metges i santuaris curatius en el món greco-romà
CERCANT LA SALUT, CREIENT EN ELS DÉUS En el món dels romans, la salut era un assumpte de família. Al començament del segle II aC, el cònsol Cató va redactar Agri cultura, un llibre que ensenyava com s’havia d’administrar una casa de camp i una propietat agrària. En aquest llibre va deixar escrit que el pare de la família tenia entre les seves obligacions vetllar per la salut de tots els qui hi havia a la propietat. No sols això, també havia d’escriure un manual perquè el fessin servir els seus fills i els seus domèstics: instruccions sobre farmacopea botànica per a ús familiar, a més de conceptes de traumatologia i cirurgia bàsiques (saber com es podia reduir una luxació, immobilitzar una fractura o perforar un abscés). Amb aquesta formació especialitzada transmesa de pares a fills no ens ha d’estranyar que Plini (29, 6, 12) arribés a afirmar això: «Com si no hi hagués pobles que viuen, ja no sense medicina, sinó sense metges, com els mateixos romans durant sis-cents anys, encara que sempre disposats a rebre novetats útils, admetent fins i tot l’art mèdica, fins que l’experiència la va fer condemnable […].» Plini es referia al cas d’Arcàgat, fill de Lisànies, del Peloponès. Aquest va ser el primer metge grec instal·lat a Roma l’any 219 aC, poc abans d’iniciar-se la terrible segona guerra púnica. El Senat reconeixia les seves
Santuari de Delfos Etòlia-Acarnània, Grècia.
qualitats excel·lents, i per això se’l va nomenar ciutadà i fins i tot se li va regalar una casa a càrrec de l’Estat perquè pogués instal·lar la consulta. Però més tard li van posar el sobrenom d’«el carnisser» per la fredor amb què tallava membres i cauteritzava amb foc les ferides mentre els crits de dolor dels pacients ressonaven a tot el barri. La seva fama es va evaporar. Els metges arribaven de Grècia. Segons les rondalles de Cai Juli Higí (274, 9), l’erudit llibert d’August que va estar al capdavant de la Biblioteca Palatina, a Grècia l’art de la medicina descendia directament dels poders del centaure Quiró, fill de Saturn, que va ser el primer a practicar l’art de la medicina valent-se d’unes herbes. El va seguir el déu Apol·lo com el primer a fer servir la medicina ocular i en tercer lloc el seu fill Asclepi, reconegut com a descobridor de l’art clínica. Aquesta síntesi descrivia amb precisió els segles en què la medicina grega va ser una pràctica ritualitzada lligada als santuaris del déu Apol·lo, on eren permanents les consultes oraculars lligades amb el destí i també amb la salut. El ritual exigia, abans de fer la consulta, la rentada purificadora i el consum de les aigües sagrades a les fonts de cada santuari. Delfos, melic del món, va ser el més famós i reconegut per tots. Els grans santuaris d’Asclepi a Epidaure del Peloponès o l’illa de Cos es van especialitzar amb molt d’èxit en la cura de malalties i la seva fama es va fer internacional. Com a Delfos, aquests santuaris sempre es van situar LES LECTURES
59
