NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
tants els originaris de les vehines provincies del Terol i Castelló “que en el barrio de la Plata y sus afluentes el que se atuviera al lenguaje de sus moradores, le parecería que no pisa tierra catalana”. Des-de l’any 1861 hi hagué grossa activitat en la formació de carrers convertint-se en passeig lo del Triomf en 1886. En 1867 (14 de Febrer) s’encomana alsar un plánol de la barriada a l’Arquitecte Anton Rovira i Trias. En 1870 Jaume Ricart obté permis d’urbanitzar carrers en la seva propietat i Joaquin Torrents, germans Ripoll i Marrugat i Miquel Coll, d’obrir passatjes. La Companyia GENERAL ANONIMA DE AGUAS DE BARCELONA, LADERA DERECHA DE BESÓS feu importants treballs de canalització en 1884, alsant al Poble Nou una notable torre dipósit, de 90 metres, que li permetía fer arribar l’aigua al Putxet. A despit de les asseveracions dels tecnics que declararen bona l’aigua al esser extreta, la empresa fracassá en 1889, per resultar plena de filtracions de la mar. Al volts del 1884 s’inaugurá lo tranvia del Poble Nou. Avui se comunica amb Barcelona per tres tranvies: el del Passeig del Cementiri, que surt del carrer del Taulat i va al
La Carretera de Mataró, lo cami antic de Valencia i lo cami de la Verneda son les principals vies de comunicació pedestre, a mes del sens fi de carrers que obeint o nó el Planol Cerdà s’han obert Plá del Palau; el de la carretera de Mataró o del Litoral que comensá essent tirat per cavalls en combinació amb el de vapor de Badalona i acabant primerament al carrer del Comerç, al peu del carrer Primcessa, va avui fins a la Plassa d’Urquinaona i convertit en tranvia de tracció electrica; i el del Cementiri Vell, que sortint de la mateixa Plassa d’Urquinaona, passant pel barri de la Plata va a terminar al Passeig del Triomf enfront de l’Aliança. No cal dir que axís el primer com el darrer també són de tracció electrica. Hi passa p’el seu terme el cami de ferro de M.Z.A. en sa particularitat de Barcelona a França per el Litoral. La Carretera de Mataró, lo cami antic de Valencia i lo cami de la Verneda son les principals vies de comunicació pedestre, a mes del sens fi de carrers que obeint o nó el Planol Cerdà s’han obert. Ans de l’agregació a Barcelona, al Poble Nou se lí assignava un cens de 15 a 16 mil habitants, incluint-hi els de La Llacuna, Pekin, La Granota, Fransa-Xica, Somorrostro,
Barri de la Plata, Can Pol, La Bota, etc, etc, que, de fet, son barris especials i quin conjunt formen el Poble Nou. LA LLACUNA nom vinculat a altre barriada de Provensals, recordará perpetuament lo temps, no massa lunyá, en que les aigues inondaben dit lloc. Relatavem en altre capitol l’interessant combat naval alli ocorregut en 1469. Encara s’hi amaraven cánems i llins en 11 d’Agost de 1594. En lo segle XVI al atravessar-la la Carretera de Mataró, existien aiguerols als costats que es procurá dessecar en lo segle XVIII. Aquest Cequia s’en digué Cequia de Borbóm i fou feta en 1716 per l’enginyer Verboom de trista recordança per a Catalunya (5). Les terres que deixá en sec aital estany foren objecte de la rapacitat dels terratinents barcelonins inmediats a les terres de comú. Del 1371 son ja les noves que es tenen dels furts efectuats en la Llacuna. Al expirar lo segle XVIII, Barcelona tenia registrades al catastre de St. Marti 200 mojades. Junt a aquestes l’Estat anava venent terres dels arenals del mar i per mes reclamacions que fessin els Ajuntaments al fi l’Estat s’apoderá del tot de l’any 1835 al 1840. La població de la Llacuna s’hi ha format a consequencia de les fábriques alli instalades. Recordará al vell estany, lo carrer de LA LLACUNA obert des-de la Carretera de Mataró (Pere IV) al carrer de les Corts Catalanes en 23 de Setembre de 1892 i avui ja continuat per l’altre indret vers el mar. En l’any 1916 estava en cami de cobrir-se l’areny del rec, donant lloc a l’obertura al tránsit públic d’amples vies (projecte Cerdá) comunicant aital barri amb el Poble Nou, propiament dit per diferents carrers. LA GRANOTA fou un antic hostal, situat a l’extrem de l’estany de La Llacuna, junt a la carretera de Mataró, del cantó del Besós, que ja existia en 1651, en quin any l’exercit qu’assetjava Barcelona hi construí una gran fortificació (6). Alli se combateren barcelonins i borbónics en 22 Agost i 28 Setembre 1713 i 1 i 26 Gener 1714. Enfront La Granota s’extenien les aigues de l’estany de La Llacuna. CAMP DE LA BOTA, es a dir, de la BUTTE nomenaren les host napoleóniques a l’antic Joncar que passá a mans de l’autoritat militar, convertint-lo en camp de maniobres; i aixis diu Ramon Ferrer (7) “lugar entre el camino real que va a Madrid y la playa del mar, donde los artilleros hacen su ejercicio práctico de cañón, etc, a cuyo intento hay un grande almacén para utensilios, una bateria permanente y un pequeño monte de tierra para tirar alli al blanco, que llamándo-
17 auro invento-05-juny 2022
Document 12 (veure Apèndix)
