lluïment elitista, solidaritat de classe, interessos de gremi i grans negocis
ELS COL·LEGIS I CORPORACIONS EN EL MÓN ROMÀ Tres faciunt collegium. Segons les Institucions que el gran jurista Gai va escriure l’any 533 dC, en la tradició romana, per a constituir oficialment un collegium o associació, n’hi havia prou que es posessin d’acord un mínim de tres persones. L’associació únicament havia de tenir uns objectius comuns i reunir un patrimoni de gestió determinat (arca communis). Sembla que per als romans pertànyer a una associació era una cosa imprescindible. Collegia, sodalitates et societates es van destinar a tota mena de finalitats. Originalment es va tractar de col·legis públics bàsicament amb funcions religioses. Eren grups tancats i excloents reservats tan sols als personatges més importants, sempre de l’ordre senatorial, com els prestigiosos col·legis dels pontífexs i els àugurs, les confraries de fecials, salis, luperci i epulons, o l’inviolable col·legi de les sis verges vestals, tots relacionats amb les tradicions romanes més antigues i sagrades. Els sacerdots romans eren els garants d’una religió que consistia exclusivament a assegurar la pau i concòrdia amb els déus gràcies al compliment dels sacrificis i ritus cerimonials d’una manera rigorosament ROMA. Fundadora de ciutats Nemesis ARQ (Tarragona)
exacta i sense equivocacions. Les responsabilitats del pontifex maximus com a cap absolut dels ritus públics eren aclaparadores començant per fixar cada any el calendari oficial i els dies de celebració dels grans Ludi, les festivitats religioses que paralitzaven la vida quotidiana de tota la població. Per a això havia de comptar amb el suport no tan sols dels altres pontífexs i flàmens, sacerdots de cadascun dels déus principals, sinó també d’un col·legi de quinze sacerdots responsables dels ritus, els quindecemviri sacris faciundis, també dels set sacerdots epulons que havien d’organitzar correctament els sacrificis, les libacions i els convits religiosos, o les sis verges vestals responsables que mai no s’apagués el foc de la deessa Vesta al fòrum de Roma i de pastar la imprescindible mola salsa, la pasta d’ordi sagrat utilitzada en els sacrificis als déus, el seu aliment. Uns altres deu sacerdots custodiaven a més els llibres sibil·lins on hi havia les respostes a tots els esdeveniments inexplicables i funestos que podien causar un perill per a la societat romana, per exemple les epidèmies. En les grans festes del calendari romà es recordava la fundació mítica de la ciutat per part del déu Ròmul/ Quirí, amb personatges i processons específiques com la del col·legi dels joves luperci o llobatons, descendents simbòlics dels fills d’Acca Laurentia, dona LES LECTURES
93
