en la seva porra. I, de 54 participants, només 6 van entregar una butlleta amb tres encerts. Van ser 24 amb dos encerts, 15 amb un encert i 8 sense cap encert. Tan difícil era com perquè 47 butlletes (de 54), és a dir, un 87%, encertessin un màxim de 2 resultats? Centrem-nos en les primers posicions, que eren, a priori, les més previsibles.
Quins han estat el motius de tant desencert? Desencert que, d’altra banda, es repeteix de forma gairebé idèntica cada dos anys i els motius no són els mateixos cada dos anys. Varien
de forma sensible. Com ja sabem, els Castellers de Vilafranca es van endur, un cop més, el concurs. No va ser cap sorpresa. D’entrada, era de preveure. No obstant, només 13 butlletes van donar com a guanyadora aquesta colla. La resta de butlletes van apostar per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Si la Vella s’hagués endut el concurs, hauria estat una sorpresa? No del tot. El que sí va ser una sorpresa és que un 76% de butlletes hi apostessin. Per quin motiu? Es va donar com a favorita la Vella amb el cap o amb el cor? És a dir, hi havia un desig que els rosats s’emportessin el concurs o de debò es creia que se l’emportarien? Segurament va ser una barreja dels dos sentiments i de creure que “com que tothom donarà als Verds com a guanyadors, si jo aposto pels rosats i guanyen, seré l’únic”. Gran error.
Continuem analitzant les primeres posicions i passem a analitzar-nos a nosaltres mateixos. Un exercici que fem en cada concurs i del qual
se’n pot treure molt de suc. Com ens veiem? Som realistes o som somniadors? I en relació als anteriors concursos? La nostra classificació en el concurs va ser estratosfèrica. Vam quedar segons, amb la Vella de Valls a prop i lluny (molt lluny) de la resta. Som molt grans. Sí, ja ho sabem. Ens diran que vam quedar segons perquè la Vella se la va jugar amb el 3 de 9 sense folre per agafar als de Vilafranca. I que podrien haver anat a assegurar el segon lloc fàcilment i que, realment, el lloc que ens correspon és el tercer. Doncs no és així. Això és mirar-s’ho amb la visió d’una diada castellera qualsevol, i (ja ho hem dit) el concurs no és una diada castellera qualsevol. Aquestes i moltes altres coses passen en cada concurs i no passen enlloc més. A la classificació, i malgrat no ens en vam sortir amb el 3 de 10,) vam quedar segons. No hi ha res més a parlar i ningú sap ni pot saber què hauria passat si la Colla Vella dels Xiquets de Valls no hagués anat a arriscar. Però ara traduïm aquest resultat a la porra. Algú va preveure que les coses aniríem com van anar? Doncs sí. Dues butlletes van encertar que la Jove quedaríem segons al concurs. Amb la característica que aquestes dues van apostar que seria la Vella qui guanyaria i que Vilafranca quedaria tercera per darrere nostre. La resta, tothom va preveure que quedaríem tercers, excepte tres casos que ens van posar en quarta posició per darrera de la Joves de Valls. Com es pot apreciar, hi havia bastant unanimitat en el fet que quedaríem tercers, tot i que a l’hora de la veritat vam superar les expectatives.
I el que ara toca és comparar aquest fet amb les porres dels anys 2010, 2012 i 2014. Els anys 2010 i 2012 hi ha va haver una amplia majoria que apostava que quedaríem millor que no pas vam quedar a l’hora de la veritat. Mentre que el 2014, ens vam tornar prudents i gairebé bé la meitat de participants van encertar que quedaríem en tercer lloc. El 2016 segueix aquesta progressió a la inversa i ara s’aposta que quedem en una posició pitjor que no pas quedem en realitat. Què ens passa? Ens hem tornat molt prudents. Sí, és cert que el que va passar no era fàcil de preveure i que la Vella de Valls i Vilafranca anaven molt forts i portaven una temporada amb resultats d’escàndol. Però és que l’any 2014 hi va haver 9 butlletes que ens van posar com a guanyadors. Enguany ningú. Què passa? El 2014 teníem més possibilitats? Potser sí, però el cas és que per algun motiu ja no ens creiem que puguem donar la campanada, com ens creiem abans (i enguany l’hem donada).
Per acabar i acabar d’arrodonir aquest anàlisi ens fixarem en els resultats de la resta de llocs. El quart lloc ha estat el que ha obtingut més encerts amb diferència. Només 13 butlletes van posar en quart lloc una colla que no era la Joves de Valls. La resta la van encertar. Resulta curiós veure que mentre pel primer lloc hi ha tant desencert, pel quart hi ha tant encert. Era més fàcil preveure que la Joves quedaria quarta que no pas que Vilafranca quedarien primers? I fins a 20 butlletes van encertar el cinquè lloc
dels de Mataró, mentre que 25 van preveure que serien els de Sants els que s’endurien aquest lloc. Tampoc anaven desencaminats aquests 25, ja que van obtenir els mateixos punts que els de Mataró. Però per coses de la normativa del concurs els de Sants van quedar per davant. Pel que fa als llocs 12 i 25, els encerts van ser ben escassos. Només quatre butlletes van encertar el lloc 12 dels Nens del Vendrell i 5 el lloc 25 dels de la Sagrada Família.
Respecte al lloc 12 cal destacar una curiositat. En 22 butlletes es va posar que aquest lloc l’ocuparien els Xiquets de Tarragona. Aquests apostadors van ser força optimistes, ja que el resultat que van obtenir els del carrer Santa Anna va ser el lloc 17. També hi va haver un parell de butlletes que els situaven en el lloc 25. Ni els uns ni els altres es van equivocar de gaire. Però el que es pot concloure d’aquesta massiva presència dels matalassers en les paperetes de la porra és que la sana rivalitat local que tenim entre les dues colles ens porta a tenir-los present en les nostres prediccions i voler-los fer sortir en les butlletes, normalment (i com ha estat en anteriors edicions), en posicions pitjors que no pas les que acaben aconseguint. Aquest cop ha estat a la inversa, se’ls ha posat en una posició millor que la que han obtingut.
Bé, podríem continuar analitzant i traient conclusions del concurs i la porra, ja que dóna per molt, però crec que el més rellevant ja s’ha dit. El 2018 ens tornem a veure.•
