Beneixama Fiestas 2021 by editorialmic

www.beneixama.es

BENEIXAMA CULTURA, FESTA I PATRIMONI 2021

Ajuntament de Beneixama

BENEIXAMA cultura, festa i patrimoni 2021

2021 BENEIXAMA

Fotografía: Inma Albero Ferrero

2021 BENEIXAMA

Salutacions

Concursos

08 Salutacions

17 Concursos

10 Salutació de l´Alcalde

19 XVIIConcurs Fotogràfic Pepe Mas 2020

12 Salutació del president de la Comissió de Festes

Cròniques d´un any

Gent i poble

24 Cròniques d´un any 26 Juliol

38 Gent i poble

27 Agost

43 Cent anys de Teresa Mas Francés

28 Setembre 29 Octubre

14 Salutació del Rector de la Parròquia

30 Novembre

15 Salutació del Jutge de Pau

32 Gener

16 Salutació del Regidor de Cultura

31 Desembre 33 Febrer 34 Març 35 Abril 36 Maig 37 Juny

40 De pedra picada

46 El futur del Taller dels Canets 50 Activitats culturals en la pandèmia 52 Dos festers amb nom propi 55 José María Milán un poeta del alma 56 En el rècord i Estudiants per sempre 57 Sempre vos recordarem

Edita: M. I. Ajuntament de Beneixama Equip de documentació i coordinació: Ángela Navarro Mataix, Aurora Calabuig Sarrió, Borja Richart Francés, Eva Espinosa Francés (Regidora de festes), Francesc Gascó Navarro, Josep Miquel Conca Alonso, Juan Carlos Valdés Vera (Regidor de Cultura) i Teresa Pascual Luna (Regidora de Turisme). Portada: Fotografia: María Remedios Parra Molina Disseny maquetació i impressió:

Dipòsit Legal: A 359-2013 L’equip coordinador no es responsabilitza ni subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors, als quals agraïm la seua col·laboració desinteressada. 4

58 XXXV Premi Poeta Pastor 64 Dades meteorològiques 67 Memoria de la Secretaria Municipal

2021 BENEIXAMA

Fotografía: Francesc Gascò Navarro

104

Associacions Festeres

Associacions

126

Història i Patrimoni

70 Associacions Festeres

104 Associacions

126 Història i Patrimoni

72 Comissió de Festes

104 AMPA

76 Filà de Cristians

108 Donants de sang

128 Estandarte de la Divina Aurora

80 Comparsa de Llauradors

110 Grup de danses

84 Comparsa d´Estudiants

116 Escuela de Judo de Vanesa Arenas

96 Comparsa de Pirates

118 Societat coral

100 Filà de Moros

114 Club ciclista

120 Societat Musical La Pau

146

Anunciants i Col.laboradors 146 Anunciants i Col.laboradors

132 La Solana, Dos anys després de l´incendi 138 Beneixama obert al món 140 Alçament del Taller dels Canets

122 ReplanaRest

Guia de Continguts 5

2021 BENEIXAMA

Acróstico a la divina aurora Dios te salve María, llena eres de gracia, Intercede por nosotros pecadores, Vástago de perfección y bondad, Inmaculada, Purísima Divina Aurora, Natividad del Señor en tu persona, Amada por todos, con devoción y ansiedad. Antesala y puerta del Cielo, Un prodigio de bondades, Reina y Señora, llena de cualidades, Oda inmaculada de los hijos de Beneixama, Reina de la paz y Patrona de España, Aureola de este vuestro Pueblo que os ama. José Payá Valdés

Fotografía: Inma Albero Ferrero

2021 BENEIXAMA

Fotografía: Aurora Calabuig Sarrió

2021 BENEIXAMA

Salutacions 9

2021 BENEIXAMA

Salutació de l’alcalde Por segundo año consecutivo tengo que dirigirme a todas/ os vosotras/os con la tristeza de saber que no se han podido celebrar las tradicionales Fiestas de Moros y Cristianos, pero con la confianza de que en 2022 todas estas circunstancias sanitarias que estamos viviendo hayan pasado y volvamos a disfrutar de estos días tan entrañables para el ámbito festero.

Al igual que la edición pasada, hemos creído conveniente lanzar esta publicación con la intención de que futuras generaciones tengan constancia de todo lo acontecido durante el segundo año de Pandemia, de las actividades que se han desarrollado y de la crónica anual que tradicionalmente refleja esta revista.

No ha sido fácil tomar la decisión de suspender otro año las Fiestas, pero ante la inseguridad de no poder garantizar la salud de toda la ciudadanía, nos hemos visto con la necesidad de proceder con esta triste medida.

Un año más agradecer a todas las personas que han colaborado y que han hecho posible la confección de esta publicación.

Han sido meses difíciles, donde se han tenido que tomar medidas y decisiones de todo tipo. Hemos intentado gestionar lo mejor posible esta Pandemia para mitigar el impacto que pudiera producir, poniendo a disposición de la ciudadanía todos los medios humanos, materiales y económicos que disponíamos para velar por vuestra salud. Pido disculpas si en algún momento cualquier de estas medidas adoptadas os ha perjudicado, simplemente hemos actuado sin más experiencia que la propia sensatez para preservar el bienestar de todas y todos. Eso sí, aunque con un formato diferente e intentando reinventarnos a las circunstancias que día a día nos vienen surgiendo, lanzamos esta revista para no dejar en el olvido la vida cotidiana de Beneixama. Porque nuestro pueblo no solo es cultura, fiesta, historia y patrimonio, tenemos la suerte todos los años de poner en valor mediante esta publicación a escritores, fotógrafos, poetas, tejido asociativo, nuestra gastronomía, nuestras costumbres, tradiciones y un sinfín de peculiaridades de nuestra villa y de sus gentes.

No quisiera despedirme sin dar mis más sincero pésame a las víctimas y familiares de esta maldita Pandemia y felicitar a todo el pueblo de Beneixama por el comportamiento ejemplar mostrado durante ella, ya que gracias a vuestro apoyo hemos podido sortear juntos los obstáculos que nos iban surgiendo. Animar a toda la familia festera a seguir trabajando por y para la fiesta que pronto volverá a nuestras vidas. Con la ilusión de volver a la tan ansiada normalidad y la esperanza de que pronto finalice esta crisis sanitaria que estamos viviendo, os espero el próximo año. Un abrazo.

Vicente Ibáñez Cruz Alcalde del M. I. Ayuntamiento de Beneixama

2021 BENEIXAMA

Per segon any consecutiu he de dirigir-me a tots/es vosaltres amb la tristesa de saber que no s’han pogut celebrar les tradicionals Festes de Moros i Cristians, però amb la confiança que el 2022 totes aquestes circumstàncies sanitàries que estem vivint hauran passat i tornarem a gaudir d’aquests dies tan entranyables per a l’àmbit fester. No ha estat fàcil prendre la decisió de suspendre un altre any les Festes, però davant la inseguretat de no poder garantir la salut de tota la ciutadania, ens hem vist amb la necessitat de procedir amb aquesta trista mesura. Han estat mesos difícils, on s’han hagut de prendre mesures i decisions de tota mena. Hem intentat gestionar el millor possible aquesta pandèmia per mitigar l’impacte que poguera produït, hem posat a disposició de la ciutadania tots els mitjans humans, materials i econòmics de què disposàvem per vetllar per la vostra salut. Demane disculpes si en algun moment qualsevol d’aquestes mesures adoptades us ha perjudicat, simplement hem actuat sense més experiència que la pròpia sensatesa per preservar el benestar de totes i tots. Això sí, tot i que amb un format diferent i intentant reinventar-nos a les circumstàncies que dia a dia ens vénen sorgint, llancem aquesta revista per no deixar en l’oblit la vida quotidiana de Beneixama. Perquè el nostre poble no només és cultura, festa, història i patrimoni, tenim la sort tots els anys de posar en valor mitjançant aquesta publicació a escriptors, fotògrafs, poetes, teixit associatiu, la nostra gastronomia, els nostres costums, tradicions i una infinitat de peculiaritats de la nostra vila i de la seua gent.

Fotografía: Aurora Calabuig Sarrió

A l’igual que l’edició passada, hem cregut convenient fer aquesta publicació amb la intenció que futures generacions tinguen constància de tot el que ha passat durant el segon any de pandèmia, de les activitats que s’han desenvolupat i de la crònica anual que tradicionalment reflecteix aquesta revista. Un any més, cal agrair a totes les persones que han col·laborat i que han fet possible la confecció d’aquesta publicació. No voldria acomiadar-me sense donar el condol més sincer a les víctimes i familiars d’aquesta maleïda pandèmia i felicitar a tot el poble de Beneixama pel comportament exemplar mostrat durant ella, ja que gràcies al vostre suport hem pogut superar junts els obstacles que ens anaven sorgint. Cal animar tota la família festera a seguir treballant per i per a la festa que aviat tornarà a les nostres vides. Amb la il·lusió de tornar a la tan anhelada normalitat i l’esperança que aviat finalitze aquesta crisi sanitària que estem vivint, us espere a l’any que ve. Una abraçada.

Vicente Ibáñez Cruz Alcalde del M.I. Ajuntament de Beneixama

2021 BENEIXAMA

Salutació President de la Comissió de Festes de Moros i Cristians Benvolgut fester, quan llisques aquestes línies no s’hauran celebrat Festes de Moros i Cristians per segon any consecutiu, i t’assegure que suspendre-les no era una opció desitjable per a nosaltres. L’actual pandèmia ens està obligant a prendre decisions inimaginables fa uns anys, però la realitat ens obliga a fer-ho així perquè no existeix un marc normatiu suficient que les permeta celebrar a pesar de remar a contracorrent i de treballar a destall. Les nostres Festes actuals són el resultat d’una constant evolució al llarg de 200 anys, una simbiosi perfecta entre els distints elements que la componen i que des de diferents orígens saberen convergir en la Festa que avui coneixem. Ara està en mans de tots els estaments que la conformen, festers o no, continuar la seua història, engrandir les seues pàgines i deixar enrere temps obscurs d’individualismes. És el moment perquè valors com l’empatia permeten aconseguir consensos amplis amb els quals avançar cap al futur. Tan sols recorrent el camí de la unitat i el respecte mutu aconseguirem enfortir les arrels d’aquest arbre bicentenari. Ara que arriba el final del meu últim mandat reconec que han sigut anys apassionants, una experiència única plena de moments que perduraran en el meu cor per sempre. Encara recorde les cares de la Junta Directiva quan vaig proposar editar el llibre de les ambaixades o el CD de “Beneixama en Festes”, entre molts altres projectes. Moments en què pràcticament no comptàvem amb recursos econòmics suficients i en els que, a pesar d’això, tots varen confiar en les nostres possibilitats Fotografia: Pablillo per a tirar endavant. Vos he de confessar 12

que aquest suport rebut sempre fou l’energia necessària per a continuar cada any amb nous projectes. De segur que algunes vegades m’he equivocat i per això demane disculpes, però la finalitat última sempre ha estat millorar la Festa en el seu conjunt i també sumar, sempre sumar perquè amb les nostres accions qualsevol persona pogués sentir-se orgullosa de formar part de les Festes de Moros i Cristians de Beneixama. Vam creure que una altra manera de dirigir era possible, somiarem que qualsevol somni era assolible i treballarem sense descans per a aconseguir els objectius. Gràcies a les persones que han compartit les meues pors i les meues alegries, i especialment gràcies a Patricia, Josep Miquel i Juan Antonio pel vostre treball, a Manuel per aportar la seua visió de les coses i a la meua família per recolçar-me en els moments més difícils que he viscut. Gràcies a tots els membres de la Comissió de Festes per la llibertat que sempre m’heu donat a l’hora de plantejar nous reptes. Gràcies pel vostre suport i per aconseguir que junts, els somnis puguen fer-se realitat. Fins a sempre, i de segur que prompte ens tornarem a trobar en les Festes.

GUILLERMO VALDÉS SANZ President de la Comissió de Festes de Moros i Cristians Ntra. Sra. Divina Aurora

2021 BENEIXAMA

Junta Directiva

Assemblea General

PRESIDENT Guillermo Valdés Sanz

FILÀ DE CRISTIANS Guillermo Valdés Sanz Teresa Cambra Sirera Ángela Navarro Mataix Manuel Juan Amorós Silvestre Mónica Pascual Valls

COMPARSA DE LLAURADORS Josep Miquel Conca Alonso José Francisco Lozano Santonja Noelia Camús Alonso Francisco José Pérez Vilaplana Juan Vicente Alonso Sanz

FILÀ DE MOROS Juan Antonio Ferrero Soriano Vicen Sarrió Sarrió Juan Romero Maestre Aurora Payá Ribera María José Molina Cambra

MI AJUNTAMENT DE BENEIXAMA Vicente Ibañez Cruz Eva Espinosa Francés

COMPARSA D’ESTUDIANTS Patricia Pérez Castelló Elvira Martínez Graciá Iván Gimeno Juan Elia Sanchis Esteve Juan Roura Silvestre

ASSESSOR RELIGIÓS Confradia de la Mare de Deu Divina Aurora

VICEPRESIDENT Juan Antonio Ferrero Soriano SECRETARI Josep Miquel Conca Alonso TRESORERA Patricia Pérez Castelló VOCALS Vicen Sarrió Sarrió Juan Romero Maestre Noelia Camús Alonso Elvira Martínez Graciá Iván Gimeno Juan José Francisco Lozano Santonja Teresa Cambra Sirera Ángela Navarro Mataix Eva Espinosa Francés

ASSESSOR MUSICAL SM La Pau - Ernesto Romero Sarrió

ANY DE FUNDACIÓ 1977 www.morosicristiansbeneixama.com

2021 BENEIXAMA

Salutació del rector Fotografía: Aurora Calabuig Sarrió

Queridos amigos: Con pandemia o sin ella, continuamos celebrando las fiestas a la Divina Aurora año tras año. Escribiendo estas líneas no sabemos hasta qué punto podrán participar en nuestras fiestas, o nos veremos privados de la presencia de las comparsas, con su colorido y alegría, pero ello, aún en el peor de los escenarios, no nos arrebatará la devoción a la Virgen, a la cual, ya nos dirigimos desde aquí para solicitar su poderosa intercesión en cuanto a la bondad de nuestro corazón y a la salud de nuestro cuerpo. Que nuestro corazón se nos llene de las riquezas del amor a Dios y a nuestros semejantes base de la fiesta interior, que se transmite al exterior porque “no haya nada oculto que no llegue a saberse” y que cada cual estamos destinados a vivir diariamente. La Divina Aurora nos invita a escuchar con alegría la voz de su hijo para que “hagamos lo que él os diga”, y sepamos, como ella hace, “meditar en nuestro corazón” sus hechos, sus palabras y lo que de Él nos comunican.

Porque la auténtica fiesta cristiana nos lanza a los creyentes y personas de buena voluntad a una tarea a la que no tenemos derecho a renunciar: transformar el mundo que nos rodea con los valores evangélicos del amor y perdón a todos, de la justicia y la defensa de la verdad. Tengamos siempre presentes las palabras de Jesús que son especialmente significativas en estos tiempos turbulentos: “Sin mí no podréis hacer nada”.. “permaneceréis en vuestros pecados” lo que viene a decir que no tenemos otra solución para toda clase de injusticia, violencia o mentira, que permitir que el Hijo de María Virgen invada nuestra libertad para purificarla de todos los virus que aquejan nuestro mundo: especialmente el de la soberbia, la avaricia, el egoísmo, venciéndolos y arrojándolos al abismo. Felices días a todos especialmente a los que os encontráis obligatoriamente confinados en vuestras casas debido a la falta de salud. Confiamos en vuestras oraciones.

De la manera que sean nuestras fiestas, alarguémoslas todo el año para que podamos hacer de esta tierra un auténtico cielo, no sólo en los días festivos sino cada día. Vuestro párroco: José Limorti Guill

2021 BENEIXAMA

Salutació del jutge de pau

Otro año sin Fiestas.

Un altre any sense Festes.

Otro año sin compartir, vino ni comida ni canciones en el masset.

Un altre any sense compartir, ni vi ni menjar ni cançons al maset.

Otro año sin “Entra” con la plaza a reventar, otro año de decepción de los que residen fuera y se cogen las vacaciones para las fiestas del pueblo.

Un altre any sense “Entrada” amb la plaça a rebentar, un altre any de decepció dels que resideixen fora i s’agafen les vacances per a les festes de poble.

Otro año sin arcabuces, ni retreta con las ocurrencias de los jóvenes y las coreografías de los mayores.

Un altre any sense arcabussos, ni retreta amb les ocurrències dels jóvens i les coreografies dels grans.

Hace unas semanas estando en la plaza cenando en una de las terrazas, todas llenas y de pronto un grupo de chiquillos formaron a la orden de su cabo y con una marcha cristiana que sonaba en el mobil, desfilaron por la plaza.

Fa unes setmanes, mentre estava a la plaça sopant en una de les terrasses, totes plenes, de sobte un grup de xiquets van formar a les ordres del seu cap d’esquadra i amb una marxa cristiana que sonava al mòbil, van desfilar per la plaça.

Cuando acabaron, toda la plaza rompió aplaudir, los de las terrazas, los de los bancos y paseantes, muchos de nosotros, con la gotita en el ojo.

Quan van acabar, tota la plaça es va posar a aplaudir: els de les terrasses, els dels bancs i passejants, molts de nosaltres, amb la goteta a l’ull.

Otro año sin fiestas, pero esto también pasara, volverán las Fiestas con mayúsculas, volverán con más fuerza, con más risas y alegría, con más participación y más visitantes, más trajes especiales, más caballos, mas aplausos y más vivas a los capitanes.

Un altre any sense festes, però això també passarà, tornaran les Festes amb majúscules, tornaran amb més força, amb més rialles i alegria, amb més participació i més visitants, més vestits especials, més cavalls, més aplaudiments i més vives als capitans.

Porque es lo que deseamos y para lo que trabajamos todos los” beneixamuts”y “beneixamudes”.

Perquè és el que desitgem i per al que treballem tots els “beneixamuts” i “beneixamudes”. Salvador Coscolin i Artiaga

2021 BENEIXAMA

Fotografía: Aurora Calabuig Sarrió

Salutació del regidor de cultura Enguany, com l’any passat, aquesta publicació tan important per al nostre poble no és com era, tot aquest canvi ha estat marcat pel COVID 19 i aquesta circumstància ens han obligat no sols ha canviar el format, sinó també el contingut i fins i tot la data de presentació. Ens hem hagut de conformar un any més, amb una realitat que no ens agrada, el fet que no s’han pogut celebrar les festes de moros i cristians. Jo, com a regidor de cultura, he intentat que els veïns del poble, aquests dos anys de sequera festera, tinguen almenys una publicació que els ajude a recordar a aquells que ja no estan, a informar-se sobre tots aquells temes que interessen al poble (dades meteorològiques, articles d’associacions...) i sobretot que puguen gaudir d’articles ben interessants escrits per gent propera com amics o familiars. Des d’ací, vull agrair la seua col·laboració a l’equip de redacció de la revista i a totes les empreses que han continuat publicitant-se a la nostra publicació. Aprofite l’ocasió per a animar a la població de Beneixama a què participe en les activitats culturals que des de la regidoria de cultura s’estan realitzant durant tot l’any, cinema d’estiu, monòlegs, obres teatrals, màgia... és una llàstima que tenint una oferta cultural tan ampla hi vaja tan poca gent. Espere de tot cor que l’any vinent les circumstàncies que estem vivint siguen un mal record per a tots, que es puguen celebrar com toca les festes de Beneixama i que la revista de festes siga una altra vegada de Festes.

Regidoria de Cultura Ajuntament de Beneixama

Concursos

Fotografía: Inma Albero Ferrero

2021 BENEIXAMA

XVII CONCURS FOTOGRÀFIC PEPE MAS 2020

2021 BENEIXAMA

ACTA DEL XVII CONCURSO FOTOGRÁFICO PEPE MAS 2020 En Beneixama, el día 20 de mayo de 2020 reunido el Jurado Calificador del XVII Concurso Fotográfico Pepe Mas, organizado por el M.I. Ajuntament de Beneixama, y compuesto por los siguientes señores/as:

• Dª Elvira Martínez Graciá • Dª Andrea Alonso Payá • Dª Inmaculada Albero Ferrero • D. Salvador Moncho Mataix Y actuando de Secretaria Dª Eva Espinosa Francés, con voz pero sin voto (por delegación del Secretario-Interventor, D. Jesús Benavent Pons) se procedió a valorar las fotografías presentadas a concurso. Siendo que sólo había una categoría “Beneixama en todas sus facetas” el jurado, previa y debidamente convocado, ha valorado la adjudicación de los premios a los siguientes autores:

Otorgar el PRIMER PREMIO, dotado con trescientos euros a la obra “Curiositat” de D. Reyes Cerdá Mira residente en Castalla. Así como otorgar el SEGUNDO PREMIO, dotado de ciento cincuenta euros a la obra “Regreso a casa” de D. José López Giménez residente en Sax.

Para constancia de lo acordado se levanta la presente acta que firmo como secretaria del jurado. Eva Espinosa Francés Secretaria

2021 BENEIXAMA

1r Premi “Curiositat” de D. Reyes Cerdá Mira

2021 BENEIXAMA

2n Premi “Regreso a casa” de D. José López Giménez

2021 BENEIXAMA

Cròniques d’un any

2021 BENEIXAMA

Normalment, les Cròniques d’un Any van, cronològicament, des del juliol de l’any anterior al juny de l’any en què es publiquen. I a pesar que aquesta maleïda pandèmia ha deixat fora de joc les nostres estimades Festes de Moros i Cristians, la meua idea ha sigut continuar amb l’interval temporal de sempre, amb el convenciment que, tard o d’hora, acabaran les ones i tornarà la mar de la tranquil·litat. Per la seua transcendència, he hagut de dedicar part del treball a l’omnipresent coronavirus. En aquest aspecte, la prioritat ha sigut la informació local, i he fet al·lusió a la saturada informació nacional només per a posar en context el que s’ha esdevingut al nostre poble. Gener i febrer d’aquest any són els mesos que han acaparat la informació sobre les notícies relatives a la pandèmia. I malgrat que les coses han anat millorant, ha continuat, com un degoteig esgotador i constant, la suspensió de totes i cadascuna de les festivitats i celebracions. Davant aquesta travessia en el desert, m’he hagut de centrar en els actes lúdics i culturals que des del juliol del 2020 s’han anat celebrant. Amb totes les mesures de seguretat i sense cap contratemps, s’han fet presentacions de llibres, actuacions de màgia, contacontes i tot tipus d’actes. A més, els monò-

CRÒNIQUES D’UN ANY

legs han sigut una forta aposta de la Regidoria de Cultura per l’humor. Certament, en els temps que corren, el riure sempre és una bona vacuna contra el virus de la por. També, l’ampli teixit associatiu de la nostra localitat ha anat recobrant el pols amb diferents accions i actuacions. No vull deixar d’esmentar que s’han produït alguns fets que han suscitat una certa polémica. Així mateix, he volgut posar en valor a persones de la nostra localitat que, certament, estan fent coses importants. És el cas de Francisco Alonso Valdés, considerat en el seu camp com un dels investigadors més influents. O el de Sergi Ortín Molina, que apunta a una prometedora carrera com a arquitecte. No he volgut oblidar-me de gent de l’esport que està portant el nom de Beneixama per tota la geografia, tant nacional com internacional. Esportistes com la magnífica jugadora de bàdminton Nerea Ivorra Masià, o la joveníssima gimnasta Sandra Navarro Sirera. Totes aquestes coses i moltes més, podem veure-les en les pròximes pàgines, en les Cròniques d’un Any. Juan Bautista Payá Sanchis CRONISTA OFICIAL DE BENEIXAMA

CRÒNIQUES D’UN ANY

HUMOR

per a començar a recuperar la vida perduda

ntre els mesos d’abril i maig del 2020, amb l’adopció de fortes mesures restrictives i la implementació de la denominada desescalada, s’aconsegueixen reduir els contagis per Coronavirus. El sistema sanitari, que havia estat a la vora del col·lapse, comença a agafar aire. No obstant això, continuen les limitacions i les suspensions de tots i cadascun dels actes, activitats i festivitats. Però a principis del mes de juliol, després de tres mesos sense poder exercir la meua labor com a cronista, reprenc la meua activitat. El dissabte 11 de juliol, a les 19.30 hores, a l’Auditori Municipal, els monologuistes Javi Chou i Pedro Santomera presenten l’espectacle humorístic “Infiltrados en la Comedia”. L’humor sempre és una bona opció per a començar a recuperar la vida perduda.

Un carrusel d’activitats per a anar reprenent la normalitat

Després del llarg confinament, la gent té ganes de distraure’s. Un raonable desig que les autoritats canalitzen amb un carrusel d’activitats. Un taller de discjòqueis, un campament tecnològic, i variades activitats de multiaventura oferides per l’empresa “Tronkos y Barrancos”, ajuden als més menuts a anar reprenent la normalitat. Però malgrat aquest principi d’obertura, hi ha activitats en les quals la seguretat s’afona en una mar d’incertesa. És el cas de la piscina municipal, que es manté tancada durant tot l’estiu, una mesura controvertida que submergeix a la població en una certa polèmica.

JULIOL 2020

2021 BENEIXAMA

Presentació de la novel·la Amira. L’última flor de la Muntanya

a cultura, òbviament, també és un bàlsam per a l’esperit. Aleshores, és molt gratificant anar a l’Auditori Municipal, el 19 de juliol, a les 20.00 hores, a la presentació del nou llibre de Just I. Sellés. L’escriptor i fotògraf de Beniarrés, que ja ens va visitar per a presentar-nos el seu anterior treball literari, ve de nou amb una nova obra titulada Amira. L’última flor de la Muntanya. Desenvolupada en el Se-

gle XIII, la novel·la presenta com a escenari dos fets transcendentals per al nostre territori: l’imparable avanç de Jaume I cap a les terres valencianes, i el conflicte que va enfrontar les hosts del rei conqueridor amb els partidaris del cabdill musulmà Al-Azraq. Emmarcades en aquest panorama bèl·lic, l’autor ens conta les peripècies d’Amira, filla de Zayyan ibn Mardanis, considerat l’últim rei musulmà de València.

Un dels millors mags de la ment actua a Beneixama

l dissabte 25 de juliol, també a l’Auditori Municipal, actua un dels millors mags de la ment del panorama nacional: el mentalista il·licità Toni Bright. Ve a Beneixama amb un espectacle de màgia poc convencional, on no hi ha jocs de cordes, ni trucs de cartes. Per a ell la seua baralla és la ment, i utilitza elements com la suggestió, la psicologia, o les habilitats socials, per a jugar amb la il·lusió de llegir

la ment, doblegar objectes metàl· lics o, fins i tot, contactar amb esperits. A més, per a interaccionar amb el públic, s’ajuda de l’humor, un dels recursos més utilitzats pels mags. Sempre aconsella no pensar com s’ha fet un truc ni per què, sinó, simplement, gaudir-lo. El dilatat aplaudiment amb què finalitza l’actuació, fa pensar que el públic ha seguit al peu de la lletra el seu consell.

LOCALITZAT UN EXPLOSIU al paratge de la Talaieta

quest mateix dia es té notícia d’un fet que res té a veure amb la màgia, sinó amb la crua realitat. La col·laboració ciutadana permet localitzar un explosiu al paratge de la Talaieta. L’artefacte, recollit per la Policia Local, s’entrega immediatament a la Guàrdia Civil, qui comença una via d’investigació.

La gent no pot evitar retrotraure’s a juliol de l’any passat, quan algú va provocar el terrible incendi que va consumir gran part del nostre ric patrimoni natural. Sembla ser que, transcorreguts uns dies, comença a rumorejar-se que la intenció dels qui van deixar allí l’explosiu no era la que al principi es creia.

2021 BENEIXAMA

AGOST 2020

CRÒNIQUES D’UN ANY

Nits de contes i historietes PER A LA FRESCA DEL MES D’AGOST

la nostra localitat, amb el títol Nit de contes i d’historietes, té lloc un cicle d’actuacions de tres narradors, durant tres dies diferents i en tres llocs distints. Per a començar, el 30 de juliol, a la Plaça el Mesón, a això de les 22.00 hores, quan la calor dona una treva i el recolliment de la nit convida a escoltar històries, s’es-

colten les de Rosi Cózar. Seguidament, el 5 d’agost, a l’esplanada de la Biblioteca, la gallega Ángeles Goas ens porta històries de la seua terra. Finalment, el 20 d’agost, davant de la Piscina Municipal, el conegut actor de Villena Miguel Ángel Montilla posa el punt i final al cicle acompanyat de la violoncel·lista Andrea Gómez.

ENSENYANT EL PASSAT A LA GENT DEL FUTUR Per desgràcia, amb massa freqüència, hi ha gent que coneix més el patrimoni de llocs allunyats que el del seu propi poble. Per a tractar d’enterrar aquest contrasentit, l’empresa Arqueojocs ofereix dos interessants tallers per als més menuts: un titulat El Museu Etnogràfic i els seus objectes, i l’altre Torres i castells del nostre entorn. El cas de la Torre de Beneixama. Impartits al llarg del mes d’agost, en horari de 10 a 12 hores, hi

La Colla de Dimonis Emplomats, una aposta valenta per a no apagar-se

participen un total de 30 xiquets i xiquetes. En el futur, elles i ells seran els responsables, tant de preservar el nostre patrimoni, com de difondre la nostra historia. A més, segons Alba Martínez Pérez, encarregada d’impartir els tallers, es pretén que exercisquen de pol d’atracció perquè els seus amics i familiars visiten els nostres museus. Un fet que es veu reflectit en els dies posteriors a la celebració dels tallers.

L’humor, una bona vacuna contra el virus de la por

l riure és una de les millors armes per a superar la tensió, la por o el fracàs. És sens dubte un aliat que hem de portar sempre en la nostra maleta. Per tant, quina millor manera de contribuir a suportar el que estem vivint, que amb un gènere humorístic pel qual està apostant la Regidoria de Cultura: el monòleg. Tots els diumenges del mes d’agost, a les 20.00 hores, davant de la Piscina Municipal, monologistes com David Domínguez, Diego el Notario o Dani Mares, entre altres, ens porten la vacuna del riure contra el virus de la por.

Fotografía: Mateo Belda y Leandro Albero

a pandèmia ho trastoca tot, però la Colla de Dimonis Emplomats, una associació que no s’apaga mai, davant la impossibilitat de realitzar un correfocs, decideix reinventar-se. Per a poder concretar aquesta transformació, decideixen muntar i presentar, al Camp de Futbol Municipal, l’espectacle piro-musical Dies Irae (dia de la ira). Malgrat l’enorme capacitat del lloc triat, dies abans de l’actuació, ja no queden entrades. La representació, que té lloc el 8 d’agost, a les 22.00 hores, compta amb una gran varietat d’efectes en estructures i artefactes pirotècnics, on la il·luminació, el so i la pirotècnia són els autèntics protagonistes.

Després de mesos de silenci, torna a sonar la música de la nostra banda El divendres 28 d’agost, a les 23.00 hores, al pati del CEIP Divina Aurora, després de llargs mesos de silenci, torna a sonar la música de la nostra Societat Musical La Pau. Davant la suspensió de les festes, la banda decideix dedicar el concert a un col·lectiu que ha patit especialment el confinament: els més menuts. Els músics emocionen els xiquets i xiquetes interpretant bandes sonores de pel·lícules tan conegudes com La Bella i la Bèstia, Aladdín o El Rei Lleó, entre d’altres.

CRÒNIQUES D’UN ANY

SETEMBRE 2020

LA COMPARSA DE LLAURADORS

anuncia, amb una enorme incertesa, la commemoració del seu 50 aniversari

assats els tristos dies sense festes, l’estimada Comparsa de Llauradors comença amb una enorme incertesa, però amb gran il·lusió, la commemoració del seu 50é aniversari. Per a acompanyar aquesta romeria d’esdeveniments, la sòcia María Castelló va dissenyar un logotip presentat en el mig any fester del 2019. El dibuix està inspirat en l’ermita de Sant Isidre, festivitat que es troba en l’origen de l’entitat festera. Un acte de solidaritat sempre és un bon començament per a una efemèride tan assenyalada. Per això, el dissabte 19, la Comparsa convoca a tots els que vulguen contribuir amb un donatiu per a l’Asil de Villena. El motiu de la iniciativa: que la suspensió de les festes ha impedit que l’entitat festera porte els productes recollits en L’Ofrena a la referida institució. La recollida és tot un èxit i al maset arriben moltes aportacions, tant de socis de la Comparsa com de veïns i veïnes del poble.

2021 BENEIXAMA

Després de 80 anys ininterromputs, Beneixama es queda sense festes Després de 80 anys ininterromputs de celebració, Beneixama, en aquest mes de setembre de 2020, es queda sense festes. És una prova irrefutable de la atípica situació que estem vivint. La decisió és presa el 6 de juny de 2020 per la Junta Directiva de la Comissió de Festes. A l’acord se sumen tant l’Ajuntament com la Parròquia de Sant Joan Baptista. Amb la idea de llançar un missatge d’esperança, l’esmentada Comissió edita el vídeo titulat Tornarem. Però malgrat el referit pacte, la Parròquia decideix celebrar unes festes eclesiàstiques amb un programa de festes a la Divina Aurora. Els partidaris d’aquesta celebració, consideren que la suspensió de les festes en l’àmbit civil i fester no ha d’impedir la commemoració del naixement de la Mare de Déu, que té lloc el 8 de setembre. També pensen, que davant la pandèmia, cal reunir-se entorn a la Verge per a implorar

la seua protecció. Però, a més, al·leguen que, en el passat, en situacions similars, també es van celebrar únicament festes eclesiàstiques. No obstant això, la decisió no està exempta de polèmica perquè es va signar un acord per a no realitzar cap mena de celebració. Els partidaris d’aquesta opció creuen que es pot implorar a la Verge resant o visitant-la quan es crega oportú. Però a més, alguns d’ells pensen que les festes de Moros i Cristians són una amalgama de peces que han anat encaixant al llarg de la història fins a conformar en l’actualitat, un colorit i variat puzle fester. I malgrat la importància del component religiós, els trossos d’aqueix trencaclosques, després de segles d’història, ja no tenen sentit de manera dissociada. Finalment, la Parròquia realitza sense problemes els actes previstos i el pas dels dies s’encarrega d’anar apagant els sorolls de la controvèrsia.

Més notícies positives de Nerea Ivorra Masià El nom de Nerea Ivorra Masià sempre va associat a notícies positives. En aquesta ocasió és per a contar que els dies 26 i 27 de setembre aconsegueix alçar-se amb dos ors en el Màster Absolut 6 Soto de la Marina, un torneig de bàdminton disputat a Cantàbria. En individual femení es proclama guanyadora de la prova per davant de Manuela Díaz. En doble femení, amb la seua companya Claudia Leal, aconsegueixen superar Paula López i Lorena Uslé, en la final.

poc a poc, les associacions del nostre poble intenten recobrar la normalitat. La Societat Coral de Beneixama pretén fer-ho mitjançant un concert que té lloc, el divendres 25 de setembre, a les 20.00 hores, a l’Auditori Municipal. En les actuals circumstàncies, a la dificultat d’assajar, se suma la complicació de realitzar el concert; primerament perquè a l’escenari 28

Fotografía: Mateo Belda Alonso

SALVANT DIFICULTATS PER A TRACTAR DE RECOBRAR LA NORMALITAT

cal mantindre-hi la distància de seguretat, però, sobretot, perquè han de cantar amb la mascareta posada. Imaginem a un corredor fent una carrera amb les cames lligades. Aleshores, salven perfectament totes les dificultats i realitzen un bon concert en el qual interpreten cançons com Tres hojitas, Estrellita del sur, Bullerengue, Que tinguem sort, entre d’altres.

2021 BENEIXAMA

OCTUBRE 2020

CRÒNIQUES D’UN ANY

Una notícia important per a l’esport de Beneixama

Maria Conca, guardonada com a valenciana de l’any

l dia 1 d’octubre es publica a les xarxes socials una notícia important per a l’esport de Beneixama: el nostre paisà José Manuel Llàcer Mora, juntament amb Juan Pedro Martínez Torró, aconsegueixen, a la localitat d’Alborea (Albacete), alçar-se amb el primer lloc en la categoria absoluta per parelles del Campionat d’Espanya d’Orientació amb Bicicleta de Muntanya. Hi obtenen la victòria tant el dissabte 26 de setembre, en la competició de mitjana distància, com el diumenge 27, en la prova llarga.

Casualment, el mateix dia que es presenta la publicació més important de la nostra localitat, l’Ajuntament de Castelló commemora la festa del 9 d’Octubre amb el lliurament dels guardons de Valenciana i Valencià de l’any. Concedits per la Fundació Huguet, una de les guardonades, és l’escriptora, lingüista i paremiòloga Maria Conca Martínez. Amb una dilatada trajectòria com a mestra d’escola i professora d’universitat, el reconeixement premia el seu treball de recerca en el camp de la filologia catalana, i molt especialment, la seua dedicació a l’ensenyament del valencià.

Maria Conca rebent el premi de mans del primer tinent alcalde de l’Ajuntament de Castelló.

La revista Beneixama 2020. Cultura, festa i patrimoni, una font d’informació per a les futures generacions Suspeses les festes per la pandèmia, el més lògic hauria sigut no editar la revista que tots els anys les precedeix. No obstant això, els responsables de fer-ho, pensen que cal publicar-la amb la finalitat de proporcionar a les generacions futures una important font d’informació de l’atípica situació

Nino Bravo,

una veu més viva que mai L’endemà de la celebració de la festa de tots els valencians, s’homenatja a Beneixama a un dels més coneguts del món, el cantant Nino Bravo. A l’Auditori Municipal, la Companyia de Teatre Musical d’Espanya, presenta In Memoriam ¡Bravo Nino!, un espectacle que pretén donar tribut a un cantant que ha traspassat les fronteres del temps i de l’espai per a convertir-se en un autèntic mite. Encara que la seua vida es va apagar fa quasi mig segle, la seua veu continua més viva que mai.

que estem vivint. Per tant, amb evidents canvis, ix a la llum, el 9 d’octubre, la revista Beneixama 2020. Cultura, festa i patrimoni. El dia que celebrem la nostra identitat valenciana, és un bon moment per a publicar la publicació que millor atresora la nostra identitat com a poble.

El programa

“Reduce tu huella”, de televisió española, visita la nostra localitat

’espai televisiu presenta una dinàmica de reportatges que busquen iniciatives, experiències, projectes i persones compromeses amb el present, el passat i el futur més sostenible del planeta. Adela Úcar, la seua presentadora, recorre el país a la recerca de mesures respectuoses amb el medi ambient. Per a comprovar in situ quines són les terribles conseqüències d’un incendi forestal, visita la nostra localitat. El programa s’emet el dia 10 d’octubre, i en ell podem veure els treballs post-incendi que estan realitzant-se en la nostra estimada i castigada serra. Tant en les tasques, com en el programa, participen els nostres paisans Guillermo Valdés Siquier i Ximo Sanjuan Martínez, treballador de l’ajuntament.

CRÒNIQUES D’UN ANY

NOVEMBRE 2020

La maleïda pandemia, no apaga els sons de Santa Cecilia

a maleïda pandèmia no aconsegueix infectar la il·lusió de Laura Silvestre Albero (Trompa), Elena Silvestre Albero (Oboè), Sergio Navarro Plaza (Trombó) i Neus Navarro Bellod (Saxo Alt), els quatre joves que aquest any s’incorporen a la banda de música. Tampoc aconsegueix apagar els sons que tots els anys s’escolten per Santa Cecília. El diumenge 22, a les 10.30 hores, té lloc la tradicional missa en honor a la patrona dels músics i, seguidament, a les 12.00 hores, a l’Auditori Municipal, el Concert Extraordinari. En ell s’escolten sons de la nostra terra amb obres com Lo cant del valencià, de Pedro Sosa López, L’entrà de la Murta, de Salvador Giner Vidal, o Cançons de Mare, de Rafael Talens Pelló. També, en complir 50 anys com a músic, es fa un merescut homenatge a Miguel Lozano Santoja, emblemàtic component de la nostra Societat Musical. A banda de ser un gran músic, ha ocupat, durant la seua dilatada trajectòria, tot tipus de càrrecs. Ha sigut Directiu, Secretari i President de la Banda i, fins i tot, ha exercit la Presidència de l’Associació de Bandes de Música de tota la província d’Alacant.

2021 BENEIXAMA

Sergi Ortín Molina,

un jove de Beneixama que apunta a una prometedora carrera com a arquitecte El 15 d’abril del 2019, la Catedral de Notre Dame de París patia un inesperat i terrible incendi. Quan Sergi Ortín Molina contemplava per televisió aquest espectacle dantesc, en la seua ment començava a construir-se una idea: abordar la restauració de l’edifici en el seu treball final de Màster en Conservació del Patrimoni Arquitectònic. Un any després, el projecte es veia reflectit en “Notre Dame de Paris, 2019. La restauración del siglo: un quid pro quo entre el medievalismo y la contemporaneidad. Historia, crítica e intervención”. El jove arquitecte intuïa que les autoritats franceses retornarien l’església al seu estat original i restaurarien el sostre i la icònica agulla esborrant tot el succeït . En desacord amb aquest concepte, al seu treball, va optar per una solució híbrida: conservar les formes antigues, però amb materials absolutament nous. Es tracta de conservar-ne el record, però, alhora, ser record del succeït. Com a

pilar fonamental del seu disseny, proposa reconstruir l’agulla amb una malla amb filferro que conforma un mil·limètric núvol de punts intangibles que captura l’estat concret d’una matèria que ja no existeix, en un temps que ja no és el seu. És a dir, on estava i com era, però etèria. En aquest mes de novembre, l’interessant treball opta a dos premis importants d’arquitectura: el “III Premio Internacional de Proyectos sobre Patrimonio Cultural para Estudiantes de Arquitectura AR&PA 2020”, en el marc de la “XII Bienal Ibérica de Patrimonio Cultural”, i els Golden Trezzini Awards for Architecture and Design, amb seu a Sant Petersburg. Finalment, la seua originalitat es veu recompensada i obté els dos premis. Òbviament, l’agulla dissenyada pel nostre veí, no apuntarà al cel de París, però el que sí que és segur, és que ell apunta a una prometedora carrera com a arquitecte.

Malgrat totes les dificultats, Sandra Navarro Sirera arriba al Campionat Nacional de Gimnàstica Rítmica

l dimecres 18, al pavelló Colonial Sport de València, Sandra Navarro Sirera, del Club Gimnàstica Rítmica Villena, hi competeix en el Campionat Nacional Base Individual de Gimnàstica Rítmica. Però per a arribar a aquest desitjat destí, la nostra veïna ha hagut de passar per un camí llarg i tortuós. En primer lloc, perquè la competició havia d’haver-se celebrat a l’abril i es va suspendre pel Coronavirus. En

segon lloc, perquè ha hagut d’enfrontar una duríssima temporada amb entrenaments molt difícils, classes online, mesures de seguretat i milers d’adversitats. I, finalment, perquè ha superat una competencia fortíssima, primer en un campionat provincial i, després, en un d’autonòmic. Però malgrat tantes dificultats, la jove gimnasta aconsegueix saltar tots els obstacles i obté un bon lloc en el campionat.

2021 BENEIXAMA

DESEMBRE 2020

ESTUDIANTS SOLIDARIS Enguany, la pandèmia ens porta un Nadal diferent. No obstant això, amb la difícil situació que estem vivint, hi ha coses d’aquesta època de l’any que han de multiplicar-se, com la solidaritat. Tot fent efectiva aquesta premissa, la Comparsa d’Estudiants du a terme una iniciativa que porta en aquest mes de desembre un bon grapat d’ajuda humanitària. Tots els diumenges del mes, de 12.00 a 13.00 hores, al propi maset, recullen joguets i menjar a benefici de l’Asil de Villena i l’associació APADIS.

Una visita carregada d’il·lusió La vinguda del Patge Reial i la cavalcada dels Reis Mags, són dos dels actes més multitudinaris de la nostra localitat, per tant, és lògic que se suspenguen a conseqüència de la pandemia. Però els xiquets i xiquetes no poden quedar-se sense complir un dels rituals més il·lusionants de tot l’any: enviar la carta a les seues majestats. Per això, el matí del dilluns 21, el sempre esperat Patge Reial, visita el col·legi i la guarderia per a recollir les missives.

CRÒNIQUES D’UN ANY

Imagilandia , un bon complement per a les festes nadalenques

Com tots sabem, les festes nadalenques són molt especials per als més menuts, per això, l’espectacle musical infantil Imagilandia, que

es presenta el 26 de desembre, a l’Auditori Municipal, és un bon complement per a aquestos dies. Un xic i tres xiques, acompanyats d’un simpàtic i ballador lleó que respon al nom de Zarpi, alcen de les seues butaques a grans i menuts i els fan cantar i ballar les popularíssimes cançons del Cantajuego. A més, també actua el Mago Álvaro, que amb molt d’humor i senzills i efectius trucs de màgia, fa desaparéixer la tristor.

Un adéu controvertit

l dia 16 de desembre, María Dolores Salamanca Sánchez, Jutgessa de Pau de l’Ajuntament de Beneixama, realitza una entrevista a la cadena Intercomarcal TV. Dos dies abans ha presentat la seua dimissió al Consistori Municipal. En les seues declaracions aborda problemes que afecten els joves de la nostra localitat, però molta gent pensa que el que fan és crear alarma social i danyar la imatge de tranquil·litat i acolliment que atresora el nostre poble. La reacció institucional no es fa esperar i pocs dies després de l’entrevista els tres grups polítics de la Corporació (PSOE, JPB i PP) fan un comunicat conjunt per a aclarir-ne alguns aspectes. En primer lloc, que no s’ha detectat, ni per part de l’Ajuntament, ni per part de la Guàrdia Civil, cap mena de màfia al poble, tal com assegura la jutgessa. En segon lloc, que l’Ajuntament no té competències per a tindre actuacions correctives amb els adolescents, sinó que han de ser les pròpies famílies les que, si detecten algun problema amb les drogues o l’alcohol en els fills, acudisquen a la institució municipal per a servir-se dels recursos amb els quals es compten. En definitiva, que volen deixar clar que els nostres fills i filles poden eixir al carrer amb total tranquil·litat, perquè, en general, la vida a Beneixama és molt pacífica, segura i tranquil·la. Finalment, temps després, el nostre Alcalde, Vicente Ibáñez Cruz, parla molt molest sobre aquest tema en el mateix mitjà de comunicació.

Deixem arrere un autèntic

“ANNUS HORRIBILIS”

Annus horribilis” és una expressió llatina utilitzada quan, en finalitzar l’any, les coses no han eixit com s’esperaven. Com tots sabem a hores d’ara, la pandèmia de Coronavirus ha provocat, a nivell mundial, un caos sanitari, social i econòmic de conseqüències terribles. I encara que va començar el 2019, ha mostrat tota la seua cruesa el 2020. Per tant, la referida expressió encaixa perfectament en la definició d’aquest any que ara acaba. Esperem que el 2021, que comença a caminar, siga, en contraposició, un “Annus mirabilis”.

CRÒNIQUES D’UN ANY

GENER 2020

2021 BENEIXAMA

Sense cavalcada, però els

Reis d’Orient no falten a la seua cita

algrat la situació que estem vivint, els Reis d’Orient, el 5 de gener, no poden faltar a la seua cita anual. Els xiquets i xiquetes no poden deixar de gaudir del dia més il·lusionant de tot l’any. Però la pandèmia, com sempre, hi introdueix canvis no desitjats, com la suspensió de la multitudinària cavalcada. No obstant això, es llancen coets voladors per a anunciar l’entrada dels reis al

poble. A continuación, cada majestat realitza el seu tradicional recorregut per a fer arribar els joguets als més menuts. Finalment, els patges dipositen les caixes a les portes de les cases, perquè, òbviament, no se’ls està permés d’entrar als domicilis. L’alegria és un regal escàs en els moments que estem vivint, per tant, veure-la en les cares dels nostres fills, s’agraeix més que mai.

La tercera onada de Coronavirus colpeja amb força Beneixama Les vacances de Nadal i les seues tradicionals reunions familiars i socials, a més d’un clima propici per als virus respiratoris, porten una tercera onada de contagis que adquireix, metafòricament parlant, tints de tsunami. De fet, les notificacions de casos diaris presenten jornades de quasi 50.000 positius. A diferència de la segona onada, que es va produir després de la caiguda de restriccions per les vacances d’estiu,

aquesta presenta característiques diferents. D’una banda, tant l’ocupació dels llits d’Unitats de Vigilància Intensiva (UCI), com d’hospitalització convencional, són molt majors. També per desgràcia ho són, el nombre de morts. A Beneixama, després de mesos de tranquil·litat, aquesta tercera onada aconsegueix una altura considerable. En els primers dies del mes de gener, comencen a aparéixer-hi els primers

Una dosi

NEVADA GENER

D’ESPERANÇA El 2021 arriba amb l’esperança de deixar enrere el nefast 2020. Una bona notícia és que el 27 de desembre ha començat a Europa la campanya de vacunació contra el Coronavirus. És una data que quedarà gravada en els llibres d’història. És, sens dubte, una xicoteta burxada per a milions d’homes i dones, però un gran pas per a la humanitat. Les primeres dosis han arribat a Espanya, el dia de Nadal, procedents de Puurs (Bèlgica), on es troba la fàbrica de la farmacéutica Pfizer. Una empleada d’una residència de majors i una de les residents, de 96 anys, són les primeres persones a vacunarse. A continuació comença l’administració a geriàtrics, persones majors de 80 anys i personal sanitari.

casos. Al poc temps, es rumoreja que hi ha més de 50 persones confinades. Per a tractar de frenar els contagis, el 12 de gener, l’Ajuntament acorda tancar novament tots els espais públics. Però les xifres oficials prompte constaten dades preocupants. La setmana del 20 al 25 de gener apareixen registrats 19 casos actius. A més, encara que presentaven patologies greus prèvies, hem de lamentar alguna mort.

Les desgràcies mai venen soles Sembla que les desgràcies mai venen soles, perquè a la difícil situació pel Coronavirus s’uneixen algunes denúncies presentades per diferents veïns del poble per robatori en els seus domicilis. Mitjançant una nota informativa publicada a les xarxes socials, l’Ajuntament posa de manifest, la

situació preocupant, el 22 de gener. El Consistori informa que s’ha reunit amb el Tinent de la Guàrdia Civil de Villena per a veure quines mesures s’adopten per a augmentar la vigilància. També vol fer saber a la población que si algú observa algun comportament estrany, que no dubte a comunicar-ho.

2021 BENEIXAMA

FEBRER 2020

Salta a la llum una notícia que podria afectar seriosament Beneixama

INVERTIR EN SALUT, la millor inversió

Convé recordar que el dia 4 de febrer se celebra el

Dia Mundial contra el Càncer

ls primers dies del mes de febrer salta a la llum una notícia que podria afectar seriosament Beneixama. Pel que sembla, es projecta la instal·lació d’una multitud de plantes solars fotovoltaiques als pobles del voltant. I, si bé és cert que estarien situades als termes de Villena, La Canyada, Biar o Camp de Mirra, també ho és que l’energia produïda transcorreria pel nostre territori per a evacuar en la subestació que tenim. Aleshores, per a canalitzar i albergar eixa quantitat d’energia hauria de construir-se, tant una tercera línia d’alta tensió, com una ampliació de la referida subestació. I sent obvi que davant el canvi climàtic hem d’apostar per les energies renovables, també convé tindre en compte l’impacte d’eixes infraestructures en el paisatge, la fauna, la flora, les activitats socioeconòmiques, les vies pecuàries i la salut. Per tant, enfront de conseqüències possibles i transcendentals, associacions com el Col·lectiu Cresol per l’Economia del Bé Comú, o el propi Ajuntament, fan al·legacions als primers avantprojectes presentats. Sols espere i desitge que el sentit comú il·lumine les decisions dels nostres governants.

CRÒNIQUES D’UN ANY

ltimament, els focus de la medicina apunten cap al Coronavirus, però cal no oblidar que altres malalties com el càncer, segueixen per desgracia molt presents entre nosaltres. Amb l’objectiu d’augmentar la conscienciació i mobilitzar la societat per a avançar en la prevenció i control d’aquesta plaga, se celebra el 4 de febrer el Dia Mundial contra el Càncer. Per a cap de nosaltres és una malaltia aliena, perquè tots tenim familiars, amics o coneguts que l’han patida. Molts d’ells no la van superar i ja no estan entre nosaltres, entre ells el meu pare, Juan Payá Pérez, al qual trobe a faltar profundament.

L10 de febrer, a les xarxes socials, la Regidoría d’Agricultura informa que ja han començat els treballs de condicionament dels vorals, tant del camí d’accés a l’Eco-parc, com del camí del Limbo. És una bona iniciativa, perquè sempre hem de caminar, metafòricament parlant, perquè els nostres camins estiguen en les millors condicions possibles. No obstant això, hi ha camins en la nostra localitat que, des de la meua modesta opinió, necessiten un arranjament profund. Són molts, tant veïns com a visitants, els que utilitzem aquests itineraris. I és que des de fa alguns anys ha pujat, de manera exponencial, la quantitat de gent que practica esports que requereixen, com a via de trànsit, aquestes rutes. No pot haver-hi millor inversió que invertir en una infraestructura que utilitzem per a invertir en salut.

Per fi arriben LES VACUNES A BENEIXAMA En el transcurs del mes de febrer, després d’una tercera onada que ha colpejat amb força, van baixant els contagiats i els morts per coronavirus. El descens és impulsat tant per les restriccions com per la recentment encetada vacunació. De fet, a mitjan febrer, algunes comunitats autònomes detecten l’efecte de les vacunes en les residències de majors. A Beneixama, la baixada s’aprecia clarament en les xifres oficials. El 2 de febrer hi ha 15 casos actius i descendeix la xifra a 12 el dia 9. No obstant això, convé referir que, en el nostre cas, res té a veure la immunització amb la referida desescalada, ja que a la nostra localitat la campanya no comença fins al 18 de febrer. Com a tots els llocs, s’administren les primeres dosis als majors de 90 anys, per a continuar després, amb la resta de la població. Per a punxar-se, la gent de Beneixama ha de desplaçar-se a Biar, després de ser citada telefònicament.

CRÒNIQUES D’UN ANY

MARÇ 2020

Torna la tranquil·litat que ens caracteritza

om ja hem vist, a l’inici de l’any, la denominada tercera onada de coronavirus va colpejar amb força a la nostra localitat. Per sort, en aquest mes de març s’entra en un període de certa tranquil·litat. El dia 9 ja no apareix cap persona infectada. Lògicament, les bones dades porten una obertura d’activitats i espais públics que romanien tancats a conseqüència de la pandèmia. Encara que am cita prèvia, es reobri al públic l’Ajuntament, així com els parcs i zones de jocs infantils. També comencen a funcionar tant l’Auditori Municipal com el Poliesportiu i l’Agència de Lectura.

Desapareix el coronavirus i

TORNA LA MÀGIA

a Gala de Màgia era un dels actes programats per al mes de gener que va haver de suspendre’s per la pandèmia. Establida ara una certa normalitat, per fi pot celebrar-se el dia 6 de març a l’Auditori Municipal. El prestigiós mag de la ment Toni Bright, que ja ens va visitar al juliol de l’any passat, és l’encarregat, tant de mostrar-nos una xicoteta part del seu sorprenent espectacle, com de presentar les diferents actuacions. La del Mag Aranda, que té una dilatada trajectòria en el món de la màgia i ha actuat fins i tot en televisió és, sens dubte, el paradigma de la indissoluble unió entre la màgia i l’humor. Per la seua banda, el Mag Magulini porta una màgia aparentment senzilla, però molt efectiva. I, finalment, Ximo Il·lusionista, que ha actuat amb èxit en el conegut programa de Telecinco Got Talent, presenta un espectacle de màgia modern, on es mesclen il·lusionisme i humor a parts iguals.

La Junca d’Aida actua a Beneixama Formant part de la decidida aposta de la Regidoria de Cultura pels monòlegs, el dissabte 20 de març, a les 19.00 hores, actua a l’Auditori Municipal Maria la Vikinga. És possible que algú la recorde pel seu paper de La Junca en la coneguda sèrie de Telecinco Aida. L’actriu, amb moltes taules a l’escenari, provoca les riallades dels espectadors amb el seu humor brusc i àcid.

UNA APOSTA SERIOSA PER L’HUMOR

l dissabte 27 de març, a les 19.00 hores, a l’Auditori Municipal, arriba a Beneixama la gala de monòlegs “Ché, apellidos valencianos”. Les anècdotes i experiències viscudes en la comunitat valenciana per quatre còmics murcians i un valencià són l’essència de l’espectacle. Ells són els monologuistes Alberto Abril, Diego el Notario, David Domínguez i Dani Mares. L’humorista de Xàtiva Marcos Chafer, que es transforma cada vegada en un personatge, és l’encarregat de la seua presentació.

2021 BENEIXAMA

Un beneixamut entre els investigadors més influents del món

l 12 de març, el periòdic informació pública que 28 investigadors de la Universitat d’Alacant estan entre els més influents del món en tres àrees: Ciències, Tecnologia i Ciències Socials. Entre ells es troba el beneixamut Francisco Alonso Valdés, Catedràtic de Química Orgànica i Director de l’Institut de Síntesi Orgànica de la Universitat d’Alacant. La font de la qual beu la notícia és la publicació, per part de la universitat nord-americana de Stanford, del rànquing actualitzat dels investigadors amb major impacte científic al món. Per a realitzar l’estudi, la prestigiosa institució, que està entre les deu millors de les universitats mundials, ha analitzat quasi set milions de científics en actiu. En l’elaboració del llistat s’ha tingut en compte informació estandarditzada sobre paràmetres relacionats amb les vegades que un article és pres com a referència i citat per un altre investigador, el nombre d’autors que signa cada article o la posició que ocupa cadascun dels signants. Certament, el desconeixement fa que no valorem com toca la importància de persones que ens són ben conegudes.

2021 BENEIXAMA

ABRIL 2020

Una romeria de suspensions

questa maleïda pandèmia està sent una romeria de desgràcies per a la Comparsa de Llauradors. En aquest mes d’abril s’anuncia que se suspén novament la Festivitat de Sant Isidre. Enguany, amb motiu del 50é Aniversari de la Comparsa, s’havia acordat celebrar la festa durant dos caps de setmana seguits. Lamentablement, estan posposant-se els nombrosos actes que tenien previstos per a la celebració de l’efeméride. A més, aquest any era també especial perquè el 10 de març de l’any passat la Generalitat Valenciana havia declarat la Festivitat de Sant Isidre d’Interés Turístic Local. Com tots sabem, l’esmentada celebració està estretament lligada a la fundació dels Llauradors. Aleshores, al maig de 1971, un grup de 7 amics decideix revitalitzar la minvada festa. Serà el vertader punt de partida de la Comparsa, que ja participarà en les festes de Moros i Cristians d’eixe any. De seguida l’associació festera es farà càrrec d’organitzar la festa i anirà dotant-la de contingut. Per exemple, el 1972 apareixerà la coneguda Brega dels Llauradors, obra del fundador i primer president de la comparsa Francisco Camús Bellod “Pana”. És un text amb molt de valor sentimental, tant per a la comparsa com per a la gent de Beneixama. Està escrit en el valencià popular que s’utilitzava en aquells dies, molt allunyat, òbviament, de l’idioma ortogràfic i normatiu actualment acceptat. Amb el pas del temps, també aniran apareixent-hi altres actes, com el popular Concurs de Paelles. Sempre diuen que el que sembra cull, esperem que les coses vagen normalitzant-se i la comparsa puga recollir prompte la sembra del treball realitzat per a la celebració del cinquantenari

CRÒNIQUES D’UN ANY

Presentació del conte d’Ana Altet “UN VIAJE POR LOS DIFERENTES TIPOS DE LÁGRIMAS”

l dia 24 d’abril, a les 12.30 hores, té lloc a l’Auditori Municipal la presentació del conte d’Ana Altet “Un viaje por los diferentes tipos de lágrimas”. Com es pot comprovar en les magnífiques il·lustracions, els protagonistes de la història, un pare i la seua filla, són part de la seua família. Els dos personatges emprenen un viatge on aprenen a diferenciar cada tipus de llàgrima. No sols es plora de tristor o de por, també es pot plorar d’alegria, d’emoció o de ràbia; fins i tot, a vegades, les llàgrimes poden ser transparents. Certament, el llibre posa en valor la importància de l’educació emocional, tant en l’àmbit educatiu com en el familiar. És fonamental ensenyar als xiquets i xiquetes a gestionar les seues emocions. El meu sincer desig a l’autora d’un emocionant viatge pel món de la literatura.

El duo Soirée Musical presenta l’espectacle

“Entre la ópera y la zarzuela”

l 10 d’abril, a les 19.00 hores, a l’Auditori Municipal, el duo Soirée Musical presenta l’espectacle “Entre la ópera y la zarzuela”. Interpreten peces, tant d’òpera com de sarsuela, dos gèneres lírics diferents, però que presenten moltes característiques comunes. És una actuació pròxima i honesta, on no hi ha ni trucs ni tramoies, només la destresa al piano de Mercedes Bernabeu i la veu potent de la soprano Pepi Lloret. La seua unió va sorgir de la passió en comú per donar a conéixer la bellesa del repertori de veu i piano.

Una lloable iniciativa de “TRONKOS Y BARRANCOS” El dia 23 d’abril, de 18:00 a 20:00 horas, l’empresa “Tronkos y Barrancos”, amb la participació d’Acció Ecologista Muntanyera i el Col·lectiu Cresol per a l’Economia del Bé Comú, té previst dur a terme una lloable iniciativa: una jornada de recollida de fem al terme de Beneixama. No obstant això, per la pluja, el projecte ha de posposar-se fins al 7 de maig. Eixe dia, els voluntaris parteixen des de l’Ajuntament per a dirigir-se cap a les zones de recollida. Es pentinen els extraradis sud i est del poble, l’Alberg i La Talaieta, La Rambleta i el camí dels Molins. Acabada la jornada, es recullen més de 20 sacs de brossa. 35

CRÒNIQUES D’UN ANY

MAIG 2020

Explosions en un taller

mécanic i d’automoció

uposadament molt espantats, en la matinada del 24 de maig, alguns veïns de Beneixama alerten els bombers després d’escoltar algunes explosions. Les de-

2021 BENEIXAMA

flagracions provenen d’un incendi que s’ha produït al taller mecànic i d’automoció que està situat al carrer Cervantes. Procedents del parc de Villena, al lloc es desplaça una unitat de bombers que comença la seua intervenció cap a les 4.53 hores. Després de més de dues hores de treball, a les 7:04 hores es dona l’incendi per extingit sense haver-hi de lamentar danys personals.

Personatges del Segle XIX recorren els carrers de Beneixama

mitjan mes de maig, la gent contempla amb aire d’estranyesa algunes persones que van vestides del segle XIX. No és que tinguen una màquina del temps i hagen vingut fins als nostres dies, sinó que la Comissió de Festes està gravant el documental Arrels i Festa, la Nostra Història. A més, el cap de setmana anterior, s’han estat realitzant entrevistes a càrrecs festers, a gent que ha estudiat aspectes de la nostra festa, a experts en elements que formen part d’ella i a persones vinculades als Moros i Cristians. Sembla ser que l’audiovisual desgrana la nostra festa i fa un recorregut temporal des de la seua aparició fins a l’actualitat. És cert que no se sap quan van començar les festes a Beneixama.

Després de tota la documentació consultada, la hipòtesi més plausible és que aparegueren entre 1830 i 1838. Al segle XVIII, el fort creixement demogràfic havia portat una forta pressió sobre les administracions públiques perquè s’atorgara al nostre poble la independència de Biar. Finalment, els nostres avantpassats van aconseguir el seu propòsit en 1795, mitjançant un Privilegi Reial concedit pel Rei Carles IV. En aquest context històric, les circumstàncies econòmiques, socials i culturals propiciarien l’aparició de les festes. El que sí tenim documentat és que el 1838 ja se celebraven. Aleshores, al maig de 1839, n’apareix una succinta referència en el “Semanario Pintoresco Español”, una revista del Segle XIX. A més, el 8 de setembre

del 1840 es redacta el document més antic relatiu a la seua reglamentació. Finalment, al setembre de 1841, Miguel Payá i Rico, nomenat recentment sacerdot de Beneixama, escriu una crónica metòdica sobre la inauguració de la nova església on refereix que en els actes commemoratius es van celebrar Moros i Cristians. Per tant, podem afirmar que a la fi de la dècada de 1830 i principis de la de 1840, estan totalment instaurades i consolidades. És una data molt primerenca, si tenim en compte que poblacions tan significatives com Bocairent i Ontinyent comencen a celebrar les seues en 1859 i 1860. Espere amb il·lusió l’emissió del documental perquè segur que podrem conéixer totes aquestes dades i moltes més.

8 Ciclistes de Beneixama

s’enfronten a la “Gigante de Ruidera”

l cap de setmana del 22 i 23 de maig, membres del Club Ciclista de Beneixama es desplacen a Ruidera per a disputar la “BTT Gigante de Ruidera”. En una jornada marcada tant per la calor com per l’exigent del terrer, el dissabte 22, els 6 participants de la prova llarga s’enfronten a una distància gigantesca de 250 quilòmetres. Una de les parelles recorre la denominada Ultramarató en 16 hores i 23 minuts, fent les altres dues un temps de 17 hores i 45 minuts. El diumenge 23, canvi de temps i baixada de temperatures per a enfrontar els 125 quilòmetres de la Marató. Els dos components del club que participen en la prova aconsegueixen superar-la en 6 hores i 22 minuts.

2021 BENEIXAMA

JUNY 2020

Robatori de pel·lícula a Beneixama

a 2 de TVE emet setmanalment la segona temporada de “Guardianes del Patrimonio”. L’espai televisiu estudia els delictes d’art i patrimoni més destacats de la història d’Espanya. El programa del dissabte 5 de juny relata la denominada operació de la Guàrdia Civil “Mare Nostrum”. Curiosament, aquest dispositiu es va posar en marxa per la sostracció, en una casa palatina de la nostra localitat, de 16 obres d’art dels Segles XVI i XVII. En el botí destacava un quadre de Sant Jeroni del cotitzat José de Ribera, conegut com “L’Espanyoleto”. Les obres del pintor de Xátiva poden oscil·lar entre els 90.000 i els 5 milions d’Euros. Pel que sembla, la referida operació va ser tot un èxit i es van poder recuperar la totalitat de les obres sotstretes.

Propostes

Dues figures assenyalades de l’esport de Beneixama, continuen fent coses importants

n primer lloc, Nerea Ivorra Masià, participa, del 4 al 6 de juny, en el Campionat d’Espanya Absolut de Bàdminton. Celebrat a Cartagena, hi obté la medalla de bronze tant en la competició individual com en la de dobles. D’altra banda, Sandra Navarro Sirera, es classifica, per segon any consecutiu, per al Campionat Nacional Base de Gimnàstica Rítmica. Celebrat a Valladolid, del 23 al 30 de juny, consegueix accedir a ell i serà la segona de la província i setena de la comunitat. En la competició nacional, la jove gimnasta defensa el seu elegant exercici i fa un paper meritori.

CRÒNIQUES D’UN ANY

EMOTIU ACTE D’HOMENATGE A LES NOSTRES FESTES DE MOROS I CRISTIANS

El 23 de juny, a les 23.30 hores, la Comissió de Festes organitza, al pati de l’escola, un emotiu acte d’homenatge a les nostres Festes de Moros i Cristians. En primer lloc, sergents i bandereres pugen a l’escenari al so de l’himne de cada entitat festera interpretat per la Societat Musical La Pau. Un dels moments més destacats de la nit és la presentació de l’himne de la Comparsa de Pirates, compost per Juan Bautista Francés Parra. També es projecten alguns vídeos, entre ells un de promocional de les nostres festes i el tràiler del documental que sobre la seua història està preparant la Comissió. Tant en el documental com en el propi acte, molt ben interpretat per Jose Isaias Richart Ferriz, apareix Antonio Payá i Rico, qui es va encarregar, el 1840, de redactar el document més antic de reglamentació de les nostres festes. Finalment, a manera de recordatori de l’enyorat Cant de l’Aurora, el Cor de Beneixama i la Banda de Música n’interpreten algunes estrofes.

CAP DE SEMANA LITERARI

suggeridores per a acabar

el mes

caba el mes amb un cap de setmana de propostes suggeridores. Primerament, el divendres 25, a les 19.30 hores, a l’Auditori Municipal, hi ha una interessantíssima conferència sobre genealogia a càrrec de Ricardo Celiberti Morales. I, finalment, el diumenge 27, al mateix lloc, el monologuista Rubén Serrano tanca el I Cicle de Comèdia de Beneixama, després de les actuacions, els diumenges anteriors, de Kalderas, Chely Capitán i Miki Dkai.

l divendres 11, a les 19.00 hores, a l’Auditori Municipal, es presenta el conte de Jordi Raül Verdú L’aventura del Tractact d’Almisrà. Obligats per les restriccions que imposa el coronavirus, una família decideix emprendre un viatge per les terres on es va signar el pacte medieval més important entre les corones d’Aragó i de Castella, el denominat Tractat d’Almisrà. De la mà dels seus pares, Roger i Roser aniran descobrint els nostres pobles i paratges, així com retalls de la nostra història i multitud de llegendes. També, el dissabte 12, a les 19.30 hores, en el mateix escenari, Pedro Amorós ens presenta “Un aire de extrañeza”. El llibre és una recopilació de relats que ha anat escrivint al llarg de tots aquests anys. Tant històries com personatges presenten una certa unitat, la qual cosa dona al lector la sensació que està llegint una novel·la.

2021 BENEIXAMA

Fotografía: Aurora Calabuig Sarrió

2021 BENEIXAMA

Gent i Poble 39

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

De pedra picada

ls que vivim fora de Beneixama, de tant en tant tornem al poble, per visitar els familiars i amics, participar en algun esdeveniment puntual o, simplement, per llaurar la memòria. Quan vivien els meus pares, moltes vegades quedava amb ells en “La Moncloa”. Ja us podeu imaginar que no em referisc al palau que és la seu oficial i la residència del president del Govern espanyol, no, evidentment em referisc a una altra “Moncloa”. I és que a prop de ma casa, a tocar del restaurant Ca Pere i tot just en la mateixa paret de El Teular, on fa anys es va obrar un petit quiosc per a l’antic camp de futbol, els iaios del barri, i aprofitant les parets mig enderrocades d’aquest petit habitacle, van improvisar un assolellat recer. I acudien cada dia per prendre-hi el sol, compartir llargues converses parlant de les seues coses, esmolar la memòria, acaronar la solitud, reviure la infantesa...A aquest petit refugi els mateixos iaios el coneixien amb el nom de l’esmentat i conegut palau. Li posarien aquest nom, com és de suposar, perquè es passaven les hores intentant arreglar el món, parlant de política, criticant el Govern..., però també recordant batalletes, enyorant esdeveniments, maleint fatalitats, llaurant amb rella de tall ample els seues records. I jo hi anava, i passàvem les hores xarrant amb altres amics i coneguts dels meus pares, com els que podem veure en aquesta fotografia. Assentats i d’esquerra a dreta: Vicente Luna Camús (Luna), Vicente Sarrió Francés (Soqueta) i Félix Pérez Muñoz. Dempeus i d’esquerre a dreta: José Barceló Calabuix,

“L’Estat espanyol és l’únic que després de quaranta anys de dictadura passa a un sistema democràtic, però sense depuracions, ni explicacions, i sense que ningú no demane perdó” Manolo Sanchis Barceló (l’Aranya), Cosme Valdés Ortiz (l’Ollero), Juan Maestre Pérez (Balí), José Pérez Boronat (Rosella) i José Sirera Luna (el Morenet). I hi havia un tema, la Guerra d’Espanya, que d’alguna manera sempre acabava eixint, doncs la majoria d’ells havien anat i en tenien amargs records: Contra tu, assedegats de poder, ells s’alçaren en peu: empunyant les colpistes armes, violant la llei democràtica, esvalotant el nostre poble. Contra tu, invocant les essències, trencaren la pau: enfrontant pares contra fills, fomentant i encomanant l’odi, provocant la destrucció. Contra tu, emmirallats pel feixisme, portaren la foscor: afusellant nobles ideals, empresonant la veritat, perseguint la justa raó... I per tu, maleint salvapàtries, et férem costat: defensant el Govern legítim, demanant més i més justícia, bastint l’anhelada igualtat. Per tu, mastegant impotències, en la nit patírem: ofegant ideals i somnis, frustrant desitjos i projectes, aguantant ofenses i menyspreus. Per tu, somniant el demà, mai no vàrem defallir: llaurant solcs i solcs d’esperança, fornint moltes complicitats, fixant en l’horitzó el teu esguard. Avui, encegats per aquesta pactada letargia, hem

oblidat el nom esfumat en la nostra memòria. Anys a venir vindràs, sí, on legítimament et pertoca, perquè molts et necessitem més que mai, orfes tots de boca. Hui, navegant per camins de llum, he vist aquell dolor, l’esgarrany feridor, copsant la mirada tricolor. Alguns d’ells, com fou el cas de mon pare, quan acabà la guerra hagueren d’anar forçosament a fer la mili. Així que després de patir els efectes emocionals, familiars, de salut personal i de tot tipus que suposaren els tres anys d’aquell conflicte bèl·lic, hagueren de suportar el reclutament obligatori i, a sobre, a les ordres d’aquells que s’havien revoltat contra el legítim Govern de la II República. Per això pense que aquelles generacions, aquells homes i dones que hagueren de patir els efectes d’una injusta guerra i, ai! les conseqüències de la postguerra, van ser de pedra picada. Us imagineu uns cinc o sis anys entre guerra i mili, fora de casa, vivint amb l’ai al cor, passant tota mena de penalitats i lluny de la família? A mi sincerament em costa imaginar-ho, tot i que també vaig fer forçosament tretze mesos de mili, però afortunadament en altres circumstàncies. A aquelles gene-

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

“La Moncloa”, 2006. Assentats i d’esquerra a dreta: Vicente Luna Camús (Luna), Vicente Sarrió Francés (Soqueta) i Félix Pérez Muñoz. Dempeus i d’esquerre a dreta: José Barceló Calabuix, Manolo Sanchis Barceló (l’Aranya) , Cosme Valdés Ortiz (l’Ollero), Juan Maestre Pérez (Balí), José Pérez Boronat (Rosella) i José Sirera Luna (el Morenet).

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

racions, massa sovint oblidades i tacades per aquella maleïda guerra, mai podrem agrair-los suficientment tot el que van fer per nosaltres. I és que la guerra fou un colp molt dur per a moltes famílies, per a unes més que per altres, és veritat, però també és cert que els efectes col·laterals afectaren a tota la població. Sovint recorde la tristor i amargor de ma mare quan parlava dels seus dos germans, Quico i Tàvol, morts al front: I un dia esclatà aquella vil guerra i tots dos haguéreu d’anar al front, deixant els pares, els germans, el poble. Calia lluitar per la democràcia, defendre la legítima República. Ai, però van ser tres llargs anys de guerra, tres anys de patiments, malsons, de frustrada ràbia acumulada. Tres anys de foscor amb la soga al coll, esperant una carta, un telegrama. I res, mai més sabérem de vosaltres, la dissort tacà les nostres famílies, sang tricolor innocentment vessada. Després vingué l’afront dels venedors: quaranta anys tacats de roig, controlats, aguantant afronts i velats menyspreus. I arribà la desitjada democràcia i tothom enlairà l’esperança, esperant un gest, merescut desgreuge. Però aquesta fingida llibertat pactà no remoure el passat, no obrir velles ferides, en van dir. Mentrestant, milers de cossos jauen oblidats en fosses comunes, esperant descansar en un lloc digne. Aquell maleït jorn vau eixir de casa per defensar la dignitat del poble, avui, després d’haver passat huit dècades, on són els vostres cossos oblidats?. Quan honoraran la vostra memòria?. Vergonya cavallers, mesells polítics! Ja no hi són els pares, tampoc els germans i els hi haguera agradat dir-vos adéu. Avui, però, encara hi quedem tots nosaltres, i el poble que no oblida la lluita dels seus fills. Ara, de tant en tant, torne a Beneixama a visitar la meua germana, els meus nebots, familiars i amics, però quan passe a prop de El Teular ja no hi veig aquella “Moncloa”. Amb ulls de sal els recorde a tots ells, aquelles generacions de pedra picada que patiren l’arrapada de la guerra, i que els marcà, com diria el poeta Vicent Andrés Estellés, “amb nafra

permanent”. Avui, quan han passat més de vuitanta anys d’aquella guerra, encara hi ha gent que es nega a aprovar una veritable Llei de la Memòria Històrica. Una llei que ha de promoure la identificació i el retornar als familiars dels milers de morts que jauen oblidats en fosses comunes. I és que la qüestió de fons és si l’Estat espanyol ha fet un veritable procés democràtic després de la dictadura o si per contra, i a diferència d’altres països que han eixit de processos similars, ha incomplert les recomanacions de l’ONU de cercar la veritat, la justícia, la reparació i la no repetició.

“Aquells valents iaios, aquelles generacions de pedra picada que, independentment de la seua ideologia, s’hagueren d’enfrontar a temps convulsos, propiciats pel fanatisme d’aquells salvapàtries que no van respectar la voluntat del poble” La contestació és, malauradament, que no. Que quatre dècades després de la mort del dictador, i com diu l’historiador i professor de la UAB Joan B. Culla, “l’Estat espanyol és l’únic que després de quaranta anys de dictadura passa a un sistema democràtic, però sense depuracions, ni explicacions, i sense que ningú no demane perdó”. Si en voleu només una xicoteta mostra, només caldrà recordar les paraules d’un general de l’exèrcit de l’aire que fa uns mesos digué amb total impunitat que, “España está llena de gente ingovernable” [...] “fragmentada entre

buenos y malos”. El militar assegurava que l’única solució que queda és “repetir la historia”, referint-se al colp d’Estat de 1936. I reblava el clau dient “No quiero desanimaros pero con palabras y a estas alturas no se puede cambiar nada” [...] “Creo que me quedo corto fusilando a 26 millones de españoles”. Però és que, a més a més, 73 militars de l’Exèrcit de Terra, generals, coronels... lliuraren una carta al rei Felip VI exposant-li, entre altres disbarats, que l’actual Govern, legítima i democràticament escollit pel poble, està format per “filoetarras e independentistas” que “amenazan la descomposición de la unidad nacional”. Com podem comprovar, i una vegada més, les reflexions de l’historiador Joan B. Culla tenen tot el sentit del món. Efectivament, ni depuracions, ni explicacions ni cap tipus de rescabalament. Més aïnes el contrari, alguns sembla que no en van tindre prou, i estarien dispostos, ai! a empunyar les armes i enfrontar el poble. Ho han fet moltes vegades, la història d’Espanya està farcida de colps d’estat: 1874, 1923, 1926, 1929, 1930, 1932, 1936, 1939, 1981... I és que els poders fàctics, quan no els interessa i veuen perillar els seues interessos i privilegis, doncs per sobre de governs legítims i democràtics imposen la força de les armes i ja s’ha acabat el bròquil. En fi, porca misèria. Que aquestes quatre ratlles servisquen per recordar aquella “Moncloa”, aquells valents iaios, aquelles generacions de pedra picada que, independentment de la seua ideologia, s’hagueren d’enfrontar a temps convulsos, propiciats pel fanatisme d’aquells salvapàtries que no van respectar la voluntat del poble. Mentre visquem mai els oblidarem doncs, com diria Walter Benjamin, “només la memòria rescabala els vençuts”. Esperem, malgrat que de tant en tant sentim soroll de sabres, que la història no es repetisca i que la democràcia s’impose a la força de les armes.

Vicent Luna i Sirera Alcoi, abril 2021

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

Retalls d’un segle intens Cent anys de Teresa Mas Francés

upose que el dia cinc de juliol de l’any 1921 faria calor a Beneixama, un dia d’eixos on el sol sec no perdona i t’allunya del carrer i et confina a casa, fins a poqueta nit, quan la calor et dona treva, esperant la nit, per a fer vida a la fresca, amb el veïnat. Eixe dia vaig nàixer jo, un dilluns, el mateix dia de la setmana que enguany, quan he complit cent anys navegant per la vida, olorant cada cantonada en la qual he anat recalant segons el moment que tocava viure. A altres llocs també varen nàixer xiquets i xiquetes, als quals els posarem noms com Nino Manfredi, Dirk Bogarde, Peter Ustinov, Luis García Berlanga i Deborah Kerr. A mi em van posar Teresa.

“Ha passat un segle ple d’esdeveniments, bons i roïns, però sempre obrint pas a les noves generacions que també arribaran a superar el centenari si es cuiden un poc”

Els meus ulls es van obrir per primera vegada en una casa modesta, on vivien uns pares molt afectuosos i treballadors. El meu pare, Sento, tenia aleshores 26 anys, i la meua mare, Vicenta, 24. Em van criar amb molt d’amor i m’inculcaren el respecte als demés, una norma que mai he oblidat, així com la devoció a la Divina Aurora, el fanal que sempre m’ha guiat quan em fallen les forces i necessite una espenta especial. La família va anar ampliant-se amb el naixement de les meues germanes: Mariu (93 anys) i Vicentica (88 anys). Entre jo i Mariu va néixer un xic que malauradament va morir als dèsset mesos. Vaig anar creixent sense adonar-me que el temps passa més apressa del que voldríem. Quan som xicotets volem que vole per a fer-nos majors, i ara, quan hem complit els cent anys, no sabem ben bé com ha passat. El cert és que he viscut feliç en un poble que m’estime molt i que tant l’he enyorat quan he estat fora. Sempre he volgut tornar als llocs de la meua infantesa, joventut i maduresa. Tres etapes que he viscut amb intensitat i que ara recorde amb la satisfacció d’haver aconseguit els meus propòsits. Si no tots, sí els més importants. Els primers anys de la meua vida van transcórrer entre els jocs de carrer i els pupitres de les Monges i les classes de donya Otília, fins als catorze anys, on va començar la meua vida laboral. Les faenes ja podeu imaginar-les en

Anys de joventut

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

En 1955, amb familia i amics

Amb la meua amiga Joaquina

un poble agrícola: collir olives, veremar… fins recalar en una fàbrica de nines on cosia vestits. Allí vaig fer una de les meues millors amigues, Joaquina, que enguany també ha fet un segle de vida. Però no tot era treballar, que també hi havia temps per a la diversió, no massa però n’hi havia. A més dels diumenges de missa, passejos i cinema, teatre, sarsuela o revista – que de tot n’hi havia al poble -, estaven les festes, que no eren poques. Dies de mona als bancals, medir la llonganissa, anar a les casetes de camp a fer roses amb sucre, saltar les brases de les fogueres de

El dia que vaig complir els cent anys

Sant Joan i cantar L’Aurora a les tres de la matinada pels carrers del poble… i tampoc m’oblide d’aquells torrons que per Nadal es feien a casa, de la cavalcada i foguera de Sant Antoni, ni de les carreres i la rifa de Sant Josep, de passar el dia a Sant Isidre, de la festa dels músics a Santa Cecília i de tants i tants moments de trencar amb allò més quotidià i viure plenament l’esperit fester, sobretot els primers dies de setembre. Les festes a La Divina Aurora eren les més esperades. Tot el poble al carrer, disfrutant de festa, de tradició i religiositat. El volteig de campanes del dia sis a les dotze del migdia ens omplia

d’una ansietat meravellosa i alegre. Era el principi d’uns dies plens de música, trons, misses i processons, de revetles i desfilades, d’ambaixades, novena i danses. Tot l’any esperant-les. Els moments d’esplai les compartia amb les meues amigues de la quadrilla: María Dolores, Vicentica “la plateta”, Fausta, Leonor “la cerila”, Dora Pastor...i també amb el meu nuvi Juan. Ja m’agradava quan era escolà. Era músic, guapo, intel· ligent i divertit. Em feia serenates nocturnes amb altres músics. La música sempre ha estat present a la meua vida, en es-

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

Teresa i Joaquina. Autor: Vicente Payà Mataix.

Amb les meus germanes, Vicentica i Mariu

Els protagonistes i el grup de Danses de Beneixama a l´Homenatge del 27 d´agost a la Glorieta. Autor: Vicente Payà Mataix.

Teresa Mas (100 anys), Joaquina Mollá (100 anys) i Juan Conca ( 104 anys). Autor: Vicente Payà Mataix.

pecial les sarsueles. A més de tindre un bon saxofonista a casa, em vaig aficionar a la sarsuela gràcies al grup que hi havia al poble, molt bo, per cert, on cantava la meua amiga Dora. Però no tot ha estat un camí de roses a la meua existència. També han hagut patiments i moments de tristor, com a tantes vides paral·leles. A més de les perdudes d’éssers volguts, vaig viure la Guerra Civil amb el pare i el nuvi al front de batalla, un per la “quinta del sac”, per ser dels més majors, i l’altre per la “quinta del biberó”, per ser dels més joves, tenia 17 anys. Afortunadament, tots dos van tornar a casa en

bon estat. Els anys de després ja sabeu tots com han sigut, fins que arribà la democràcia i poguérem anar a votar, un dret que he exercit sempre des d’aleshores. Em vaig casar a Sueca, el que va suposar el primer distanciament del meu poble. Uns anys més tard el meu marit se’n va anar a treballar a França i després d’uns anys de separació geogràfica ens en vam anar el meu fill i jo a reunir-nos amb ell. De nou la tristor de deixar el poble per uns anys, on Gandia va ser un altre punt de residència. I de nou a Beneixama, esta volta per a quedar-me. Els últims anys els passe entre el poble i Alacant. Als 59 anys em vaig quedar vídua.

Com veieu la meu vida no és molt diferent de la vostra, almenys dels que ja teniu un grapat d’anys a l’esquena. Dels que ja passem dels cent, quedem la meua amiga Joaquina Mollá i Juan Conca. Fa poc temps ens va deixar Pepe Navarro. Ha passat un segle ple d’esdeveniments, bons i roïns, però sempre obrint pas a les noves generacions que també arribaran a superar el centenari si es cuiden un poc, deixen que cadascú vaja a la seua i oloren tots els matisos de la vida en un poble com el nostre. Joan-Vicent Hernàndez Mas

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

Vista del taller cap als anys 30. Les bodegues que actualment hi ha enfront del taller encara no s´havien construït.

El futur del Taller dels Canets

’antiga fàbrica Sanchis, coneguda popularment com el Taller dels Canets, és un edifici modernista de gran valor històric, artístic i cultural que en el seu dia va ser una de les indústries més importants de la comarca, i on es van fabricar carros que es van vendre per tota la geografia espanyola. Va ser construït en la primera dècada del segle XX i, després de canviar d’activitat en els anys vuitanta per dedicarse a la construcció d’estructures metàl·liques, va cessar definitivament l’activitat a l’any 1998. El deteriorament de l’edifici s’ha vist accelerat per les nevades dels últims hiverns, i la teulada, on poden veure’s espais oberts que es fan més grans dia a dia, està en perill de caure. Gràcies a la protecció de l’edifici, que està catalogat com a Bé de Rellevància Local, la fàbrica ha arribat fins als nostres dies tot conservant l’aspecte que tenia fa un segle, però si no s’actua prompte, és molt probable que el sostre s’enfonse i es produïsquen danys irreparables. Al llarg d’aquests anys hi ha hagut alguns promotors interessats a recuperar l’edifici i donar-li ús, però cap d’aquests projectes ha arribat a bon port. Un d’ells volia convertir-lo en una mena de residència per jubilats de Noruega, però l’empresa promotora no va aconseguir el suport que esperava del govern d’aquell país i finalment hi va desistir. També l’ajuntament i la família han mantingut contactes per buscar una solució, sense trobar-hi la fòrmula adequada. L’edifici és molt gran, el cost de restauració molt elevat, i cap de les dues parts té els recursos econòmics suficients per a escometre aquesta empresa.

Mentrestant, la consciència del valor patrimonial del taller dels Canets i la preocupació pel seu futur ha anat creixent en el poble de Beneixama. Diversos són els artistes que han fet fotografies o pintures sobre el taller, o que l’han utilitzat com a escenari per a reportatges fotogràfics o, fins i tot, vídeos musicals. La consciència col·lectiva considera l’edifici com a part de la nostra història compartida i element arquitectònic a destacar i preservar, i a tots se’ns fa un pessic al cor cada vegada que veiem augmentar el forat de la teulada. A finals del 2020, un grup de persones del poble, preocupades per l’estat del taller, ens vam reunir per veure què hi podíem fer. Aquella reunió va coincidir amb una exposició que l’arquitecte Sergio Ortín feia a Villena sobre una proposta de restauració de la catedral de Notre Dame1, i en la qual exposava també dos panells amb fotografies i informació del taller dels Canets, com a mostra del patrimoni arquitectònic de la zona i reivindicació de la necessitat de la seua preservació2. En eixe grup es trobaven 1 El treball “Notre Dame de Paris, 2019. La restauración del siglo: un quid pro quo entre el medievalismo y la contemporaneidad. Historia, crítica e intervención”, va guanyar el Premi Internacional de Projectes sobre Patrimoni Cultural per a estudiants d’Arquitectura AR&PA 2020, en la categoria de projectes de restauració d’edificis i conjunts. També va guanyar el premi del públic dels Golden Trezzini Awards for Architecture and Design, amb seu a Sant Petersburg. 2 L’exposició es va traslladar mesos després a Beneixama, a la sala d’exposicions temporals de l’antic llavador, on s’ha pogut visitar durant tot l’estiu.

2021 BENEIXAMA membres de la família, arquitectes, arqueòlegs, historiadors i altres persones sensibilitzades amb la problemàtica i amb ganes de col·laborar per al bé comú de Beneixama. A partir d’aquesta reunió es van iniciar diverses gestions. Una d’elles va ser la visita al taller de José Antonio López Mira, cap del Servei Territorial de Cultura i Esport a Alacant i de Luis Pablo Martínez Sanmartín, tècnic inspector de patrimoni moble de la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana. Aquesta reunió, a la que vàrem assistir també membres del col·lectiu i de la família Sanchis, així com l’alcalde de Beneixama i el tècnic municipal, va ser una visita tècnica per conéixer l’estat de l’edifici i explicar-nos quines actuacions s’hi podien fer i com caldria fer-les d’acord amb la legislació vigent. Una altra gestió duta a terme per membres del col·lectiu va ser la sol·licitud d’inclusió del Taller dels Canets en la Llista Roja del patrimoni de l’Associació Hispania Nostra3. La Llista Roja

GENT I POBLE recull aquells elements del patrimoni cultural espanyol que es troben sotmesos a risc de desaparició, destrucció o alteració essencial dels seus valors, a fi de donar-los a conéixer i aconseguir la seua consolidació o restauració. La llista pot consultar-se a la pàgina web listarojapatrimonio.org. També es va crear una pàgina de facebook per anar informant i per penjar documents, fotografies i altres materials d’interés4. Al mes de maig, el col·lectiu va presentar una proposta als pressupostos participatius de la Generalitat Valenciana, que tenen previstos un total de 20.656.500 € per a projectes a les “comarques del sud”, on estem inclosos. La proposta5 contempla l’adquisició i rehabilitació del taller per part de la Generalitat Valenciana per destinar-lo a centre de formació en oficis tradicionals i espai gastronòmic. La idea era combinar la necessitat de restaurar l’edifici amb el desig de recuperar i enfortir el teixit productiu de les zones rurals, evitant-ne la despoblació i creant-hi llocs de treball per als més joves.

3 L’associació Hispania Nostra es constitueix el 1976 amb motiu de la celebració de l’Any del Patrimoni Arquitectònic Europeu i en sintonia amb

4 h t t p s : / / w w w. f a c e b o o k . c o m / C o l l e c t i u - p e l - f u t u r - d e l - Ta l l e r - d e l s -

l’organització Europa Nostra, que anima a la participació dels ciutadans en les

Canets-100543188939041

tasques de preservació del patrimoni històric i artístic. Des de 1978, Hispània Nostra s’encarrega de la gestió de les candidatures espanyoles als Premis

5 La proposta pot veure’s en la pàgina https://gvaparticipa.gva.es/budgets/1/

Europa Nostra.

investments/760

Vista del taller des del sud cap als anys 30.

Rodes al sol. Foto dels anys 50. Els dos homes són José Sanchis Ferre i Vicente Albero Sanchis (tio i nebot).

Sala de motors. Motor de gas pobre.

Foto feta cap a 1910 davant de la ferreria situada a l’altura de l’actual número 46 del carrer Ramón y Cajal, ferreria regentada per José Sanchis Conca i Bautista Sanchis Barceló (sogre i gendre) i que va ser la precursora del taller. En la foto es reconeix a Batiste Sanchis (el quart home des de l’esquerra) i a Rogelio Pastor (el primer des de la dreta). El xiquet de l’esquerra, el més xicotet, és possiblement Juan Albero Sanchis (Sevilla), que vivia enfront.

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE La recuperació d’oficis tradicionals com la forja, la fusteria i la terrisseria, el treball de pedra seca, l’espart i el cànem, entre d’altres, poden dinamitzar l’economia de la comarca, i contribuir a la conservació de l’entorn i oferir uns productes d’alta qualitat que són cada vegada més demanats, i que

s’emmarquen en estratègies de sostenibilitat ambiental i economia circular. El Servei Valencià d’Ocupació i Formació LABORA, podria utilitzar aquesta instal·lació per realitzarhi cursos formatius en oficis, que podien ser complementats amb un espai de cotreball on les persones formades

Un dels models de carro que fabricaven. Al catàleg diu: Carro de «lanza» tipo agrícola. Construcción fina y muy elegante. Escalera formada con cuatro cabezales. Muy consistente. Freno de palanca. Especial para las provincias de Almería, Córdoba, Granada y Murcia.

Carro tipus tartana.

Grup de treballadors, amb informació d’oficis treta del llibre de matrícula. Fila de dalt, d’esquerra a dreta: Vicente Francés Molina, ajudant aperador; José Amorós Alcover, ajudant forjador; Juan Candela Sanjuán, ajudant aperador; Juan Albero Sanchis, ajudant aperador; Juan Vilaplana Valls, ajudant aperador; Juan José Pérez Sanjuán, ajudant aperador; Miguel Valdés Candela, ajudant aperador. Fila de baix, d’esquerra a dreta: Manuel Sirera Maestre, operari agrícola; Cristobal Barceló Sanchis, operari agrícola; José Bellod Barceló, forjador; Vicente Más Ribera, forjador, Antonio Valdés Ortiz, aperador; Juan Pérez Sanjuán, ajudant aperador.

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE puguen començar la seua activitat econòmica i fer-la viable. També els productes agraris i la seua transformació han jugat durant segles un paper important en la vida dels pobles. Els territoris rurals eren i són productors d´aliments, i la instalació d´un espai gastronòmic, com per exemple un restaurant, en algun dels espais del taller, donaria visibilitat a aquests productes de qualitat i permetria assegurar l’autosuficiència econòmica de l’edifici. La nostra proposta va passar la fase de suports, on calien almenys 200 avals de persones empadronades a la Comunitat Valenciana, i ara es troba en la fase d’avaluació de propostes, on els tècnics de la Generalitat determinaran la viabilitat del projecte i calcularan el pressupost necessari. Les fases següents, a les quals esperem arribar, seran la publicació de preus (13 de setembre) i la votació dels projectes a partir del 14 de setembre. Serà en eixe moment quan caldrà obtenir la quantitat més gran possible de vots, de forma que puguem quedar entre les propostes més votades de la nostra zona i aconseguir així que el projecte es duga a terme. Seria una bona solució que la nostra proposta passara a la fase següent dels pressupostos participatius i aconseguírem ser dels projectes més votats, però, com que no en tenim la certesa, al col·lectiu seguim estudiant i buscant altres opcions, perquè l’estat de la coberta fa necessària una actuació urgent. S’ha realitzat el mesurament de tot el conjunt arquitectònic, dibuixant-ne els plànols corresponents, que serviran per a les actuacions que en un futur s’hi duguen a terme.

Treballant en l’interior del taller. Apareixen a la foto José Sanchis Payá, Llorenç Valdés Candela i Vicente Mas Ribera.

En tot moment hem mantingut reunions amb la família i amb l’ajuntament per anar informant-los de totes les gestions fetes i treballar en diferents possibilitats. La família ha manifestat la seua intenció que el conjunt arquitectònic siga algun dia de tota Beneixama, i està disposada que es faça una taxació oficial i s’acorde una forma de venda que no siga gravosa per al poble. Hem rebut la visita de la televisió autonòmica À Punt i de RTVE, la qual cosa ens dóna visibilitat i fa que el taller i el poble siguen coneguts pertot arreu. Actualment estem preparant una exposició amb fotografies antigues i actuals del taller i amb informació sobre l’activitat que allí es duia a terme, de forma que tot el poble puga conéixer millor eixa part de la nostra història com a poble. També volem fer una assemblea on informar a la població, resoldre-hi dubtes i recollir-hi suggeriments. Una possibilitat que se’ns ha oferit des de l’Associació Hispania Nostra és la posada en marxa d’una campanya de micromecenatge per recollir diners i poder dur a terme les actuacions més urgents. El micromecenatge (o crowdfunding) consisteix en petites aportacions de particulars o empreses, destinades a un objectiu que en aquest cas seria la reparació de la teulada, i que tenen la particularitat que desgraven fiscalment fins a un 80%. Qualsevol pot participar, encara que siga amb 10 euros (tota pedra fa paret, mai millor dit) i la campanya es fa per Internet per arribar a tots els racons del món. Valga aquest text per explicar les actuacions que el Col·lectiu pel Futur del Taller dels Canets ha dut a terme fins aquest moment, i per animar a la població a participar en la preservació del patrimoni arquitectònic i cultural del poble de Beneixama.

Col·lectiu pel Futur dels Canets Treballant a l’interior del taller. Mirant a la càmera, Vicente Mas Ribera.

2021 BENEIXAMA

CULTURA

Activitats Culturals en la Pandèmia

m dirigisc al poble de Beneixama des d’una publicació com és la revista local, tan esperada per tots i que ens permet estar al dia de tot allò que ha ocorregut al nostre poble. Aquesta vegada, allò que em du a fer aquest escrit és informar-vos de totes les activitats de l’agenda cultural que s’han realitzat a Beneixama des de l’estiu passat. Encara que ha estat un període complicat per a fer qualsevol cosa que requerira públic, l’ajuntament ha decidit apostar per la cultura i ha fet un munt d’actuacions sempre complint amb els aforaments i les mesures de seguretat, cosa que no ha estat gens fàcil. S’han celebrat concerts com el que ens va oferir l’Orquestra Simfònica Teatro Castellar d’Elda on van interpretar un repertori magnífic de bandes sonores de cinema. També vam poder gaudir de l’actuació del Cuarteto Americano i vam ser dels pocs pobles que vam fer un Concert de Santa Cecília interpretat magistralment per la Societat Musical La Pau de Beneixama. Dins de l’àmbit musical també vam

poder assistir al concert que va fer la Coral de Beneixama, a l’actuació que va fer un duet líric anomenat “Entre la opera y la zarzuela” i al “Tributo a Nino Bravo”, un musical ple de cançons atemporals que tothom coneix. Per una altra banda, també s’han intentat fer activitats per als més menuts com “Imagilandia”, un espectacle que amb cançons infantils i personatges fantàstics va tractar d’entretindre tota la família, així com la Gala de màgia presentada per l’Il·lusionista Tony Bright, on van actuar quatre mags més que van fer les delícies del públic de totes les edats. Des de la regidoria de cultura s’ha apostat també per l’humor, imprescindible sobretot en els temps que corren. Per aquest motiu, es va fer un monòleg el Dia de la Dona de la mà de Maria, la Vikinga. Va vindre l’espectacle d’humor “Che apellidos Valencianos” i també s’ha organitzat el Ir Cicle de Comèdia de Beneixama, on durant tot el mes de Juny, cada diumenge, ha actuat un humorista diferent a l’Auditori Municipal.

Miguel Angel Montilla ha organitzat un curs de teatre per a adults, que després de preparar un obra de teatre, ha actuat a la gala de lliurament dels premis Poeta Pastor. I també hem tingut presentacions de llibres com “Lágrimas” de Ana Altet, “L’Aventura del Tractat d’Almisrà”, de Jordi Raül Verdú i “Un Aire de Estrañeza”, de l’escriptor local Pedro Amorós, així com xarrades ben interessants com la que Ricardo Celiberti ens fa fer sobre la genealogia i la nostra història familiar. Com heu pogut veure, no tots els pobles poden dir que tenen una oferta cultural tan extensa i variada, així que, des de la regidoria de cultura i des de l’Ajuntament, us preguem una major participació en totes aquestes coses, ja que a més d’enriquir culturalment, de fer riure i entretindre, són totalment gratuïtes i és una llàstima que no les gaudiu. Regidoria de Cultura Ajuntament de Beneixama

2021 BENEIXAMA

CULTURA

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

Dos festers amb nom propi En record de Cosme Valdés Ferrero i Eleuterio Molina Sanz “ Diuen que tota pedra fa paret. Ben cert, però en un mateixa setmana hem perdut dos pilars ferms de la Comparsa. I és que, sens dubte el patrimoni més valuós d’una entitat festera són els seus components”. Amb aquestes sentides paraules encapçalàvem el comiat que dedicarem als dos festers que només amb 3 dies de diferència ens deixaren, entre el 29 d’abril i el 2 de maig de 2020 enmig d’unes excepcionals circumstàncies, en plena pandèmia, les quals ens impediren poder acomiadar-los de manera presencial. No obstant això, a les xarxes socials les nombroses mostres de condol no s’hi van fer esperar, mostra més que evident de la gran estima que cadascun de nosaltres, membres de la família festera dels llauradors i llauradores de Beneixama, volien fer-los arribar als seus familiars. A hores d’ara, passat ja un temps més que considerable i aprofitant l’oportunitat que des d’aquestes pàgines se’ns ofereix, volem retre’ls un senzill i alhora ben merescut homenatge. I es que, a poc que ens esforcem, de segur que a tots els que hem tingut la sort de compartir qualsevol moment de festa al llarg d’una dilatada trajectòria de quasi 50 anys, ens venen al cap infinitat de vivències, pròpies de dos grans festers que arribaven a coincidir amb un anàleg aspecte que els identificava: l’entusiasme envers la seua benvolguda comparsa. Tal volta el fet de ser fundadors de la mateixa, malgrat la diferència d’edat, els feia posseïdors d’un mateix afany per participar en tot allò

que poguera redundar en benefici de l’entitat festera a la que pertanyien. És així com gràcies a la seua vehemència, a la seua tenacitat per tal de fer realitat aquest nou projecte s’ha anat forjant tot allò que de vegades oblidem però que veritablement identifica a una col·lectivitat i que, fins i tot, determina una peculiar manera de sentir la festa, de ser llaurador en aquest cas concret, mitjançant les diverses aportacions que, sens dubte, hem proporcionat a l’entramat fester del nostre poble. Cal recordar que ambdós han sigut capdavanters en moltes de les iniciatives que s’han dut a terme a la comparsa. Començant per Cosme, podem destacar la seua participació en les primeres Festes de 1971 com a membre integrant de l’esquadra de gastadors, passant posteriorment a protagonitzar la fundació d’una nova en la dècada dels 90, Aixà i Forcat, la seua esquadra fins als darrers anys, a banda de les dues vegades que va ostentar el càrrec de capità (1982 i 2008) com també la seua col·laboració com a component de diverses juntes directives. Pel que fa a Eleuterio, tot i que li dedicarem un monogràfic a la revista de Festes de 2012, podem resumir tota una polifacètica trajectòria artística associada a la seua intensa afició per la pintura, començant pel disseny de les quatre banderes de la comparsa, del primer banderí i de l’escut que ens identifica, l’elaboració de la portada del programa de 2004 amb la seua particular visió de la rendició del Moro i el Cristià davant

Primer any de l’esquadra Aixà i Forcat. Entrada de 1992

Capitania de la família Valdés Sanz. Setembre de 2008 

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

2021 BENEIXAMA

Inauguració de la nova bandera del XXV Aniversari de la Comparsa. Maig 1996

la imatge de la nostra patrona, la restauració del castell de fusta que presideix les Festes com també destacar l’elaboració de dos grans escuts al sòl de l’Ajuntament i de la façana del maset de la comparsa, aspectes que aniria complementant amb la seua vertadera vocació, la gravació en vídeo, imatge inesborrable que des de l’any 1982 ha quedat gravada a la nostra retina, càmera en mà, en qualsevol esdeveniment del poble, ofici que li ha suposat un ingent treball de recopilació de vora 500 cintes amb més de 1500 hores de gravació que constitueixen per se tot un autèntic patrimoni cultural de la història local de Beneixama, sense deixar de banda la seua estreta vinculació, dins i fora de la comparsa, amb l´elaboració de les carrosses dels capitans, destacant en darrer lloc la seua participació en diverses directives de la Comparsa així com en la Comissió de Festes de Beneixama, primer com a tresorer i després com a president durant els difícils anys de la seua fundació, amén de l’ostentació del càrrec de capità en 1974 i en l’any 2000. És per això que el passat 25 d’abril de 2021, en junta extraordinària celebrada a l’Auditori Municipal, els dedicarem a mena d’un modest agraïment, un fort aplaudiment com a mostra de la nostra gratitud i estima. Vaja per endavant el nostre reconeixement que des d’aquestes pàgines volem fer extensiu a les seues famílies en record del seu pas per la comparsa.

Capitania de la Familia Molina Sarrio. Processó del 8-9-2000

Ja per concloure volem de nou reivindicar que la història d’una entitat festera com la dels Llauradors de Beneixama, immersa ja plenament en la celebració del seu cinquantenari, no està conformada només per un considerable cúmul de dades i d’esdeveniments importants, més bé al contrari, són les persones, els seus components, els que determinen el nucli de la seua trajectòria. És així com podríem parlar de la intrahistòria, de la quotidianitat, del valuós material humà que genera i que tan bé exemplifiquen aquets dos festers amb nom propi, dos fonamentals pilars ferms, els quals malgrat que ja no hi estar físicament amb nosaltres, continuen presents en essència, amb el record de l’empremta que han deixat i que forma part, per mèrits propis, de la celebració del nostres 50 anys fen Festa. José Francisco Lozano Santonja. President Comparsa de Llauradors

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

José María Milán un poeta del alma

l 3 de julio de 2021 se abrió el talón del auditorio de Beneixama para representar una obra de teatro en honor al poeta José María Milán. Un grupo de actores y actrices comprometidos con la “creación colectiva” pusieron en escena la vida y obra de un poeta cuya vida estuvo siempre impregnada de una búsqueda de la belleza a través de sus versos, canciones y embajadas. Es increíble la evolución que tuvieron los actores desde el primer día de ensayos hasta el día del estreno. Recuerdo que andaban tímidos por la sala. Con la mirada baja, con un hilillo de voz que apenas se apreciaba, con un cuerpo inhibido a la hora de moverse, ect. Sin embargo poco a poco y a medida que fueron ganando confianza a través de los ejercicios de expresión corporal y oral que les proponía se empoderaron y entraron en lo que Stanislavski (maestro ruso de la interpretación) llamaría “la encarnación”, es decir más que actuar “ser”. Los textos de Milán fueron muy inspiradores para la creación porque sus letras nos revelaban la parte humana que a todos nos atañe, el ardor de vivir con pasión, sus desengaños amorosos, la falsedad de las apariencias, la filiación familiar y el deseo de construir un mundo que escuche más a su corazón y deje de guiarse por los convencionalismos impuestos. Fue una época convulsa la que vivió José María en Barcelona, con atentados anarquistas que teñían de sangre y miedo las calles. Esa sensación de incertidumbre y desasosiego podría ser un paralelismo evidente a lo que ahora vivimos con la “pandemia” o “plandemía”. La diferencia sustancial entre aquellos

tiempos y los actuales es que hace un siglo tenían “el couplé” como válvula de escape contra esos mecanismos opresores, que en toda época, ejerce el poder. Ahora por el contrario no tenemos esos cabarets donde expresarnos. Nos han cerrado la boca con bozales de perro y cantar y bailar se ha convertido en un “acto peligroso” y “subversivo” Tal vez en estos tiempos se necesita más que nunca espacios donde uno pueda soñar con otro mundo y sentir que somos efímeros como mariposa que vuela un día y nunca más volverá a sentir el gran milagro de la vida. Agradecemos a Juan Carlos Valdés la oportunidad que nos ha dado de recuperar mediante esta experiencia escénica a un poeta que sin duda debería ser más conocido por su inmensa calidad artística. Solo me queda despedirme citando unos versos que hablan del amor que sentía José María por Beneixama y esperando que nuestro patrimonio inmaterial artístico siga siendo resucitado.

“No saben con cuanto anhelo recuerda el pueblo nativo el que vive en otro suelo. Es siempre recuerdo vivo cual si estuviese cautivo bajo la luz de otro cielo.” J. M. Milán

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

FILÀ DE CRISTIANS

En el rècord

A MIGUEL PAYA SANCHIS que ha format part de la familia que conformem la Filà de Cristians, des de la seua edat més primerenca i que ens va deixar al març de 2020. Hui, en el nostre comiat, volem recordar-lo amb l’afecte i l’alegria amb la qual ell vènia a estar amb nosaltres a cada estiu-cada mes de setembreper conviure amb tots els veïns del nostre poble i gaudir els dies de Festes de Moros i Cristians, i feia part en tots els actes amb la seua benvolguda Filà. Pertanyia a una familia que ha fet i continuarà fent historia entre nosaltres.

COMPARSA D’ESTUDIANTS

Els avatars de la vida el van portar a viure fora de Beneixama, però mai va oblidar els llaços que l’unien al seu poble i a la seua família. Una forta abraçada. Hem de lamentar,també, la pèrdua de dues dones, que no sent festeres de número, ho eren en l’ombra, des del cor. Ens van acompanyar en tots els actes que es promovien des de la Filà, sempre atentes a tot allò que necessitaven el seu marit, els seus fills, els seus néts, per a millorar les seues participacions en actes festius i capitanies; d’aquesta manera posaven en valor a la Filà de Cristians. El nostre record per a ROSALÍN MOLINA BERNABEU i M.TERESA SANJUAN PEREZ. Una forta abraçada per a tots els seus familiars i amics.

Estudiants per sempre

En dos anys durs sense festes, el pitjor de tot ha sigut la pèrdua de quatre estimats beneixamuts, vinculats d’una manera o altra a la Comparsa d’Estudiants. A més, aquesta terrible pandèmia no ens ha deixat, ni tan sols, acomiadar-nos com es mereixien. Durant el 2020 van faltar dues persones, que encara que ja no formaven part activa com a socis, van tindre un paper important en la nostra comparsa. Valguen aquestes lletres com a record cap a ells i el nostre més sentit respecte cap als seus familiars. Juan Sanchis Sanz (83 anys), el Xato Xorrico. Xarrador, senzill i simpàtic, sempre disfrutava quan tornava al seu poble. Va ser sergent de la nostra comparsa alguns anys, transportista i gelador de professió i, com a afició, venedor de ciris en les processons de les festes de Moros i Cristians en honor a la Divina Aurora.

També ens van deixar dos socis en actiu:

Valeriano Silvestre Luna (80 anys). Amant de la festa, va seguir la tradició de son pare i encara que va ser estudiant, va fer d’ambaixador moro durant uns anys en l’ambaixada del poeta Pastor. Persona artista i creativa, és l’autor de molta simbologia i decoració del nostre maset.

Magdalena Silvestre Amorós, la marquesa. Fidel a la memòria de son pare, “el tio marqués”, va ser sòcia tota la seua vida i, de forma discreta, sempre va recolzar la seua comparsa, fins i tot en els moments més delicats.

Antonio Alonso Llin (82 anys), Toni el guarda. Soci amb el número 21, era honrat i treballador. Amb un primer parer seriós era després tan divertit com el que més. Disfrutava moltíssim formant part d’una de les carrosses de l’entrà amb més prestigi per la qualitat dels joguets que repartien.

La Directiva de la Comparsa d’Estudiants 56

2021 BENEIXAMA

FILÀ DE MOROS

GENT I POBLE

Sempre vos recordarem

Els sols s’amaguen i poden tornar a aparèixer, però quan la nostra llum efímera s’amaga, la nit és per sempre i el somni és etern.- Cai Valeri Catul.

Acabat d’encetar el fatídic 2020, al gener ens deixava Rafael Ferrero Molina. La notícia ens va sorprendre a tots perquè desconeixíem la gravetat de la seua malaltia. De família Festera i moro des de xicotet, va ser un bon col·laborador de la Filà, assessorant i aportant idees i a ell li devem el disseny de l’escut de la Filà.

Començàvem l’any amb l’esperança que la pandèmia ens deixara celebrar algun esdeveniment fester i el gener de 2021 ens va sorprendre amb la primera víctima en la Filà per la Covid-19. Fernando Bellmunt Fabregat, d’aspecte seriós, però amb bon humor i millor cor, va participar il·lusionadament en la festa i la Filà amb la seua família i amb la seua colla d’amics a la qual ell i Carmen estaven molt units.

De llarga vida familiar, al juliol del 2020 María Dolores Silvestre Conca ens deia adéu. Va saber transmetre a les seues filles, néts i nétes la passió per la festa i la Filà de Moros. Amb la seua bondat i el seu característic somriure va mantenir la titularitat de sòcia com Vidua de Celestino Berenguer Albero i així volia que l’anomenaren en les juntes de la Filà.

La providència no va voler que complirà els 100 anys. Al març del 2021 acomiadàvem al segon soci amb més edat de la Filà. Juan Bautista Alonso Llin, Batiste per als coneguts, va trobar la recepta de l’eterna joventut, qualitat de vida, sempre content i amb el riure a la cara, altruista col·laborador amb el Futbol Beneixama i la Filà, tot i que de vegades exterioritzava el seu característic geni.

Encara no havíem assimilat el primer any sense festes de moros i cristians i el destí va voler que, després d’una trista malaltia al setembre del 2020, ens deixara Áurea Luna Magaz. De família arrelada en la Filà, va ser un exemple clar d’una perfecta integració festera convivint amb la seua esquadra instants inoblidables, transmetent en tot moment alegria, felicitat, donant ànims a tothom i restant importància als problemes greus. Gràcies Antonio per seguir el camí que ha deixar Àurea en la Filà.

Estudiant de cap a cap i enamorat de la seua estudiantina, no es va poder resistir als versos de Pastor Aicar. Va agafar el relleu de son pare i va ser el nostre ambaixador molts anys. Al març del 2020, quan encara no coneixíem quasi res de la pandèmia, ens abandonava Valeriano Silvestre Luna. Sempre vos estarem agraïts per la vostra generositat, per la vostra amistat i per la vostra dedicació a la festa. Dormiu tranquils. La Filà de Moros

2021 BENEIXAMA

CULTURA

Acta del Jurat de la trenta-cinquena edició del concurs de poesia Poeta Pastor Aicart 2020 MODALITAT VALENCIÀ/CATALÀ

Reunits, a l’Ajuntament de Beneixama, els membres de Jurat: Maria Conca, José Lozano i Àngela Sirera, amb absència de Glòria Biosca, Francesc Sarrió i Vicenta Tortosa, que hi han fet arribar les seues valoracions, i després de constatar la qualitat literària dels poemaris presentats,

ACORDEN: Concedir, per unanimitat, el premi de poesia Poeta Pastor 2020 al poemari La teoria del llamp, de José Luís Garcia Herrera. El Jurat hi ha valorat la riquesa del llenguatge en la construcció dels versos, la coherència temàtica i la força de les imatges poètiques. Beneixama, a 21 de novembre de 2020

Vicenta Tortosa Secretària del Jurat

2021 BENEIXAMA

CULTURA

LA TEORIA DEL LLAMP I - (Llum en la tenebra)

Ésser i traspás fan un: tot muda i roman; tots hi serem al Port amb la desconeguda. J.V. Foix

La llum del dia s’apaga amb la mateixa recança que el camí desplega sobre els brucs cremats, amb la muda decadència de les ombres nues que deixen veure a les clares la foscor dels somnis que abasten la solitud bruna de la nit tancada. Rere els vidres de la nit escric versos de fang que deixen a la boca el regust amarg i terrós del temps que fuig travessant rius de sang, i ponts on he bescanviat paraules i vida, on he plorat la sal i la sorra del mar de l’infantesa, vençut per les tempestes que m’arraconen el cor contra les muralles de roques negres, envoltat de noms antics que em deixen a les mans, fredes, les restes d’un món perdut entre molsa i paperassa. M’aturaré on la ratlla de la nit sigui perpètua, allà on el glaç i la cendra germinin com llavors d’un silenci fumejant, d’una guspira tremolosa que palpita entre els esbarzers com el cant d’ocells arrabassats pels udols d’homes perduts dins el clot tenebrós de la mitjanit. Guanyarem un lloc en el tauler del destí, en l’escorranc on deixem les alforges de la memòria, més enllà del dolor de la terra i la sang brollada. Guanyarem a pesar de saber que la derrota fou signada just en el moment cru de néixer; que la mort ens espera al final d’aquest camí recargolat i aspre, entre vinyars i olivars centenaris. La llum del capvespre, rere les cornises de pedra, enfonsa els fulls groguencs de l’esperança dins un mar somnàmbul de nits fredes, de finestres tancades a la música vital dels cossos, dels llavis closos com les portes forrellades d’una casa tancada.

Sota cels boirosos recullo engrunes de vida, petites molles d’un temps arrabassat que amasso —amb paciència extrema, amb l’ànim aplomat— fins a tornar-les en paraules petites, en versos que expressen aquest miracle de petges i d’aigües, aquest neguit de perdre les llindes del camí, el cop violent del vent rabiüt, la saba del temps, el vol dels esparvers, l’embruix de la claror del dia o el secret eteri, temorós i gebrat, del vidre de la nit. Darrere els vitralls polsosos de la tristor, vençut, contemplo els estrets carrerons de l’infantesa, l’eterna pluja dels dies perduts, les fulles de la tardor ancorades en el brancam del cor, l’ombra del mur que em separa, amb un clam de pedres antigues, d’aquell nen que, amb les sabates descordades, corria incansable, carrer avall, cap a l’infinit. Passada la contrada dels anys i el rierol dels somnis esborrats per vents de tardor, la llum del dia s’apaga. La batalla arriba a la seva fi. Rendiré planys i comptes a la dama que m’espera per fer-me captiu de les ombres, a la senyora de negre, desconeguda, que s’emporta les forces del meu esperit i l’alè vigorós de la voluntat. Mut i capcot travessaré les arcades de l’últim pont. Restaran quatre versos sobre el paper rebregat que reposa sobre el tauler del destí. Sabreu de mi quan una veu llunyana declami els meus versos i el seu clam, eixordador, m’esbalci del silenci. Llavors, seré la llum que esborra les petjades que m’empresonaren, per sempre, dins la tenebra. >

2021 BENEIXAMA

CULTURA

II - (Sobreviure)

IV - (L’àngel engabiat) Oblidar és també està mort. Silvestre Vilaplana

Escric per sobreviure. No hi ha més raó que compensi aquest tancament d’hores buides barallant-me davant d’un grapat de folis esborrallats de paraules atrapades en la gàbia més solitària de la vida. No vull ser cendra de l’oblit. No vull esmicolar-me com una petjada d’argila seca. El meu silenci parlarà dels anys malaguanyats, de l’home que confonia les estacions pentinant les llàgrimes oxidades del mirall. Escric per vèncer a la mort, per ressorgir de la terra com l’arrel de l’arbre que trenca els murs; per viure en la veu d’aquells que trobaran en mi —en el refugi concís dels meus poemes— el consol necessari per estimar els capítols d’una història simple i diàfana, com qualsevol altra. No vull comprendre la teoria del llamp. No vull, malgrat les aspes rovellades del vent i la tempesta, escriure sobre un pam de boira la cançó de l’oblit.

Has confós l’empelt amb la ferida. Sagnaves, i allà on jo hi cercava vida, tu n’hi deies cicatriu. David Caño

En una gàbia dorms el món i els seus abismes. Surts al carrer com l’home insomne que retroba pinzellades de memòria en les llambordes. Surts fugint de l’espessa soledat d’una vida ancorada en els mapes d’una ciutat interior que sagna la llum groguenca dels teus abismes. Camines com un nàufrag, esbrafat, sense alè, descobrint a cada pas el lloc exacte on podries caure, el lloc on potser no tindries prou forces per aixecar-te, per enfrontar-te a l’home sense rostre que duu el teu nom i cau de nou sobre la nit mullada. Surts al carrer per retrobar-te. Però en un extrem de l’aparador et veus engabiat, capcot, dins dels teus abismes.

III - (trinxeres de l’oblit)

V - (Paraules d’hivern)

Em cou en la ferida oberta la dissort amarga dels teus dies. Manel Alonso i Català

L’avi va morir, tot sol, de matinada. Tancà els ulls per última vegada i enfilà cap a una terra gelada, llunyana i morta. Alguns digueren que havia mort dormint, que no havia sofert cap patiment, que una mort dolça conquistà la seva ànima. Què en sabran ells del patiment, de l’ombra allargada i de les hores de solitud confinat en una cambra asèptica i estranya; davant d’una finestra que oferia el paisatge gris d’una paret plena de taques i d’esquerdes. Què en sabran ells de l’enyor, de les setmanes buides de diumenge a diumenge, de l’angoixa de veure com la vida es consumeix i escampa les cendres sobre un raïm de records que groguegen en un calaix, dins d’un llibre vell. L’avi va morir sol, en les trinxeres de l’oblit, sabent que a la vida cal donar-ho tot sense esperar més recompensa que saber morir.

La vida sempre té raó, t’ho dius un cop i un altre. Xavier Macià

Passem moltes vegades pels vells camins sense adonar-nos-en que ells, com nosaltres, canvien lentament d’aspecte, de perfil, de esperit... Nosaltres requerim acumular anys, experiència, un xic de bona voluntat i un gram de saviesa per comprendre la remor de la roda del món, per a conquerir el cim d’un camí que fa pujada. Una veu interior ens crida: no, no tornaré! Però, malgrat conèixer la foscor del misteri final, anem fent via pels corriols tortuosos dels anys, estimant la vida, la natura i el miracle etern de ser part d’aquesta història inabastable. Escrivim petjades amb la ceguesa del silenci. Escrivim paraules lentes com tardes d’hivern per deixar una humil empremta del nostre pas sobre un carrer antic, serè, enyorat i estret que lentament es perd, com un riu, en l’horitzó.

José Luís Garcia Herrera

2021 BENEIXAMA

CULTURA

Acta del Jurat de la trentacinquena edició del concurs de poesia “Poeta Pastor Aicart” 2020 MODALITAT CASTELLÀ Reunits a l’ajuntament de Beneixama els membres del jurat: Maria Jose Payá i Aurora Calabuig amb l’absència de Andrea Parra, Teresa Pascual i Jesús G. Moreda, que van enviar per correu la seua valoració dels poemes. ACORDEN: Concedir, per unanimitat, el premi de poesia Poeta Pastor 2020 en la seua modalitat de castellà al poemari ”Océano”, de Ulyses Villanueva Tomás, premi dotat amb 500 euros i trofeu. Beneixama, a 23 de novembre de 2020

Aurora Calabuig Sarriò Secretària del Jurat

2021 BENEIXAMA

CULTURA

Océano Cierra los ojos y háblame del océano, lentamente, háblame de sus reflejos de espuma, de su aroma a salitre, de las formas líquidas que el viento arrebata a la superficie y a las horas. Háblame de su distancia, de sus orillas y de su profundidad. Háblame de los seres que lo habitan, de las estelas que jamás cristalizan y vuelven a ser agua, inexorablemente. Háblame del hielo, de su mirada sin porvenir hacia el sol eterno. Háblame de las mareas y de las tormentas, de las sombras aladas de aquellas aves que no conocen la tierra, ni lo harán.

Háblame de la oscuridad de las olas, de los miedos atávicos, de la negrura marina y de la negrura humana, tantas veces definida por idéntico abismo. Háblame de las playas desiertas, de la niñez, de las huellas borradas en la arena telúrica, de la arquitectura efímera del alma. Háblame del océano sin recordar el océano, háblame como si hablaras de la incertidumbre, o de la duda, o del olvido.

Porque hablar del océano es hablar de todos y de nadie, es buscar la respuesta a la soldadura de uno con el mundo. Ves figuras sin dermis en la arquitectura de la memoria, seres de curvatura y transparencia, móviles, desgajados de los goznes del mundo. >

2021 BENEIXAMA

Pues en el agua tú eres también la falta de cuerpo, la distancia silenciada en el envés de la eternidad. ¿Qué inexistencia logra doler tanto? ¿Qué invisible evidencia de tu existir? No dejes de habitar el cuerpo aún, la forma dactilar del alma, la caducidad. Forma y deseo. No dejes de habitar la anatomía, los cambios, los años de la infancia y la madurez, la gestación constante encerrada en los pliegues de la piel: eres la cerradura de la memoria, huellas borradas por la superficie móvil del mar. Pregúntale ahora si su trasparencia es parte del tiempo o de la nada, y si su profundidad es sólo visible para los muertos.

CULTURA

Pregúntale cuántas mareas necesita para crear una única ola, cuántas lunas para curvarse y partir hacia la orilla donde habitan los hombres. Pregúntale qué somos esos seres verticales que nos asomamos a él, y en cuya mirada alzamos pequeñas inmensidades del espíritu. Pregúntale por su infancia, cuando, contenido en la forma incompleta de un planeta, comenzaba ya a sentir la eternidad. Y pregúntale, si aún eres tú y no él, si te has convertido o no en un ahogado, deslizándote cada vez más líquido a través de su luz azul, mientras buscamos desesperados señales de vida tras el naufragio.

Ulyses Villanueva Tomás

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

Dades meteorològiques de l’any 2020 Mesos

T.Max.

T.Min

Mitja

Pluja

Neu

Gener

18.2º

-3º

7.8º

181

Febrer

25.5º

1.5º

12.3º

2.8

Març

30º

1.2º

11.8º

74.7

Abril

19.5º

3º

14.1º

73.4

Maig

33.2º

8º

19.4º

Juny

36º

9.7º

22.7º

10.8

Juliol

40.5º

16.2º

26.8º

1.8

Agost

42.2º

10.5º

26.5º

33º

7.5º

21.5º

28.3

Octubre

31.5º

2.7º

15.7º

7.5

Novembre

31.5º

2.7º

15.7º

7.5

Desembre

21º

-5.5º

10.6º

4.4

16.9º

66 dies

510.9 l/m2

Setembre

* Temperatura més baixa: --5.5º els díes 26 i 27 de desembre * Temperatura més elevada: 41.2º el 9 d´agost * Temperatura mitjana: 16.5º. * Pluja mesurada en un sol dia: 152 l/m2, el 19 de gener

Pedra

Tronada

Boira

Rosada

Gel

2 dies

14 dies

13 dies

38 dies

12 dies

DADES ASTRONÒMIQUES DE L´ANY 2020 * Arribada de la tardor, el 22 de setembre a les 19h.21m. * Arribada de l´hivern, el 21 de desembre, a les 15h.59m. * Distància mínima al Sol, el 2 de gener 147.093.051 km. * Distància màxima al Sol, el 5 de juliol 152.100.375 km. * Eclipsi de sol anular, el 5 de juliol 152.100.375 km. * Eclipsi de lluna (parcial a Espanya).19 de noviembre, màxim a les 9h 04 m

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

Memoria de la Secretaría Municipal 2020 – 2021

I – RÉGIMEN DE SESIONES (2020) 1.1. El Ayuntamiento Pleno celebró 6 sesiones ordinarias y 2 extraordinarias. 1.2. La Junta de Gobierno Local celebró 25 sesiones ordinarias. 1.3. También cabe destacar las numerosas reuniones informativas celebradas por las distintas Comisiones y Concejalías. 1.4. Decretos y Resoluciones de la Alcaldía........................ 229 II – SERVICIOS MUNICIPALES 2.1. LICENCIAS SOBRE CONSTRUCCIONES Y OBRAS (2019) Construcción y rehabilitación de viviendas......................8 Construcción de naves, locales e industriales.................4 Obras menores, reformas y mejoras.............................78 Obras de redes y eléctricas.............................................2

2.2. LICENCIAS DE APERTURA (2020) Comunicaciones Ambientales (actividades inócuas).......1 Licencias Ambientales (actividades calificadas)..............2 Cambios de titularidad de actividad.................................1 2.3. OTRAS LICENCIAS URBANÍSTICAS (2020) De ocupación y uso (cédulas de habitabilidad)..............15 De segregaciones.............................................................5 2.4. CORRESPONDENCIA (2020) Entradas (recibidas por el Ayuntamiento)................ 2.359 Salidas (emitidas por el Ayuntamiento).................... 1.379 III – PRESUPUESTO MUNICIPAL 2021 (Clasificación económica)

ESTADO DE GASTOS Capítulos

Denominación

Importe €

A) OPERACIONES CORRIENTES I

Gastos de personal

507.132,72

Gastos de bienes corrientes y servicios

643.374,00

III

Gastos financieros

Transferencias corrientes

Fondo de contingencia y otros imprevistos

1.000,00 1930400,00 31.491,17

B) OPERACIONES DE CAPITAL VI

Inversiones reales

13.007,00

VII

Transferencias de capital

2.000,00

Variación de pasivos financieros

TOTAL PRESUPUESTO DE GASTOS

0,00 1.384.059,86

ESTADO DE INGRESOS A) OPERACIONES CORRIENTES I

Impuestos directos

686.864,94

Impuestos indirectos

19.001,00

III

Tasas, precios públicos y otros ingresos

263.515,00

Transferencias corrientes

403.878,92

Ingresos patrimoniales

10.800,00

Enajenación de inversiones reales

0,00

B) OPERACIONES DE CAPITAL VII

Transferencias de capital

0,00

VIII

Variación de activos financieros

0,00

Variación de pasivos financieros

0,00

TOTAL PRESUPUESTO DE INGRESOS

1.384.059,86

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE ESTADO DE GASTOS (clasificación por Programas) 011

Deuda Pública

1.000,00

132

Seguridad y Orden Público

61.288,20

133

Ordenación del Tráfico y del Estacionamiento

1.200,00

135

Protección Civil

3.000,00

136

Servicio de Prevención y Extinción de Incendios

9.500,00

150

Administración general de vivienda y urbanismo

2.500,00

151

Urbanismo

42.683,58

1522

Conservación y Rehabilitación de la Edificación

6.200,00

1532

Pavimentación de Vías Públicas

18.501,00

160

Alcantarillado

4.000,00

161

Abastecimiento domiciliario de agua

4.806,00

1621

Recogida de Residuos

60.000,00

1622

Gestión de Residuos sólidos urbanos

78.600,00

165

Alumbrado público

37.001,00

170

Administración General del Medio Ambiente

5.000,00

221

Otras Prestaciones Económicas a favor de Empleados

1.801,00

231

Asistencia Social Primaria

44.400,00

241

Fomento del Empleo

4.086,00

311

Protección de la Salubridad Pública

6.806,00

323

Funcionamiento de Centros de Enseñanza preescolar, Primaria y E.E.

29.595,68

330

Administración General de Cultura

8.000,00

3321

Bibliotecas Públicas

11.300,00

334

Promoción Cultural

46.550,00

3371

Instalaciones de Ocupación del Tiempo Libre

8.800,00

3372

Instalaciones de Ocupación del Tiempo Libre

15.000,00

338

Fiestas Populares y Festejos

101.054,97

341

Promoción y Fomento del Deporte

41.300,00

342

Instalaciones Deportivas

35.651,00

414

Desarrollo Rural

3.000,00

430

Admón. General de Comercio, Turismo y Pymes

39.013,92

4311

Ferias

15.000,00

432

Información y promoción turística

6.000,00

454

Caminos Vecinales

5.000,00

912

Órganos de Gobierno

70.579,16

920

Administración General

502.750,73

929

Imprevistos y funciones no clasificadas

31.491,17

932

Gestión del Sistema Tributario

25.000,00

942

Transferencias a Entidades Locales Territoriales

2.000,00

TOTAL GENERAL

1.384.059,86

2021 BENEIXAMA

GENT I POBLE

IV.- PARQUE DE VEHÍCULOS al 1 de Enero de 2021: Camiones.................................................................................8 Furgonetas........................................................................... 183 Turismos........................................................................... 1.057 Motos.................................................................................... 128 Ciclomotores........................................................................ 139 Tractores.............................................................................. 125 Remolques........................................................................... 111 TOTAL VEHÍCULOS...........................................................1.751 V.- POBLACIÓN OFICIAL: Vigente para 2020.............................................................1.735 VI.- JUZGADO DE PAZ Y REGISTRO CIVIL: 6.1.:

Movimiento del Juzgado, año 2020 Actos de Conciliación......................................................4 Juicios de Faltas............................................................. Expedientes de Traslado de nacimiento........................1 Expedientes de rectificación de errores......................... Expedientes de cambio de nombre................................1 Expedientes de matrimonios civiles...............................2 Expedientes de solicitud de nacionalidad...................... Exhortos y Cartas-Ordenes cumplimentados............ 150

6.2.: Movimiento del Registro Civil, año 2020 Inscripciones Principales: De Nacimientos............................................................16 De Matrimonios..............................................................2 De Defunciones.............................................................11 Inscripciones Marginales.............................................55 Certificaciones expedidas........................................... 185 De nacimientos......................................................48 De matrimonios......................................................13 De defunciones.......................................................75 De nacimientos para D.N.I.....................................17 Fes de vida..............................................................32 Beneixama, Julio de 2021.

El Alcalde: Vicente Ibáñez Cruz El Juez de Paz: Salvador Coscolín Artiaga El Interventor: Jesús Benavent Pons El Secretario: Vicente Sirera Molina

2021 BENEIXAMA

Fotografía: Inma Albero Ferrero

Associacions GENT I POBLE

GENT I POBLE

2021 BENEIXAMA

Arrels i festa

ASSOCIACIONS

La nostra història

HISTÒRIA D’UN DOCUMENTAL

l 1839 trobem la primera referència documental sobre la celebració de Moros i Cristians a Beneixama a la revista “Seminario Pintoresco Español”, encara que tots els indicis apunten que seria entre 1820 i 1830 quan realment començarien. En aquests quasi 200 anys han passat moltes coses perquè avui puguem celebrar unes festes declarades d’Interés Turístic Autonòmic. La seua història i la seua evolució és el que va impulsar la Junta Directiva de la Comissió de Festes a plantejar una obra com aquesta. El present documental forma part d’un projecte més ambiciós engegat el 2016 amb la publicació del llibre “Beneixama y sus embajadas”, el qual esperem puga tenir continuïtat els pròxims anys amb la publicació de nous llibres, tots ells relacionats amb les nostres Festes, la seua història i les distintes entitats que la integren. De fet, si les circumstàncies ho permeten, aquest mes d’octubre es presentarà la nova entrega dedicada a la Comparsa de Llauradors amb el títol “Llauradors de Beneixama. 50 anys fent festa (1971-2021)”. “ARRELS I FESTA – LA NOSTRA HISTÒRIA” és un documental dividit en dues parts. En la primera abordem els orígens de les nostres Festes majors i enfoquem la mirada sobre la devoció a la nostra patrona, la Divina Aurora, i sobre l’existència de milícies urbanes que amb el pas del temps es transformarien en les filades que avui tothom coneix. Finalitza aquesta primera part tot

posant en valor els quatre elements que caracteritzen les nostres festes i les fan singulars: l’ús de la pólvora amb els cops i els morterets; els actes de soldadesca, encara molt vigents a l’actualitat; les marxes lentes de processó que anualment interpreta la SM La Pau durant els dies de Festes, herència de la Reial Banda d’Alabarders de Madrid; i les nostres ambaixades, textos dels il·lustres poetes locals Juan Bautista Pastor Aycart i José Maria Milan Álvarez. Per la seua banda, la segona part se centra íntegrament en l’evolució dels actes, i explica com les nostres Festes avancen amb el pas dels anys i s’adapten a les necessitats de la societat de Beneixama a cada moment, amb la creació de nous actes o l’eliminació d’altres. Descobreix un programa de festes fins ara inèdit, datat el 30 d’agost de 1892 i publicat en el “Diario Católico El Alicantino”, el qual aporta com a dada curiosa la programació del simulacre de batalla i l’ambaixada del dia 7, però ninguna batalla ni ambaixada el dia 8 tot i que aquestes havien estat publicades l’any 1876. Ha sigut un treball d’investigació molt laboriós en el qual hem invertit molt de temps, esforços i il·lusió, el qual ha estat possible en part també gràcies a la col·laboració desinteressada de molta gent i institucions de distints àmbits. Des d’ací volem donar les gràcies a tots ells perquè pensem que el resultat paga la pena, i especialment volem agrair a l’equip d’Imagine Audiovisual la seua gran professionalitat i el seu excel·lent treball.

GENT I POBLE

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS GENT I POBLE

DIRECCIÓ Pablo Godoy Rojas – Guillermo Valdés Sanz PRODUCCIÓ Guillermo Valdés Sanz

ARRELS I FESTA – LA NOSTRA HISTÒRIA

CÀSTING Antonio Payá Rico.................José Isaías Richart Ferriz Cardenal Miguel Payá Rico...... Andrés Ferrero Camús Signant 1........................................ Paco Camús Alonso Signant 2..................................Vicente Ferrero Sanchis Signant 3.....................................Borja Richart Francés Signant 4............................... Francisco Castelló Sirera Signant 5...........................Juan Bautista Conca Molina Dona 1........................................ Bienve Parra Martínez Dona 2........................................Malena Sanchís Sarrió PARTICIPANTS Juan Bautista Payá Sanchis José Limorti Guill Josep Miquel Conca Alonso Manuel Juan Amorós Silvestre María Mercedes Molina Berenguer Vicente Payá Sanchis José Valdés Ferrero Antonio Vañó Amorós Juan Rafael Llin Pérez Francisco Amorós Amorós Honorio Juan Sanchís Valdés Vicente Gimeno Sanz Juan Romero Maestre Ricardo Navarro Borrás Salvador Sanchis Maestre Juan Bautista Pérez Luna Cristóbal Nácher Ferre Juan Bautista Francés Parra Juan Conca Luna José Vicente Payá Sanchis Miguel Lozano Santonja Alberto Barceló Molina Vicente Pérez Conca Juan Silvestre Amorós Rafael Richart Durá José Alonso Castelló Vicente Ibáñez Cruz Eva Espinosa Francés Guillermo Valdés Sanz Tere Cambra Sirera Juan Romero Maestre Elvira Martínez Graciá José Lozano Santonja Daniel Mataix Graciá GUIÓ Guillermo Valdés Sanz Josep Miquel Conca Alonso ASSESSORS HISTÒRIA Juan Bautista Payá Sanchis Josep Miquel Conca Alonso

ASSESSORS HISTÒRIA FESTERA Juan Romero Maestre Manuel Juan Amorós Silvestre María Mercedes Molina Berenguer IMATGES D’ARXIU Arxiu Municipal i videogràfic Eleuterio Molina Sanz Mateo Belda Alonso José Andrés Ibáñez Molina José Luis Barceló Pérez María Ángeles Luna Sanchis Arxius Filà de Cristians, Filà de Moros, Comparsa d’Estudiants i Comparsa de Llauradors. OPERADORS DE CÀMERA Pablo Godoy Rojas Victoria Pylipiak Roxana Andreu Ortega Jose Vázquez Iniesta Facundo Báez EDICIÓ Pablo Godoy Rojas Guillermo Valdés Sanz EFECTES VISUALS Roberto Lou VEU EN OFF Alba Torrubia José Salsoso Gravació realitzada per Escena Digital Locutores S.L. Tècnic de so David Lorenzo VESTUARI Peris Costumes, S.L. AJUDANTES DE VESTUARI María Sanz Albero María Ángeles Luna Sanchis Reme Parra Molina PERRUQUERIA María Amparo Payá Pérez EQUIP COMISSIÓ DE FESTES Patrícia Pérez Castelló Juan Antonio Ferrero Soriano Josep Miquel Conca Alonso AGRAÏMENTS Antonio Puig Payá Esperanza Gracia Albero Domínguez Rafa Ballester Payá Miguel Ángel Molina Berenguer Parròquia San Juan Bautista de Beneixama Parròquia Nostra Sra de la Asunció de Biar Ajuntament de Beneixama Diputació Provincial d’Alacant

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Filà de Cristians

l comenzar a escribir estas palabras, recuerdo como empezó esta legislatura, con esperanza, ilusión y entusiasmo por el futuro, por celebrar todos juntos aquello que nos une entorno a nuestra Filà y a nuestras fiestas. Juntos estamos viviendo una situación extraordinaria, que nos afecta a las personas, familias y festeros… Por ese motivo me resulta difícil escribir para una revista de “NO-FESTES” cuando el motivo de dirigirme a vosotros es presidir una entidad festera. Nuestra preocupación el pasado año era apelar a la conciencia individual para que ningún festero incumpliera las normas. Este año parece que tengamos asumido ese papel, pero ello no significa que nos importen menos nuestras queridas fiestas. Las personas poseemos gran capacidad de adaptación y hemos de luchar por conseguir que vuelva la normalidad, el espíritu de pueblo y la proximidad entre vecinos que tan arraigada tenemos. Volver a emocionarnos con los sones de la música festera, el olor de la pólvora, la imagen de nuestra Patrona cuando sale de su ermita y, simplemente, con el ambiente que se respira en el aire cuando se acerca septiembre. Todo quedó suspendido en el medio año del 2020. Esperemos, el próximo mes de marzo, volver a sentarnos juntos, compartir risas y la hermandad que, con el paso de los años, hemos creado generación tras generación bajo la música y la pólvora. En definitiva, volver a vivir que solo queda medio año para celebrar de nuevo nuestras Fiestas en honor a la Divina Aurora como siempre y al mismo tiempo, como nunca. Como bien dice nuestra embajada “Nunca esa nube aclipsará mi gloria; nunca ese rayo abatirá mi anhelo” (Embajada primera, escena VI) Con este ánimo quiero que todos los miembros de la Filà de Cristians afrontemos juntos el futuro, que seguro estará lleno de nuevos retos y nuevas ilusiones.

n començar a escriure aquestes lletres, em ve a la memòria com va començar aquesta legislatura, amb esperança, il·lusió i entusiasme pel futur, per celebrar tots junts allò que ens uneix entorn de la nostra Filà i a les nostres festes.

Junts estem vivint una situació extraordinària, que ens afecta a les persones, a les famílies, als festers.... És per això que em resulta difícil escriure per a una revista de “NO-FESTES” quan el motiu de dirigir-me a tots vosaltres és presidir una entitat festera. L’any passat la preocupació era intentar apel·lar a la consciència individual i que cap fester incomplira les “normes”. Aquest any sembla que tinguem assumit aquest “rol”, però això no ha de significar que ens importen menys les nostres benvolgudes Festes. Els éssers humans posseïm una gran capacitat d’adaptació i hem de lluitar per aconseguir que torne la normalitat, l’esperit de poble i la proximitat entre els veïns i veïnes que tan arrelada tenim. Tornar a emocionar-nos amb els sons de la música festera, l’olor a pólvora, la imatge de la nostra Patrona quan ix al carrer i, simplement, l’ambient que es respira en l’aire quan s’apropa setembre. Tot va quedar suspés cap al mig any del 2020. Esperem, el pròxim mes de març, poder seure uns al costat dels altres i compartir rialles, compartir la germanor que, durant el pas dels anys, hem anat creant generació rere generació sota la música i la pólvora. En definitiva, tornar a viure que sols queda mig any per a celebrar les nostres Festes en honor a la Divina Aurora com sempre i, a la vegada, com mai ho hem fet. Com bé diu la nostra ambaixada “Nunca esa nube eclipsará mi gloria; nunca ese rayo abatirá mi anhelo” (Embajada primera, escena VI) Amb aquest ànim vull que tots els membres de la Filà de Cristians enfrontem junts el futur, que estic segura estarà ple de nous reptes i noves il·lusions. Salutacions per als Cristians, festers i poble de Beneixama

Saludos para la Filà de Cristians, festeros y pueblo de Beneixama. Teresa Cambra Sirera Presidenta de la Filà de Cristians

Teresa Cambra Sirera Presidenta de la Filà de Cristians

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Les festes del 1920-1921

scriure un article per al programa de Festes dins del confinament per la pandèmia de COVID-19 fa pensar si tindrem festes com les que hem celebrat en els anys anteriors. Així començava el nostre escrit per a l’any passat. L’aprofitem i l’ampliem per al 2021 En 1918 va aparèixer una pandèmia, semblant a l’actual de 2020, i que anomenaren amb el malnom de grip espanyola, que durà fins el 1920. La primera tanda de contagis va tenir lloc precisament desprès de les celebracions de Sant Isidre (15 de maig), patró de la capital Espanyola. Els diaris de l’època recolliren la situació. “La gent es reuní a la pradera del Sant i una setmana després, cap al 22 de maig, els periòdics deien que tots estaven caient malats de grip” “Es produïren confinaments i s’avançà en l’aplicació de mesures preventives que ja havien demostrat la seua eficàcia històricament, imposant alguns cordons sanitaris, aprofundint en el seguiment de mesures higièniques i promovent quarantenes per als sospitosos d’estar contaminats”.

La grip espanyola de 1918 no tenia el seu origen a España, però ens quedarem amb el santbernat. Es veritat que España sofrí els seus efectes, però la premsa lliure publicava cada dia l’estat de la situació però no ocorria el mateix en altres països. En efecte, EEUU i Anglaterra o França practicaren la censura de premsa. La Primera Guerra Mundial havia provocat moltissimes morts, s’havia escampat la fam i la misèria, no era el moment de més alarmes. España sofrí la grip i els seus medis de comunicació ho explicaren i comptabilitzaren les morts. En la resta d’Europa, el silenci. Per tant,con serien les festes en aquests anys? Pels documents disponibles a la Filà el 10 de setembre de 1919 es reuniren en casa del President D. Enrique Juan Navarro per signar un contracte comprometent-se a celebrar les festes en honor de la Nostra Senyora L’Aurora amb una duració de 9 anys (programa de festes 2008). La relació de festers que signaren per participar del 1920 fins al 1929, van ser:

Però arriba una segona tanda, més mortal que la primera. A setembre i coincidint amb les veremes, les celebracions a la Verge i la relaxació del confinament.

Enrique Juan, Francisco Sanchis, Ginés Richart, Juan Bta Valdés Sarrió, Miguel Payá Alonso, Miguel Mataix, Jose Sirera, , José Valdés Sarrió, Josefa Mª Molina (representada pel seu fill) Francisco Payá Molina, José Vera, Eugenio Sanjuan, Eleuterio Amorós, Manuel Sirera, Angel Bellod, Marcelino Payá, Joaquina Parra, Vicente Silvestre, José Sarrió, Vicente Payá, José Barceló, Juan Candela, Jaime Richart, José Antonio Ribera, José Martínez, José Pérez Sanchis, Jaime Alonso, Antonio Tortosa, Roman Sanchis Silvestre, Juan Francés, Silvestre Camarasa, Ginés Vera

Hi hagueren rebrots durant el següent hivern, “De fet, inclòs en algunes zones concretes d’Espanya, encara visqueren un tercer rebrot a principis de 1920”.

Amb 33 festers podien celebrar les festes amb les condicions de confinament que ara tenim nosaltres?. No tenim constància si es van celebrar o no les festes, però l’acte de L’ENTRA-

Sense vacunes, ni test, les metes amb les que se afrontava la pandèmia de 1918 eren distintes a las de l’actual. Però també s’esperava que les temperatures de l’estiu frenaren la seua transmissió.

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

DA tendrien suficient lloc per cobrir les distancies, ja que la formació era següent: Sergent i Esquadra Reial, a continuació amb cavalleries el Capità, l’ambaixador i l’Alferes, i darrere d’ell en dues files la resta de festers amb l’arcabús al coll. De les festes de 1921, tenim el programa de Festes al CD: LA HISTÒRIA D’UNA FESTA, Beneixama 1921-2016

També per la vesprada es celebraven les Solemnes VESPRES a l’Església Parroquial que ja fa anys van desaparèixer. Les vespres eren cantades a tota orquestra i les de 1921 foren: el dia 7 <<Domine>> de Mozart, <<Dixit>> de D. José Jordán y <<Magníficat>> del P Guzmán,

El dia 6: A les quatre i mitja de la vesprada (sis i mitja, hora actual) es realitzà L’entrada des de les afores de la població i transcorria pels carrers: Bocairente (S. Ramon y Cajal), San Fausto (Constitución), i Cardenal Payá fins al Castell.

El dia 8 després dels actes de l’ambaixada i abans de la processó va tenir lloc una brillant desfilada de comparses i músiques pels carrers de la població, realitzant-se una col·lecta benèfica a favor dels soldats, fills del poble, que es trobaren lluitant a África. En aquest acte van participar distingides senyoretes d’esta localitat, que es van oferir.

Una vegada arribaven els Moros tenia lloc el PASSEIG pels carres: Cardenal Payá, San Fausto(Constitución), Bocairente(S. Ramon y Cajal), Azagador(San Juan Bautista), Mayor(Poeta Pastor), Mesón (D. Vicente Conca Blasco) i Cardenal Payà, fins al Castell.

El dia 9 després de l’ambaixada i a les sis i mitja (huit i mitja actuals) els Moros disparant des de la plaça de la Iglesia fins la Ermita de Nostra Senyora, i un quart després ho faran els Cristians.

Els actes dels següents dies anirien succeint-se com ho fem actualment. Però, hi ha algun acte que altre actualment desapareguts. Els tres dies de festes, 7, 8 i 9 pel matí realitzaven un simulacre de batalla que començava a casa dels capitans i acabava davant del Castell amb el temps just per acompanyar cada dia a la Corporació Municipal a Missa Major. D’aquests actes solament ens ha quedat l’acompanyament de l’Ajuntament el dia de la Mare de Deu.

A las set, en solemne processó, serà TORNADA LA SANTA IMATGE des de la Iglesia fins al seu santuari, en el serà cantada una preciosa salve del mestre D. José Mª Úbeda. M. M. Molina Filà de Cristians

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Sabies que…? Filà de cristians 2021 Sabies que... la Societat Unió Musical de Canyada ve participant a les nostres festes, com a banda oficial de la nostra Filà, de forma ininterrompuda des de l’any 1971. Per la qual cosa aquest any celebrem 50 anys de festa, amistat i música compartida entre les dues institucions, tot i que les celebracions de tal efemèride hagen d’esperar a l’any que ve. Sabies que... les banderes oficials de la Filà, abans de conservar-se tot l’any al maset, se’n tenien cura fins a cada sis de setembre a cases particulars. En concret, les de la Filà de Cristians eren custodiades a casa de la família Payá Juan fins al 1989, i ha estat constatat el manteniment d’aquesta tradició almenys pels diferents presidents que la Filà ha tingut d’aquesta nissaga familiar; Enrique Juan Navarro, Vicente Payá Sarrió, Marcelino Payá Juan i Vicente Payá Juan.

Sabies que... el capità de la Filà de crisitans portava com a distintiu, a més de la banda actual, una faixí vermell, tradició que es va perdre a la fi dels anys 50 o principis dels anys 60. El color indicava, des d’època dels Reis Catòlics, el país de l’exèrcit de procedència, vermell per a Espanya o blau cel per França. El faixí vermell es conserva en l’exèrcit espanyol per al rang de capità general des d’època de Felip Vè al segle XVI. Sabies que... la banda oficial de la Filà de Cristians interpreta a la missa de Companyies del dia 7 de setembre, en el transcurs de la comunió, la peça “Moment Musical en Fa menor” escrita pel mestre Frank Schubert a Viena el 1822. El gust per aquestes peces d’orquestra, adaptades a banda per a la seua interpretació els dies 7 i 8 en missa de Companyies, ve clarament influenciada per les obres que a la missa major del dia 8 venia interpretant l’orquestra d’Albaida a la fi del s. XIX i principis del s. XX a Beneixama.

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Comparsa de Llauradors

ertament, quan arriben aquestes pàgines a les nostres mans i després d’haver hagut de postposar per segon any consecutiu els preparatius dels dies grans de les festes de setembre en honor a la nostra Patrona, vocables com incertesa o inseguretat s’han interioritzat al nostre imaginari més quotidià, però també d’altres com retrobament o il·lusió, per posar-ne un exemple, encetaran un nou significat entre nosaltres posada ja la nostra mirada en el futur més immediat. En efecte, si la sensació va ser prou estranya, per no dir insòlita, davant la suspensió de les festes de 2020, a hores d’ara, immersos ja en els mesos centrals de l’estiu on l’excepcional situació sanitària continua marcant el calendari de 2021, sembla que ens impedeix, de nou, poder dur a terme la culminació d’un important esdeveniment com sens dubte, en el nostre cas, suposa el 50é aniversari de la Comparsa de Llauradors de Beneixama. No obstant això, i precisament en l’any del cinquantenari, no podem perdre l’ànim, més bé a contrari. I és que 50 anys donen per a molt en aquesta xicoteta però gran família festera. En aquest sentit, des de la Comparsa de Llauradors pensem que hem deixat la nostra pròpia empremta al llarg dels 50 anys d’història i de festa que volem compartir amb tots vosaltres. I ho fem sabedors de les dificultats que en el seu moment, a primers de maig del 1971, enfrontaren un reduït grup d’amics que es llançaren a organitzar la festa de Sant Isidre i comprovaren, anys després, com es feia realitat allò que semblava un somni. En aquests moments, per tant, sembla ja consolidat l’extens conjunt d’elements peculiars que ens identifiquen com a entitat festera, fruit d’uns vincles personals que cal seguir reivindicant com a part fonamental de la nostra pròpia idiosincràsia.

Cal insistir, per tant, en eixe valuós material humà que tants bons moments ens ha donat, tret definidor que, en certa manera, caldria identificar amb el concepte de tot allò que suposa ser llaurador i que s’ha de transmetre si cal més a les noves generacions. És així com hem de tindre en compte totes les aportacions que, modestament considerem, hem proporcionat al món fester de Beneixama: els grups al·legòrics en la Retreta, l’ofrena de cabassets del dia 8, les carrosses i els boatos en l’Entrada, la revitalització de la festa de Sant Isidre, la variada indumentària de les esquadres o l’interès per les composicions musicals maseres que ofereixen una particular forma de desfilar. La llista podríem allargar-la més encara tot incidint en diversos aspectes substancials on també hem sigut capdavanters. És així com, lluny de defallir, pensem que cal prendre decisions valentes i de vegades insòlites, cal anar fent per tal d’aconseguir que aquest significatiu aniversari siga una realitat, conscients de la quantitat d’actes programats per a commemorar aquesta important efemèride: 50 anys fent comparsa, fent festa i fent poble. I és que de vegades allò que considerem ben urgent no deixa pas a tot el que veritablement hi és més important. És per això que, des de l’actual Junta Directiva, després d’haver-se aprovat en assemblea, esperem poder celebrar-ho com cal des d’octubre del 2021 fins al setembre del 2022. Que eixa mateixa il·lusió i eixe mateix entusiasme, encetat allà pel mes de maig del 1971 per aquell grup de 7 amics fundadors de la Comparsa, arriben a contagiar-nos de nou.

José Francisco Lozano Santonja. President Comparsa de Llauradors.

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Els presidents i presidentes de la comparsa de llauradors

ra que la Comparsa de Llauradors compleix 50 anys de vida, és moment de recapitular tot el que ha succeït en la nostra trajectòria, i considere que un bon punt de partida és analitzar una de les peces clau en qualsevol associació: el president o presidenta. Aquesta és una figura imprescindible sense la qual la maquinària no aconseguiria arrancar. El seu paper, més enllà d’instituir-se com la cara visible de la comparsa, és escollir i coordinar una Junta Directiva equilibrada capaç de dur a terme el complex i delicat cerimonial que envolta les nostres Festes de Moros i Cristians; és convertir-se en una persona resolutiva, capaç de prendre decisions difícils en moments de tensió; és aprendre a renunciar als interessos propis en benefici dels de la col·lectivitat; és saber acceptar les crítiques i comprendre que mai s’actuarà amb la conformitat de tothom; és, en definitiva, capitanejar un vaixell que de vegades és difícil de conduir, sobretot si s’ha d’enfrontar a tronades en el seu camí. Com veiem, el president o presidenta ha de fer front a situacions complexes que a vegades resulten molt dures, i a més, ho ha de fer des d’una posició tolerant. Un càrrec al qual s’arriba sovint de forma sobtada, sense tenir-hi la més mínima intenció, cosa que encara pot dificultar més la seua feina. Però també és una tasca altruista que omple de satisfacció en comprovar que tot allò previst i treballat es compleix i que tots els i les festeres gaudeixen de la millor setmana de l’any. Per això, encara que és un càrrec de molta responsabilitat, les persones que han passat per la presidència de la Comparsa de Llauradors atresoren molts bons records d’aquells anys. Per tot el que hem dit fins ara, cal agrair el treball, la dedicació i la il·lusió que els presidents i la presidenta de la nostra comparsa han aportat per a continuar un projecte encetat ara fa mig segle. Sense la seua col·laboració i la de les seues Juntes Directives, mai hagués eixit endavant la nostra Comparsa de Llauradors. Presidents de la Comparsa de Llauradors (1971-2021) Francisco Camús Bellod (1971-1983) Jorge Francés Camús (1984-1991) José Bellod Mataix (1992-1995) Francisco Camús Bellod (1996) Domingo Milán Francés (1997-2000) Ana María Navarro Mataix (2001-2004) Francisco José Castelló Sirera (2005-2008) Juan Bautista Sirera Valls (2009-2012) Miguel Lozano Santonja (2013-2016) José Francisco Lozano Santonja (2017-2021)

Després d’haver parlat amb la majoria de les persones que han exercit aquest càrrec, podem dir –com ens ha plantejat Juan Sirera- que hi han hagut tres períodes que defineixen les

Francisco Camús i Jordi Francés, Sant Isidre de 1981

principals accions preses per tots ells: un d’inicial, marcat per l’adquisició i l’adequació del maset de la comparsa, una segona etapa, marcada per la introducció de la restauració en les Festes de Moros i Cristians, i una tercera fase, de consolidació dels Llauradors. La primera etapa abastaria, a grans trets, les primeres presidències de Francisco Camús i de Jorge Francés. Aquest és, sens dubte, un dels moments més delicats i complicats, ja que començaven les primeres passes d’una comparsa acabada de néixer que mancava de tots els recursos materials. Les primeres seus socials foren cedides per un jove soci o llogades, al mateix temps que els festers organitzaven un servei de bar els caps de setmana i els festius per a obtenir-hi recursos, fins que el 1974 la Comparsa de Llauradors va adquirir l’actual maset, antiga almàssera de la família Lluna. La compra d’aquell edifici va implicar nombroses despeses i la necessitat d’encoratjar els llauradors a treballar voluntàriament i gratuïta en el seu condicionament. A més a més, durant aquests primers anys, els músics que arribaven des de Llanera per a amenitzar els nostres actes havien de residir en les cases dels socis fins que el 1988 es va inaugurar la primera remodelació de la planta superior, habilitada per a la seua estada. La segona fase abastaria la segona presidència de Jorge Francés, i les presidències de José Bellod, Domingo Milán i Ana María Navarro. Els més veterans ens conten com abans

ASSOCIACIONS FESTERES

d’ajuntar-se tots als masets, els festers anaven de casa en casa bevent i menjant, aquelles encara eren unes festes molt marcades pels rols de gènere, l’home fruïa de la festa mentre la dona romania a la llar. Aquesta concepció de la festa a poc a poc va canviar, i amb la major implicació del sector femení es feia imprescindible transformar els àpats festius. La Comparsa de Llauradors va començar el servei de restauració el 1990, any en què es serviren esmorzars els dies 7, 8 i 9 de setembre per als socis, la qual cosa va significar la pèrdua de protagonisme de les cases particulars enfront del maset. De fet, la proposta sembla que va agradar perquè l’any següent també serviren dinars aquells tres dies. Ara bé, oferir servei de restauració es va convertir en un vertader maldecap per als presidents i les seues Juntes Directives, ja que no era gens fàcil aconseguir bons preus i un servei òptim. De fet, els membres de les Juntes Directives van haver de fer-se càrrec en més d’una ocasió d’aquest servei perquè no trobaren una empresa adequada, o la contractada decidia a última hora no presentar-se.

dors, amb l’actualització de les quotes dels socis, la regulació dels lloguers del maset, la creació de nous actes fora del mes de setembre, com el Mig Any Fester, i el canvi d’alguns actes festers, com l’avançament de la processó de trasllat al dia 5 de setembre. A més, el maset també ha hagut d’adaptar-se a les noves necessitats, per això s’han realitzat obres de millora i de condicionament de molta envergadura.

Per últim trobem la fase de consolidació de la Comparsa de Llauradors. Aquesta abasta les presidències dels darrers quatre presidents: Francisco José Castelló, Juan Bautista Sirera, Miguel Lozano i Jose Francisco Lozano. Sembla que aquest període hauria de ser més tranquil, però la realitat no és exactament així. La festa de Beneixama s’ha fet cada vegada més complexa i, sobretot, la vida s’ha encarit bastant. Aquests dos factors han obligat les entitats festeres del nostre poble a adaptar-se a unes noves circumstàncies complexes, incloent-hi els Llaura-

La pandèmia passarà i tornarem a gaudir de les nostres Festes de Moros i Cristians com si fos el primer dia, com si mai hagués hagut aquesta maleïda interrupció, i de segur que de seguida sorgiran nous projectes il·lusionants que de nou ens agruparan en una finalitat comuna.

Presidents de la Comparsa de Llauradors, any 2020

2021 BENEIXAMA

En definitiva, ser president o presidenta implica treballar de valent i emprendre nous projectes que necessiten obligatòriament de la col·laboració de tots, o almenys de la majoria, d’una comparsa o filada i, especialment del suport, la feina i la dedicació de la Junta Directiva que l’acompanya. Els 50 anys transcorreguts han estat intensos, plens de reptes que, amb major o menor mesura, s’han sabut assolir. Ara ens toca mirar endavant i fixar-nos nous desafiaments que acaben de consolidar una comparsa que, si més no, es troba en un dels seus millors moments.

Josep Miquel Conca Alonso Cronista de la Comparsa de Llauradors

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Sabies que…? Comparsa de Llauradors Sabies que…durant la festivitat de Sant Joan Baptista del 1947, a proposta de l’Ajuntament de Beneixama, eixiren desfilant al voltant de 25 llauradors amb la intenció de formar una nova comparsa? Malauradament, aquest primer intent no va fructificar i van haver de passar 24 anys més per a fundar definitivament l’actual Comparsa de Llauradors.

Sabies que…el primer representant de la Comparsa de Llauradors en la Comissió de Festes fou Francisco Camús Bellod? El 30 de juny deL 1971, l’alcalde Mariano Parra Sanjuán va reunir tots els presidents per a constituir-la novament, incorporant-hi, com a novetat, el primer president dels Llauradors.

ASSOCIACIONS FESTERES

2021 BENEIXAMA

Comparsa d’Estudiants

uan podrem tornar a celebrar les nostres estimades festes de Moros i Cristians en honor a la Divina Aurora? Aquests estan sent uns anys difícils, uns anys d’incertesa, però alhora de tendresa i melancolia. L’esperada i desitjada festivitat de Sant Joan, preludi a les festes de setembre, no la vam poder celebrar com és habitual, però després de durs mesos de confinament i distanciament social, ens va donar un raig de llum i esperança. Aquesta no és la manera en què ens haguera agradat començar a treballar com a directiva per a la nostra comparsa, sense eixir al carrer, sense música, sense maset, sense festes… però, desgraciadament, ens ha tocat viure una situació complicada, que espere que ens ensenye a valorar i a estimar coses que sempre hem donat per fetes. De segur que l’any que ve tornarem a estar amb els nostres amics, amb les nostres esquadres, amb la nostra comparsa; tornarem a sopar als masets per a parlar de la banda que vindrà a tocar el dia de l’entrada, de la disfressa de la nit de la retreta o del vestit del dia dels estudiants; tornarem a veure la gent pel carrer amb llandes plenes de les nostres pastes típiques casolanes, netejant i engalanant les cases, anant per la pólvora o a comprar eixes calces que se’ns havien oblidat; tornarem a penjar els rodabalcons i veurem les esquadres oficials assajant pels carrers; sentirem l’olor de pólvora després de la traca que anuncia el començament del porrat; veurem els capitans penjant els gallardets i engalanant les seues façanes; posarem les cadires per al dia de l’entrada i tornarem a cantar tots junts l’himne de l’Estudiantina, que tant ens uneix i ens identifica com a comparsa. Elvira Martínez Gracià Presidenta de la Comparsa d’Estudiants

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Història de l’Estudiantina de Beneixama des de l’any de la seua fundació el 1924 fins l’any del pròxim Centenari el 2024 Capítol I. La «Prehistòria»: dels orígens a les bodes de plata (1924-1949).

l Centenari de la nostra benvolguda Estudiantina de Beneixama ja s’acosta. Durant quasi cent anys els estudiants hem recorregut un llarg camí. Un camí ple d’aventures i desventures. Un camí farcit de música, de diversió, de sentiments, d’alegria, de records... Un trajecte de goig per als sentits. Ben mirat: un camí de festa. Un itinerari que van començar a recórrer entre espines seques i cards punxeguts, uns jovençols bromistes i un tant capritxosos: els nostres iaios i besiaios. Un trajecte també ple de moments difícils i desesperants, però que al final del mateix, ens ompli d’orgull a totes i a tots. Ara, quan aplega aquest important esdeveniment, ens trobem satisfets per haver fet l’esforç de compartir amb tota la ciutadania de Beneixama tots els moments de la Festa. Instants carregats de sentiments i il·lusions que, de segur, ens ajudaran a seguir endavant caminant per la senda de l’esperança. Encetem enguany un cicle d’articles que versaran sobre la Història de l’Estudiantina de Beneixama amb la finalitat d’evocar la història de la comparsa, davant del centenari que celebrarem a l’any 2024. Hem dividit els cent anys en quatre etapes històriques. Així, hem establert quatre grans períodes històrics, que abastaran vint-i-cinc anys cadascun, farem al·lusió a les quatre grans èpoques de la Història de la Humanitat. Així doncs, en la Revista de Festes de 2021, en un primer capítol, abordem els anys compresos entre 1924 i 1949. Aquest primer període l’hem anomenat Prehistòria de l’Estudiantina de Beneixama, tot consagrant-lo als pri-

mers anys de singladura. El temps recopilat aniria des de la fundació el 1924 fins l’any de celebració de les Bodes de Plata el 1949. Seguidament, a la Revista de Festes de 2022, tractarem de publicar el període comprés entre els anys 1949 i 1974. Recordem que aquest últim any es van commemorar les Bodes d’Or. Aquesta segona etapa (capítol II), l’hem anomenat: Època Antiga de l’Estudiantina. Posteriorment, a l’any 2023, es publicarà l’etapa que abraça els anys que van des del 1974 a l’any del 75é Aniversari el 1999 (capítol III), sota l’epígraf: Història Moderna de l’Estudiantina. Finalment, en el quart i últim capítol, que publicarem el 2024, estudiarem els últims vint-i-cinc anys, des de l’any 1999 fins el 2024. Aquesta última i definitiva etapa, l’hem anomenada: Història Contemporània de l’Estudiantina de Beneixama. A més, en aquest relat inclourem dades de la vida social del poble, així com notícies de la seua institució més representativa: l’Ajuntament. També, aspectes de l’àmbit polític del país. Pensem que cal conèixer la situació històrica en la qual es desenvolupa aquesta comparsa, per tal d’entendre millor els fets més importants que marcaran la història de la comparsa d’estudiants de Beneixama. Però, abans de començar, és de justícia apuntar que hem pogut relatar aquesta crònica gràcies a la informació continguda a l’esplèndid llibre que es va publicar a l’any 1999, amb motiu de la commemoració del Setanta-cinc Aniversari, titulat: La Estudiantina y Beneixama. 75 años de historia compartida. Aquest volum va ser

redactat per una comissió literària que es va constituir per tal de reconstruir la nostra història, i hi va aportar, també, un bon grapat de documents gràfics (fotografies) i d’altres escrits. D’aquella llavor foren responsables, en primer lloc, l’aleshores president Cristóbal Nácher, artífex i impulsor de l’obra i, a més, el soci Antoni Valdés, redactor de la major part d’aquelles línies. Gran part de la informació que apareix en aquest article ha sigut extreta d’aquell epítom commemoratiu. Al mateix temps, ens hem valgut de les referències fetes al Llibre d’Actes de 1943-1967, redactat pel llavors secretari de la societat, Vicent Payá Mataix. Una vertadera joia, la qual destaca per la minuciosa i acurada informació que ens proporciona. Tot plegat, no volem menysprear les dades que aporten alguns articles escrits per nosaltres en l’apartat de l’Estudiantina a la Revista de Festes aquests últims anys, i dels quals hem obtingut detalls sobre els documents que van signar els estudiants en forma de contractes, i on podem trobar el nom i la signatura dels primers estudiants. Anem endavant... Encara que hi ha testimoni escrit que a l’any 1887 un grup d’estudiants va participar en la processó que acompanyaria la imatge il·lustrada del Cardenal Payá per tot el carrer dels Molins de Beneixama (junt amb altres comparses), durant la celebració de les Bodes d’Or com a prelat, l’Estudiantina de Beneixama es va fundar oficialment el 1924. Diversos són els condicionants que es donarien perquè sorgira una comparsa

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

incorporar-se a la vida social dels pobles, tot interactuant entre ells per tal d’aconseguir integrar-se en la vida de la comunitat. Així, hem de creure, també, que les circumstàncies socioeconòmiques de l’Espanya de començaments del segle XX, influirien en el sorgiment de l’entitat. Els primers estudiants de 1924 eren xicons joves que procedien de famílies que començaven a llaurar-se un bon avenir dins del món agrícola, i inclús industrial. Fills tots d’una emergent burgesia agrícola. Aquelles famílies no és que nadaren en l’abundància però sí que comptaven amb recursos suficients com per a esbargir-se uns dies a l’any. No obstant això, les causes del sorgiment de la nostra societat a Beneixama les podem trobar també en un poema que va escriure José Maria Milán en el llibret commemoratiu de les Bodes de Plata el 1949. El poema ens pot donar alguna clau que ens ajude a desvetlar l’enigma de l’aparició de l’Estudiantina a Beneixama:

Transcripció d’un fragment pertanyent al Butlletí de l’Arquebisbat de Toledo de 6 d’octubre de 1887, on es relata la celebració a Beneixama de les Bodes d’Or sacerdotals del Cardenal Payá. Primera referència escrita sobre l’existència d’una primera comparsa d’estudiants a Beneixama.

d’estudiants a Beneixama. Les causes que propiciarien la irrupció d’una nova societat en el món de la Festa podrien obeir a una sèrie de factors. Tal vegada va poder influir que les societats festeres fins aleshores existents, com eren les filades de Moros i de Cristians, estaven integrades per famílies de forts llinatges, molt hermètiques i poc inclinades a la incorporació d’altres membres que no pertanyeren al seu clan familiar, la qual cosa tancava les expectatives de certs elements de la joventut beneixamina, desitjosa de participar en les Festes. No oblidem que en els anys 20 a Espanya es patien les circumstàncies d’un caciquisme en el món polític i, a més a més, la societat estava fortament polaritzada entre dos grups: els proletaris desarrelats i els senyorets burgesos. En matèria econòmica, va suposar la fi del sistema tradicional per a donar pas a la modernitat en un intent d’aconseguir el progrés a partir de la producció. Després de les commocions de finals del segle XIX, Espanya experimenta una sèrie de canvis. La població passa de 18’5 milions el 1900 a 21’3 milions el 1920, i 23’5 el 1930. Aleshores, una nova classe social emergeix amb força i, en aquest cas, vol

«Hasta entonces nuestras fiestas (con sus moros y cristianos) deslizábase entre hermanos de alto empaque y seriedad, sin un grito por las calles, sin jolgorios ni carreras, ¡y sin «ni una borrachera» que les diese amenidad! Parecían los «festeros» (por lo serios y engolados) como reyes destronados de una legendaria edad, pero vino en buena hora la riente ESTUDIANTINA y dio al traste, cantarina, con aquella seriedad». En veritat, una vesprada d’estiu de l’any 1924, es van reunir a l’assegador del poble, un grupet de jovençols que decideixen participar en les properes festes de setembre. A ells se’ls hi van anar sumant altres persones que, encara que majors

en edat, no defalleixen a l’hora de col·laborar en el projecte. És el cas de Vicent Valdés Molina, el qual comptava aleshores amb 43 anys. Bé és cert que les festes de Beneixama no vivien els seus millors moments a l’any 1923, atés que l’Ajuntament del poble ha de concedir una subvenció de 250 pessetes a cada comparsa, sembla ser, per falta de liquiditat: «hallarse las Comparsas de Cristianos y Moros desorganizadas, en particular esta última (...) ayudándoles en parte para reintegrárseles los gastos extraordinarios que aquellas obtuvieran por el alquiler de trajes, arcabuces y demás enseres necesarios». Recordem també que la situació política nacional tampoc ajudaria massa ja que el 13 de setembre d’eixe mateix any es produeix el colp d’estat de Primo de Rivera. A l’àmbit local, la situació política tampoc travessava pels seus millors moments. L’alcalde, des de juny, era el liberal José Silvestre. Els conservadors decideixen no participar en les festes amb la finalitat de boicotejar la seua gestió municipal. Un dels festers que va contribuir a normalitzar les relacions fou En Francesc Valdés, de malnom «el Senyor», el qual pertanyia a la comparsa de cristians i que, a pesar que era políticament afí als conservadors, manifesta que la festa no ha de mesclar-se amb la política i que s’ha de seguir honorant a la Divina Aurora per damunt de tot. Així i tot, apleguem a l’any 1924 i, per primera vegada, en un registre oficial apareix el nom de la nova comparsa. Es tracta d’un document en què se sol·licita al governador civil per part de l’Ajuntament l’autorització per a celebrar les festes: «que a de consistir únicamente aparte de los actos religiosos de costumbre, en los tradicionales simulacros, embajadas y misas de campaña que verificarán las tres comparsas de moros, cristianos y estudiantes existentes en esta, además del castillo y cuerda de fuegos artificiales con las consiguientes dianas y retretas que ejecutan las respectivas bandas de música...». Finalment, una vintena de beneixamins seran els qui al llarg dels següents dos o

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Fragment manuscrit original de l’Ambaixada dels Estudiants escrita per José María Milán en 1926.

tres anys, participaran de forma ininterrompuda en les festes de Moros i Cristians de Beneixama. Encara que manquem d’un llistat oficial amb els noms dels fundadors, s’ha pogut elaborar per mitjà de la tradició oral, una llista amb els primers estudiants que haurien eixit de festers els primers anys. A continuació, reproduïm el nom dels mateixos, els quals apareixen al llibre La Estudiantina y Beneixama. 75 años de historia compartida: • José María Silvestre Molina; • José Sanchis Payá; • Cristóbal Sirera Pérez; • Rosendo Amorós Silvestre; • Vicent Sanchis Payá; • Daniel Sarrió Barceló; • Vicent Valdés Molina; • Francesc Silvestre Conca; • José María Pérez Bellod; • José Reig Ferrero; • Miquel Pérez Mollá; • Ricardo Navarro Calatayud; • Daniel Amorós Quiles; • Antoni Sirera Ferrero; • Vicent Sanz Sirera; • Francesc Payá Molina; • Jaume Juan Asensi; • Daniel Amorós Amorós; • Desideri Sanjuán Ibáñez; • José María Graciá Conejero; Tampoc no hem de desestimar l’important paper que van jugar les dones en els primers anys. Mares, esposes, germanes, ties o simplement amigues d’aquells jóvens i aventurers festers. Ens recordem de Maria Sirera Francés, Magdalena Amorós Amorós, Tereseta la Piula, o les primeres cantineres: Carme Campanes, Fina la Carrasquenya, Trini la filla del tio Pintat,

Començament de l’Ambaixada dels Estudiants. Any 1926.

Mariana Valdés, Pura Sanchis, Dolors Pérez, etc. També destacaria l’aportació de Rogelio Pastor Alcaraz, un entusiasta de l’ Estudiantina que va col·laborar activament amb els protagonistes sense ser soci fundador. Igualment destacaria la llavor de Pere Joan Soler, com un dels primers ambaixadors. A tots aquests, hi haurà que afegir Enrique Juan Navarro, president de la filà dels Cristians de Beneixama, el qual els va avalar perquè constituïren la societat durant el primer any. Sembla que va figurar com a president de l’Estudiantina, i els va acompanyar inclús a altres poblacions com Bocairent o Ontinyent per a llogar-hi els primers vestits. L’any següent, el que va exercir la presidència va ser Vicent Valdés Molina, qui desenvoluparia el càrrec fins el 1930, i seria substituït, al seu torn, per José María Pérez Bellod, un dels primers fundadors de la comparsa. Sembla ser que el primer any van llogar els vestits de la població valenciana d’Ontinyent. Els estudiants d’eixa ciutat s’havien fundat en el segle XIX, per tant, hem de suposar que tindrien suficients recursos per poder realitzar el préstec als nous estudiants. Les peces de tela eren de «coco», un teixit elaborat a base de les escorces del fruit del mateix nom. L’uniforme era completament negre. Les mànegues acabaven en unes senzilles puntes blanques. La capa no passava dels genolls i les sabatilles anaven adornades amb un llaç blanc. El barret era molt semblant a l’actual amb una cullera i un tenedor creuats, i es portava creuat, com un capell a l’estil «napoleó». Les dones

Part final de l’Ambaixada manuscrita amb la signatura de l’autor.

anaven vestides de cantineres. Duien una camisa blanca i damunt un cosset negre. En la part de sota, una falda blanca i negra, calces negres i sabatilles blanques o negres. En algunes ocasions, i a causa de les penúries econòmiques de l’època, alguns vestits, propietat de la comparsa, seran subhastats, atés que els afiliats no podien costejar-se la indumentària. Aquests primers anys els estudiants no disposaven d’una seu pròpia. Aleshores, les reunions s’efectuaven a la porta de la pastisseria de Vicent Valdés. Com eren pocs socis es congregaven allí, s’asseien en cadires a l’exterior per parlar i concretar aspectes per a les festes futures. Durant aquells primers anys, els estudiants no eixiran en la majoria d’actes ofi-

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Amb tot i això, la comparsa anava creixent a poc a poc. Això va fer que necessitaren un maset per a reunir-se i guardar tots els estris que s’havien adquirit. Atés que hi havia socis que tenien alguns béns immobles en propietat, com cases i alguna que d’altra bodega, no va passar molt de temps en què un d’ells oferira el seu local. Així, Vicent Valdés, cedeix un, al qual anomenaran la Panerola. Aquest estava ubicat al carrer Ramón y Cajal. Posteriorment, es traslladaran al primer maset oficial de la comparsa, conegut com el forn d’Emilio o forn de les brometes; aquest últim estava situat a la confluència entre els carrers de José María Milán i Sant Ramon. Allí van romandre fins a l’any 1936. El document més antic data del 1930. Es tracta d’un contracte que signaven els socis on es feia constar que es comprometien a assistir als actes de la comparsa, sota pena de multa d’una pesseta, en cas de no acomplir-ho.

Grup d’estudiants i xiques abillades amb alguns atifells d’estudiant. Any 1934.

cials ja que encara no s’havia establert una normativa que regulara la seua participació. Per tal que tingueren un poquet més de protagonisme, s’acorda concedir-los un dia més de festa. Naix així el dia dels estudiants. Se celebra per primera vegada a l’any 1926, i ja apareix la figura de la «Grotesca», ninot amb una estructura interior de ferro o de fusta, la qual vestiran d’estudiant, amb un cap diferent cada any. També es representarà per primera vegada el text escrit per l’insigne José María Milán Álvarez, i compost per a l’ocasió: l’Ambaixada dels estudiants. Amb l’ambaixada començarà una llarga sèrie de col·laboracions literàries de Milán amb la jove entitat festera. Posteriorment, escriurà el Boceto de las Fiestas de Benejama, que eixirà a la llum el 1928. Es tracta d’un cant poètic que tindrà com a protagonistes a les festes de Moros

i Cristians i a l’Estudiantina de Beneixama. Tanmateix, destacaria la composició Estudiantina que, amb el pas del temps es convertirà en l’himne oficial de la comparsa. Durant aquells primers anys, la comparsa d’estudiants no pot sufragar les despeses que ocasionen l’acompanyament als actes amb banda de música, aleshores, serà l’ajuntament del poble el que cedisca els serveis de la pròpia banda municipal de Beneixama i assumirà, també, la seua subvenció. Així consta en l’acta d’un ple de l’Ajuntament amb data d’un de maig del 1930. La banda del poble amenitzarà les vetlades d’estiu tots els anys, amb concerts que oferirien en el templet ubicat a la Plaça del Mercat, anomenada a partir de 1931, Plaça de la República. Actualment s’anomena Plaça de l’Ajuntament.

La bandera sempre ha sigut un símbol i un emblema per a qualsevol institució. La importància de les banderes dintre del món de la Festa de Moros i Cristians és molt especial. Doncs, a cada acte que concorre la comparsa, ho fa acompanyat per aquest estendard. Cada any es converteix en un bell ritual veure la bandera present en tots els actes oficials tot acompanyant, sempre fidel, al capità i a l’alferes. L’Estudiantina de Beneixama ha tingut, al llarg de la seua història, diverses banderes. És bastant versemblant que, durant els primers anys, ja hi haguera una bandera, la qual acompanyaria la comparsa pels carrers de la població en tots els actes de festa. Segons la tradició oral, a finals dels anys 20, o a principi dels anys 30, es va beneir la que hui es coneix com la Primera Bandera. Però, fou aquesta la més antiga? Si tenim en compte el nombre actual de banderes de la comparsa, aquesta és la més vella de totes. Encara que fóra possible que hi haguera una de més antiga, que seria la que traurien els estudiants des de l’any 1924 (o 1926?) fins a l’any 1930, instant en què s’estrena la que avui es considera la primera, i que roman exposada al saló d’actes de l’entitat, i que va ser restaurada el 1974 amb motiu de les Bodes d’Or. Les xiques que van cosir aquesta antiga ensenya foren: Ofèlia Pérez Bellod (aleshores germana del soci fundador José María Pérez Bellod), Magdalena Casanova, àlies la Tardana i Vicenteta la Corretgera.

2021 BENEIXAMA En l’àmbit social, als anys 30 es viuran temps de molta crispació, propiciats pels diferents canvis polítics que es donaran a l’Espanya del moment. Si bé al llarg del mandat del general Primo de Rivera a penes es produiran protestes i altercats, cosa evident atés l’autoritarisme del propi sistema, el canvi de règim esdevingut per motiu de la implantació de la Segona República el 14 d’abril del 1931 fins el començament de la Guerra Civil el 1936, es caracteritzarà per una època de fortes commocions i convulsions. Eren moments de tensions que afectarien, fins i tot, a la pròpia vida política de la corporació municipal. A Beneixama, l’Ajuntament experimentarà alguns canvis en els òrgans personals de govern. El 1923 estava dirigit pels liberals. Després de la mort de Julià Lluna Ferrer, ocupa el càrrec d’alcalde, de manera accidental, José Molina Molina. El març del 1924 es constitueix un nou ajuntament presidit per Vicent Calabuig Sanchis, el qual autoritzarà la presència dels estudiants l’any de la fundació. El 27 de febrer de 1930 assumeix l’alcaldia Manuel Puig Valdés, serà substituït a l’abril del 1931 per Romà Sanchis Silvestre, una vegada es proclama la Segona República a Espanya. Aleshores, la vida municipal tindria a Beneixama (a l’igual que a la resta de les poblacions i ciutats espanyoles), una gran activitat política, no debades, exempta de grans controvèrsies. Això farà que dimitisca Romà Sanchis el 8 d’octubre d’eixe any. El seu successor serà Vicent Conca Amorós, el qual romandrà en el càrrec fins la seua dimissió en desembre del 1932. El juliol del 1932 es va plantejar fins i tot la no-celebració de les Festes, encara que la proposta no tindria èxit. No obstant això, s’arriba a prohibir l’assistència de la banda de música a les processons, si bé aquest propòsit no es va dur a terme. Una vegada més, aquesta tibantor queda reflectida en els successius canvis polítics dels membres de les corporacions d’aquests anys. Així, després de la dimissió de Vicent Conca, els mateixos regidors escolliran José Maestre Mollá, el qual presenta també la renúncia voluntària el 24 de març del 1934. El seu substitut serà Cosme Juan Valdés, que durarà en el càrrec solament dos mesos, atés que el 2 de juny serà novament reelegit Romà Sanchis Silvestre. Tot i això, les Festes es van celebrar aquests anys amb una certa normalitat, sense grans desavinences i renyines.

ASSOCIACIONS FESTERES La vida cultural de la localitat girarà entorn a la banda de música, l’equip de futbol i un grupet de teatre local. Així mateix, la gent es distreia passejant per la Carretera (actual carrer Ramón i Cajal), tot fent el trajecte que anava des de l’Església al cantó que s’anomenava la Gasolinera. Ací estaven els bars i cafés del poble, la qual cosa feia que la gent aprofitara el descans dels caps de setmana per a prendre-hi l’aperitiu i fer-hi les tertúlies. La situació política marcava la realitat quotidiana. Arribat l’any 1934, i en sessió extraordinària celebrada el 26 d’octubre, pren possessió de l’Ajuntament una Comissió Gestora nomenada directament pel governador civil. Aquesta comissió estarà presidida per Vicent Silvestre Payá. El govern nacional estava presidit aleshores pels radicals d’Alexandre Lerroux. Es dóna nom al carrer Nova de l’Aurora, i

se seguiran celebrant totes les festivitats, tant laiques com religioses, sense cap canvi substancial. Com a mostra, a partir de 1935, l’Ajuntament aprovarà subvencionar a les comparses per a les seues despeses en bandes de música, i rebran així els moros i els cristians la quantitat de 700 pessetes; els estudiants, en canvi, van ser sufragats amb 500 pessetes. Novament, un canvi en el governament de l’Estat desencadenaria relleus a l’ajuntament de Beneixama. A partir del 23 de febrer de 1936, serà presidit novament per Romà Sanchis Silvestre, el qual es mantindrà en el càrrec municipal fins l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. A causa de la tràgica contesa, les Festes de Moros i Cristians es van interrompre al llarg de tres anys. Malauradament, caldria lamentar la pèrdua de dos grans estudiants, fundadors de l’Estudiantina: José

Grup de quatre persones. A la fila de davant, apareix assegut un estudiant, mentrestant un xiquet roman de peu. Darrere, les dues persones porten algunes peces d’estudiant. Anys 30 del segle XX.

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES María Pérez Bellot i Josep Reig Ferrero. Ambdós peririen a conseqüència d’aquell maleït conflicte bèl·lic. Una vegada conclou la guerra, a l’abril del 1939, es constitueix una nova comissió gestora al front de l’Ajuntament, el qual serà presidit successivament per: Josep Antoni Payà Conca (fins el 12 de juny de 1939), Joan Payà Molina (fins el 28 de gener del 1940), Antoni Carbonell Guillen i, finalment, per Mariano Parra Navarro, l’alcalde de Beneixama fins a l’any 1944. Per a la celebració de les Festes de 1939, l’Ajuntament tornarà a subvencionar les bandes de música, tal com ja venia realitzant-se habitualment encara que no es podrà comptar amb la presència de la imatge de la Patrona ja que havia sigut destruïda en guerra. No obstant això, un retrat de la Divina Aurora presidirà els actes religiosos en representació de la talla. El 5 de setembre de l’any 1940, una nova escultura vindria a reemplaçar l’anterior, i seria duta en processó des del Salze fins a l’Església de Beneixama.

tudiants comencen una nova singladura. Estrenaran maset, i es traslladaran a un local situat al carrer Doctor Silvestre, propietat del soci Cristóbal Sirera. Se signarà també un nou document de «contracte» que vincularà a cada estudiant a la comparsa per un període de cinc anys. No era cap broma ja que, si no s’acomplira el subscrit en el document, podrien tenir una sanció de cent pessetes. En aquesta mena d’estatuts, s’obligava els estudiants a eixir correctament uniformats en els actes, a haver d’acompanyar al capità i a l’alferes una vegada concloguera l’acte, i a vestir-se amb la indumentària oficial. La sanció per no acomplir una norma establida al tracte era d’una pesseta. Dos són els documents que es conserven al nostre arxiu d’aquest tipus. L’un es va redactar el 1930, i l’altre el 1939. Desconeixem si el 1935 se’n redactaria un de nou, atés que el termini de validesa de cinc anys hauria vençut. També són els documents més antics dels quals tenim testimoni escrit.

Tot i això, el document contractual finalitzava amb la signatura de tots els socis, i Els beneixamins reprenen la vida social es comprometien així a complir les clàude nou, i ho faran amb l’alegria motivada sules registrades en el text. El del 1939 per poder celebrar novament les Festes comptarà amb la signatura d’un total de de l’Aurora. L’1 de juny del 1939 els es- quaranta-dos socis, signe evident que la comparsa anava creixent a poquet a poquet. Serà també en aquest mateix any quan s’incorpore al desfile de l’Entrada la singular i característica «Intendència», origen de les tradicionals carrosses de Beneixama, i emblema de la nostra Estudiantina. El nom prové del cos de les forces armades encarregat de l’administració de cabals i avituallaments, així com del proveïment d’aliments, vestit i material a les tropes. Ací s’empra per a designar la carrossa que convidava a la gent que s’apropara a un refrigeri. De l’organització i la confecció de la Nombrós grup d’estudiants, acompanyats per alguns components de la Filà de mateixa s’encarreMoros. Any 1947. garan els estudiants

Vicent Sanchis i Francesc Silvestre Conca. El càrrec de president de la comparsa serà exercit de manera continuada fins l’any 1943 per Francesc Molina. La pròpia banda de música de Beneixama es torna a organitzar sota la batuta d’Olegàrio Pastor Alcaraz, el qual venia desenvolupant eixa llavor des dels anys 20, encara que Manuel Parra també exercia la direcció quan es desplaçava des de Madrid. A l’any 1943 canvia l’equip directiu de la comparsa d’Estudiants de Beneixama. Així doncs, pren possessió del càrrec de president Miquel Pérez Mollà. Estarà assistit en la comesa administrativa pel secretari Vicent Payá Mataix; encara conservem el llibre d’actes escrit íntegrament per ell, que va començar a redactar a l’any 1943 i va concloure el 1967. Va desenvolupar el càrrec de secretari fins a la seua mort a l’any 1973. Trenta anys d’intens treball en la labor administrativa. La seua feina va servir per donar una nova empenta a l’Estudiantina de Beneixama. Durant molts anys va ser l’ànima de la comparsa, i va contribuir de manera magistral en funcions de gestió. A més, gràcies a la seua autoritat, va saber en moments determinats, conduir a l’entitat per la senda de la concòrdia a través de la cerca del consens; gràcies, fins i tot, als seus dots de lideratge i a la seua capacitat d’harmonitzar els interessos de totes les parts. Per mitjà del llibre d’actes del 1943-67 comencem a conéixer els noms dels capitans a partir d’aquella data. Així, són capitans el 1943: José María Silvestre Molina, Carlos Milán Vera i José Albero Pérez. Una de les qüestions que comença a establir-se com a primordial serà la posada a punt de la figura de «la Grotesca». Ninot còmic i estrambòtic que provocarà les rialles, sobretot dels més menuts. Els encarregats de preparar-lo són nomenats en junta general: Daniel Amorós Quiles, Francesc Silvestre Conca i José Valdés Payá. Serà a la fàbrica de nines d’aquest últim on es confeccione el cap tot emprant la tècnica del cartó mullat. La despesa per a l’acte ascendeix a 117’75 pessetes, de les quals, 55, es destinen a la compra de coets. A l’any 1926 comença a celebrar-se l’Ambaixada dels Estudiants. Aquest acte tindrà lloc el 10 de setembre. El text és obra de l’insigne poeta José María Milán Álvarez,

2021 BENEIXAMA enormement vinculat a la nostra comparsa al llarg de la seua vida. Milán, al text, escenifica l’enfrontament verbal entre els bàndols moro i cristià però de manera còmica i amb una gran dosi d’ironia, i emprant-hi la poesia. El llenguatge utilitzat és el que el poble usa al carrer. El punt culminant de la discòrdia se centra a aconseguir els favors femenins de les dones de l’harem de l’ambaixador moro, el qual li les ha arrabassades a l’ambaixador cristià a causa de les arts «amatòries» del primer. El missatge subliminal que es destil·la al text és el de gaudir de la Festa d’una manera alegre i divertida, fugint d’altres estereotips característics més formals i una miqueta transcendents, i buscant un clima cordial i harmònic, on regne la companyonia i el bon humor. No obstant això, el text seria modificat a l’any 1945. Per junta general s’aprova «excloure les frases que estigueren en pugna amb la moral», segons versa al llibre d’actes. Aleshores, eren temps de forta rectitud i de moral estricta, aplicades també a les àrees de la producció artística. El poeta serà sempre complimentat amb innumerables mostres d’agraïment per part de la societat, sent inclús nomenat com a President d’Honor de l’Estudiantina de Beneixama. Referent als músics, hem de dir que fins els anys seixanta el seu manteniment era sufragat de forma individual pels membres de la comparsa, sent l’Ajuntament el que es feia càrrec del pagament de les bandes com a concepte del contracte. El nombre de músics que hauria d’integrar l’agrupació venia fixat pel consistori. L’any 1943 fou de 18. Cada soci havia d’allotjar-ne un a sa casa, i correria amb les seues despeses. Ens consta documentalment que eixe mateix any els socis que no van acollir a cap músic van pagar 125 pessetes, de les quals cent eren cobrades pel soci que tenia músic i 25 s’ingressaven en els fons de la comparsa, es cobria així una part important del pressupost que anava destinat a pagar la música. Una vegada trets els comptes, aquell mateix any cada estudiant va haver de pagar 68’50 pessetes. L’any següent ascendiria a 100 pessetes per soci. Arribem a l’any 1944. Els capitans són escollits per sorteig: Vicent Sanchis Payá per al primer dia; Vicent Garcia Such el segon dia; i José Barceló Mataix per al tercer. Cal destacar a nivell general que eixe any es va inaugurar el nou castell de fusta, dissenyat per Joan Baptiste Pas-

ASSOCIACIONS FESTERES

Primera acta oficial que es conserva de l’Estudiantina de Beneixama. Any 1943. Redactor: Vicent Payá Mataix.

tor, i se’n va encarregar la construcció als germans Conca. També es redacta un nou contracte, en aquest cas per a una durada de deu anys. En aquest document els estudiants apareixen classificats en tres estadis: els actius; els col·laboradors, integrats pel sergent i els xicons de l’esquadra oficial; i, per últim, els passius, sense dret de vot, encara que podien assistir a les juntes generals. Referent als socis de ple dret, els qualificats d’«actius», hauran de contribuir equitativament a les despeses que haja d’afrontar l’entitat i, a més, hauran de romandre en la comparsa al llarg de la vigència del contracte. En cas de no acomplir els manaments podrien ser multats amb 500 pessetes, la qual cosa no era una ximpleria, ateses les greus circumstàncies econòmiques que afectaven la societat. Pareix ser, haurien sorgit alguns afers que incidirien en el compliment de les normes, la qual cosa seria bastant comprensible atesa la conjuntura d’aquell moment històric. L’única raó que podia eximir-te de la sanció era patir una malaltia o portar dol per la mort d’un ser estimat o d’un familiar directe. La penalització per no assistir a la processó del dia de la Verge podia costar-li a l’estudiant 50 pessetes. Això, doncs, va anar conscienciant els estudiants a l’hora d’aconseguir una assistència regular a tots els actes oficials. Referent al càrrec tan emblemàtic de sergent, hem de dir que era escollit per

la junta general. Estava sempre al servei de les ordres que li donara el president, serà també l’encarregat de vetlar pel compliment de les normes per part dels estudiants en els distints actes. En un principi no era remunerat. A partir dels anys cinquanta rebrà una gratificació de 150 pessetes a l’any. El primer sergent del qual tenim constància fou Alonso Mollá Sanz, qui desenvoluparà eixa llavor des dels anys quaranta. L’esquadra oficial estava formada per nou membres, huit soldats i un cap. Tots aquests estaran sota el manament del sergent, el qual anirà marcant el recorregut al seu pas i la durada dels moviments marcials, així com l’horari dels actes. Els components de l’esquadra també estaran exempts del pagament de la quota. El seu uniforme també era propietat de la comparsa. Els capitans eren socis actius. Podien ser voluntaris o per sorteig. Estaven obligats a assistir a tots els actes de festa i, fins i tot, haver de disparar l’arcabús als «actes de trons», així com a abastir d’aliments a la «tropa» i a la banda de música. Els capitans elegits mitjançant un sorteig rebran una subvenció per part de l’entitat. Referent a la junta directiva, s’estableix que haurà de renovar-se per meitat cada dos anys, encara que això no ocorreria així en la realitat. La Junta hauria de reunir-se almenys una vegada a l’any. Normalment ho feia allà pel mes de juny per a celebrar la junta ordinària

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES per tal de preparar les pròximes festes, que estaven a caure. Al llarg de l’any també se solien celebrar sendes juntes extraordinàries. Els nous estatuts de la comparsa es van aprovar el dia 8 de juliol del 1945, seran signats per un total de 37 socis. Aquesta mena de constitució marcaria un abans i un després en la nostra història ja que avui en dia encara ens regim per moltes de les lleis i normes que es van aprovar en aquells moments. El 1945 l’Ajuntament de Beneixama estava presidit per Joan Puig. A ell se li fa la petició perquè s’encarregue de la contractació de la banda de música de Genovés. Seran trenta-set músics els que vindran a tocar amb l’Estudiantina eixe any. Tal i com venia ocorrent des d’alguns anys enrere, la música del Dia dels Estudiants no se sufragarà dels diners de les arques municipals, mentre que serà la comparsa la que assumisca el seu muntant, que seria de 125 pessetes. Els capitans de l’any 1945 van ser: el primer dia, Francesc Payà Molina; el segon dia, José María Molina Gandia (a la Revista de Festes de 1945 figura Evaristo Molina Gandia); i el tercer dia, José Barceló Mataix (figura Miquel Barceló Amorós). A l’any 1946 són capitans, tots ells per sorteig, els socis José Sanchis Payá, Francesc Sanchis Quiles (a la Revista de Festes figura Francesc Sanchis Navarro) i Francesc Molina Molina (a la Revista, Francesc Molina Amorós). També acudiria aquell any a tocar la banda de Genovés. En un poema escrit per Josep Marco, el qual anomena una xica que va ser cortejada per un estudiant, podem deduir que la Retreta començava a celebrar-se. I. segons diu l’escrit, els estudiants tindrien una participació activa, fent gala d’un esperit trobadoresc i conqueridor que ens recordaria les estudiantines del segle XIX. Nits de taboles i xerinola, que anirien forjant el caràcter i la personalitat alegre i divertida dels estudiants de Beneixama: «Tu et recordes / d’anit quan els estudiants / anaven fent la Retreta / doncs un que es va arrimar / quan més distreta estava / i res podia sospitar / el molt pillet (l’estudiant) / en tirà la capa al cap / i abans de que en donara conte / tres pessics em va donar...».

Grup de cantineres damunt d’una carrossa, cap a finals de la dècada dels anys 40 del segle XX.

A l’any 1947, els capitans de l’Estudiantina van ser: Joan Baptiste Pérez Colomer (a la Revista, Joan Baptiste Pérez Payá), el primer dia; José Berenguer Molina (a la Revista, Vicent Berenguer Silvestre); i José Barceló Mataix (Miquel Barceló Amorós?). La banda de música fou la de Castalla. A l’any 1947 finalitza el seu manament com a president Miquel Pérez Mollà, passaràel testimoni a José María Silvestre Molina, es nomenarà com a vicepresident Rosendo Amorós. Encara que figurés el nom oficial qualsevol en el Llibre d’Actes de la comparsa, després aquest podia delegar en un altre familiar a l’hora d’eixir en la seua representació. Per la qual cosa, trobem a la Revista o Programa de Festes el nom i cognoms del seu substitut. El motiu no fou un altre que el de donar participació als fills del cap de família, el qual era el

soci titular. Aquest delegava en un familiar més pròxim, que bé podia ser el seu fill, el germà o un nebot. En relació a les bandes de música, cal afegir que durant tota aquesta època la seua comesa no serà solament la d’assistir en els actes a la comparsa, sinó que, a més, oferirien un concert cada nit a la Plaça, efectuant prèviament una ràpida cercavila. El Dia dels estudiants la banda de música que realitzava aquest concert era la banda de música de Beneixama, la qual també l’oferia el dia 8 de setembre. Una de les màximes preocupacions de les directives de les comparses fou durant aquells anys la d’ampliar el nombre de socis. Aquest nombre rondava els trenta-cinc o quaranta afiliats per cada entitat. La finalitat d’incrementar

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

el nombre radicava en poder comptar amb un major nombre de recursos econòmics per afrontar totes les despeses que ocasionava la Festa. Així doncs, la comparsa va haver de renovar les seues banderes. El cost ascendirà a 118’50 pessetes. A més, l’Estudiantina comença a tenir una participació més activa en altres actes com la serreta i la volta als trons. Per aquest motiu, es llogaran nou arcabussos per 180 pessetes. Així mateix, es confeccionen dos vestits d’odalisques i un d’ambaixador moro per a l’Ambaixada dels Estudiants. Una nova generació d’estudiants comença a destacar per la seua activa participació i bon fer. Ells són: Pep Berenguer, Joanot el Militaro, Pepito Balconet, Rafael el Carat, José Barceló el Papelero, Honorio Sanchis, etc. Es constitueixen en la nova joventut de l’Estudiantina. A l’any 1948 torna a l’Estudiantina la banda de Genovés. En aquesta ocasió vindran vint-i-cinc músics. Cada estudiant haurà de pagar 150 pessetes per tal de sufragar la despesa concernent a la música. S’aconseguirà que l’Ajuntament subvencione la despesa de catorze o quinze músics que participen el Dia dels Estudiants. Els capitans per aquest any foren: Francesc Camús Sanz, Carlos Milán Vera i Rafael Pérez Valdés. A propòsit de la importància que cada vegada més tindran les dones en l’Estudiantina de Beneixama a finals de la dècada del quaranta i principis del cinquanta, comptem amb el testimoni d’alguns documents fotogràfics. Llavors, trobem la presència de l’element femení en actes com l’Entrada, on participen damunt d’una carrossa o servint vi, absenta i mesclat durant el recorregut al públic assistent. Les carrosses eren fabricades per les mateixes xiques. La decoració era confeccionada amb motius senzills, com cistelles de vímet o guitarres de paper. José María Milán remet el llibre de l’Ambaixada i publica una de les seues composicions més conegudes, dedicada a Beneixama: la Elegia. Aquesta composició quedarà popularitzada amb el seu primer vers: «Qué bonita es Benejama por las fiestas de la Aurora...». Així mateix, el nombre total de socis va en augment, aconseguirà arribar als quaranta-un. Els últims socis en incorporar-se seran Desideri Sanjuán Ibáñez,

Cartell original de la portada de la Revista confeccionada per a les Bodes de Plata en 1949. Aquarel·la pintada per l’arquitecte Vicent Mas Sarrió.

Joan Camús, Cristóbal Nácher, Manuel Sanz Pardines i Vicent Valdés Payà. Aleshores, arribem a l’important any del 1949. La Comparsa completarà els primers vint-i-cinc anys d’existència. La commemoració suposarà la consagració definitiva de l’Estudiantina com a societat de les Festes de Moros i Cristians de Beneixama. Tot plegat, la persona que millor pot fer un elogi de la commemoració és José María Milán Álvarez. A ell se li encarrega un panegíric literari. La publicació es divideix en dues parts. La primera en forma poètica; la segona, el programa extraordinari d’actes per al dia

10 de setembre. Dins de l’apartat poètic, sota l’epígraf «Habla el autor», es fa un repàs dels primers anys de vida de l’Estudiantina, on tindran cabuda moltes anècdotes i peripècies com: els viatges a la recerca dels primers vestits, l’apadrinament del senyoret Enrique, l’impacte que causarà en la gent la irrupció d’una nova comparsa a Beneixama, la prova del «litre de vi» que se li feia al nou estudiant per fer-ne l’ingrés o el record cap als estudiants i els col·laboradors de l’entitat que ja havien exhalat el darrer sospir. A continuació, sota l’apartat «Hablan los Estudiantes», l’autor glosa als absents en uns termes molt commo-

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

vedors que mereixen ser reproduïts per la seua emotivitat i tendresa:

«De tal modo nos quisimos en la vida que la Muerte no ha podido el lazo fuerte del cariño aquel romper, y por eso al evocarles en las BODAS que glosamos, el cariño del que hablamos, hoy les hace renacer. Y como es ley de la vida que unos marchen y otros queden, para aquellos que se fueron para nunca más tornar la riente ESTUDIANTINA (que jamás ha de olvidarles), hoy les honra al recordarles con decir: -Dormid en paz! Como hacer más no podemos por los seres tan queridos que cambiaron nuestro nido por el de la Eternidad, prosigamos obedientes a su voz desde la Gloria, relatando a su memoria, nuestra gran festividad».

Li segueixen altres capítols com l’apartat dedicat a les dones, escrit per enaltir el paper de l’element femení en la comparsa; unes paraules d’homenatge a l’expresident Vicent Valdés Molina i a altres col·laboradors; però, entre tots, destaca l’himne de l’Estudiantina, escrit per Milán a l’any 1928. Com a salutació especial cap a l’Aurora, s’inclourà el poema «Despedida», compost per a l’instant en què la imatge de la Patrona travessa el llindar de l’Ermita el dia 9 de setembre en finalitzar la processó i que és cantada pel poble amb música del compositor Manuel Parra.

La portada del Programa especial fou confeccionada per Vicent Mas, soci protector de la comparsa en el seu moment. En la pintura podem apreciar de primer la bandera de l’Estudiantina de Beneixama. Sota aquesta, el llapis, la ploma i el barret. De fons es pot apreciar un bell cel on destaca la imatge de la Divina Aurora. Al peu, apareix escrit en unes artístiques lletres, el motiu al·lusiu de la commemoració, els nombres que assenyalen l’efemèride i el nom de l’autor. El llibret es va presentar a tots els socis en la junta general del dia 19 de juny de 1949. Els actes commemoratius del vint-icinqué aniversari es van circumscriure bàsicament al Dia dels Estudiants de 1949. Com a novetat afegida cal dir que aquest va ser el primer any en què es va nomenar un capità per a aquest dia; aquesta idea serà proposada l’any anterior pel secretari Vicent Payá. El capità serà Vicent Valdés Molina, expresident i soci fundador. Per a la resta de dies: José Pérez Valdés (el primer dia); José Sanchis Payá (el segon dia); i Joan Silvestre Mataix (el tercer dia). I ja per concloure, ens acomiadem fent un relat un tant cronístic dels actes que es van realitzar aquell dia 10 de setembre de 1949: «El dia havia començat amb un volteig de campanes acompanyat per una disparada de morterets. Els actes de la celebració s’iniciarien a les onze d’un matí de setembre assolellat i fresquet. Era un dia on de segur aflorarien molts sentiments, deguts fins i tot, pels estudiants que ja no estaven en vida. Així doncs, se celebrarà una missa de difunts oficiada pel rector en José Zahonero, a la qual assisteixen totes les autoritats locals. Al mig dia, com

ja era tradicional, es traslladà al castell la figura de la «Grotesca», encara que eixe mateix any anirà acompanyada d’unes altres efígies més xicotetes anomenades «Grotesquetes», que seran cremades per la vesprada després de l’Ambaixada en una gran cordà. A les 11 de la nit se celebraria una retreta amb fanalets d’allò més vistosos. Una hora després, la banda de Genovés oferirà un concert a la Plaça. En el descans del mateix, i seguint els cànons que marca la moda del moment, es va fer un concurs de perruqueria per a dones, amb premis molt valuosos per a l’època. La guanyadora s’enduria 75 pessetes. I per finalitzar aquell dia tan grandiós d’un mode especial, es tirarà una traca de colors». Les despeses per a costejar les celebracions de les Bodes de Plata foren importants. L’Ajuntament contribuirà amb 500 pessetes. També es van muntar dues representacions teatrals al teatre Cervantes (actual seu local de l’Estudiantina) per a recaptar fons. A tot aquell desemborsament hi hauria que afegir altres costos com: la renovació dels vestits de l’esquadra oficial; la confecció d’una nova bandera; el cost del lloguer d’uns uniformes especials; la construcció d’una carrossa que passarà a propietat de la Comparsa; la renovació dels barrets de tots els socis; i, fins i tot, la publicació de tres-cents llibrets del Programa especial. La seua edició suposarà una inversió propera a les dues mil pessetes de l’època. L’ocasió bé que ho mereixia. Fi Beneixama, juliol del 2021.

José Vicent Payà Sanchis Arxiver de l’Estudiantina de Beneixama.

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Sabies que…? Comparsa d’Estudiants Sabies que…El primer president de la comparsa no va ser mai estudiant. Va ser Enrique Juan Navarro (el senyoret Enrique), president de la Filà de Cristians i home de trellat, que ens va avalar per a desfilar amb ells. Va exercir la seua tutoria un any, ja que tots els estudiants eren molt jóvens, excepte Vicente Valdés Molina, que era més major i assaonat i va agafar la presidència l’any següent (1925).

Sense maset, es reunien a la porta de sa casa, a la carretera i, anys després, es van passar a cal “ tio Sirera”. Reunions i porrats en cercle als carrers, amb el barral de vi, cacaus i torrats al mig. Eixa era l’Aula Magna on solien fer-se els “exàmens” als nouvinguts de la comparsa, que solien acabar amb coets per davall de la taula i el secretari corrent per a salvar el llibre d’actes.

ASSOCIACIONS FESTERES

2021 BENEIXAMA

Comparsa de Pirates

er primera vegada, tinc el plaer de dirigir-me al poble en general i, com no, als socis de la comparsa Pirates, tant als de ple domini, com als socis protectors, que fan un treball fonamental per a la comparsa. Vull agrair-los a tots ells la confiança dipositada en mi quan en la primera junta ( fundació de la comparsa) per desembre del 2018, en van nomenar president, un càrrec que va fer que la il·lusió que va perdent-se amb el pas dels anys, tornara a ressorgir amb molta força pel fet de començar una nova etapa de la vida. Una etapa en la qual la junta directiva i tots els membres de la comparsa hem d´enfrontar unes circumstàncies totalment diferents a la resta de comparses i filaes. Comencem un camí desconegut en el qual trobarem molts obstacles i dificultats però hem de ser perseverants en el treball i, al mateix temps, ser ambaixadors de les nostres ressenyes. Els primers obstacles ja els tenim superats. Dos anys sense festes a causa de la pandèmia ens han provocat un retard en la consolidació de la comparsa, la qual cosa no ha fet que deixem de treballar. Ja tenim vestit oficial; també l´himne de la comparsa que ens acompanyarà en gran part dels actes i en breu tindrem la segona bandera. El millor de tot és que el nombre de socis segueix en augment gràcies a la humilitat i el bon fer de les persones que integren aquesta xicoteta família. També m´agradaria que recordàrem al nostre amic i soci fundador Rafa Ferrero, un fester de la Filà de Moros que ens va donar suport en tot moment des de l’inici de la comparsa. Una forta abraçada allà on estigues. Per acabar aquest escrit, tan sols en queda desitjar-vos que no perdeu la il·lusió, que ens queden molts moments bons per compartir i que les pròximes festes es puguen celebrar com les coneixem. La vida Pirata, la vida millor.

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Escrit Pirata

a passat un any des que les esquadres pirates vam escriure l’article per al programa de “no-festes” de l’any 2020, on agraíem a tot el poble de Beneixama la calorosa acollida que ens va brindar en la nostra primera entrada. Tots créiem que aquest malson passaria i podríem gaudir de les nostres festes, tal com les hem conegut sempre, a l’any 2021. A més, els pirates confiàvem en poder incorporar-nos a alguns actes més per a seguir creixent com a comparsa. Malauradament, la pandè-

mia encara segueix entre nosaltres i les festes 2021 tampoc s’han pogut celebrar. Durant aquest any 2021, els pirates hem intentat mantenir alt l’esperit fester i hem realitzat alguns dinars i sopars de convivència, sempre respectant les mesures de seguretat que marca la llei pel covid19. Aquestes ocasions ens han permès reforçar els llaços ja existents, malbaratant alegria i bon humor, i anar prenent les decisions que a poc a poc van configurant el futur de la comparsa.

ASSOCIACIONS FESTERES

Ara que tant es parla de les seqüeles psicològiques postpandèmia, nosaltres podem dir que ajuntar-nos i tornar a parlar de festes, tirar algun petard i sentir música festera, ens ha servit de teràpia col·lectiva i ens ha suposat una injecció de regeneració anímica. Estem, per tant, carregats d’il·lusió i ànim per seguir en aquest magnífic projecte que és la consolidació de la Comparsa Pirates de Beneixama.

2021 BENEIXAMA

Us esperem a les festes del 2022, perquè ningú dubte que els pirates acudirem puntuals a la cita amb més ganes i espenta que mai. FIRMAT: EL PIRATA I sempre, i en qualsevol circumstància, mai oblideu que la vida pirata és la vida millor!!!!!!!!!

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Sabies que…? Comparsa de Pirates Sabies que…Hi ha constància escrita de l’existència de la pirateria des de l’edat Antiga, on trobem referències a pirates fenicis, etruscos, grecs, romans, víkings i xinesos. Posteriorment, en l’Edat Mitjana, apareixen els pirates perses, berberiscos, cristians, holandesos i anglesos i, en l’Edat Moderna, els corsaris francesos, anglesos i caribenys. Inclús a dia de hui, la pirateria segueix activa en l’entorn de Somàlia i a la mar de la Xina.

Trobem associacions al llarg i a l’ample del planeta (Amàrica - Àfrica - Europa - Àsia) que intenten recrear la història de la pirateria, des del segle V a.c. fins a quasi els nostres dies, amb narracions que reprodueixen la vestimenta i l’ambient propi de cada època. En el nostre àmbit, hi ha la comparsa de pirates a 77 poblacions espanyoles amb festes de moros i cristians.

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Filà de Moros

eneixama és història, és devoció i és passió festera. El poble, els festers, la música i la confraria, hem sabut tots junts al voltant de quasi 200 anys donar forma i identitat pròpia a unes festes que són l’orgull i la satisfacció de tots els beneixamins i beneixamines, unes tradicions arrelades que s’han aconseguit al llarg d’anys d’evolució, d’adaptació i de canvis socials i festius. Si pensem en el futur de les nostres festes, hui en dia hi ha unes dades que són molt preocupants i que ens avisen que un canvi seriós està produint-se en el poble. En 18 anys Beneixama ha disminuït el cens de població de 2003 a 1706 persones i, si segueix esta tendència, al 2040 Beneixama tindrà sols 1392 habitants. Actualment, segons l’estudi sociodemogràfic que ha fet la Comissió de Festes, hi ha 1336 persones que participen en la festa, entre titulars, acompanyats, fills i filles... 424 menors de 25 anys. 701 entre 26 i 64 anys. 211 majors de 65 anys. Però hi ha uns nombres molts significatius que reflecteixen la realitat del canvi i la transformació sociodemogràfica i laboral que està passant al poble. 565 persones festeres viuen i treballen-estudien fora de Beneixama. 209 persones festeres viuen al poble però treballen-estudien fora. 562 persones festeres viuen i treballen-estudien al poble. És una realitat que el futur de les nostres festes està en mans de la gent jove, però malauradament més de 764 persones festeres i no festeres s’han de gestionar tots els anys a primers de setembre per poder vindre i gaudir amb les seues famílies, les seues amistats i amb les seues comparses i filaes els dies festius més apassionats i significatius del poble.

100

Fer possible que el major nombre de les 1336 persones festeres puguen estar tots els anys en les festes en honor de la Nostra Patrona hauria de ser la prioritat del poble, de les comparses i filaes i de la cofradia. La història s’ha de continuar escrivint, la devoció s’ha de seguir afiançant i les festes s’han de prosseguir enriquint i gaudint, i tant els que vivim al poble com els que estan fora, tots fem falta per mantenir i garantir el futur de les nostres tradicions. La nostàlgica sensació de no estar a Beneixama en dies tan especials, la va descriure molt bé José María Milán en este curt poema. “Dichoso el que la fortuna, le deparó un bienestar, sin privaciones ninguna, y no tuvo que rodar, lejos del patrio solar, donde mecieron su cuna.” Ja hem experimentat dos anys l’enyorança de no poder vestir-nos de festers, sensació que no és nova per a moltes persones que estudien, treballen o viuen fora del poble. Esperem que estes circumstàncies anormals ens ajuden a reflexionar sobre el possible canvi dels dies de festes i evitar així que cap persona s’allunye i es desvincule de les seues arrels, de les nostres festes i de les nostres tradicions. Solidaritat i comprensió, perquè tornarem...

Juan Bta. Romero Maestre President

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

La intendència

l llarg de la història, les variacions exigides pel pas del temps, les circumstàncies i les vel·leïtats de l’imaginari col·lectiu, que és en últim terme d’on emana la dimensió més pragmàtica de les nostres festes, han vingut modulant constantment en forma i matèria els actes i les figures al voltant dels quals aplegar-nos en tant que festers. Si bé determinats elements els entenem ex ovo revestits d’immutabilitat i, aparentment aliens a canvis profunds -a ningú se’ns ocorreria prescindir de l’entrada, o de l’ofrena, o de les ambaixades-, d’altres són fruit d’una primerenca iniciativa vinculada a un determinat moment històric i, com no, al grup de persones que en definitiva la fa possible. Parlem, en aquest cas, de la intendència, un fenomen fester que va deixar certa petjada en el decurs de l’acte de l’entrada. El orígens de les primeres carrosses cal buscar-los al si de la comparsa dels estudiants. La primera plataforma en exercir d’intendència va ser un senzill carro d’un sol eix que portava als lloms un barril de vi proveït d’una xicoteta pipa per a servir-lo. Als gotets de vi els acompanyava

el torrat, que se servia a grapats directament sobre la mà de qui venia a buscar-lo. Cal incidir en l’esforç econòmic que precedia a aquesta comesa; parlem encara d’un temps en què la postguerra senyorejava gran part de la vida diària, més encara a un modest poble eminentment agricultor com el nostre. Tot i els anys de fam, o precisament per causa d’aquestos, Rosendo Silvestre ‘el Tio Rosendo’ i José María Silvestre ‘el Marqués’, cadascú a un costat del carro, no dubtaren en assumir el repartiment de cacaus i vi a voluntat. Conten testimonis de l’època que aquesta primera iniciativa va tenir per efecte un lleuger creixement en el número d’espectadors de l’entrada, car gent forastera, advertida de la gratuïta repartició de gènere, assistien a l’entrada, si bé amb un esperit probablement més famolenc que devot. De fet, era nombrosa la massa de gent que feia el recorregut complet de l’entrada junt amb el tio Rosendo i el Marqués, demanant ininterrompudament que se li omplira de nou el pitxeret de vi que els organitzadors ja havien lligat -prèviament i sàvia- amb una cadeneta al carro, a fi d’evitar desaparicions. Pel que fa a la nostra Filà, trobem que la incorporació de la intendència es produiria anys després que els estudiants introduïren aquesta en l’avenir fester. Al llarg dels anys 50 ja era una pràctica

assumida: la primera imatge, amb data de l’any 1952, mostra una carrossa ben arranjada per a l’ocasió, i alguna ma impacient que demana berena. Els festers de la imatge són Paco Romero, Francisco Amorós ‘Francisquet’, Pepe Amorós Valdés, Vicente Luna Conca ‘Titín’, Daniel Esteve Reig ‘El Blanquet’ i Eugenio Amorós. Lluny de començar amb pretensions de luxe i pompositat, els orígens mostren que les ferides econòmiques de la postguerra encara prevalien. Del torrat oferit al principi pels estudiants es passa a repartir entrepans de xoriç i salsitxa, pràcticament sense embolcallar, els quals componien la berena juntament amb xicotetes botelles de cervesa. L’àpat ja no baixava d’un carro de tracció animal, sinó de successius remolcs amb els tractors respectius. Així, més enllà de l’acte en ell mateix, els preparatius també suposaven una reunió plaent i entretinguda, tal com recorden els qui en aquell moment eren encara uns xiquets que acompanyaven al seu pare o al seu iaio. La bodega de Mariano Parra ‘Mariano el ric’ era un punt de trobada habitual per a disposar els prolegòmens pertinents, així com el garatge de Francisco Payá ‘Paco el d’Elx’. En estos indrets es preparaven els entrepans i es picaven les barres de gel per a mantenir les cerveses al fresc.

101 101

ASSOCIACIONS

2021 BENEIXAMA trada. Açò va afavorir en general el cabal de festers que formaven part en la desfilada, car en desplaçar-se les intendències al final, era possible doblar la participació en l’entrada, de manera que molta gent en feia una primera amb l’esquadra i una segona amb carrossa. A més a més, quan el joguet pujà de preu i deixà de ser un producte accessible per a repartir-lo a l’acte, molts festers passaren a incloure’s al si d’altres esquadres ja composades o a muntar la seua pròpia, de manera que, novament, la repercussió resultava positiva per a la festa.

La segona imatge que acompanya aquestes lletres ens mostra un grup de festers plegat al voltant d’un bidó, que exercia d’aparatosa nevera: sovint havien d’assegurar primer els bidons damunt del remolc i omplir-los després, per resultar impossible pujar el bidó amb tota la càrrega dins. Els festers que apareixen a la imatge en qüestió, amb data de l’any 1972, són, respectivament i d’esquerra a dreta, Mariano Parra Sanjuán ‘Mariano el ric’, Vicente Peña Domenech, Antonio Llin Reig ‘El Tio Blai’, Pepe Santamaria Ferrero i Francisco Payá Amorós ‘Paco el d’Elx’. Aquest mateix any un altre grup de festers, entre els quals es trobava Antonio Vañó, ‘el Meu Antonio’, van enganxar a un mateix tractor dos remolcs, tot formant un contingent de fins a 14 persones. Durant un cert temps, les pròpies Filaes subvencionaven l’acte de la intendència amb una quantitat de 400 pessetes per carrossa, cosa que, tanmateix, no va durar massa atès que no totes les carrosses optaven a rebre aquesta ajuda. En arribar anys de lleugera milloria econòmica, algunes carrosses decidiren optar per la repartició de joguets, prescindint del clàssic entrepà i la cervesa. Amb tot, continuava sent majoritària la intendència entesa com a carrosses amb gèlids bidons i llonganisses i botifarres disposades en penjat. La bonança econòmica també es va notar en estos contingents: la presentació del menjar era distinta, els entrepans s’entregaven rotllats amb paper i, en definitiva, s’augmentà la categoria d’allò oferit i de la manera en què s’oferia. 

La Filà, doncs, va acabar comptant amb més d’una carrossa de la intendència, i és que fou aquesta una pràctica que es va estendre profusament a totes les comparses. De fet, els Llauradors ja feren la seua aparició en una carrossa de la intendència inclús abans d’existir la seua comparsa, incardinats dins del

102

Si bé les petjades que queden de la intendència poden percebre’s menys intenses que l’herència rebuda en altres aspectes de la festa, cal desestimar el favorable influx que va exercir aquesta figura sobre la nostra entrada, la qual cosa va propiciar un augment tant en el nombre de públic com en el de participants. Amb tot,  1962. Blas Alonso Llin i Daniel Esteve Reig ‘El Blanquet’ hui en dia continuem veient com, darrere de l’Efíbàndol cristià, però amb la seua pròpia gie mora, els camions reparteixen joguets carrossa i la indumentària de llauradors. i, en ocasions, també trossos de pa amb El fenomen de la intendència va acabar embotit i cervesa en llanda, fent la vista per modular notablement l’estructura de enrere cap a aquella primigènia modalil’acte de l’entrada: arribat un punt en què tat d’intendència. el nombre de carrosses era considerable en totes les comparses i filaes, es va deJoan Carles Silvestre Payá cidir traslladar-les totes al final de l’en-

 1965. Francisco Payá Amorós ‘Paco el d’Elx’, Antonio Llin Reig ‘El Tio Blai’, José María Sarrió ‘Godalla’, Juan Sanz ‘Brilla’

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS FESTERES

Sabies que…? Filà de Moros Sabies que…El 1841 sols hi havia un Capità i un Alferes Moro per als tres dies de festa, 7, 8 i 9 de setembre. I què l’Alferes d’este any seria el Capità per al següent. Sabies que…La primera borsa per al sorteig de capitans el 1840 estava composta per 11 moros. El primer Capità Moro voluntari per al 1841 va ser Grabiel Albero i Doménech, i no el van incloure a la borsa.

Sabies que…El 1840 Casimiro Parra no va ser inclòs a la borsa per al sorteig de capitans a canvi de servir com a Sergent. “Servir el puesto de director de la Compañia de Moros, o como aquí se le dice, desempeñar el puesto de Sargento.

103

ASSOCIACIONS

104

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS

L’AMPA Aquest any és un any de finalització de la nostra tasca al capdavant de l’Associació de Mares i Pares del col·legi públic Divina Aurora de Beneixama. Han estat tres anys complicats perquè la situació de pandèmia viscuda no ens ha permés fer moltes de les coses que sempre ha pogut organitzar l’AMPA. Pensant que aquest any seria un any difícil en molts aspectes, vam decidir regalar als alumnes del col·legi les agendes escolars i estalviar així uns dinerets a les famílies. Enguany tampoc no s’ha pogut realitzar la tradicional Pastorà, ni la Sant Silvestre del dia 31 de desembre, ens ha estat impossible organitzar juntament amb l’ajuntament el Nadal solidari i tampoc no hem pogut celebrar el Carnestoltes amb la tradicional cercavila i el berenar al gimnàs de l’escola. No hem pogut organitzar moltes altres activitats que els agraden als xiquets com el final de curs o les excursions escolars que subvenciona la nostra associació. Per aquest motiu, la directiva ha hagut de ser creativa i ha intentat que es feren activitats per als xiquets i ha aconseguit organitzar-ne algunes complint amb totes les normatives COVID, que no eren poques.

També vam aconseguir que un representant de ses majestats els Reis Mags d’Orient visitara la nostra escola per a arreplegar les cartes dels nostres xiquets. Hem d’agrair profundament tant als representants dels Reis com a l’Ajuntament la seua ajuda i col·laboració en aquesta tasca tan màgica i inoblidable per a tots. Hem de dir que a mesura que anava avançant el curs, les mesures han anat canviant i ens han permés fer alguna coseta més. Els alumnes de 5é finalment pogueren tindre la xarrada anual sobre menstruació i canvis hormonals que tots els anys imparteix Mila Torró i han pogut fer alguna excursió escolar en la qual l’associació de mares i pares ha contribuït aportant diners per al transport. El final de curs també es va poder fer encara que no com ens haguera agradat. L´AMPA va convidar a tots els xiquets a esmorzar a l’escola i, després, van anar tots plegats a l’Auditori Municipal on Miguel Angel Montilla va fer una actuació per a arredonir el matí. Sabem que no hem pogut fer tot allò que ens haguera agradat fer, però estem orgullosos de la nostra feina al capdavant de l’AMPA aquests tres anys.

Aquest any tampoc ha sigut possible fer activitats extraescolars, per això vam decidir substituir-les per un taller de manualitats històriques impartit per Alba Martínez d’Arqueojocs on els xiquets van poder realitzar manualitats relacionades amb temes d’història que havien treballat a classe, com tallers de prehistòria per als més menuts, d’història antiga i de construcció de mosaics per als més majors.

Ja per a finalitzar, m’agradaria donar les gràcies als membres de la directiva que han estat amb mi ajudant i donant idees contínuament, a aquells que han estat fent entrepans o repartint mascaretes un divendres o un dissabte en comptes d’estar a la seua casa tranquil·lament, a tots moltes gràcies per acompanyar-me en aquesta feina, no ho haguera pogut fer sense vosaltres.

L’AMPA també va fer al començament del curs un repartiment de lots de mascaretes i gel hidroalcohòlic per als xiquets. Aquests lots constaven de dues mascaretes més una loció hidroalcohòlica i un necesser. Aquesta va ser la nostra contribució per a resoldre al problema del Covid que ens afectava a tots.

Aurora Calabuig Sarrió Presidenta de l’AMPA

105

ASSOCIACIONS

106

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS

107

ASSOCIACIONS

108

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS

Donants de sang

es primeres gestions per fer realitat la donació de sang al nostre poble daten de l’any 1.976 , quan Armonia Cesteros i Juan Llin contactaren amb el personal sanitari i administratiu de l’Hospital General d’Alacant. Amb la finalitat de conscienciar als veïns de la importància i necessitat de fer-se donant de sang, es realitzaren diverses xarrades informatives. Començà així un llarg camí què arriba fins a l’actualitat, havent aconseguit al nostre poble un notable nombre de donants.

Com a curiositat recordar que les primeres extraccions tingueren lloc a les dependències de l’Ajuntament, continuaren a l’entrada de la vivenda del boticari Antonio Mancebo (actual casa Pura Sirera), passant per altres llocs (seu del grup de danses…) per a instal·lar-se definitivament en l’actual consultori mèdic. En els primers anys, els donants , en acabar la donació, rebien un tiquet per fer una consumició al bar on inclús

podien beure alcohol, cosa hui en dia impensable en una donació de sang; més tard eren les persones encarregades (Armonía, Mª Teresa García, Amalia Hernàndez,Vicenta Conca…) les que preparaven entrepans, coca i café. En l’actualitat és l’administració sanitària, a través de l’equip d’extracció, la que aporta els fruits secs, aigua i sucs encara que, gràcies a la generositat d’Armonia, no falta la desitjada coca “bova”. Beneixama és un poble molt solidari i participatiu en totes aquelles activitats culturals i socials en les quals es demana la col·laboració dels veïns. Aporta una mitjana de 50 extraccions al trimestre,havent augmentat el nombre de primers donants i gent jove. Con sabeu, per segon any consecutiu, les restriccions d’aforament motivades per la pandèmia de la Covi-19 han fet que les donacions es realitzaren al maset de la Fila de Moros, per la qual cosa hem de donar les gràcies a la seua directiva per contribuir de manera altruista a esta causa; gràcies també a l’Ajuntament per encarregar-se de la neteja i desinfecció del maset, per facilitar-nos la tasca pel que fa a la publicitat (cartells, fotocòpies…) i moltíssimes gràcies als donants, per la seua solidaritat i altruisme en benefici de la societat. Enguany, de nou, no podrem celebrar les festes de setembre com vulguerem. Des d’ací fem una crida per a que tots ens comportem de manera prudent i responsable , desitjant que l’any pròxim siguen ja unes festes de moros i cristians en honor a la Divina Aurora “normals”.

109

ASSOCIACIONS

Grup de danses

2021 BENEIXAMA

a ha passat un any des que férem l’últim balanç de les nostres activitats, dotze mesos d’intens i a a la vegada gratificant treball. Enguany, no obstant, el nostre calendari, com el de la majoria de grups i associacions culturals, ha quedat suspés, atenent-nos a les recomanacions sanitàries per l’encara activa pandèmia COVID 19. Tanmateix, des del Grup de Danses de Beneixama hem volgut mantindre viu el nostre esperit d’impuls i salvaguarda de les tradicions del poble, amb publicacions a les xarxes socials que recordaren, de manera testimonial, fites tan assenyalades com les Danses del Novenari a la Mare de Déu, o la Nit dels Majos. Arribat el mes de setembre, malgrat viure les “no-festes” des del recolliment, sense pólvora ni cercaviles, el Grup de Danses vam creure convenient recollir la història gràfica de les danses populars del poble, amb fotografies del nostre arxiu i altres cedides per veïns, intercalades amb les gravacions de les dansades dels anys 80 del fons audiovisual d’Eleuterio Molina. El resultat fou un vídeo que, sota el títol “Memòria gràfica de les Danses de Beneixama”, recorria, amb la imatge de balladors i músics, i el so de la banda i la dolçaina, més d’un segle de les danses del nostre poble, puix les primers fotografies eren de primeries del segle XX. Esperem que gaudíreu d’aquestes imatges, recordant vivències d’infantesa i joventut amb les danses tradicionals del poble, i confiem en poder ballar-les ben prompte.

110

A inicis del mes de desembre, veient que tampoc podríem eixir a demanar l’asguinaldo la Nit de Nadal, ens reunírem alguns membres del grup per cavil·lar la manera de mantenir viva aquesta tradició tan genuïna, malgrat que fóra de portes cap a dins. Així, en un parell de nits, enregistràrem algunes nadales pròpies del poble, i empràrem “La Nit de la Sembraora” per fer un muntatge audiovisual amb fotografies de l’asguinaldo d’anys anteriors, recordant així les bones estones que passem tots els anys a aquelles cases que tenen el gust de convidar-nos. Aquesta gravació, un tant casolana, esperem siga la llavor d’un futur enregistra-

ment de les nadales populars valencianes i pròpies del nostre poble, que el Grup de Danses de Beneixama hem intentat recuperar i mantindre al llarg dels anys, amb les aportacions dels nostres veïns més majors. És el cas de “Baixen cantant i ballant” i “Vayamos zagalas, vayamos pastores” del mestre Vera, “La Nit de la Sembraora” o “A la Run, Run”. També tenim la sort de comptar amb l’enginy de la nostra veïna Norín Silvestre, que ens ha ensenyat nadales que ella mateixa ha escrit i musicat, com per exemple “Adorar al Jesuset”. Els audiovisuals “Memòria gràfica de les Danses de Beneixama” i “Felicitació del Nadal 2020” els podeu trobar al compte de YouTube del Grup de Danses.

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS

111

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS

I fins ací la crònica d’aquest atípic any, on hem intentat recordar les nostres cites anuals més significatives mitjançant fotografies, vídeos i les xarxes socials. Sembla que ja veiem la llum al final del túnel, les restriccions s’alleugereixen i nosaltres podem reunir-nos per reprendre els assajos, ja que a més d’un se li haurà oblidat algun ball. Prompte ens retrobarem a les places, carrers i escenaris, gaudint de la música i la dansa tradicionals, amb la participació incondicional de tots vosaltres. Des del Grup de Danses de Beneixama vos transmetem l’espenta necessària per viure aquests dies tan assenyalats amb el millor dels ànims, i amb la mirada posada en les desitjades festes del proper any.

Passats els mesos d’hivern sense cap festivitat ni reunions socials, amb l’arribada del mes d’abril ens tornàvem a “ballar damunt” per la proximitat de la Festa de l’Oli i el Vi. Aquesta Xª edició haurà d’esperar un altre any, i així ho anunciàrem als veïns del poble. Enguany, almenys, no ens menjàrem el pa amb oli als balcons, doncs ja podíem eixir de casa. I seguidament el 30 d’abril, la Nit dels Majos, que per segon any consecutiu ens quedàvem sense poder celebrar. No obstant, els nostres versadors es posaren mans a l’obra per tindre una nova versió, que amb la del 2020, fan un relat amb molt d’humor d’aquests dos anys de pandèmia i mascareta. A continuación, reproduïm la versió del 2021:

112

Majos 2021 5. Celebrem els majos, amb imaginació, cantant com si anàrem de balcó en balcó. Tra......

1. Ja ha vingut maig també la vacuna, molt prompte podrem cantar tots a una. Tra, lara lara la lara lara la lara lailero. Tra, lara lara la, lara lara la, lara lailo

6. Vullguérem rondar-vos però no podem, tot són prohibicions pel bé de la gent. Tra......

2. Tots els homes “guapos”, no hi ha dones lletges, donem-li les gràcies a les mascaretes. Tra .......

7. Dos anys duem ja portant mascaretes, ara tinc dos pàmpols, no són orelletes. Tra.......

3. Ja estic més d’un any amb la mascareta, la porte marcada, “hasta” en la bragueta. Tra.......

8. Ja vindrà la nit en que ens donen solta, esteu convidats a pegar la volta. Tra.......

4. Vullguera enjuntar-me per poder xarrar, sempre parle soles per l’olivar. Tra......

JOTA Que passe este malsomni, i encara que amb condicions, pugam tornar a reviure la cultura i tradicions.

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS

113

ASSOCIACIONS

114

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS

Si no fora per eixos moments CCBENEIXAMA

n la memòria d’un ciclista i d’un fester hi ha moments que no tenen desperdici: El moment de recuperar forces. És un d´eixos moments que queden presents en els records passen els anys que passen. M’agradaria reflectir en l’article d’enguany un paral·lelisme que trobem entre l’esmorzar ciclista i el fester. I eixe paral·lelisme és el bon ambient. Dins dels actes festers i una ruta ciclista, el moment d’ajuntar-se en colla i xarrar és dels millors moments,

compartint en la taula l’esmorzar. Per exemple, recorde l’esmorzar de la primera eixida en el CCBENEIXAMA, en el qual vam esmorzar al Pou Clar i alguns valents van aprofitar per a pegar-se un escabussó, o en aquella marxa a Montealegre del Castillo que ens vam asseure a esmorzar davant d’un plat combinat xopats per la tempesta que ens acabava de caure, i folrats de papers de periòdics per a intentar assecar-nos i assecar les sabatilles. I què a gust ens trobem els festers contant les anècdotes que ens passen en festes

mentre esmorzem a la porta del maset: com ha anat l´entrada, els “numerets” de la retreta, a quina hora quedem per anar a la volta els trons... Els ciclistes de Beneixama tenim la sort que estan fent-se eixides, marxes, carreres, campionats i esmorzars ciclistes. M’agradaria felicitar a tots els socis que estan participant en eixes activitats. Esperem tornar prompte també als esmorzars festers, però, mentrestant, anem fent camí damunt de la bicicleta i passant bons moments esmorzant.

115

ASSOCIACIONS

116

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS

Escuela de Judo Vanesa Arenas Un año diferente, duro y atípico en el que juntos hemos ganado uno de los combates más difíciles a los que nos hemos enfrentado, el combate a un virus estraño que nos obligó a cambiar nuestra forma de disfrutar de las fiestas,de trabajar,de relacionarnos y de hacer deporte. Soy Vanesa Arenas, profesora de judo, llevo más de 8 años dando clases en Beneixama, y de repente un día Y EL COVID-19 INFECTÓ MI TRABAJO. Se prohibió todo tipo contacto con la gente, mi trabajo se ve paralizado por el miedo. Se acabaron los entrenos, las risas de mis niños, los abrazos, y los besos. A todos nos llego este virus como un jarro de agua fría, despertando miedos y fantasmas. Muchos dejamos de trabajar para quedarnos en casa, para cuidar de los vuestros y así cuidarnos a todos. Tuve muchas dudas que me impidieron dormir: Qué pasará?... Cuánto durará esto?... Qué pasará con las cuotas?... Qué pasará con mis alumnos?... Cuándo volveremos a nuestra normalidad?... Qué haremos?... Cuánto aguantaré?... Cómo pagaré los recibos?... Cómo daré de comer a mi familia?

familias de nuestros alumnos quedándonos en casa para que el COVID-19 no avanzara más. Pero vencimos y volvimos al tatami, reinventandonos, con mascarillas, muñecos ,distancias y volví a tener a TODOS mis judokas y sus familias otra vez disfrutando y creciendo juntos. Estamos acostumbrados a pelear duro, somos judokas. Y este combate lo hemos ganado juntos, nuestra escuela no hubiera salido adelante sin el apoyo incondicional de judokas y de sus familias,y del ánimo continuo que el ayuntamiento de Beneixama y sus ciudadanos nos han dado día a día. Hemos vuelto a entrenar, tenemos el grupo lleno de grandes deportistas pero sobre todo de grandes pequeñas personitas, que crecen en valores mediante el deporte. Así que cerramos un curso especial, en el que mis pequeños judokas de Beneixama han sido ejemplo de constancia, trabajo, lealtad...valores. Y aunque aún no tenemos nuestra ansiada normalidad, esa vida que teníamos antes y ahora valoramos más, pero que estoy segura que volverá.

Pase MIEDO, no me importa reconocerlo, pero no quedaba más que seguir adelante, proteger a mi familia y a las

117

ASSOCIACIONS

Ha sigut un any molt difícil i complicat perquè després de deixar els assajos pel confinament, tornar a reprendre l’activitat no ha sigut una tasca gens fàcil

118

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS

Altre any de pandèmia

n any més, des d’esta finestra que ens ofereix l’Ajuntament en la revista anual, volem donar a conèixer la nostra activitat al llarg de tot un any, en el període comprés des de l’última publicació a la que tenim ara entre mans. Com tots sabem, un any més seguim en pandèmia i per això torna a ser un any un poc estrany, atípic, en el qual hem pogut dur a terme poques activitats i les que hem pogut realitzar, complint els protocols i les mesures de seguretat contra el Covid-19. En no haver-se celebrat les Festes de Moros i Cristians el 2020, no van haver-hi processons i, per tant, no vam cantar els motets a la Divina Aurora, tan sols vam cantar la Missa Major el dia de la Patrona. El dia 25 de setembre vam oferir un concert a l’Auditori Municipal dins de la campanya d’Intercanvis Musicals de la Federació de Societats Musicals de la

Comunitat Valenciana (FSMCV) que en aquesta ocasió i a causa de la pandèmia no va ser un intercanvi com a tal sinó que tan sols es tractava de la nostra actuació sense cap altra coral i amb no massa afluència de públic atesa la situació. El 31 d’octubre vam oferir el Concert de Tardor promogut per la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana (FECOCOVA) a la qual pertanyem des de l’any 2011. Per segon any consecutiu vam ajornar el viatge a Conca per a cantar una missa a la Catedral de la ciutat, a l’any vinent 2022. Ha sigut un any molt difícil i complicat perquè després de deixar els assajos pel confinament, tornar a reprendre l’activitat no ha sigut una tasca gens fàcil i més tenint en compte que som un grup de gent amb una mitjana d’edat bastant elevada, és a dir, de major risc de contagi. Vam haver de buscar un nou lloc d’assaig per a complir les mesures de se-

guretat i guardar la distància mínima reglamentària. Posats en contacte amb el Regidor de Cultura, l’Ajuntament ens va cedir l’Auditori Municipal durant els mesos de tardor i hivern i, ja a la primavera, la Parròquia ens va cedir el claustre de la Fundació Elena Santonja; per això volem agrair tant a l’Ajuntament com a la Parròquia la seua col·laboració i facilitats per tal de poder continuar amb la nostra activitat. Només ens queda agrair a tot el poble en general el suport oferit amb la seua presència als concerts i, com tots els anys, animem a totes aquelles persones, tant joves com majors que els agrade el cant, a que s’atrevisquen a incorporar-se a aquest grup, on els assegurem que gaudiran d’uns bons moments d’entreteniment i diversió i on seran rebuts amb els braços oberts. Demanem a la Divina Aurora que ens protegisca i ens lliure de tot mal i desitgem a tot el poble en general salut i benestar.

La Societat Coral Beneixama 119

ASSOCIACIONS

2021 BENEIXAMA

S.M. La Pau de Beneixama

120

2021 BENEIXAMA

Aquesta revista és sempre el moment perfecte per a fer balanç de tota una temporada, des de l’anterior revista fins a hui.

És evident que continua sent una situació molt difícil per a les Bandes de Música en general, sense actes al carrer ni festes de Moros i Cristians. Però cal destacar la situació particular de la S.M. LA PAU de BENEIXAMA, que després del confinament, no ha parat la seua activitat d’assajos i concerts, excepte el Concert del mig any, que es va suspendre. Així mateix, vam ser l’única Banda que va poder celebrar la passada edició de SANTA CECÍLIA de tota la Federació Comarcal de Bandes, on s’inclouen pobles com IBI, TIBI, CASTALLA, VILLENA, BANYERES DE MARIOLA, CANYADA, EL CAMP DE MIRRA, ONIL i BIAR. Encara

ASSOCIACIONS

que amb limitacions en no poder fer recollida d’educands a les seues cases, ni el dinar de germanor, però amb la realització de la Missa i el Concert, on es va fer oficial l’entrada d’aquests educands. I tot va ser gràcies a les excel·lents instal·lacions que tenim al nostre poble. El CENTRE SOCIAL, cedit pel nostre Ajuntament, té les dimensions suficients com per a poder assajar complint tots els protocols de seguretat. També cal dir que l’activitat de l’ESCOLA DE MÚSICA, pel mateix motiu, en estar al centre social les aules, ha pogut continuar la seua activitat. La qual cosa causa l’admiració de components d’altres bandes quan ens visiten. De la mateixa manera, l’AUDITORI MUNICIPAL, amb el seu escenari ampli, fa possible la separació necessària entre músics i, malgrat la limitació d’aforament, fa que molts veïns puguen entrar-hi i així

tindre la calor necessària per a realitzar un concert exitós. Esperem celebrar enguany també la festivitat de SANTA CECÍLIA, fins on es puga, amb més o menys actes, però amb molta il·lusió. Arribats a aquest punt, tots els músics podem dir amb orgull, que no serà un virus el que puga amb nosaltres, ni amb la BANDA DE MÚSICA DE BENEIXAMA. Finalment, només us podem desitjar una feliç tornada a la normalitat i una vegada més donar gràcies a l’Ajuntament, Socis, alumnes, pares d’alumnes i poble en general, que sempre esteu al costat de la Banda. Moltes gràcies i fins prompte.

Ernesto Romero Sarrió President de la S.M. LA PAU de Beneixama

121

ASSOCIACIONS

122

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS

Projecte “Flora Replanarest”

ot i que la pandèmia, que encara estem intentant superar, no ens ha permés desenvolupar tots els projectes de voluntariat que ens haguera agradat, ni involucrar la població local en la recuperació de la nostra serra després de l’aterridor incendi de fa ja dos anys, la plataforma no ha deixat de treballar buscant un futur en el qual poder sentir-nos orgullosos de les tasques de recuperació realitzades amb l’esforç conjunt.

va comprometre amb la iniciativa i va cedir les seues instal·lacions localitzades al pati de la mateixa Fundació. Aquestes consistien en una caseta de fusta que es feia servir d’hivernacle per a altres projectes d’inserció social desenvolupats per la Fundació, terrenys annexos a la caseta i disponibilitat de punts d’aigua per al reg.

Un dels projectes que més esforços ens està demanant és el “Flora ReplanaRest”, que consisteix en la creació d’un planter en el qual s’està aconseguint la producció de plantes de gran part de les espècies que poblaren la nostra serra abans de l’incendi de juliol del 2019.

La nostra plataforma hagué d’invertir una bona quantitat d’esforç humà i econòmic per adequar les instal·lacions cedides a les necessitats del projecte a desenvolupar. Entre algunes de les

Aquest projecte s’està desenvolupant conjuntament amb la Fundació Elena Santonja, qui, des del primer minut, es

actuacions realitzades, destaca la restauració de part de la caseta de fusta, l’eliminació de matolls i pinassa al seu voltant, explanació de les àrees de cultiu, extensió de grava i instal·lació d’un tancat de malla metàl·lica.

123

2021 BENEIXAMA

ASSOCIACIONS

Per a iniciar el conreu s’hagueren d’adquirir, entre altres, safates de cultiu per a vivers, tests, substrats i productes químics per al tractament d’algunes llavors (com més avant vos explicarem). Això sí, hem d’agrair l’ajuda, tant de la tenda de COARVAL com dels vivers ALFE C.B., per les seues aportacions i l’ajuda tècnica. La recol·lecció de llavors ha estat una de les tasques més destacades i ha requerit l’ajuda de molts dels companys de la plataforma, els quals, de forma desinteressada, han recollit llavors arreu de la nostra comarca. Per a garantir la seua efectivitat i bon funcionament creàrem un protocol de recollida on els voluntaris havien d’especificar el lloc de la recol·lecció, la data, quantitat de llavor recollida i espècie, entre altres dades. A més, cal indicar que les zones de recollida d’aquestes llavors no han estat arbitràries, sinó que s’han pres de llocs amb climatologia i condicions edafològiques similars a les de la

124

nostra serra, d’aquesta manera es busca una millor adaptació de les plantes una vegada plantades a la serra. Entre les llavors de les moltes espècies recollides destaquen les de carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia), gal·ler o roure valencià (Quercus faginea), savina negra (Juniperus phoenicea), ginebre (Juniperus oxycedrus), arbocer (Arbutus unedo), auró (Acer pseudoplatanus), rusc (Ruscus aculeatus), fleix (Fraxinus ornus), rosa (Rosa sp.) i pi pinyer (Pinus pinea). Però no totes les llavors recol·lectades poden ser plantades directament al substrat, algunes d’elles, com les de savina, han de ser tractades prèviament amb una dissolució química que tracta de simular el pas de la llavor pel tracte digestiu d’una au o mamífer, tal i com passa en condicions naturals. Han estat aquestes llavors, les de savina, les que més mals de cap ens han donat, pel fet que volíem

reproduir les condicions naturals esmentades sense fer malbé la capacitat germinativa de la llavor i aconseguint el major nombre de plàntules. Per a fer aquest tractament s’han seguit sempre les indicacions recollides en el llibre “Bases ecológicas para la recolección, almacenamiento y germinación de semillas de especies de uso forestal de la Comunitat Valenciana”, editat pel Banc de Llavors Forestals del CIEF (Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica). Després de la recol·lecció, les llavors de savina es van deixar macerar durant dos o tres dies en aigua amb lleixiu a l’1%, per tal d’eliminar part de la resina. Posteriorment, la pasta obtinguda es va triturar amb batedora de mà i es van separar, posteriorment, les llavors de la polpa. Finalment, s’eliminaren les llavors no fèrtils mitjançant flotació.

2021 BENEIXAMA

Hem de dir que les llavors de savina tenen l’especial capacitat de presentar letargia fisiològica, és a dir, la seua germinació és molt lenta i pot romandre sense germinar fins a la segona primavera després de la seua formació. És per això que la bibliografia disponible recomana el seu tractament químic amb àcid sulfúric o mecànic amb paper d’escata. En aquest sentit, hi ha pocs estudis concloents, respecte a quina concentració i durant quan de temps s’ha de submergir-hi la llavor. Així que el repte ha estat en trobar l’equilibri. Si la dissolució està massa concentrada, es pot matar la llavor i, si està massa diluïda, aquesta no germina al planter. Per tant, per una banda es van fer proves amb diferents concentracions d’àcid sulfúric i temps en immersió i, per l’altra, friccionant les llavors amb paper d’escata. Com hem dit abans, les especials característiques d’aquesta espècie, les llavors

ASSOCIACIONS

de la qual poden germinar en condicions naturals fins a dos anys després de la seua plantació, fan que encara no puguem donar-vos resultats de les investigacions realitzades. En qualsevol cas, estem molt confiats que el nostre treball donarà els seus millors fruits. També cal tindre especial cura per obtindre les llavors de l’arbocer (Arbutus unedo) a causa de la seua reduïda grandària. Després de recollir els arboços, cal triturar-los i separar les llavors de la màxima polpa possible amb un colador. Posteriorment d’assecar les llavors amb les restes de polpa, es seleccionen les llavors una a una amb una lupa. I, finalment, es descarten les llavors no viables mitjançant flotació. El cas d’altres espècies al planter, com ara els gal·lers, les carrasques, els fleixos o els aurons, és més satisfactori. Es pot observar l’emergència

de les primeres plàntules a les poques setmanes de la seua plantació. Destaquen també les arrels pivotants de carrasques i gal·lers, molt profundes, la qual cosa assegura la pervivència de la planta al sòl. Aquest any, i per a la temporada de plantació tardor-hivern 2021-2022, ja disposem de més de 200 plantes. La plantació es realitzarà a zones molt concretes de la nostra serra on es donen en l’actualitat les condicions òptimes, tant d’humitat com d’orientació o condicions del sòl, segons l’espècie a plantar. L’objectiu fonamental és la creació de petits nuclis de dispersió a partir dels quals s’afavorirà la regeneració de l’ecosistema mitjançant la dispersió natural de les llavors a l’entorn, evitarem així el monocultiu de pins. En definitiva, un bosc del futur, més resilient i resistent a les pertorbacions provocades pels incendis i el canvi climàtic.

125

2021 BENEIXAMA HISTÒRIA I PATRIMONI

Fotografía: Inma Albero Ferrero

126

2021 BENEIXAMA

HISTÒRIA I PATRIMONI

Història i patrimoni 127

HISTÒRIA I PATRIMONI

128

2021 BENEIXAMA

HISTÒRIA I PATRIMONI

Estandarte de la Divina Aurora En el año 2020, Ángela Martínez Vidal, vecina de Beneixama, decidió donar a nuestra patrona, la Divina Aurora, un guión. Popularmente aquí lo llamamos estandarte y es muy característico de nuestra patrona, ya

que siempre lo lleva en su mano derecha. Dicho guión está bordado en hilos de oro y seda sobre una malla de plata y por eso difiere del resto de estandartes de nuestra Virgen.

En el siguiente artículo se hace una descripción del guión y una lista detallada tanto de los materiales utilizados, como del historial y las condiciones en las que se debe conservar el estandarte.

DESCRIPCIÓN / DESCRIPTION

del Tío Julio abanderado de La Societat Musical La Pau) ha sido un trabajo muy minucioso, al que le ha dedicado mucho esmero por la relación sentimental que le une a la población, llegando a ser casi un trabajo de orfebrería bordada, con piezas pequeñas y puntadas minuciosas.

También cabe destacar las diferentes alturas de realce que nos dan profundidad. En la parte posterior aunque no tiene el mismo relieve que el anverso, si se ha utilizado el mismo tono de hilo para un acabado perfecto y se pueda apreciar el bordado por las dos caras.

El Guión está bordado directo sobre la malla de plata todo al aire sin más soporte que la misma malla. El hilo metálico utilizado es una lámina de lurex de fabricación alemana de última generación, altamente resistente a la oxidación y al paso del tiempo. El colorido utilizado es oro y oro blanco para el metal y para las flores se ha utilizado seda de tres colores.

Rematado en la parte superior con un cordón bordado y por el perímetro exterior con fleco de canutillo dorado y con dos borlas también de canutillo en los extremos inferiores del Guión. La construcción del porta estandarte ha sido realizada por el orfebre de Villena Samuel Diaz , consta de una cruceta terminada en los extremos con una bellota decorativa y en la terminación superior con una macolla rematada con una cruz de orfebrería calada y con incrustaciones de swarovski, Decora la cruceta un cordón que termina en los extremos de la cruz con sendas borlas de fleco de canutillo.

Guión bordado sobre malla de plata con hilos de oro y seda, Diseño realizado por el escultor de Sevilla Manuel Lara, bajo las indicaciones de Juanjo Barber y últimos retoques por parte de la propia Angelita Martinez Vidal. El diseño consta de un Ave Maria central de estilo barroco con adornos vegetales coronada con una corona Real bordada al aire, con base de terciopelo y con incrustaciones de perlas blancas en el perímetro de la corona, tres piedras rojas y dos piedras verdes. La ornamentación que acompaña al Ave Maria está basada en hojas de acanto combinadas con diferentes motivos ornamentales. Complementa el diseño unas azucenas en seda que se reservan sólo a La Virgen por ser la flores de la pureza por excelencia El guión realizado por el Bordador Ontinyent y de descendencia de Beneixama (nieto

Las puntadas utilizadas son variadas, puntadas como el cetillo, la puntada irregular, puntada de rombo, puntada de cordón, la puntada de hojilla ó cartulina y la puntada de festón que permiten que el brillo del hilo realce las figuras bordadas.

129

HISTÒRIA I PATRIMONI

UTILIZACION / USE Pieza regalada por Doña Angela Martinez Vidal natural de Beneixama como ofrenda para su uso en la imagen de la Divina Aurora en aquellos actos que requiera el máximo esplendor la patrona de Beneixama.

MATERIALES / MATERIALS Malla base: 51 % lurex 49% poliéster Tejida por medios mecánicos y manuales Hilo de bordado metal: 55% lamina lurex oro 35% pol, 10% celulosa Hilo de seda: 80 % rayon 20% celulosa Fleco Guión: canutillo 100 %/metálico lurex 4 cm.

HISTORIAL DEL GUIÓN AÑO DEL SEÑOR 2020 14 de abril

Primer boceto

16 de mayo

Segundo boceto

30 de mayo

Tercer y definitivo diseño

05 de junio Revisión de diseño y 1ª asignación de tipos de puntadas 10 de junio Primeras pruebas de bordado 15 de junio Pruebas de bordado sobre malla 16 de junio Revisión y reasignación de tipos de puntadas 29 de junio Aprobación de muestras y diseño final 05 de julio Preparación de malla para el bordado 06 de julio

Inicio de bordado

22 de julio

Final de fase de bordado

21 de julio Revisión y limpieza del guión 23 de julio Estabilizaciones del bordado mediante colas técnicas 28 de julio Confección y acabado del guión 21 de agosto

Montaje con el mástil

26 de agosto Entrega a Angela Martínez Vidal 06 de septiembre BENDICION

130

2021 BENEIXAMA

HISTÒRIA I PATRIMONI

CONSERVACION / CONSERVATION Para su exposición mantener siempre en posición vertical en su mástil. Limpieza en seco y cepillado a mano o con el cepillo de la aspiradora evitando ningún utensilio de limpieza que tenga alguna parte o esquina punzante. No aplicar productos agresivos ni detergentes. En caso de intentar limpiar una posible mancha con algún producto, realizar una pequeña prueba en una esquina antes de atacar la mancha. No poner nunca a remojo en un recipiente. No aplicar nunca vapor o plancha caliente directamente sobre la pieza. En caso de que se moje mantener horizontalmente en un sitio seco para la evaporación del agua. Nunca retorcer el producto. Juanjo Barber Mataix Septiembre de 2020

131

HISTÒRIA I PATRIMONI

La Solana, dos anys després de l’incendi

2021 BENEIXAMA

Aspecte de la serra 10 mesos després de l’incendi. El Barranc del Madronyal

’incendi que al juliol de 2019 va patir la nostra serra, sens dubte va ser un desastre ecològic d’enorme magnitud que va afectar una superfície de vora de 900 ha, entre terrenys de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament i propietaris particulars. Com a conseqüència de l’incendi, la serra va presentar un panorama desolador ja que va eliminar, pràcticament en la seua totalitat, la part aèria de la vegetació o la va deixar seriosament afectada. Però també sabem que la vegetació es recupera. Al drama de veure una zona cremada, en paraules d’Artemi Cerdá, li segueix el goig de veu-

132

re la ràpida recuperació, on sempre veurem espècies abans poc representades. Durant el procés de recuperació, sobretot al llarg dels primers anys, augmenta la diversitat florística en aparèixer plantes que aprofiten els espais oberts amb molta llum, poca competència i elevada disponibilitat de nutrients, que abans de l’incendi no hi eren presents o passaven desapercebudes, objecte principal d’este article. Als ecosistemes mediterranis, els incendis són relativament freqüents de manera natural, exceptuant els produïts

per la mà de l’home, per això les plantes han desenvolupat estratègies de supervivència en mires a continuar la successió ecològica que porte a l’ecosistema a assolir la vegetació clímax que hi havia abans de l’incendi. Hi ha dos grans grups d’espècies vegetals segons la seua resposta al foc: les espècies rebrotadores i les no-rebrotadores o germinadores. Les primeres tenen la capacitat de rebrotar després d’un incendi i en les segones moren els individus, però no les llavors, que es mantenen protegides en el sòl en un estat de dor-

2021 BENEIXAMA

HISTÒRIA I PATRIMONI

Una de les primeres plantes en rebrotar a l’incendi del 15 de juliol del 2019, encara no havia passat un més del desastre, va ser la coscolla. La foto va estar presa el dia 9 d’agost a la Replana, molt a prop d’on estava la Torre del Blanquinal, rebrotada que segurament estaria afavorida per l’aigua que es vessaria a la zona durant les tasques d’extinció.

Rebrotada de la coscolla. Setembre del 2019

Rebrotada del ginebre. Setembre del 2019

Rebrotada del ginebre. Maig del 2021

Rebrotada de soca de la carrasca. Maig del 2021

Rebrotada de la pebrella. Setembre del 2019

mició i viables durant anys tot esperant el moment òptim per a la seua germinació. També hi ha espècies rebrotadores que posseïxen, a més, llavors adaptades al foc (espècies facultatives) i, finalment hi ha espècies que no poden rebrotar, ni les seues llavors resistixen les altes temperatures. Estes desapareixen temporalment després d’un incendi a l’espera que llavors procedents de l’exterior de la zona cremada tornen a colonitzar el terreny devastat. La rebrotada és un dels millors mecanismes de resistència al foc. La capacitat de

rebrotar, en uns casos, ve donada per la protecció de les gemmes de creixement en unes estructures específiques, els lignotubers que hi ha a la part del tronc, d’on ixen les arrels, carregades de substàncies de reserva per facilitar el creixement de la planta en absència de fotosíntesi i que no són afectades per l’incendi en trobar-se sota terra. Plantes com la nostra coscolla, que a Beneixama anomenem carrascolla, (Quercus coccifera), la carrasca (Quercus ilex), el ginebre (Juniperus Oxycedrus), la savina (Juniperus phoenicea), la petorrera o bruc d’hivern (Erica multiflora), el llentiscle (Pistacia

lentiscus), o la nostra tan preuada pebrinella (Tymus piperella), entre d’altres, rebroten d’esta manera en disposar d’un sistema radical profund i ben ramificat que les possibilita poder començar a rebrotar immediatament després del foc i mantindre un ritme de creixement bastant intens, almenys durant el primer i segon any, fins a recuperar de nou la seua posició en l’ecosistema. En altres casos les plantes rebrotadores desenvolupen escorces gruixudes i poc inflamables que actuen com a aïllants tèrmics que protegeixen la planta perquè

133

2021 BENEIXAMA

HISTÒRIA I PATRIMONI després de l’incendi siga capaç de rebrotar; l’exemple més característic n’és el de la surera (Quercus suber), absent al nostre territori. En estos casos, les parts aèries es cremen però es manté viu l’interior del tronc i el sistema radicular, que farà que sorgisquen xicotets brots nous que faran que l’espècie es recupere ràpidament. Com he comentat abans, hi ha espècies rebrotadores que posseïxen, a més, llavors adaptades al foc i poden perpetuar-se de les dues maneres (espècies facultatives). És el cas del romer (Salvia rosmarinus) o de la botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum), abundant a les zones baixes a peu de muntanya, afectades per l’incendi, que rebrotaran de soca o de llavors en funció de la intensitat de l’incendi i de les condicions mediambientals del lloc.

un nombre indeterminat d’anys fins que es done una situació de temperatures o extremes o baixes humitats com quan es produeix un incendi o una sequera. Com he comentat abans, estes pinyes seròtines amb la calor de l’incendi esclaten i dispersen els pinyons al voltant de l’arbre, que, en arribar al sòl trobaran, un medi ric en nutrients (les cendres) sense a penes competència d’altres plantes, i colonitzaran així les zones cremades. Així doncs, les pinyes seròtines són la clau de regeneració dels pinars després dels incendis.

gèneres pertanyents a la família de les cistàcies (Cistaceae): les estepes (Cistus sp) i els heliantems (Helianthemum sp), molt comuns a la nostra serra.

Pinyes seròtines

Estepa blanca. Maig del 2021

El gènere Cistus, al qual pertanyen les estepes, està representat bàsicament per tres mates. La més abundant és l’estepa blanca (Cistus albidus), que rep l’apel·latiu de blanca (albidus), malgrat tenir les flors de color morat, per l’aspecte blanquinós de les seues fulles per causa dels pèls que les cobreixen.

Li segueix en abundància, sobretot als matollars que hi ha a peu de mont, el romer mascle (Cistus clusii), una altra cistàcia de flors blanques que rep el nom de romer pel paregut de les seues fulles a les del romer vertader (Salvia rosmarinus), classificat abans com a Rosmarinus officinalis.

Mata de la botja d’escombres a la zona del Pou de la Neu. Maig del 2021

Plàntules de pi blanc 2 anys després de l’incendi. Barranc Franc, maig del 2021 Rebrotada de l’argelaga.

L’altre mecanisme de regeneració del mont després de l’incendi és la germinació de les llavors i per això poden seguir dues estratègies. Una consisteix en l’acumulació de llavors en la capçada dels arbres, és el cas del nostre pi blanc (Pinus halepensis), el qual manté les llavors (els pinyons) tancades a l’interior d’unes pinyes, anomenades seròtines, ubicades al capdamunt dels arbres, que amb la calor de l’incendi s’obrin i les llavors cauen a l’espai obert creat per l’incendi i germinen. Si ens fixem en la capçada d’un pi blanc, de seguida podrem veure que està molt carregada de pinyes de diferents colors i edats en funció del grau de maduració entre les quals n’hi ha unes de color grisenc, són les pinyes seròtines que romandran tancades a l’arbre durant

I, per últim, hi ha les plantes que produeixen una gran quantitat de llavors (banc de llavors que poden romandre enterrades al sòl (5-10 cm) durant molt de temps en estat de latència). Estes llavors solen ser xicotetes, cosa que facilita que s’introduïsquen dins del sòl, i amb una coberta dura impermeable a l’aigua, cosa que els confereix una longevitat elevada. Si durant l’incendi s’assoleixen temperatures entre els 80 i 150ºC, per causa del xoc tèrmic es produiran danys en la coberta dura de les llavors i això permetrà que arribe l’aigua a l’embrió i facilitarà d’esta manera la germinació. Exemples de plantes que segueixen esta estratègia, que justifica la seua relativa abundància als nostres montes després de l’incendi, són les argelagues (Ulex parviflorus) i dos

Romer mascle. Observeu les fulles molt semblants a les del romer però amb les flors típiques de les estepes. Maig del 2021

Mates d’estepa blanca (flors morades) i de romer mascle (flors blanques) creixent pràcticament juntes.

134

2021 BENEIXAMA A les zones més humides del fons dels barrancs, alternant-se amb l’estepa blanca, trobem la tercera cistàcia, l’estepa borrera (Cistus salviifolius), que rep el qualificatiu de salviifolius per tenir les fulles paregudes a les de la sàlvia.

Mata d’estepa borrera fotografiada al fons del Barranc Franc. Maig del 2021

Els heliantems (Helianthemum sp) són l’altre grup de cistàcies que cada primavera tenyeix de groc moltes zones de la nostra serra. Destaquen per la seua abundància el setge o herba de la pulmonia (Helianthemum hirtum), el romer blanc (Helianthemum syriacum), que rep esta denominació pel paregut de les seues fulles a les del romer o l’herba passarella (Helianthemum oleandicum) freqüent a les zones més baixes.

HISTÒRIA I PATRIMONI A la primavera del 2020, encara no havia passat un any de la catàstrofe, la serra presentava un aspecte com mai no havia vist. Entre la negror de les branques socarrades i la cendra que encara cobria el sòl, s’obrien pas pertot arreu una quantitat d’herbes i plantes, que aprofitant els espais oberts provocats per l’incendi i l’abundància de nutrients, havien iniciat la germinació gràcies a les pluges de la passada tardor i que ara culminaven amb una espectacular floració que li conferia a la serra un aspecte encisador. Les fotos que presente a continuació van estar preses el dia 20 de maig del 2020 a les vores de la senda del Madronyal, en un tram d’a penes 50 metres per on la senda discorre paral·lela al barranc homònim. Totes són plantes germinadores, com he comentat abans, les llavors de les quals no van estar afectades per la intensitat de l’incendi. El timó reial (Dicthamnus hispanicus), component imprescindible en l’elaboració del nostre «herbero», és una de les plantes primeres en florir, podeu observar la vistositat de la seua flor en les fotos adjuntes:

Setge. Alt del Blanquinal. Maig del 2021

Mata de timó reial

Romer blanc. Alt del Blanquinal. Maig del 2021

Timó reial. Detall de la flor

Una altra planta bastant abundant, de caràcter lianoide de flors cridaneres, que creixia enfilant-se entre la fusta socarrada de pins i coscolles, és la mare-selva o lligabosc (Lonicera implexa):

Herba passarella. Barranc del Madronyal. Maig del 2021

Mare -selva, lligabosc o xuclamel

A la mateixa vora de la senda es podien veure unes floretes de color blau que inicialment semblaven una mateixa planta, però que, en observar-les amb deteniment, es podia comprovar que es tractava de plantes diferents: són el lli blau (Linum narbonense) i la jonça (Aphyllanthes monspeliensis), bastant abundants a les zones assolellades de la serra.

Lli blau, aspecte general de la planta

Lli blau, detall de les flors

135

2021 BENEIXAMA

HISTÒRIA I PATRIMONI

Jonça, aspecte general de la planta

Jonça, detall de la flor

La família de les compostes (Asteraceae) també estava ben representada amb algunes plantes del gènere Scorzonera, com ara el salsifí (Scorzonera hispanica), herba dels matollars que compartia espai amb el romer i la coscolla.

Gladiol, detall de la flor

A l’igual que el gladiol, també destacava per la seua abundància una herba de flors acampanades, la corretjola o campanera llanuda (Convolvulus lanuginosus) denominada així per la quantitat de pèls que cobreixen les seues tiges, que li confereixen un aspecte llanós.

Salsifí, aspecte general de la planta

Una de les plantes que més abundava per tot el cremat, tant a les parts altes com a les baixes de la serra, és el gladiol (Gladiolus illyricus o G. communis), que destacava pel seu color rosat, tirant a porpra, de les seues flors i que pareixia que estaven sembrades pertot arreu.

Corretjola llanosa, aspecte general de la planta

Gladiol, aspecte general de la planta

136

Corretjola llanosa, detall de la flor

Podria enumerar-ne moltes més, però necessitaríem tota la revista per a citar-les totes. Amb esta representació, les persones que heu arribat fins ací en la lectura de l’article, us haureu fet una bona idea de la riquesa botànica i florística de la nostra serra i l’efecte que va tenir l’incendi en la posterior rebrotada i germinació que s’hi va produir, objectiu principal de l’article. I per acabar vull fer menció a dues plantes, rares al nostre territori, l’aparició de les quals ha estat propiciada per l’incendi. La primera, la silene glauca, coneguda també com molinets (Silene secundiflora) la vaig trobar al mes de maig a les immediacions del Pou de la Neu, en concret al peu del talús que voreja el camí d’accés on acaba el Barranc del Madronyal. És una herba anual que es pot trobar dispersa per tota la província d’Alacant encara que és més freqüent a les zones costaneres del litoral nord. A Beneixama és la primera vegada que la veia, encara que a les ribes, a les vores dels camins, en podem trobar amb relativa freqüència altres del mateix gènere, com ara, la Silene vulgaris i la Silene latifolia. La nostra protagonista es pot reconèixer fàcilment per tenir el calze creuat per unes línies obscures molt evidents que s’uneixen prop de la corol·la i els pètals d’un color rosaci.

2021 BENEIXAMA

Silene secundiflora. Aspecte general de la planta

HISTÒRIA I PATRIMONI

Silene secundiflora. Detall de la flor

i la Barraca de Pedra Seca que hi ha a la part de baix. Em va enviar unes quantes fotos perquè la identificara i, una vegada feta la identificació, vaig pujar al lloc on em va indicar per tal de fotografiar-la més detingudament i poder estudiar-la amb més deteniment. Confesse que era també la primera vegada que la veia!

Silene latifolia. Foto feta al costat de la séquia que voreja el camí del Camp de Mirra

Silene vulgaris. Foto feta a la vora del camí de l’estació

I l’ultima, amb una mica d’història, perquè va ser José Juan Puig Francés que em va informar, el mes d’abril passat, de l’existència d’una planteta bulbosa de flors acampanades que pengen boca per avall, de colors molt cridaners, en el tram de serra comprés entre el Pouet de Bellot

Es tracta de la Fritillaria lusitanica, coneguda en català amb la denominació de fritil· lària i en castellà amb les de meleagria o campanicas. Al lloc que he esmentat abans, a penes vaig trobar cinc o sis mates d’esta planta en un rodalet de no massa extensió malgrat haver recorregut tota la zona esperant trobar-ne més, la qual cosa em va fer pensar que podia tractar-se d’una planta rara amb algun nivell de protecció, però no és així! Emili Laguna Lumbreras, cap de la Secció de Protecció dels Recursos Naturals de la G.V., em va informar que no és rara, però tampoc es fa localment abundant com sí que ho fan altres bulboses dels matollars (Gladiolus communis, Iris lutescens, etc.). Sí que apareix puntualment amb més abundància als llocs cremats, sobretot a partir del 2n any després dels incendis, com és el cas, però la seua densitat baixa quan es va tancant la vegetació. Sol veure’s amb més facilitat als llocs on s’hi fan tractaments regulars per clarejar la vegetació, com ara els tallafocs, i és relativament freqüent a València i Castelló i menys abundant per Alacant. Al Banc de Dades de la Biodiversitat de la Comunitat Valenciana apareix citada als municipis alacantins de Villena, Alcoi, Petrer i l’Alguenya, i a Fontanars dels Alforins i Bocairent, municipis valencians veïns nostres. El Dr. Abelardo Rigual (1918-2009), autor de l’obra «Estudio de la flora y vegetación de la provincia de Alicante» la cita també a Biar (1965) encara que esta cita no apareix al Banc de Dades per raons òbvies.

El Pouet de Bellot

Lloc entre el Pouet de Bellot i la Barraca de Pedra Seca, on s’ha trobat la planta

Fritillaria lusitanica. Aspecte general de la planta

Fritillaria lusitanica. Detall de l’interior de la flor

Joan V. Pérez Albero 137

Beneixama obert al món Els museus en 360 º HISTÒRIA I PATRIMONI

es visites virtuals obrin una nova finestra al mon, podent així, visitar altres indrets del planeta mitjançant fotografies en 360o,és a dir, una fotografia esfèrica i nosaltres al mig d’aquesta.

Si utilitzem apps com Google Maps, ens permeten a través d’un ninotet groc, arrossegar-lo per qualsevol part del mapa que volem visitar i, si aquesta zona està preparada en 360o poder visitar-la, és per això que no cal anar molt lluny per a provar aquesta tecnologia, ja que sense eixir de casa, amb connexió a internet, un mòbil intel·ligent, tauleta tàctil o un ordinador, podrem recórrer els carrers del poble. És cert que eixes imatges no són sempre recents, puix en algunes ocasions, ens fan d’arxiu històric d’alguns racons del poble. Pel que he comprovat, les imatges de Beneixama oscil·len entre els anys 2014 i 2016. Visitant llocs cèntrics del poble, podem veure el castell de festes a la plaça, o la font que hi havia en funcionament a la mateixa, carrers engalanats amb els arcs de llums, cases de capitans vestides per a l’ocasió, antigues construccions on actualment n’hi ha de noves, inclús potser coneixerem alguna de les persones independentment que li hagen difuminat el rostre mirant el peculiar vehicle de Google amb el qual realitzaven les fotos. Vull fer un incís curiós amb el vehicle de Google Maps, ja que aquest és un un cotxe equipat amb una esfera ocupada per diverses càmeres apun-

tant a tots els angles per a compondre una fotografia en 360 o . Si ens allunyem una mica més del poble i agafem direcció a Fontanars, ens trobarem amb una Solana engalanada de verd, amb pins i bona cosa de matolls que la vestien abans del fatídic incendi. Espere que Google no haja actualitzat les fotografies després de publicar aquest article. Si eixim de la nostra contornada i gràcies a aquesta tecnologia, podem visitar llocs com l’illa de Tabarca, pujar a cims com el Benicadell, el Puig Campana o la Serra d’Aitana i, si volem recórrer més món, el desert del Sahara, el Taj Mahal o inclús la ciutat de Santa Claus, a Lapònia, entre d’altres. Tornant a casa, aquesta tecnologia l’hem aplicada als museus de Beneixama per a potenciar-los i donar-los a conèixer tots els dies de l’any, d’una forma atractiva i, alhora, interactiva. La forma de treball ha sigut molt més fàcil, no calgut el vehicle de Google Maps, tan sols amb una càmera, un objectiu gran angular (objectiu que abasta entre 60 o y 180 o), un trípode i un ordinador n’hem aconseguit el mateix resultat. El procés és ben senzill: es va realitzar una captura de la zona en qüestió fent una volta completa en 360 o horitzontals i, a més, una fotografia al cel i una altra al sol. Entre fotografia i fotografia ha d’haver-hi un certa superposició perquè el software reconega la continuïtat de la fotografia i puga realitzar una panoràmica completa. COM ACCEDIR A LES VISITES VIRTUALS? Hi ha diferents formes per a visitar de forma virtual els museus del poble, entre elles unes plaques que s’ubicaran a les diferents entrades dels museus amb un QR, aquest caldrà escanejar-lo i, de forma automàtica, ens redirigirà al museu en qüestió.

138

2021 BENEIXAMA

D’altra banda, les visites virtuals es trobaran allotjades a la pàgina web del l’Ajuntament (http://www.beneixama.es) i al portfolio de la pàgina web de Muixego Digital, empresa que ha dissenyat la visita. (https://muixegodigital.com) COM NAVEGAR PER LES VISITES VIRTUALS? Els controls de navegació són ben senzills. Amb un telèfon intel·ligent tindrem prou amb el nostre dit per a moure’ns per cada una de les fotografies panoràmiques i, per una altra banda, el dit també farà de ratolí per a canviar de fotografia. A la part inferior de la visita, en un requadre gris, trobarem diferents botons que ens permetran realitzar diferents funcions. Ens permetrà ampliar sobre la imatge que estiguem veient en eixe moment. Ens permetrà allunyar-nos de la imatge que estiguem veient en eixe moment. Activarà o desactivarà la rotació automàtica, i podrem veure tota la fotografia sense haver de controlar-la nosaltres. Activarà o desactivarà el giroscopi on amb el moviment del mòbil al nostre voltant ens anirà mostrant la fotografia completa. Activarà o desactivarà la pantalla completa. Activarà o desactivarà l’opció de realitat virtual per a poder visualitzar-ho amb ulleres d’aquest tipus i integrar-nos més en la visita. En un ordinador, comptarem sols amb quatre d’aquestos botons que compliran les mateixes funcions a dalt explicades. A banda, a la part inferior de tots els recorreguts, trobarem unes fletxes que ens permetran anar canviant d’imatge i així poder avançar o retrocedir dins del recorregut. En algunes de les imatges trobarem aquesta icona que ens permetrà obrir més informació sobre el lloc que estem veient.

HISTÒRIA I PATRIMONI LA TORRE DE BENEIXAMA Quan accedim a aquesta visita, el primer que ens trobem és una de les façanes de la torre i al voltant la resta de la plaça en una vesprada de tardor d’un dia d’entre setmana, sense gent al carrer. Podem desplaçar-nos pels dos laterals de la torre fins a donar-li la volta completa. Si posicionem el dit o el ratolí sobre les fletxes, ens obrirà una xicoteta finestreta on podrem veure quina serà la foto que veurem al fer clic sobre ella. Ens adonarem que en la panoràmica de la porta de la torre, a l’igual que en la panoràmica que ens ubica, entre la casa i la torre trobarem duess fletxes. Una d’elles ens portarà fins davant la porta d’entrada de la reixa i ens obrirà l’accés a la rampa que ens permetrà entrar dins la torre. Una vegada dins de la fortificació, podrem observar des del sostre fins el sol de vidre, i contemplarem la base que la sosté. Al voltant, trobarem diferents punts d’interès, com el vídeo que es projecta en tres idiomes, on podrem conèixer la història d’aquesta construcció. En una de les parets, hi ha diferents troballes arqueològiques, les quals podrem vore en fer clic sobre la maneta, igual que podrem ampliar informació amb els panells de text. Als punts d’interès s’ha aplicat una tècnica fotogràfica anomenada giga píxel o de gran format que permet fer zoom sobre les fotografies i que aquestes no perden qualitat fins a un cert nombre d’augments. MUSEU POETA PASTOR En aquest museu trobarem una amplia col·lecció del poeta Juan Bautista Pastor Aicart, des de textos propis fins diferents guardons per les seues obres. El funcionament de la visita és igual que a la Torre. Al llarg de la sala trobarem diferents elements interactius dels quals podrem ampliar més informació. Si ens desplacem fins la taula, just al damunt trobarem un punt d’interès en vídeo que ens conduirà fins el documental realitzat per la diputació d’Alacant “Juan Bautista Pastor Aicart: médico y poeta” en el qual coneixerem de forma ben detallada la seua vida i la seua feina al llarg dels anys com a poeta i escriptor.

Si seguim passejant per l’interior de la visita i ens aproximem a les vitrines que hi ha sota les finestres, encontrarem diferents obres del poeta, on podrem ampliar la vista i veure d’una forma més detallada cada una de les vitrines si polsem sobre el punt d’interès que trobarem a cada una d’elles.

Una sèrie de curts en els quals podrem aprofundir una mica més en la vida del poble.

MUSEU ETNOGRÀFIC Seguint la ruta pels museus del poble arribem a l’antic

MUSEU NAVARRO FERRERO (PLACA) Per tancar aquesta visita virtual pels museus del poble, accedim a l’últim, el museu Navarro Ferrero, on la tècnica de treball aplicada al museu és diferent a la resta, ja que en aquest museu es volia aconseguir mostrar les obres de l’autor d’una forma pròxima, mostrant cada detall. Es va considerar realitzar la visita amb fotografies giga píxel o de gran format que, com abans hem explicat, permet aproximar-se a les obres i que aquestes no perden detall fins a uns quants augments.

“Matadero Municipal”. Hi visitarem el Museu Etnogràfic, un ampli saló pel qual transcorre d’una banda a l’altra l’antic llavador del poble. Dins del museu trobarem diferents apartats. Al corredor central, elements de la vida quotidiana d’una típica casa de poble, com un llit, un braser, mecedores, un “taca-taca” de fusta. Elements que els veïns i veïnes del poble han aportat per a aquesta col·lecció. A la part esquerra i abans d’endinsar-nos a l’interior del museu, trobem un secció de vida industrial, ja que ben coneguda era l’elaboració de carros, carretes i calesses en la que fou la “Fabrica de Carros San Antonio”. La indústria de l’oli d’oliva no era menys important. Al museu podem contemplar alguns dels elements que s’utilitzaven per extraure el preciat or que guarden les olives i on s’emmagatzemava. En els panells informatius trobarem punts d’interés que ens permetran llegir i veure de forma detallada la seua informació. I no sols la oliva, sinó també la vinya, la poma i el cereal foren fonamentals al poble. Tornant al corredor central, més endavant trobem un apartat dedicat a la beguda per excel·lència als pobles de la Mariola, l’herber, una xicoteta introducció i un mostrari d’alguna de les plantes que s’utilitzen per a elaborar aquesta beguda tan popular a la zona. Al museu hi ha tres televisors on podrem trobar un vídeo en cada una d’elles:

Al final del museu trobarem l’antic llavador i un xicotet racó dedicat a l’artesà de l’espart José Sarrió, on veurem algunes de les meravelles que va elaborar sols amb aquesta fibra.

Poden vore així amb detall cada obra i llegir la informació que allí es troba. No pretenem aprofundir més en aquest museu ja que parla per ell sol. Amb aquestes línies sols tractem de mostrar al poble un treball que s’ha realitzat per a bé d’aquestes infraestructures culturals que d’altra forma potser vorien la llum del dia només en certes ocasions. Així, des de qualsevol part del món, es pot conèixer el patrimoni de Beneixama i deixa oberta una porta a nous visitants que tinguen interès per aquestos tresors que es guarden al poble. A banda, és una forma també d’apropar la cultura als joves, a les escoles, a qualsevol persona interessada per aprofundir en les arrels de la localitat. Sense més, agrair l’espai en aquest llibre per a poder mostrar el que ha sigut el meu treball durant uns mesos i espere que anime a la gent a visitar els museus sempre que es puga de forma presencial, a l’igual que donar a conèixer aquesta tecnologia que pot ser aplicada també en altres àmbits. Jairo Molina Muixego Digital

• Beneixama, vegetació i paisatge. • Beneixama, les persones i la terra. • Beneixama, les plantes aromàtiques.

139

2021 BENEIXAMA

HISTÒRIA I PATRIMONI

Alçament del Taller dels Canets, segles XIX-XX: l’antiga fàbrica de carruatges de fusta Sant Antoni, Beneixama (Alacant, Espanya) Sergi i Miguel Àngel Ortín Molina 1. INTRODUCCIÓ Aquest article relata el procés d’aproximació històrica i planimètrica desenvolupat sobre un complex arquitectònic que té un pes destacat en l’imaginari col·lectiu de la nostra localitat. Si bé aquest municipi posseeix altres mostres patrimonials que pateixen igualment els rigors del desús, és el taller de construcció de carruatges ‘San Antonio’, conegut per tot el poble pel sobrenom de taller dels Canets, el que testifica un estat de conservació més deplorable, la qual cosa converteix en prioritària una intervenció amb caràcter urgent. Aquest enclavament fabril està situat en una parcel·la en cantonada en un extrem de la població, apropiat del número 84 del Carrer Ramón i Cajal, una sort de màxim Decumà que travessa sencerament la localitat i queda convertida en una de les seues històriques artèries. 2. OBJECTIUS I METODOLOGIA EMPRADA L’objectiu principal d’aquest treball és salvaguardar i potenciar la recuperació del conjunt industrial, amb la voluntat de transformar-lo en un nou pol d’activitat per a un municipi que pateix incipientment les incerteses de la despoblació. Davant la manca dels plànols originals del projecte, l’alçament gràfic que ha realitzat aquest equip redactor constitueix l’únic testimoniatge planimètric de l’edifici, fins al moment. Es tracta, de fet, d’una plasmació fidedigna de l’estat actual del taller a través del filtre del llenguatge arquitectònic, una metodologia aplicada que possibilitaria una eventual rehabilitació a partir d’aquesta base documental actualitzada. Els espais del complex fabril, la seua evolució històrica i el seu estat real de conservació són grans desconeguts fins i tot entre el veïnat de Beneixama. Solament un grapat de persones han pogut visitar l’interior del taller des del seu tancament fa dues dècades. Per aquest motiu, la publicació aspira a convertir-se en un mitjà efectiu de divulgació amb la pretensió de sumar esforços, tant personals com institucionals, en la defensa d’aquesta peça del patrimoni industrial.

140140

Els treballs d’alçament gràfic s’han desenvolupat en el lapse que abasta des de novembre de 2020 a març de 2021. Aquest article és, junt amb la publicació per part d’una revista de la Universitat Politècnica de València1, el primer que mostra els resultats d’aquest treball. 3. RESSENYA HISTÒRICA La història del taller comença a explicar-se abans fins i tot de la seua construcció. L’Arxiu Municipal de la localitat situa l’any 1860 l’inici de l’activitat empresarial de la família Sanchis, àlies Canets. Aquest origen no està vinculat a l’actual edifici, que va arribar a la fi de la primera dècada del segle XX per a expandir la producció d’una companyia en auge. Amb incertesa, s’afirma que l’última pedra d’aquell originari projecte es va col·locar a l’acabament d’aquella primera dècada, per la qual cosa s’ha de valorar la component centenària d’alguns dels seus espais. En aquells dies, l’únic cos edificat era la nau principal, que quasi ocupava la totalitat del seu solar. De fet, la parcel·la actual és el resultat de la suma de quatre parcel·les agrícoles de dimensions similars. Una ràpida ullada a la planta del complex evidencia una nítida pauta de creixement, basada en la incorporació de volums de forma apendicular a la nau principal, i d’acord amb les necessitats de la companyia a cada moment. És a dir, el taller que coneixem és el resultat de l’adaptació de la producció a les condicions canviants del mercat. Durant la dècada de 1930, la fàbrica va arribar a ocupar simultàniament fins a 20 persones, fet que indica la repercussió econòmica que va aconseguir en un teixit social reduït com el de Beneixama. D’aquesta època daten els albarans més antics que es conserven de la seua activitat empresarial. És cridaner comprovar que, en l’encapçalament de les factures emeses, solen aparèixer croquis o fotografies de l’edifici: d’aquesta manera, vinculaven l’arquitectura del complex a la seua imatge corporativa. Els espais de producció es converteixen en un actiu comercial més. “Per a construir els carros s’utilitzaven dos

tipus de fustes. Per a la carrosseria i els arrossegaments s’utilitzava fusta d’om, que solien portar d’Albacete. Per a les rodes, fusta d’alzina, més dura, que ens servien, sobretot, de Barcelona”, ens explica Santiago Sanchis. Només a través d’aquests testimoniatges podem conèixer un ofici artesanal hui desaparegut, un patrimoni immaterial de gran rellevància en el passat de la localitat. Aquelles factures indiquen que els carros dels Canets es venien per tota Espanya i part de Portugal. El sector dels carruatges comença la seua decadència amb la proliferació dels vehicles sense tracció animal, naturalment. Després d’un segle construint carros, durant la dècada de 1960 la companyia busca adaptar-se a l’evolució del mercat i vira la seua producció cap als remolcs i ferramentes agrícoles. Cap a la dècada de 1980, els Sanchis s’inclinen cap al sector de l’execució i el muntatge d’estructures metàl·liques, labor amb la qual finalitzarà la seua activitat empresarial en 1998. Amb el tancament del taller, l’empresa escriu el punt final d’un llegat de quasi 140 anys. “De totes les naus del conjunt, en aquesta es pintaven els carros. Quan van deixar de construir-se, la nova producció ja no necessitava tant d’espai, ni tanta gent. Aquesta nau s’usava de pas, de circulació cap al despatx. Solament”. L’expansió que va experimentar l’edifici durant l’auge de la seua activitat va començar a decaure en els anys successius. Hui en dia, a la nau principal encara romanen, polsoses, la maquinària fixa i les eines necessàries per a desenvolupar aquells treballs. Forges, enrotlladores de llandes, esmeriladores de rebaix, motors i ponts grua, silenciosos i en la mateixa posició que el dia que van caure en desús. Per cert, no ha pogut aclarir-se per què van dedicar a Sant Antoni el nom del taller. Sí que es pot afirmar que aquesta devoció pel sant no es va limitar al seu nom: va ser la família Sanchis la que va costejar la imatge sacra de Sant Antoni que encara processona a Beneixama, a més d’encarregar a la banda municipal, any rere any, que realitzaren una cercavila al voltant del poble en la seua festivitat de gener.

2021 BENEIXAMA

4. DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA El primer cos que es va edificar va ser la nau principal. Gradualment, la companyia va construir els altres volums que completen el conjunt actual. La planimetria mostra una clara aposta per la modulació estructural i compositiva present en tots els cossos del complex, encara que emprant diversos patrons. Les fotografies donen compte de l’acurat disseny de les reixes que cobreixen els buits en els murs de del conjunt. Un espai diàfan aconseguit mitjançant cintres metàl·liques de quasi 20 metres d’amplària, sense suports entremitjos. Les portes executades sobre els murs laterals i la cicatriu que genera el curs del pont grua, són pràcticament els únics factors que impedeixen la simetria de la nau. Des d’aquest espai principal s’accedeix a les naus responsables del subministrament energètic i del magatzem, idèntiques en amplària i elevació i desiguals en longitud. D’elles, la primera conté el motor de gas pobre que facilitava la potència a la maquinària del taller. La segona, conserva les escales amb directriu corba que descendeixen a un altre magatzem, excavat en el terreny i il·luminat a través d’estretes finestres que emergeixen del sòl gràcies al pendent natural del solar. Adjacent a la nau del motor, es va excavar una bassa per a refredar o ablanir els materials durant les fases de producció. Al costat d’aquesta piscina existeix una construcció que resguarda el pou des del qual es recollia l’aigua per omplir-la i que, segons testimoniatge oral, frega els 30 metres de profunditat. L’última intervenció del conjunt fins al moment és el porxo construït annex a la nau principal, amb estructura metàl·lica i coberta amb planxes inclinades de fibrociment. L’extensió del conjunt s’aproxima als 2.500 metres quadrats, dels quals pràcticament 1.000 estan edificats. Malauradament, poc es coneix en el present sobre els períodes de construcció i l’ordre d’agregació dels diferents volums que, com hem detallat en aquest apartat, componen el conjunt industrial. Aquest fet es deriva, principalment, tant de la falta de material documental que poguera mostrar la història arquitectònica d’aquest enclavament fabril, com de la pèrdua gradual dels testimoniatges d’antics treballadors del taller que pogueren haver format part de la plantilla de la fàbrica en la seua primera etapa,

HISTÒRIA I PATRIMONI

quan encara es dedicava a la manufactura de carruatges de fusta. En aquest sentit, i amb la finalitat d’evitar que aquestes últimes memòries es perden per sempre, en l’actualitat estem duent a terme, a més de la digitalització en un arxiu de tots els documents que s’han trobat tant en el mateix edifici com en les prestatgeries dels seus hereus, una sèrie d’entrevistes a persones coneixedores de la història del Taller dels Canets, perquè ens conten les seues vivències, les seues anècdotes i els seus records, i permeta així que aquest material videogràfic de gran valor històric per a la localitat puga llegar-se a les futures generacions. 5. ESTAT DE CONSERVACIÓ En 1998, el complex s’abandona. Des de llavors, no acull cap ús habitual. Tampoc ha sigut objecte de manteniment més enllà de les labors esporàdiques i desinteressades de neteja i desbrossament per part de membres de la família Sanchis, encara titulars de l’edifici. En l’estiu de 2015, va tindre lloc una inèdita pedregada que va perforar totes les teulades del taller, així com les planxes que cobreixen la zona del porxo. En un cert grau, impressiona pensar en l’impacte que només un dia tempestuós pot causar en l’extensa biografia de l’edifici. L’interior de l’antiga fàbrica s’inunda de punts de llum que travessen els orificis on falta part d’una teula. Els mateixos forats pels quals penetren les inclemències meteorològiques. Hi ha zones del sòl cobertes de fragments ceràmics que constaten la importància de protegir la nostra integritat física a l’hora d’accedir a qualsevol espai del taller. No obstant això, la patologia més urgent és la creixent bretxa en el faldó de llevant de la coberta de la nau principal. Algunes bigues de fusta han patit col·lapses, i altres mostren una curvatura apreciable que amenaça l’eixamplament del forat. Des de fora, la teulada s’assembla a una enorme malla que es corba en cada distància entre cintres.

6. ALÇAMENT GRÀFIC Aquest document gràfic agrupa la variada planimetria que l’equip redactor ha jutjat convenient realitzar per a la captura completa de l’estat actual de la fàbrica. L’alçament està compost per: 4 plànols amb les plantes de distribució (referides a planta baixa, primer pis i semisoterrani, així com una planta de cobertes), 3 alçats principals, 5 seccions transversals, 4 seccions longitudinals i un plànol de detall en planta i secció de la façana principal. En elles, s’amaguen encara hui secrets que escapen a la vista exterior de l’edifici, atès que únicament un reduït nombre de persones coneix la seua existència després que el taller tancara les portes; secrets que es mostren a continuació per primera vegada sobre suport planimètric. 7. CONCLUSIONS Cada mostra de patrimoni ens conta en silenci una història. El relat del Taller dels Canets és extens com a centenari, i dinàmic com a supervivent als atzars del mercat. En certa manera, el procés d’alçament arquitectònic és una atenta manera d’escoltar-lo. I estem segurs que un relat com aquest és capaç de convertir la indiferència davant l’edifici, en interès. I aquest interès, en capacitat d’acció. Aquest equip redactor busca, a través de la seua publicació, implicar els agents necessaris per a tutelar la reconversió de l’enclavament, obrint una bretxa en la preconcepció col·lectiva de que l’imparable destí de l’edifici és la seua ruïna. Per aquesta mateixa raó, el procés que s’ha iniciat amb el treball de documentació gràfica i que culminarà, esperem, amb la rehabilitació del taller ha de ser àgil davant el seu llangorós estat de progressiu deteriorament. 8. AGRAÏMENTS Aquestes labors han sigut possibles gràcies a la plena disposició de membres de la família Sanchis a obrir les portes de l’edifici i mostrar els seus polsosos tresors. Per esforçar-se a relatar, tants anys després, la quotidianitat industrial que va arribar a acollir aquest antic taller de carruatges.

En aquest sentit, el comitè de l’associació Hispània Nostra ha confirmat, recentment, la inclusió del conjunt fabril en la seua Llista Roja, l’afany de la qual és “recollir aquells elements del Patrimoni Cultural que es troben sotmesos a risc de desaparició, a fi de donar-los a conèixer i aconseguir la seua consolidació o restauració”.

141141

HISTÒRIA I PATRIMONI Fig 1. Plànol de l’estat actual de la planta baixa, destinada al taller principal, motor, magatzems, gestió i espais exteriors. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 2. Plànol de l’estat actual de la planta de soterrani, destinada a la bodega subterrània, caldera, xemeneia, transformador elèctric i pou. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 3. Dibuix de l’estat actual de l’alçat nord i detalls de la secció realitzada per les finestres de la planta baixa. El magnífic treball en metall de les barres. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

142

2021 BENEIXAMA

HISTÒRIA I PATRIMONI

Fig 4. Dibuix de l’estat actual de l’alçat nord. La simetria de la façana principal de la fàbrica contrasta amb l’horitzontalitat de la tanca exterior. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 5. Dibuix de l’estat actual de l’alçat est. La façana lateral de la fàbrica mostra el creixement orgànic de l’àrea industrial, al llarg del temps i les necessitats. (Ortín Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 6. Dibuix de l’estat actual de la secció transversal realitzada pel centre de la nau. En aquest espai entre cintres es troba el gran clivell obert en el sostre. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 7. Dibuix de l’estat actual de la secció longitudinal realitzada pel centre de la nau principal. Apareix la diferència d’altura existent en la parcel·la. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 8. Dibuix de l’estat actual del tall longitudinal realitzat per la primera finestra del costat oest. Es mostra la interconnexió de l’espai en altura. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

143

HISTÒRIA ASSOCIACIONS I PATRIMONI

2021 BENEIXAMA

El taller del canets

Fig 9. Fotografies interiors de l’estat inicial de la fàbrica abans que es realitzaren els mesuraments i els dibuixos. Espais de taller: riscos i esperança. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., treballs de postedició de fotografia i imatge digital).

Fig 10. Fotografies exterior de l’estat inicial de la fàbrica abans de realitzar els mesuraments i els dibuixos. Façanes, porxades, bassa i terrassa. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., treballs de postedició de fotografia i imatge digital). 144

2021 BENEIXAMA HISTÒRIA I PATRIMONI

ASSOCIACIONS

Fig 11. Fotografies interiors en detall de l’estat inicial del taller abans de realitzar els mesuraments i els dibuixos. Materials, textures, superfícies. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., treballs de postedició de fotografia i imatge digital).

Fig 12. Fotografies exteriors en detall de l’estat inicial del taller abans de realitzar els mesuraments i els dibuixos. Materials, textures, superfícies. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., treballs de postedició de fotografia i imatge digital). 145

HISTÒRIA I PATRIMONI

Fotografía: Inma Albero Ferrero

146

2021 BENEIXAMA

HISTÒRIA 2021 IBENEIXAMA PATRIMONI

Anunciants

i COL·LABORADORS 147

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

148

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

149

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

150

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

151

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

152

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

153

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

154

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

155

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

156

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

157

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

158

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

159

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

160

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

161

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

162

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

163

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

164

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

165

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

166

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

167

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

168

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

169

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

170

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

171

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

172

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

173

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

174

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

175

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

176

2021 BENEIXAMA

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

177

Fotografía: Francesc Gascò Navarro

2021 BENEIXAMA

Fotografía: Inma Albero Ferrero

www.beneixama.es

BENEIXAMA CULTURA, FESTA I PATRIMONI 2021

Ajuntament de Beneixama

BENEIXAMA cultura, festa i patrimoni 2021

Beneixama Fiestas 2021

Articles inside

Alçament del Taller dels Canets

Beneixama obert al món

La Solana, Dos anys després de l´incendi

Estandarte de la Divina Aurora

Societat Musical La Pau

ReplanaRest

Societat coral

Escuela de Judo de Vanesa Arenas

Club ciclista

Grup de danses

Donants de sang

Filà de Moros

Comparsa de Llauradors

Comparsa d´Estudiants

Comparsa de Pirates

Filà de Cristians

Sempre vos recordarem

En el rècord i Estudiants per sempre

José María Milán un poeta del alma

Dos festers amb nom propi

Activitats culturals en la pandèmia

El futur del Taller dels Canets

Cent anys de Teresa Mas Francés

De pedra picada

Juny

Maig

Abril

Març

Desembre

Febrer

Gener

Novembre

Setembre

Agost

Salutació del president de la Comissió de Festes

Salutació de l´Alcalde

XVIIConcurs Fotogràfic Pepe Mas 2020

Juliol

Salutació del Rector de la Parròquia

Salutació del Jutge de Pau