GRANS DESCOBRIDORS DEL PASSAT
GRENFELL I HUNT A OXIRRINC el món antic en un abocador L’11 de gener del 1897, en un petit poblet a cent cinquanta quilòmetres al sud del Caire, uns joves arqueòlegs anglesos enviats per l’Egypt Exploration Fund van treure d’una muntanyeta d’escombraries un full de papir que contenia un text desconegut, els logia o «dites» de Jesús (que més tard es van atribuir a un evangeli apòcrif de Tomàs) i poc després, un altre full amb un passatge de l’evangeli de Mateu. A aquests dos primers els en seguiren d’altres, molts d’altres. Els papirs van començar a aparèixer a un ritme vertiginós. Tres mesos després, l’excavació havia tret a la llum més de dues-centes vuitanta caixes de papirs.
l’Egypt Exploration Fund creés un departament especial, el Graeco-Roman Research Account, dedicat «a la recerca i la divulgació dels vestigis de l’antiguitat clàssica i el cristianisme primitiu a Egipte». Aquest organisme va suscitar l’interès dels dos joves estudiants d’Oxford, que acabarien fent un descobriment transcendental per al coneixement de l’Egipte d’època grega, romana i bizantina.
El poble era El-Bahnasa. Aquells joves arqueòlegs —encara no tenien trenta anys— eren Bernard Pyne Grenfell i Arthur Surridge Hunt. En un abocador, al costat d’un cementiri, acabaven de trobar centenars de milers de papirs, amb escrits de tota mena, provinents de l’antiga i esplendorosa ciutat d’Oxirrinc.
Bernard Pyne Grenfell (1870-1926) era fill del director de la King Edward’s School de Birmingham i es va formar al Clifton College. Arthur Surridge Hunt (1871-1934) era fill d’un advocat i havia estudiat a l’Eastbourne College. Tots dos joves van obtenir beques per a estudiar al Queen’s College d’Oxford i d’aquí va néixer una forta amistat. Junts van acabar la carrera d’estudis clàssics i van obtenir noves beques per a continuar-se formant. Tots dos volien especialitzar-se, però en què?
A finals del XIX continuava ben viu l’interès per l’antic Egipte que havien despertat les expedicions franceses i angleses de començaments de segle. Però l’interès ja no era només per l’Egipte faraònic, sinó també pels textos d’autors clàssics i bíblics (tant del Vell com del Nou Testament). Aquest interès va provocar que
L’any 1895 el seu destí va quedar fixat quan es van traslladar a Egipte a la recerca de papirs en els jaciments d’El Fayum (Karanis i Tebtunis, entre d’altres). Poc després van començar les excavacions a El-Bahnasa, on trobarien els papirs als quals van dedicar gran part de la seva obra. De fet, la resta de la seva G R A N S DE S C OB R I D OR S DE L PAS S AT
21
