ÍNDEX 10
ÍNDEX 11
RESSENYES MÚSICA
LECTURA
Kenichi Yoshida
L' Ira funesta. Il primo caso del maresciallo Valdes Itàlia
Japó
Intèrpret del llaüt japonès tsugaru shamisen, Kenichi Yoshida és membre del duet musical mundialment famós Yoshida Brothers i està considerat com un dels intèrprets més destacats del Japó. Entre els dies 3 i 11 d’abril va impartir el III Taller d’Introducció al Tsugaru Shamisen dins el Programa de Músiques de l’Àsia de l’Escola Superior de Música de Catalunya (EsMuC). El tsugaru shamisen, semblant al banjo, és una variació del llaüt tradicional japonès de tres cordes, un dels instruments més representatius de la cultura musical nipona, que fa referència tant al gènere japonès de música shamisen de fa cinc segles i desenvolupat per músics de carrer ambulants originaris de la península de Tsugaru, a l’actual prefectura d’Aomori, com a l’instrument amb què es realitza. Ryoichiro i Kenichi han practicat l’art de tsugaru shamisen des dels 5 anys a casa seva, una casa rural i nevada del nord d’Hokkaido, on el seu pare els va preparar amb instruments crus fets de cassoletes de fusta. El primer àlbum dels germans, Ibuki, va vendre més de 100.000 còpies amb el segell de Domo Records, i una de les seves primeres cançons es va utilitzar en la campanya promocional de la pel∙lícula Memòries d’una Geisha. L’èxit musical els prové de fusionar l’estil tradicional amb influències
musicals occidentals (utilitzen la bateria i sintetitzadors, incorporen elements de jazz, blues, pop, folk americà i música llatina). Però també la seva imatge, que combina una estètica formal de cerimònia, amb quimonos i pantalons hakama, amb cabells tenyits i pentinats, a la moda dels joves d’avui dia. Les seves actuacions són tan animades com les dels guitarristes de rock i, més que mantenir les tradicions, pretenen explorar-ne altres de noves. Oihana Montilla, Directora de la Mediateca de Casa Àsia
“
És la història d'un brigada, que havia estat en la lluita antimàfia i que han relegat a investigacions rutinàries en un petit poble de les terres baixes del Po, que es troba amb un estrany personatge gros com un armari de quatre portes, amb una catana, que parla alemany, que li diuen Gaggina i que es fa fort a casa seva amb l'àvia expartisana.
perquè la seva dona anava de part. I això que sembla tan normal i tan lògic portarà a una sèrie d'esdeveniments inesperats, que no són propis d'una novel∙la negra però ho semblen, que són humorístics o no, perquè en aquesta novel∙la res és el que sembla. L'Ira funesta. Il primo caso del maresciallo Valdes és molts llibres en un i només si el llegim podrem decidir de quin gènere. Àngels Bargalló
Conductora del club de lectura d'italià
I també es troba amb un mort, un mort que sembla que no interessa a ningú, que ningú coneix, però que molts coneixien. I un director de cinema que busca històries, i en serà el protagonista d'una, sense voler-ho.
Imatge de l’àlbum Ibuki Ibuki: https://bit.ly/2q6MWgd Memorias de una Geisha: https://bit.ly/2GzatRb 1
2
El febrer de 2018 es va signar un conveni entre l'EOIBD i Casa Àsia, inaugurant un préstec de la mediateca a la biblioteca de la nostra escola. L'anomenat “Racó de les rutes asiàtiques”, que es renovarà cada 6 mesos, proporciona un accés fàcil a les obres més importants de literatura, música i cinema dels països asiàtics.
Japonès
Paolo Roversi va escriure un llibre molt interessant sobre Milà i la delinqüència dels anys 60 i 70: Milano criminale. Quan vaig veure L'Ira funesta vaig pensar que era una altra novel∙la negra ambientada en una gran ciutat. I no, perquè aquest llibre és una novel∙la negra i alhora no ho és. És un llibre humorístic i no ho és. És un llibre costumista i tampoc no ho és. L'Ira funesta és totes aquestes coses i cap d'aquestes.
”
I es troba amb un poble de les terres baixes del Po, tan petit que només té un carrer, que no sabem ni com es diu, però que es coneix amb el malnom “Petita Rússia” perquè encara conserva els ideals, o això sembla, de l'“Emilia la rossa”: l'Emilia Romagna que vota comunista, encara que el partit comunista va desaparèixer fa molt de temps. Valdes, amb accent a la “e”, en italià el portaria a la primera síl·laba, també es troba que el farmacèutic ha tancat la farmàcia
“
One sees clearly only with the heart. What is essential is invisible to the eye Anglès
”
