NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
LA SAGRERA, paraula designativa de l’espai segrat de trenta passes entorn de les esglesies, ont quant s’hi depositva era inmune de la rapacitat de l’enemic, ha quedat com a nom popular a la vella parroquia de Sant Marti i al barri ont ells radica anomenat, del Litoral. BARRI DE LA PLATA, es altre barri modern als encontorns de la fábrica de Godó Germans i Cia, anomenada el CANEM o ELS SACS, format per los carrers d’Enna, Wad-Ras, Passatge Bori i algun altre. Ja n’havém parlat mes amunt: a lo estampat ens referím. També es troba na grupació d’albercs amb el nom de CASES NOVES, a la carretera de Mataró, mes avall de La Granota i prop el pas nivell del ferrocarril de Barcelona a Tarragona; i aixis cercant, encara, sens dubte, en trobariem alguna altre; formant totes en conjunt la part baixa de Sant Marti [[[…falta pàgina...]]] alineá de nou en 19 Janer de 1883. En 20 de Janer de 1886 s’acordà que “LA PLAZA QUE EN LA ACTUALIDAD LLEVA EL NOMBRE DE LA CONSTITUCION, SEA TITULADA PLAZA DE LA ANTIGUA IGLESIA PARROQUIAL”. En 1891 se formá la barriada de C’AN POL, titulant-se a la vella agrupació FONDO DE SANT MARTI. Lo tramvia de Sant Andreu l’atravessá en 1877 i en 6 de Juliol de 1883 s’inaugurá al tramvia de la
Sagrera a Horta. La Sagrera abarca des-de la Riera d’Horta, limit de Sant Andreu de Palomar, i les afrontacións del Clot, Camp de l’Arpa i Llacuna, constituint-la els carrers: Carretera d’Horta (Cerdanya), Coll, Oliva, Pacific, Plassa Messades, Princep, Provensals (dels), Pont de Sant Marti, Plassa Esglesia Vella, Purissima Concepció (Monlau), Sagrera, Sant Antoni (Portugal), Sant Joaquin (Antoni Barceló), sant Marti, Santa Amalia (Marti i Molins), Santa Eularia (Llobregat), Vilatrau i Torrent de la Guineu. CAMP DE L’ARPA (antigament de l’Arca) de la pedra arca, aixó es, del dólmen, s’anomena el barri situat en la part sobirana de Sant Marti i extrema del projecte de Ciutat Nova d’en Cerdá, que atravessa l’antiga Carretera d’Horta. Durant la primera meitat del segle XIX se formá alli lo barri dit de la MONTANYA, constituint-lo en 1845 algunes pagesies i TORRES dels barcelonins, amb varis oratoris publics, dos unics carrers dits de l’Ospici i de Sant Josep i les cases de La Farga de l’Arám. S’urbanitzaren, en 1860, los conreus del Camp de l’Arpa, ca a Horta i los nous carrers anaren absorbint als de la Montanya, devenint-se lo canvi de nom de la Barriada. Aixis en 13 de Març de 1862 Na Miquela de Casanovas i de Borrás, abans Peguera, feu “CAMBIAR EL NOMBRE DE LA CALLE DE MONTSERRAT PER EL DE DON JUAN DE PEGUERA PUESTO AQUEL POR EQUIVOCACIÓN”. En 14 d’Agost del propi any, Antoni Ribas formá dos carrers de 100 pams, posantlos-hi los noms de Constructora Catalana i de Primera del Ensanche. Com constituissin nucli de població separat de tots los altres, obtingueren en 1864, los seus veins, un alcalde barri. En 11 de Juliol 1884 permis a Ramon Pujades, per a obrir un passatge entre los carrers de Miquel Ferrer, Provença, Dos de Maig i Mallorca. En 27 Febrer de 1885, “LA CALLE DEL BOGATELL POR INFLUENCIAS EXTRAÑAS, ESTABA LLENA DE OBSTACULOS; QUE LA EXPRESADA CALLE DEL BOGATELL NO HABIA SIDO TAL CALLE, SI NO UN CAUCE DE TORRENT URBA-
19 auro invento-05-juny 2022
Document 14 (veure Apèndix)
