NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
Document 7 (veure Apèndix)
mateixa, agrupacións de cases que formen burgs o suburbis i enllá, iglesies amb sagreres o celleres i petites viles les mes alsant-se prop de les grans vies de comunicació, altres en indrets assenyalats per les explotacions rurals. Entre aquestes ultimes s’hi trobaven St. Martí de Provensals i Santa Eularia del Camp. Com aquests territoris eren afectes a les franqueses municipals de la ciutat, no hi havien senyorius particulars: per aixó no hi trobém castells termenats encare que si alguns feus i ussatjes. Aixis al territori dels Provincials el Comte de Barcelona hi exercia el dret feudal de l’albergada o ablerga i altres serveis o consuetuts (6). Aitambe la Seu de Barcelona manifestava proposit d’aprofitar-se de l’inmunitat de les sagreres o celleres (7) per a imposar-hi alguns censos o tributs en especie. Per St. Marti, o mes bé, pel territori dels Provincials, hi passaven ja en el segle XI grans vies de comunicació, essent aquestes la vella via romana que del Vallés entrava al territori de Barcelona per el coll de Moncada. La strada francigena o via francisca, que, sortint, segurament, de l’antiga via roma-
12 auro invento-05-juny 2022
Per St. Marti, o mes bé, pel territori dels Provincials, hi passaven ja en el segle XI grans vies de comunicació, essent aquestes la vella via romana que del Vallés entrava al territori de Barcelona per el coll de Moncada na després de traspassat el coll de Montcada passava per el coll de Finestrelles atravessant el territori en direcció paralela a la mar i a les montanyes deixant la ciutat abaix. Ha subsistit permanentment i es lo que avui s’en diu Travessera de Gracia. La via Marina que empalmant amb la antiga via romana se dirigia paralelament a la mar vers Santa Aularia del Camp. La Via Molinera que seguia el curs de l’Acequia Comtal i comunicava els molins de la mateixa. De la propia manera, lo Rec Comtal rebia el nom de Rec Moliner. La via que comunicava Barcelona amb Horta directament, atravessant la strada francsca juntant-se amb la via romana de Vallés. Faldeixava el puig de Cogoll, ont en el segle XV hi hagué el colomer d’en Guinardó. La strada francigena o via francisca i la via Marina eran defensades per una forsa o construcció militar en el terme de Provensals o provincials, nomenada en 995 oppido, i en 1087, fortitudine (8). Eixa fortalesa defensava aixis mateix la vila o vilarenc o petita agrupació d’albercs, entorn
de la Sagrera. Algun d’ells amb torra de defensa. Altres torres per a llur defensa particular tenian algunes masies les quals donaven nom a determinades partides de terra de llur veinatge, com la Torre-blanca de Provensals (9) que la situá un document de l’any 1007 per Clavé (10) i junt a la partida denominada parets primes (11). La via francisca i el fertilizant rec comptal era el llaç d’unió que ha anat subsistint entre Sant Marti i Sant Andreu de Palomar, parroquia aquesta que perdé son accés a la platja per la formació de la parroquia de Sant Marti sots la base de Santa Maria de la Mar, pasada la primera mitad el segle XI, esdeveniment eix cas en Mars de 1052 pels convenis fets entre Guislabert, bisbe de Barcelona, d’una part, i Pere, Bonnis, i Bonfill, fills de Vives, difunt, de part altre, entregant la jursidicció eclesiastica de Sant Marti a Santa Maria de la Mar i segregant-la de la de St. Andreu (document nº 26). Entre altres coses, apar de dits convenis, que els tres germans que consta eran propietaris de Santa Maria del Mar, se comprometien a fer cantar els divinals oficis a Sant Marti per lo prevere d’aquesta esglesia, qui, si volia, enviar altre capellá a Sant Marti, no ho podia fer sense el consentiment dels tres germans. Pocs dies després (24 Mars 1052) Pere donava als seus altres dos germans, Bonis i Bonfill, la meitat de l’esglesia de St. Marti, amb la terra on estava construida. Si notables son els documents anterior per a donarnos a coneixer d’origen de l’esglesia de Sant Marti, ho es també el que segueix, car a més de confirmar-nos el nóm de l’esglesia ens dona a coneixer la fortuna de l’esmentat Vivas, designada en eixa escriptura de testament feta en 1054. En ella, el testador, al disposar dels seus béns anomena albaceas testamentaris als seus germans Bonús, Vivas i Bonfill, a sa esposa Guisla i al seu fill Bonfill. Deixa a l’esglesia de Sant Marti de Provincials la vinya que habia plantat Bonús i Durand son germá, el camp de Bonfill i la vinya qua habia comprat a Guitart. En sufragi de la seva ánima deixa a l’esglesia una quartera de terra (12) per a cementiri. Deixa també la casa que en altre temps havia comprat a Guimerá i que servia d’habitació al capellá de la mentada esglesia, favorescuda amb aital donació, esmentant-s’hi altres coses
