NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
del Rei, mercés a les rivalitats i enveijes que mai falten principalment a les Corts. S’el castigá amb la pena de desterro. “Arribá a Barcelona, i a primers de Gener de 1720, continuá el viatge cap a Girona i després a Roma, mes a l’arrivar entre el Clot i St. Andreu de Palomar, per ordre del tinent del Rei de la plaça de Lleida, que estava en aquell punt esperant al Cardenal, va manar-se que el carruatge es deturés i fent un minuciós registre tant als baúls o cofrens com en la mateixa persona del Cardenal, s’apoderá de tots els papers i documents i un cop acabat el registre, lo Cardenal pogué continuar el seu viatge, amb gran disgust, pena i sorpresa d’aquest tracte del qual era victima…”. (15) No creiém pas que després de la guerra dita de successió tingués gaire mes d’una veintena de focs o cases a pesar de tenir 1.338 hectárees de terrer, car durant les temporades calamitoses de setges, los habitants dels suburbis se recollien, amb lo millor dels bens llurs, dintre les muralles de la Ciutat, que ajudaven a defensar; i les autoritats per raons d’estrategia, derrocaven edificis, en especial los propers a les muralles. Amb tot, si no augmentava la població, tampoc dequia, com ho confirma en Rafel d’Amat i altre viatgers, elogiant lo moviment i l’intensitat dels conreus dels volts de la ciutat. (16) El predomini, basat en un principi de justicia, que exercia Barcelona en son territori, no fou pas prou per a que, en el segle XVIII, les parroquies dels seus suburbis, que fins als comensaments del segle XVI, no estaven afectes a cap divisió civil, deixessin de tenir batlles propis, que se’ls anomená "ALCALDES" i “REGIDORS”, disgregant-se del tot llurs administracións de la de Barcelona, fruint d’una plena administració municipal. Ens ho confirma la seguent noteta que no podém passar per alt; “quan les armes borbóniques, en 1713, atacaren Barcelona, En JOSEP RIERA, alcalde de St. Marti, alsá Sometents en defensa de la ciutat (25 Juliol 1713). Poc temps després, (Maig 1714) los embaixadors barcelonins conferenciaren a Sant Marti amb los representants del Rei
Felip, intentant arrivar a una pau satisfactoria…”. (17) Hem de dir quelcom del moliner MANSO, d’aquell trevallador del Molí de la Verneda, inmediat a St. Adriá de Besós. El moliner Senyor Olsina, tenia una vinya; feia dies que un escamot de cavalleria francesa sortint de la comptal ciutat, travessant lo poble de St. Marti i la Riera d’Horta, s’hi deixaven caure, menjant i malmetent els raims i entregant-la als cavalls. Aixó enardí el cor i la sang d’en Manso, que ho vegé, qui protestá del fet amenassant als “gabaitxos”. Aquestos vejent-se reptats el perseguiren i mala l’hauria passat nostre paisá si la seva lleuguresa i l’espesa salzareda del Besós no haguessin sigut prou per a fer-lo perdre de vista dels francesos. Mes en Manso prometé venjar-se i amb el fruit dels seus estalvis, comprá 8 fusells i municions, i amb alguns dels amics, moliners com ell, atacaren a l’escamot de francesos en la mateixa vinya, caientne morts tres i fugint els altres a casco de cavall. Bateijades amb sang les seves armes, se retiraren a les montanyes del Guinardó, mentres el molí era llastimosament saqueijat pe’l francés. Als pocs dies de rondar en Manso per el Guinardó, augmentá la seva guerrilla amb andreuencs i martinencs, armant-los ab fusells que ja s’havia proporcionat, escometent varies vegades al francés quan sortia de Barcelona per fer les seves rapinyes. Quan son nom comensava a esser temut per el “gabaitx”, s’unía amb lo Sometent de Montmeló que acampava per els terrers de la Torre del Baró i Rec Comtal, i junts caigueren sobre el francés en el coll de la Trinitat, a qui bateren despiadadament, fent-li un bon nombre de morts i ferits. En Manso aná seguint la tasca empresa amb els seus guerrillers, triomfant sempre, arrivant a adquirir el grau de general per la seva intrepidés i valentia. Durant la Guerra de la Independencia, Sant Marti fou teatre de moltes accions, en 2 de Setembre de 1808, en Milans del Bosch, amb sols 50 homes, obligá a l’enemic a abandonar les posicions que dintre el terrer de Provensals tenia preses i refugiar-se dintre la població. En Milans els atacá per la part de la Torra dels Pardals, baixá i embestí fortament al fran-
27 auro invento-05-juny 2022
Document 22 (veure Apèndix)
