una lliçó de resiliència grega
CONVIURE AMB LA DESGRÀCIA
El llegat que ens van deixar els grecs és realment immens i d’un valor incalculable. D’ells vam aprendre la importància de cuidar el cos i de cultivar l’esperit i l’intel·lecte, a buscar la felicitat a través del valor i l’ètica, a governar de manera democràtica, a crear ciutats organitzades, i a cercar l’equilibri i l’estètica de les formes en totes les manifestacions artístiques de l’home. Van mostrar-nos que la mesura (métron) és el millor de tots els béns i que cal actuar sempre tenint-la en compte, tant en la virtut com en el plaer. Un dels aspectes més característics dels grecs —i del qual no es parla tan sovint com dels altres— fou la resiliència amb què van afrontar les situacions difícils que van haver de viure. El seu era un món amb guerres constants, amb pèrdues humanes, amb taxes de mortalitat altíssimes i amb pestes i altres plagues que mataven gran part de la població. La guerra arrabassava els fills als pares i alterava els cicles vitals naturals, com molt bé defineixen aquestes paraules d’Heròdot: «En la pau els fills enterren els pares, mentre que en la guerra, els pares enterren els fills» (I, 87). Les unitats familiars s’esfondraven i la pèrdua del pare i els germans obligava la mare i les
Fragments del fris del Tresor Sifni Museu del santuari de Delfos, Grècia
germanes a fer-se fortes i a tirar endavant en l’adversitat per a poder continuar sobrevivint. Val a dir, però, que a l’antiga Grècia, el concepte de família era molt diferent al model de família nuclear que tenim avui. La paraula amb què els grecs designaven la unitat familiar era oikos, que feia referència no només a la casa, sinó també a tot el seu contingut, persones i objectes. Un dels elements vitals de l’oikos era garantir, entre d’altres, la seva unitat com a entitat econòmica i també com a comunitat religiosa. La pèrdua de membres, sobretot dels membres masculins, era la pitjor ferida que podia patir aquesta unitat familiar. No van ser gens fàcils les circumstàncies en què van haver de viure els grecs antics. Fins i tot la seva època més daurada, la més glorificada i admirada per tots, el segle V aC, va estar plena de desgràcies. I malgrat tot, malgrat haver començat el segle amb una duríssima guerra contra els perses i acabar-lo amb una altra, encara pitjor, que enfrontaria homes de la mateixa terra en les anomenades guerres del Peloponès, malgrat la dura plaga que assolà la ciutat i que va posar fi, fins i tot, a la vida de Pèricles, malgrat tot plegat, el segle V aC continua essent recordat per la grandesa dels seus esdeveniments, avenços i descobriments i pel protagonisme que va aconseguir, en el món conegut aleshores, la civilització grega. LES LECTURES
51
