NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
Document 5 (veure Apèndix)
de Provincials, la classe de conreu, els habitants que s’hi anaren establint i les distintes masies i caseries que molt aviat havien de constituir la petita vila de Provincials. Per l’història de nostra Patria sabém que Ramon Borrell dedicá totes ser forçes e iniciatives a enrobustir mes i mes la organització del pais al que ja d’alguns temps s’hi notava el carácter d’una verdadera nacionalitat. Els Comptes fan grans donatius que revelen el poder i riquesa de la dinastía predominant, doncs sa munificencia i generositat es inagotable; en son testament s’hi nota l’existencia de certa ilustració o civilització; en ell consignen la repartició a diferentes esglesies i particulars de alguns bens, alous o propietats, i, sobre tot, innombrables unces d’or, sens lo que, durant la seva vida havien ja donat. La generositat dels naturals tant en donacions com en deixes testamentaries, deixant acreditat l’esperit que els anima a favor de la religió católica purificadora de llurs costums, bálsam de llurs penes, guia de llurs accions i esperança de llurs adversitats.
10 auro invento-05-juny 2022
Sens la desaparició durant la guerra de l’Independencia de l’Arxiu Parroquial i sens l’incendi ocorregut en l’esglesia de Santa Maria del Mar en el segle XIV, sabríem l’epoca certa de sa construcció Entre aquestes donacions, sens dubte que en trobaríem de bens i casals (3) situats fóra els murs de la capital i en el terme de Provincialis a favor de la Santa Esglesia de Barcelona. Doncs aquests bens i casals o aquestes masies establertes per si i per llá del territori comensaren a constituir una població, confirmant-nos nostre asert els diferents noms geografics i locals que en les escriptures citades i les que citarém habém trobat. Tot eren cases escampades arreu, no juntes, car cada parcer era amo de son terrer propi i no tenia pas d’aixecar la casa en terra d’altre. Encara avui dia, en nostra Catalunya, trobém pobles que es composen de cases de conreu escampades essent poques, poquetes les que formin grup com no siga al redós de la Capella, com l’eix de la població que s’anava construint. I aquesta Capella, necessaria per a que podessen cumplir aquells terratinents, aquells conreuadors, amb els dictats de son cor i sa conciencia i amb els deures de cristiá i dedicada al bisbe de Tours, era un medi mes per a anar preparant la fundació d’un poble con amb el temps ha esdevingut aixís.
Sens la desaparició durant la guerra de l’Independencia de l’Arxiu Parroquial i sens l’incendi ocorregut en l’esglesia de Santa Maria del Mar en el segle XIV, sabríem l’epoca certa de sa construcció aixis com la data en que fou consagrada i per qui ho fou, si bé podém creurer que la consagració esdevingué en la data que historiem, i afirmar que l’esglesia actualment existent no es la primitiva si no altre aixecada sobre els fonaments de l’anterior com tindrém ocasió d’escatir.
IV PRIMER DOCUMENT DELS SEGLE XI – VILA – CONFIRMACIONS D’EIXA DENOMINACIÓ – PRIMER PROPIETARI DE LA VILA – ULTIM DOCUMENT DEL COMPTAT DE RAMON BORRELL III – SET DOCUMENTS DEL TEMPS DE BERENGUER RAMON I – TESTAMENT D’AQUEST COMPTE – LIMITS DELS TERRITORI DE BARCELONA – ARENYS DEL BESÓS – FACTURA DEL TERRITORI – DRETS I PRESTACIONS FEUDALS – VIES DE COMUNICACIÓ – OPPIDO VEL FORTITUDINE – VILARENC – FORMACIÓ DE LA PARROQUIA DE SANT MARTI – UN ALTRE DOCUMENT NOTABLE – LIMITS DE LA VILA DE SANT MARTI – LO CLOT DE LA MEL – LO PERELLÓ – LA LLIURA – FI DE STA. EULARIA DEL CAMP – DIGRESSIÓ. Els documents del segle XI ja ens donen a coneixer en són any primer 1001, un nou lloc ó camp anomenat La Mula en quin punt hi havia una vinya que Ugobert vengué a son germà Vivas (document nº 12). En 1004 trobém per primera volta el nom de Vila de Provincialis en un document pertinent a la venta d’una pessa de terra que Ugobert levita otorga a son germá Vivianus. Aqueixa terra afrontaba amb el comprador, amb cases i terres de Guimerá, amb terres de Bonhome i amb el cami comunal (document nº 13). Mes tard el susdit Ugobert ven a son germá Vivas una casa edificada fins la vila de Provincialis (document nº 14). Durant eix any de 1004 veiem evidentment confirmada eixa denominació de la vila de Provincials, i en la mateixa escriptura el prevere Eudalt i Vicas hereus d’en Bonhome
