GRANS DESCOBRIDORS DEL PASSAT
CHRISTIANE DESROCHES egiptòloga i lluitadora per la preservació del patrimoni mundial Christiane Desroches Noblecourt va néixer a París l’any 1913 i va estudiar a l’Institut Molière de París. La lectura de la descoberta de la tomba de Tutankamon per part de Howard Carter la va fascinar i li va fer néixer la passió pel coneixement de l’antic Egipte. Només acabar l’institut, es va inscriure als estudis d’egiptologia de l’Escola del Louvre i a l’Escola Pràctica d’Estudis Superiors (EPHE, École Pratique des Hautes Études). La seva primera incursió professional en el camp de l’egiptologia va arribar quan va haver de substituir un professor seu, l’Etienne Drioton, conservador del Museu del Louvre, en una conferència sobre Tutankamon. La vinculació amb el Museu del Louvre va continuar al llarg de tota la seva vida. En va esdevenir encarregada d’excavacions (1934), assistent (1942), conservadora (1948) i directora de departament des del 1974 fins que es va jubilar, el 1982. A més a més, va participar en nombroses expedicions arqueològiques. El 1938 va ser nomenada resident de l’Institut Francès d’Arqueologia Oriental del Caire (IFAO). Desroches Noblecourt va ser la primera dona egiptòloga de França a ocupar un lloc oficial tant al Museu del Louvre com al d’aquesta darrera institució de recerca. Del 1938 al 1940, amb l’IFAO, va excavar a Edfu, Deir-el-Medina,
Medamud i Karnak. Van ser anys de treball de camp i de petits grans descobriments, com la tomba de Sechsechet, la dona del visir Isi a Edfu. La Segona Guerra Mundial va interrompre les excavacions i va haver de tornar a França. Allí, el seu caràcter indòmit i agosarat va afavorir que participés en el salvament de les obres d’art del Museu del Louvre i que entrés en el moviment de la Resistència. El 1942 es va casar amb André Noblecourt, un enginyer que la va acompanyar i animar a seguir la seva vocació, malgrat tots els obstacles. Un cop acabada la guerra, es va incorporar de nou al Museu del Louvre. Comissionada per la UNESCO, va tornar a Egipte l’any 1954 per preparar el possible salvament dels temples de Núbia, amenaçats pel projecte de construcció de la presa d’Assuan. El 1955, amb Ahmed Badawi i Mustafa Amer van crear el Centre d’Estudis i Documentació sobre l’Antic Egipte. Aquest organisme va esdevenir clau en les excavacions dels temples de Núbia i també va ser el bressol de tota una generació d’arqueòlegs egipcis. La crisi del Canal de Suez del 1956 va provocar la sortida de quasi tots els arqueòlegs occidentals, menys la G R A N S DE S C OB R I D OR S DE L PAS S AT
25
