el millor llegat dels grecs
CELEBRAR LA VIDA «Feliç aquell qui tenint poc és feliç, i infeliç aquell qui, tenint-ho tot, no en sap gaudir.» Demòcrit Els grecs van saber aplicar la mesura en tot, també en la virtut i el plaer. D’ells vam aprendre la importància de cuidar i cultivar el cos i la ment, un binomi indissoluble, d’acord amb el seu ideal d’equilibri de la kalokagathia, del ser bell per fora i per dins. Pitàgores, a banda del seu teorema i tantíssimes aportacions a la ciència matemàtica, també ens va instruir sobre la rellevància de cuidar l’alimentació i les rutines físiques i intel·lectuals com a clau primordial per a aconseguir el benestar de la persona i la millora de la qualitat de vida. Tant ell com Plató, Aristòtil o tants d’altres, a través dels seus escrits sobre conceptes morals, ètics i estètics, ens van ensenyar a reflexionar, a indagar i a buscar respostes, però també ens van ensenyar a «ben viure» (εὖ ζῆν). Ens diu Plutarc que el rei Filip II de Macedònia va enviar el seu fill, Alexandre el Gran, al nimfeu perquè aprengués aquest art del ben viure amb el guiatge d’Aristòtil. Pels antics grecs, el ben viure era el màxim bé i es traduïa com l’art de viure bé, amb una actitud positiva, amb la intenció d’assolir una mena de felicitat suprema, que ells anomenaven eudaimonia. Sovint, el nostre concepte actual de felicitat es tradueix en la satisfacció psíquica que ens produeix aconseEstàtua de marbre d’una kore, 550-540 aC Museu Nacional Arqueològic d’Atenes
guir allò que desitgem. Aquí és on rau la gran diferència amb el concepte de felicitat grec, que no solament no anava lligat a la fama o a l’obtenció o possessió de béns materials, sinó que es traduïa en la consecució de la pau interior, fruit de tot un seguit d’accions realitzades i fites aconseguides al llarg de la vida. La felicitat per als grecs no era un mitjà, sinó un objectiu al qual calia arribar abans de morir per tal de poder aclucar els ulls sentint que havien aconseguit arribar a l’eudaimonia. Només quan hom aconseguia tancar de forma harmònica i perfecta el cicle de la vida, podia sentir-se feliç. Aquest sentiment, que barreja èxit, satisfacció i felicitat, és el que alguns han volgut veure representat en el somriure d’estàtues d’època arcaica i que, probablement, estan relacionades amb el context funerari. Val a dir, però, que aquest ideal vital no va restar inalterable davant els estralls del pas del temps i dels diversos esdeveniments que es van anar succeint en el territori grec fins que va ser conquerit pels romans. Els nombrosos conflictes i plagues que van succeir-se durant les darreres dècades del segle V aC van donar pas a un dèbil i novament convuls segle IV aC, en què els ideals de la polis i el concepte d’unitat havien quedat ferits de guerra per sempre més. El sud de Grècia s’havia convertit en la diana ideal de les sagetes de Filip II de Macedònia, que el 338 aC aconseguia, com a LES LECTURES
99
