NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
Document 18 (veure Apèndix)
i en 1897 la Gran Via o Carrer de les Corts Catalanes l’ajuntá amb lo centre de Barcelona. Hi passa lo ferrocarril de Granollers i el del Nord d’Espanya-Saragossa.
VIII
Ens cal escriure un capitol de notes deslligades completament unes d’altres, car els fets tal com son i es presentaren aixis nos obligan a fer-ho. Son veritablement inconexes, mes les creiem utils per a complementar el treball de recopilació que venim donant. Lo riu Besós tindría primitivament un encausament molt diferent del que en la actualitat posseeix. En lloc de seguir per Sant Coloma i Sant Adriá, correria per els camps anat vers el Poble Nou ont desembocava. Era abans bon xic mes caudalós degut, sens dubte, a l’abundor de bosc que existia en el Congost del Vallés. Diu Viladamor “Aquest riu se traspassa perque no porta gaire aigua si no en hivern i en temps plujós que surt de mare d’una manera imptuosa, a causa de rebre molts altres rius i rieres…” i aixis trobém que en l’any 1451 lo temporal i la sobreixida del riu “ENDERROCA E TRENCA MOLTS ARBRES E MOLTES PARRES ALTES E MOGUÉ ALGUN POCH LA CREU DE LA SELADA E MES SE SEGUI AQUELLA HORA E DIE QUE LO FLUM DE VASOS PER GRANS AIGUES INFLÁ EN TANT QUE TRENCÁ A LA PART DE SANT MARTI DE PROVENSALS E OMPLÍ A’AIGUA LA LLACUNA E LA PART DE SANT MARTI FINS PRES LA TERRA DE MOSSEN BERNAT FIVALLER APRES LO CLOT DEVERS MAR ENDERROCÁ DUES ARCADES DEL PONT NOU DE PEDRA QUE ES D’ELLA LO PONT VELL-QUIVA…” (1) Per Gener de 1898 altre inondació negá a C’an Pungém, Berro i demés casals aprop la Riera d’Horta. Aquesta es trencá i unint ses aigues amb les del Besós convertiren els terrenys baixos del Poble Nou per la part de la Bota i Fransa Xica i alta de la Carretera de Mataró en un gros llac. Lo murador i terraplé del pont de la Carretera de Badalona per la part de St. Marti
fou arrossegat per la corrent, i no cal dir com quedaren aquells camps i cases de pagés que moltes sofriren els efectes de la inondació. NOTA En la torra dels Pardals essent propietat del Sr. Mascaró s’hi trobá un bany, segons indicacions, pertinent a la época romana, lo que feu creure a molts que aital edifici fou fet en aquella época. Es cert que l’arquitectura de la torra i d’un modo particular son mirador o guaita es d’estil romá, empró d’aixó a que sa construcció dati de la época romana va una inmensa diferencia. Sa construcció es deguda a ultims de l’edat mijeval, de modo que tant aquesta questió, tan arrelada, com una altra que senyala a la mateixa torra construida pels provensals i de propietat dels comptes de Barcelona (2) son grolleres e inverossimils. (Aquesta nota no pertany a historia de Provensals, puig la “torra del Pardals” si bé estava situada en el paratge anomenat “Guinardó” i prop del limit de St. Marti, pertanyia al terme de Sant Andreu de Palomar)
En les Corts celebrades a Cervera l’any 1359, regnant Pere III, a mes de promulgar-se varies constitucions, foren notables per la curiosa estadistica que ens deixá dels focs (casals) de Catalunya. A St. Marti hi aprompta un foc reial, un foc aloer (3), tres focs ciutadans i dotze d’esglesia; es a dir, en el segle XIV, St. Marti de Provensals sumaba 17 focs o casals; ara bé, considerant cinq persones junt amb els mossos per cada casal, resultarien de 85 a 100 habitants (Document nº 33).
La carretera antiga d’Horta, que va desapareixent i comensava prop del CONVENT DELS GOSSOS, passant per lo temple de la Sagrada Familia i en direcció a Sant Andreu i per lo Camp de l’Arpa, era antigament lo camí que seguien les comitives oficials per a la rebuda dels personatges que es dirigien a Barcelona per la part de Montcada. Entre la Torre dels Pardals i el Mas Guinardó, hi havia una creu termal limit
23 auro invento-05-juny 2022
DISCULPA – INUNDACIÓNS DEL BESÓS – LA TORRE DELS PARDALS ROMANA? – FOCS O CASALS I HABITANTS – CERRETERA VELL D’HORTA – JOAN II – FORTA PESTE – NYERROS I CADELLS – REGNAT DE FELIP IV – DUES NOTETES – REGNAT DE CARLES II – GUERRA DE SUCCESSIÓ – RENDICIÓ DE BARCELONA – EL CARDENAL ALBERONI – CENS DEL 1716 – AUTONOMIA MUNICIPAL – GENERAL MANSO – GUERRA DE LA INDEPENDENCIA – CREIXENSA DE LA POBLACIÓ – MANCA D’ARMONIA ENTRE ELS NUCLIS DE POBLACIÓ – DISTINTIU DEL CARREG DE REGIDOR – ORDINACIONS MUNICIPALS – UNIÓ ENTRE ELS MUNICIPIS SUBURBANS – TREVALLS PER A LA SEGREGACIÓ – AGREGACIÓ A BARCELONA
