estvdis Cèlia Cañellas i Rosa Toran
ELS INSTITUTS INFANTA ISABEL D'ARAGÓ I JOAN D'ÀUSTRIA
Dos instituts al barri de la Verneda La urbanització del polígon de Sant Martí La creació de dos nous instituts a la Verneda, a l’antic terme de Sant Martí de Provençals, ha de relacionar-se amb la promoció d’un polígon d’habitatges al sector de Llevant, construït en uns terrenys urbanitzables a partir de la redacció del Pla Parcial, aprovat el 17 de juliol del 1956. (1) Abans de la qualificació residencial del Pla Comarcal del 1953, hi hagué les primeres intervencions d’habitatge a la zona, l’illa de la Caixa de Pensions i el grup Juan Antonio Parera de l’Obra Sindical, construïts entre el 1950 i el 1951 i ubicats seguint el traçat del carrer de Guipúscoa, les obres d’esplanació del qual començaren aquell darrer any. Aleshores també començà la construcció del grup La Verneda, del Patronato Municipal de la Vivienda de Barcelona, vinculat amb el traçat ja obert per les obres de l’enllaç ferroviari entre les línies de Granollers i Mataró. Foren, però, l’obertura del carrer de Guipúscoa (carretera de França), el 1957, per connectar la
Cèlia Cañellas, historiadora i professora d'institut. Ha guanyat juntament amb Rosa Toran el primer Premi d'Assaig Humanístic de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres per l'obra "Hilda Agostini, les armes de la raó d'una mestra republicana, protestant i maçona". Rosa Toran, historiadora i professora d'institut. Autora entre d'altres de l'obra "Vida y muerte de los republicanos en los campos nazis".
zona amb l’Eixample, i altres obres, com la urbanització de la plaça de les Glòries i el col·lector de Selva de Mar, les que determinaren que les parcel·les agrícoles i els terrenys ocupats per velles indústries entressin de ple en el mercat del sòl urbà i s’incorporessin a les rendes d’edificabilitat derivades del Pla Comarcal del 1953, del Pla Parcial de la zona de Llevant del 1956 i del Pla d’Urgència Social del 1957. En aquest marc, i per fer front a la demanda d’habitatges, nasqué el polígon de Sant Martí, executat en diverses fases, la primera de les quals fou inaugurada el mes de juny del 1961 pel titular del Ministerio de la Vivienda. Tenia una extensió de quinze hectàrees, entre el carrer de Guipúscoa i la prolongació de l’avinguda de José Antonio, i una capacitat per a 3.000 habitatges en blocs d’una alçària mitjana d’onze plantes. Els promotors foren la Caja de Jubilaciones y Subsidios Textil, la Diputación Provincial —per destinar-hi els seus funcionaris—, DARSA de Barcelona, Urbanizaciones y Transportes, Patronato del Santo Ángel de la Guarda, PROVISA, Fuerzas Eléctricas de Cataluña, Banco Garriga Nogués, Viviendas Cooperativas i Viviendas del Congreso Eucarístico. La propaganda del Règim emfasitzava que naixia un nou barri sota el signe de l’ordenació, que disposaria dels serveis públics d’església i centre parroquial, institut d’ensenyança mitjana, grup escolar, guarderia infantil, residència per a productors amb «escuela del hogar y formación», dependències administratives i centres postals i telefònics. (2) L’èxit de la primera fase donà pas a una segona, projectada el 1962, sota un planejament de la Comisión de Urbanismo municipal, que consistia en la construcció de blocs de pisos aïllats amb una alçària considerable, amb amplis espais lliures enjardinats entre els uns i els altres. (3) Les construccions anaren tancant l’horitzó d’un entorn encara rural, amb explotacions agràries i descampats, i també esquitxat de fàbriques, fonts de sorolls i fums, al costat d’espais d’una certa marginalitat, com el barri de barraques
41 auro invento-05-juny 2022
Publiquem alguns fragments del llibre "Escolaritzar Barcelona. L'ensenyament públic a la ciutat, 1900-1979" (MUHBA, Ajuntament de Barcelona, 2020) dedicats a la història dels instituts vernedencs Infanta Isabel d'Aragó i Joan d'Àustria. Les autores han recollit testimonis d'antics alumnes que revelen, a més de la vida acadèmica, el naixement d'un barri.
